martes, 16 de enero de 2018

LA GLORIETA D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia del Josep Salvay Blanch de l’any 1916. La titula la Glorieta, i la situa a Sant Carles de la Ràpita ; Montsià ; Catalunya ; Edificis civils http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/3401/rec/28


Reprodueixo de la pàgina https://turismedia.info/destinos/destino/catalunya/montsia/sant-carles-de-la-rapita/ La Glorieta

La glorieta presidía el extremo superior del eje mar - montaña de la ciudad. El edificio, exento e inacabado había sido concebido por los urbanistas como un pabellón - mirador hacia el mar y la ciudad. Esta perspectiva típica de la época se ha perdido por la construcción del edificio del “Grup Escolar Vell” y está incluido dentro del recinto.


Ens agradarà rebre imatges d’aquest ‘ Grup Escolar Vell’ a l’emai coneixercatalunya@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

El Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) es queixava de que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967), no vol assistir a cap acte públic en el que intervinguin membres del PP.

Sortosament la Marta Madrenas i Mir – i moltes més persones – no pateixen la síndrome d'Estocolm.

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936) el 12 d'octubre de 1936, deia al paranimf de la Universitat de Salamanca “Vencereu, però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada força bruta, però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya”.

Aquell mateix dia, la corporació municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsió "...por España, en fin, apuñalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masónica cuya vida y pensamiento [...] sólo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demás fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asentó afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, añado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vírgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades".

El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destitució d'Unamuno com a rector.

Els últims dies de la seva vida (del 13 d’octubre al 31 desembre de 1936) els va passar sota arrest domiciliari a casa seva.

Ningú estima a la força.


No hay comentarios:

Publicar un comentario