jueves, 11 de enero de 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE PINEDA DE MAR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME. CATALUNYA

L’any 2015 ens ‘posàvem les piles’ en qüestió de recuperar la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, fins aleshores n’havíem retratat de l’època de la Mancomunitat, de la Generalitat Republicana , i els d’algunes ordres religioses, seguint el criteri de ‘monuments’; alguns dissortadament ja no existeixen, altres tenen avui una funció diferent, i en masses ocasions s’ha perdut la seva memòria – val a dir, que no de forma casual, oi? - . N’hem aconseguit retratar més de 1200, i pensem que en manquen encara no menys del doble, la dictadura feia una excel·lent feina destructiva, que més enllà de les declaracions, NO s’ha revertit gaire per part de les forces democràtiques catalanes. Aquesta mena d’afirmacions malgrat que oficialment moria el 20N de 1975, sembla que ‘incomoden’ a algunes persones, està clar que l’ombra del sàtrapa és molt allargada, oí?.


Reprodueixo de :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-4.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4

Obra de l’arquitecte barceloní Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987). Edifici construït entre 1914 i 1917 amb línies senzilles sense cap tipus de pretensions. Presenta una façana neta i clara sense cap tipus d’ornamentació. Cal destacar el porxo amb columnes d’estil dòric i una triple arcada que dona accés a l’edifici.


A la planta primera trobem una balconada molt sòbria de línies rectes amb una barana de ferro forjat que només té com a elements decoratius les cantonades i la part central.

Dues finestres amb arcs de mig punt i l’escut de la vila al bell mig de les dues obertures presideix el balcó. A sota de la cornisa hi trobem un gran rellotge circular

Les lluites per aconseguir uns edificis dignes per acollir els escolars fou un dels aspectes més recollits en les actes municipals.
Si ens remetem a les dades de manera cronològica, podem veure que ja el 15 de juny de 1867 la Junta d’Ensenyament accepta que l’antic hostal, situat on avui dia trobem l’edifici de l’ajuntament, passi a ser propietat de l’ajuntament del poble amb la finalitat que s’hi instal·li l’escola elemental. L’adaptació de l’hostal en escola municipal era una solució provisional, però aquesta provisionalitat es convertí en definitiva. Onze anys després es denuncia l’estat de precarietat en el qual es trobava l’ensenyament públic a la vila.

Així doncs en el ple municipal del 22 d’abril de 1867 es va acordar procedir a la instrucció de l’oportú expedient per a la reconstrucció de l’escola per a nens i nenes.

Un any després, l’any 1868, a aquell projecte inicial s’hi afegí també la construcció d’un nou edifici per a l’ajuntament. Es va demanar ajuda econòmica a la Diputació.

L’any 1880, l’arquitecte de la Diputació, Romà Prats Montells – ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - enllesteix el projecte conjunt de construcció dels edificis per l’ajuntament i per l’escola. Es demana el cinquanta per cent del pressupost a la Diputació, però aquesta denegà el projecte per a ubicar-hi no tan sols les escoles sinó també l’ajuntament que no es competència seva.

Per tant el projecte s’havia de refer, i passaren deu anys, on es tornà a insistir en el mal estat de l’edifici provisional de les escoles , fins l’any 1912 van seguir les escoles a l’antic hostal.

Així doncs, l’any 1907, l’Ajuntament de Pineda encarregà el projecte i els plànols del que hauria de ser el nou i esperat edifici de les escoles i de la casa de la vila a l’arquitecte Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953).

L’ajuntament adquirí un terreny al carrer Ciutadans per juntament amb els terrenys de l’hostal aixecar el nou complex. Aquell mateix any es presenta el projecte encarregat, que serà el que amb algunes modificacions s’executarà. Eliminant tota l’ornamentació Modernista de la zona de l'entaulament i porxada central.

El projecte es tornà a finalitzar- entenem pel context, que vol dir aturar - fins que arriba a Pineda el fill, de l’indià Manuel Llorens Carreras, [ Manuel José Ceferino Llorens Carreras ( 26 de agosto de 1877 + 4 de abril de 1939)?.] procedent de l’Argentina , que quedà astorat de la lamentable situació de les escoles municipals. Així doncs, decideix per compte propi fer Buenos Aires, entre els pinedencs establerts allà, una col·lecta per tal de recollir fons que servissin per a la construcció de les escoles.

L’any 1910, amb els diners aconseguits es van iniciar d’una manera definitiva la construcció de les escoles.

L’ajuntament destinà aquests diners recollits per a la construcció de les escoles de nenes. Llorens fill fou anomenat fill adoptiu de la vila.
Finalment, el 29 d’agost de 1912 s’inaugurà definitivament un segon edifici, l’escola de nens i amb aquest tot el complex escolar de la vila.
Amb aquesta inauguració es posava fi a una aventura que havia durat més de trenta anys.

Estic particularment interessat en esbrinar qui va ser l’autor – finalment – dels edificis de l’escola de nenes, el situat a la dreta de l’ajuntament mirant des de la Plaça, i de nens es de l’esquerra.

Escola de Nenes.

Escola de Nens


Fotografia de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1943/02/27/pagina-8/33110680/pdf.html
Publicada la pàgina de facebook : Pineda de Mar,abans i ara/antes y ahora

També del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs del Llorens fill, que fou anomenat fill adoptiu de la vila.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les escoles només per excepció tenen la consideració de ‘monuments’, aquesta és una tristíssima herència que arrosseguem des del primer feixisme, la dictadura franquista, i dissortadament persisteix encara en aquesta ‘democraciola’ que lluny del que ens prometia l’any 1978, és – en el millor dels casos – una continuació d’aquells ‘mals hàbits’. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pineda_de_Mar

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

No hay comentarios:

Publicar un comentario