domingo, 22 de abril de 2018

SANTA LLÚCIA DE TRAGÓ. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) amb l’església de Santa Llúcia i el petit fossar de Tragó al fons.

Llegia a patrimoni Gencat que es referències històriques sobre l'església de Santa Llúcia de Tragó són mínimes.

A la relació de la dècima del bisbat d'Urgell de 1279, dins del deganat d'Urgell, hi figura l'església de Drago.

Aquesta església ha estat sota diferents advocacions al llarg del temps. Inicialment havia estat dedicada a Santa Maria del Pla de Tragó, a inicis del segle XX n'era titular Nostra Senyora del Roser. Havia estat església parroquial i tenia com a annexes Sant Nicolau de Nuncarga i Sant Climent de la Sala de Nuncarga.

Actualment és sufragània de l'església parroquial de Sant Miquel de Peramola.

Fou restaurada durant els anys 80 del segle XX.

Església d'una sola nau amb capçalera trilobulada, amb un absis central i dues absidioles. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs. A ponent hi ha un espai que sembla un cor o tribuna elevada que és un element singular en l'arquitectura d'aquesta època. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada . A la façana de ponent hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. La porta s'obre a la façana sud, amb un arc adovellat. El campanar d'espadanya, d'un sol ull, és situat a la façana de ponent i sembla d'època posterior a la construcció de l'església. La capçalera presenta decoració d'arcuacions llombardes entre lesenes. Les parets de la nau estan sobrealçades i es conserven lloses del ràfec de la primitiva coberta que sobresurten de la paret. L'aparell és de carreus petits i regulars, col·locats formant filades. Les absidioles abracen les cantonades del cos de la nau. Es tracta d'una mostra de romànic llombard propi del segle XI.




Cal admetre – d’això se’n diu ‘fair play’ – l’excel·lent tasca destructiva duta a terme durant la dictadura franquista, també, també, la inanició en el anys de ‘democraciola’ previs a d’implantació de l’article 155.

Malgrat tot, Catalunya, els catalans, hem de persistir – ens hi va la pell – està clar que NO És democràtic un estat que qüestiona que els mestre tinguin OBLIGACIÓ de conèixer la llengua dels alumnes, i es creu LEGITIMAT per espoliar als ciutadans vestits d’un determinar color, oi?

Aquests petits fossars em recorden SEMPRE, SEMPRE, els versos del Frederic Soler i Hubert, “Serafí Pitarra” (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895)

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

jueves, 12 de abril de 2018

I DIUEN, ESPAÑA VA BIEN’. ALGÚ SE’N RECORDA DE LA PESSETA?.

Costa trobar dades, està clar que s’ha fet una bona feina per part d’aquells que no volen que la ciutadania sàpiga res de res, oi?.

Feia quatre números, m’aniran bé per explicar en un altre post, com durant la Dictadura els problemes de corrupció es solucionaven amb les devaluacions de la moneda, i actualment quan estem dins de l’€ cal ‘ DEVALUAR’, sous i pensions. Imagino que la inclusió dels drets civils i polítics s’ha fet per poder justificar l’abús o l’ús inadequat de la força.

https://historiadelasmonedas.wordpress.com/moneda-moderna/la-historia-de-la-peseta/

https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosTrabajo/90/Fich/dt_9011.pdf

http://www.aldeadelpinar.com/costumbres/monedas/adquipeseta.html

http://delosocialymuchomas.blogspot.com.es/2015/02/la-peseta-republicana-durante-la-guerra.html


19 de octubre de 1934 . la peseta cotizaba frente al dólar norteamericano a razón de 7,31 ptas por dólar

19 de junio de 1937, la peseta republicana presenta una cotización oficial respecto al dólar de 12,70 pesetas por dólar

4 de septiembre del mismo año 1937 , 14,51 pesetas por dólar

26 de noviembre de 1937 el gobierno republicano se ve obligado a fijar los cambios oficiales en 16,41 pesetas por dólar

1938 se cierra con un cambio de 22,80 pesetas por dólar

24 de enero de 1939, dólar 25 pesetas

Para los vencedores, el Boletín Oficial del Estado publica en su número de 22 de marzo de 1939, a diez días de finalizar la guerra, que el cambio oficial en pesetas nacionales es para un dólar 9,10 pesetas

Enero de 1959 42 pesetas un dólar

Noviembre de 1975 59,247 un dólar

Diciembre de 1978 71,001 un dólar

Febrero de 2002 191,245 un dólar

Marzo de 2018 134,879 un dólar

https://tematicas.org/indicadores-economicos/sector-monetario-financiero-y-bursatil/tipos-de-cambio.1/tipo-de-cambio-peseta-dolar-usa/



