domingo, 18 de noviembre de 2012

ESGLÉSIA EVANGÈLICA DE RUBI

M’impressionaven més les persones que l’edifici , malgrat que us reproduirem allò que en diu la fitxa tècnica : Té un interessant valor històric, car és un dels pocs edificis de culte no catòlic, en el qual en el remodelatge fet durant la dictadura franquista, se li va permetre la construcció d'una façana que mostrés el seu caràcter religiós (PLA, s.d.). L'Església Evangèlica va donar el seu harmònium de 1920 - 1925 al Museu de Rubí (NOTICIARI, 1993)


Edifici entre mitgeres amb accessos des dels carrers Colom i Virgili. Un pati interior separa l'església de l'escola. A l'església, l'estructura és de pilars i jàsseres amb forjat pla, a l'escola l' estructura és de murs de càrrega. La façana al carrer Colom descobreix l'ús religiós de l'edifici, que posseeix un gran valor simbòlic, sense relació arquitectònica amb l'espai interior. Formalment intenta imitar l'estil gòtic. A la façana del carrer Virgili destaquen els arcs de totxo vist i la fusteria (PLA, s.d.). Les grans finestres donen gran lluminositat al recinte. Darrera i a sobre de la tribuna, hi ha un retaule, i a cada costat d'aquesta tribuna, hi ha les portes que donen accés a la sagristia, una, i al jardí l'altra.

L'obra evangèlica de Rubí va ser iniciada a l'any 1881 per Francisco Albricias. Ell mateix, amb l'ajuda d'altres, va fundar la societat de socors mutus "La Fraternitat", així com el "Casino Rubinense", i es va publicar un seminari titulat "El Rubinense", constituint tot plegat l'eix progressista de la societat rubinenca de l'època.

L'edifici actual , que ocupava una extensió de 117 metres quadrats, va ser inaugurat el 6 de gener de l'any 1930, al mateix lloc on hi havia l'antiga capella estreta i llarga utilitzada des de la fundació de l'església. En aquella capella tan sols es podia celebrar el culte els dies laborables, realitzant-se els dominicals als edificis de l'Escola, ja que les seves taules havia estat fetes per tal de poder ser utilitzades en la doble funció de pupitres i bancs per a les cultes. Així mateix l'harmonium era transportat a través del jardí des del petit local a l'Escola, habilitada els diumenges com a temple (CORTÉS, 1981).


Els trobava – i els pertorbava – enfeinats en confegir lots d’aliment per les més de 300 famílies, d’un total que ultrapassa les 900, que son ateses setmanalment. Els catòlics duen a terme una tasca semblant a Can Oriol, i encara ens cal afegir algunes associacions culturals.

Queda lluny sortosament l’any 1947, en que coincidint amb la reunió del grup de joves evangèlics “Esforç cristià”, es va repartir un pamflet en contra dels protestants que deia:

“El protestantismo intenta levantarse sobre la sangre de nuestros mártires. No se trata de una manifestación principal o exclusivamente destinada a extranjeros (que ya no tendríamos por qué tolerar), sino de una patente introducción de la herejía protestante entre los conacionales de nuestro país. ¡España volverá a la unidad en la fe que cimentó la Virgen en el Pilar! Y que quede al propio tiempo constancia del deber que a todos los Católicos españoles alcanza, y a cuyo cumplimiento nos comprometemos, de no consentir la actividad protestante en nuestro territorio nacional”.

Insisteixo en la data de 1947, perquè algú de bona fe, podria pensar que això forma part de l’argumentari de la Campanya Politica de les eleccions del 25.11.2012

La Sànchez-Camacho, i el Navarro, haurien de condemnar aquest text. Ells encarnen ara - millor que cap altra força política - aquell esperit mesquí.

Pensava que un cop passades les eleccions, els partits politics – almenys els catalans- s’haurien d’afegir als que de veritat lluiten contra la ‘pobresa severa’ que pateixen a Rubí més d’un 10% dels veïns. Els grups politics disposen de locals, i de persones, que fora de les conteses electorals, no tenen gaire cosa a fer.

Queda escrit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada