EL SOBIRÀ DE LA SANTA CREU D’HORTA. OSOR. LA SELVA

El camí des d’ Osor – practicable amb qualsevol vehicle, posant-hi la màxima atenció – fa justícia a la denominació de la comarca.

Tradicionalment la principal font econòmica de la propietat del Sobirà, dit en ocasions de la Santa Creu i/o de la Santa Creu d’Horta, ha estat la fusta de castanyer, amb la qual es feien els cèrcols de les bótes i, actualment, les perxes per a mobles.

El llinatge original dels Sobirà ( es cognominaven així ) es va extingir a principis del segle XVIII (1716).

Els àrabs anomenaren aquest terme al-auzur ‘ les torres enlairades’, i val a dir que l’encertaven plenament – amb segles d’anticipació - pel que fa a la torre del Sobirà.

No hi havia ningú – llevat dels gossos – i ens limitàvem a retratar – des d’una posició no gaire bona – la casa que feia servir sovint en els seus films , Joaquim Jordà i Català (Santa Coloma de Farners, la Selva, 1935 - Barcelona, 2006 ).

Ens agradaria saber el mestre d’obres i/o l’arquitecte que aixecava aquest edifici, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan l’agricultura era la primera activitat econòmica del país – no fa tant de temps - , aquesta era una de les ‘grans cases de Catalunya’.

Si voleu saber qui són / els més rics d'aquesta terra, / són el Vilar de Sant Boi, / el Sobirà de Santa Creu, / el Noguer de Segueró / i l'Espona de Saderra

Llegia que mossèn Pere – ens agradarà tenir noticia dels cognoms, i el lloc i data de naixement i traspas a l’email castellardiari@gmail.com - , que va ser l’últim rector de Santa Creu d’Horta, no tenia majordoma i el propietari del Sobirà el convidà a viure a l’esmentada casa.

D’aquesta manera, «el col·legi que es feia allà baix es feia en aquí dalt», en una habitació on es traslladaren les taules, els pupitres i la pissarra de la rectoria. És a dir, tenia l’escola a casa seva. Eren una vintena d’alumnes de masoveries de la Santa Creu d’Horta i de Santa Margarida de Vallors, d’on mossèn Pere també era rector. Les classes començaven a les onze del matí, perquè els alumnes que feien dues hores de camí tinguessin temps d’arribar, i s’acabaven a les tres de la tarda.

L’era del Sobirà era el pati. Utilitzaven llibres i mossèn Pere, que també feia classes a l’escola parroquial de Sant Hilari Sacalm, «algunes coses d’aquí les homologava amb les d’allà» i en els últims anys ensenyava francès i mecanografia. 

https://raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/view/64757/123256

https://algunsgoigs.blogspot.com/2019/07/goigs-sant-bernat-el-sobira-de-santa.html?m=0

Fer un tomb per la Catalunya Vella i Bella, és molt recomanable, i us farà evident que en la llengua catalana anterior al genocidi de 1714, es feia servir l’article salat, i no EL, LA, LOS, LAS que ens imposaven a sang i foc els nostres veïns/botxins, com també allò de BAIX i ALT – enlloc de sobirà i jussà – que ha fet dissortadament fortuna en el món polític i administratiu, i fins en alguns sectors ‘culturals’

Poseu la comarca de la Selva a la vostra agenda.