REPUBLICA

7,31 100 )
25 X 342,00%


DICTADURA

25 100
59,247 X 236,99% En relación al cambio de 1934 , 810,49%


DEMOCRACIOLA

59,247 100
191,245 X 322,79% En relación al cambio de 1934 , 2.616,21%

https://elpais.com/diario/1982/12/05/economia/407890809_850215.html

VALOR ADQUISITIVO DE LA PESETA (1936-2000)
(base 1,000 en 1936)

1936 1,000
1939 1,536
1940 1,780
1941 2,312 1961 8,915 1981 75,708
1942 2,473 1962 9,447 1982 86,606
1943 2,460 1963 10,286 1983 97,162
1944 2,563 1964 10,988 1984 108,113
1945 2,747 1965 12,444 1985 117,644
1946 3,604 1966 13,235 1986 127,984
1947 4,243 1967 14,099 1987 134,710
1948 4,528 1968 14,764 1988 141,220
1949 4,772 1969 15,088 1989 150,822
1950 5,291 1970 15,951 1990 160,947
1951 5,789 1971 17,264 1991 170,496
1952 5,676 1972 18,702 1992 180,602
1953 5,766 1973 20,824 1993 188,856
1954 5,836 1974 24,097 1994 197,758
1955 6,070 1975 28,179 1995 207,001
1956 6,428 1976 33,160 1996 214,374
1957 7,111 1977 41,271 1997 218,600
1958 8,075 1978 49,435 1998 222,651
1959 8,664 1979 57,186 1999 227,797
1960 8,764 1980 66,087 2000 235,314

El resum és senzill.

Els que manen han fet les coses tot lo malament que es podien fer.

martes, 10 de abril de 2018

SENYOR ALLIBERA EL TEU POBLE !

Tot sovint , davant la incúria, l’abandó i/o l’extrema deixadesa d’algun dels llocs que visitem, acabo amb aquesta pregaria la crònica i/o relat.

Està clar que fer aquesta mena d’afirmacions implica un posicionament concret, que molesta profundament als qui pensen – i defensen – que tot està bé com està, i ens adjectiven despectivament com a ‘ploramiques’ en el millor dels casos, o com coses molt pitjors.

El Conèixer Catalunya, té unes concretes finalitats que exposa de forma explicita en l’encapçalament del blog :

CONÈIXER CATALUNYA
AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, ... QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?

De sempre hem col•laborat de forma desinteressada amb tots els mitjans de premsa; a ells publicar una crònica – gratis – els pot ajudar en la dura lluita per sobreviure, i per a nosaltres això és una forma més, d’aconseguir els nostres fins.

D’un temps ençà – l’article es publicava l’any 2011 - observem que alguns mitjans que venien de l’orbita de ‘ la prensa del movimiento ‘, han deixat de publicar les nostres cròniques; sembla que aquest ‘ Senyor, allibera el teu poble’, no els fa gaire gràcia, com tampoc la inclusió d’alguns possibles excessos de l’Administració [ http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/santa-maria-i-sant-julia-daltura-la.html ] , que més enllà del nostre blog, no han trobat ressò, ni en els mitjans de premsa escrita, ni als audiovisuals.

En relació al tema tenim coneixement que l’Ajuntament de Sabadell, ha manifestat que l’alcalde no atendrà la petició de visita que li ha fet la persona implicada.

Sa Majestat – aleshores la Reina Sofia, ara la Reina Letizia - , és alhora i això de ben segur és desconegut per molta gent, Senyora de Sabadell, en virtut dels pactes que els homes d’aquesta població van fer amb la Corona, quan varen redimir el domini que sobre ells tenien els Clasqueri, que romandrien únicament des d’aleshores com Senyors de Sant Esteve de Castellar.

Tots els que se sentin perjudicats per les accions i/o omissions de l’Administració local de Sabadell, des de la primera Autoritat, fins al més menut dels servidors públics, tenen el dret d’empara davant la ‘ seva Senyora’.

Nosaltres, com el poeta deia, intentarem ‘continuar fidels per sempre més al servei d’aquest poble ‘, i reiterarem la nostra pregaria, ‘Senyor,. Allibera el teu poble!’, en tantes ocasions com ens ho demani el cos, ens farem ressò des de la llibertat – no ens tenen “agafats per la publicitat” - , i ens alegrarem molt si ens publiquen en els mitjans que venien de l’orbita de ‘ la prensa del movimiento’, però no ens posarem tristos si decideixen no fer-ho.

Esperem que Sa Majestat la Reina Letizia , ‘Senyora de Sabadell’, sigui sensible a les peticions dels ciutadans que se senten perjudicats.

I, des de la nostra llibertat, una vegada més, humilitats davant de Déu, aixequem la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !


Ens complau fer-nos ressò de la ‘tornada’ del Diari de Sabadell, al que alhora que desitgem llarga vida, oferim novament la nostra desinteressada col·laboració.

Antonio Mora Vergés

domingo, 8 de abril de 2018

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS. ESPINAVELL. MOLLÓ. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El diumenge 8.04.2018 desprès d’esmorzar als Ocells, a Font-Rubí, a l’antic terme de Rocabruna, integrat avui a Camprodon, decidim arribar-nos la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés fins a Espinavell, al terme de Molló, on visitaríem l’església de la Mare de Déu de les Neus, aixecada a torn de vila, segons ens explicaven a Ca la Joana.


En la recerca de dades per confegir aquest post, llegia que l'església es va construir al acabar-se el segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. De tot això no queda res degut a una restauració feta per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)

Igualment passa en les dues capelles laterals, avui dia desaparegudes, que s'han convertit en dos espais dins de l'església sense cap funció. La capella que hi ha al costat dret de l’església està advocada a Mare de Déu dels Dolors.

Patrimoni Gencat ens diu ; església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.

Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut. La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
L'interior ha estat molt transformat recentment per una dissortada restauració.


Fotografia de Josep Maria Moreno Lucas. 1981




Fotografies de l’Antonio Mora Vergés. 08.04.2018

Les obres de manteniment les duen a terme els mateixos veïns que assumeixen alhora que el treball, els materials necessaris.

Espinavell abans de la dictadura franquista tenia al voltant de 400 veïns, i disposava d’escola pública en la que es formaven quasi 90 noies i nois. Avui els nombre de veïns està al voltant dels 30.

Les imatges us podran donar dades per formar-vos una opinió.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Antonio Mora Vergés

sábado, 7 de abril de 2018

BALLADA ‘ ELS OCELLS’. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA

Ens trobàvem els Amics del Country de Castellar del Vallès, i balladores d’altres poblacions que compartim teatcher en aquest acollidor indret on passarem el cap de setmana.

A les 18,00 començava la Ballada, i com estava acordat enviava una crònica d’urgència.


Tothom s’ho està passant d’allò més bé, i la meteorologia malgrat les ‘negres’ previsions dels HOMES DEL TEMPS DE TV3 és per dir-ho de forma políticament correcta. PERFECTA.




Com havíem quedat us acompanyo unes imatges.

viernes, 6 de abril de 2018

LA PORTELLA. GUARDIOLA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al intrèpid Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant la casa de la Portella, a l’antic terme de Guardiola, al municipi de Bassella, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la catalana i democràtica Lleida. Aquí com per arreu els Partit de l’eix del mal son minoritaris, i desapareixeran possiblement en les properes eleccions democràtiques.


No ho considera un monument :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Urgell#Bassella

Ho esmenta ‘ obiter dicta ‘ :
http://bassella.ddl.net/fotos/bassella//pla%20especial%20cataleg%20masies/6_PEM%20Bassella_Doc%20resum%20INI.pdf

I en dona una minsa i telegràfica informació :
http://bassella.ddl.net/fotos/bassella//pla%20especial%20cataleg%20masies/1_PEM%20Bassella_Mem_INI.pdf

Gran casal, originalment de planta rectangular, cobert amb teulat a dues vessants, amb construccions auxiliars adossades. Són perceptibles diverses ampliacions a la fàbrica primitiva. Hi ha alguns contraforts que reforcen els murs. Part de l’edifici ha estat arrebossat amb ciment.

https://www.escapadarural.com/casa-rural/lleida/la-portella/fotos#p=5489a0c7dec29

Em pregunto, hi havia capella ?.

Fins a Guardiola hi ha una ‘estoneta’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

Bassella esta prop de Déu, i dissortadament lluny, MOLT lluny de Barcelona.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Antonio Mora Vergés

P/D

La noticia del dia és la concessió de la llibertat condicional al Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya, amb una fiança més reduïda de les que aplicava aquí el Tribunal Suprem.

Més enllà de la ‘fèrtil imaginació jurídica’ d’alguns esperem amb ànsia sentir al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), oi?. Recordeu la suspensió del jutge Garzón?. Veurem que diuen – si ho fan – del Llarena.