viernes, 19 de enero de 2018

LA PETJADA DE JERONI MARTORELL TERRATS A CALELLA. CAN MARRÉ.. EL MARESME. CATALUNYA.

http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-marre.html


CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 41 CAN MARRÉ
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa41.pdf

Impressionant torre obra de Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), per a don Narcís Marrè al carrer del Raval. Aquesta casa, que ocupa el solar de tres cases de cós, de planta rectangular de 12x20 metres, es separa d'un costat formant una porxada d'accés al pati posterior, i també del carrer, per tal de deixar respirar la casa pel davant creant un petit pati d'entrada. De planta baixa, primer, segon pis i coberta a dues aigües, aquesta casa es composa segons els cànons academicistes -historicistes de l'època. Les façanes s'executen seguint una rigorosa metodologia compositiva i de proporcions molt relacionada aquí amb el llenguatge clàssic de l'arquitectura : les obertures disminueixen en alçària i augmenten en nombre segons la planta en que es trobin, les de planta baixa i segon pis es realitzen amb arc de mig punt, al contrari de les de la primera planta de caire ortogonal ; les obertures es veuen emmarcades amb relleus a la façana que simulen arcs, pilastres, llindes ornamentades..; les baranes amb balustres caracteritzen la façana, juntament amb el ràfec de coronament i les mènsules que suporten els voladius.

La família Marrè que es dedicava a la indústria del gènere de punt, amb fàbriqueta al carrer del Raval, emparentà amb la família Burcet, que tenien confiteria prop de la plaça del portal gran de l'església, al casar-se Narcís Marrè amb una filla de Can Burcet.

Fou Narcís, precisament, qui és va fer construir aquesta casa senyorial que trobem al carrer Raval l'any 1920, obra de Jeroni Martorell.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Llevat d'error trobava únicament 55 fitxes de Patrimoni

Antonio Mora Vergés

CAN FARRAN. CASA REFORMADA PER L’ARQUITECTE FRANCESC DE PAULA SELLÉS VILARÓ. CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

A Calella l’obra més remarcable de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró, és la casa anomenada Els Filipinos, recentment restaurada.
També és seu, el projecte pel grup “Francisco Bartrina”, i les reformes de la Casa Bartrina i de Can Farran.


També és seva la reconstrucció del Castell de Sant Llorenç de Munt, al terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona) per encàrrec de la baronessa de Quadras. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/sant-llorenc-del-munt-sant-julia-de.html

Entre les edificacions més destacables de l’arquitecte Francesc Sellés fora de Calella, podem anomenar la Casa Jaume Borràs, al carrer d’Avinyó, 40 de Barcelona (domicili familiar de l’arquitecte) i el Cercle Mercantil d’Igualada catalogades al registre del Modernisme per la Càtedra Gaudí.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar

CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 36 CAN FARRAN
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa36.pdf

Casalot en cantonada de planta rectangular de 15x10 metres, amb baixos, primer, segon pis, terrat i pati a tot el voltant. Aquesta casa té unes dimensions i una distribució de l'estructura iguals a la de Can Granell, amb la única diferència, que la façana de menor dimensió on hi ha l'entrada, dóna front al carrer Jovara; estructura de tres crugies, paral·leles al carrer Jovara, amb l'escala centrada a la part posterior. La façana, de línies austeres, es desenvolupa a tres nivells : el baix, tot ell aplacat de pedra arenisca (de Montjuic), on trobem un portal d'entrada d'arc rebaixat, molt semblant a les portes d'entrada de Can Salvador, l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, o a la de la casa del carrer Jovara 113; al costat del portal d'entrada, dos grans finestrals, que es repeteixen al carrer Batlle. La façana a Jovara, es completa amb un gran balcó en planta primera, amb tres balconeres, i dues finestres i una balconera centrada a la planta superior; a Batlle, a les dues plantes per damunt la planta baixa trobem balconeres individuals amb el seu propi balcó, alternades amb finestres. El ràfec de coberta, i el badalot d'escala, torre de grans dimensions acabat amb una coberta a quatre aigües, juntament amb la capelleta de carrer, acaben de configurar el casal, que al tenir el pati de grans dimensions tot ell al voltant, el magnifiquen.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

miércoles, 17 de enero de 2018

QUE EN SABEU DE LES CASES DEL CARRER DEL MAR DE PINEDA DE MAR?. EL MARESME. CATALUNYA

No disposa Pineda de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i malgrat trobava un enllaç :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-7.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4
que explica que al carrer del Mar a finals del segle XIX i inicis del XX, molta burgesia barcelonina decideix establir les seves segones residencies a la vila, i concretament al Carrer del Mar per la seva proximitat del nucli urbà i la platja. Per tant encara avui dia trobem exemples de cases d’estiueig senyorials, les quals durant els mesos d’estiu eren ocupades per la burgesia catalana per a gaudir del període estival.




Ens agradarà tenir noticia dels promotors i els autors d’aquests edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA DE PINEDA DE MAR. EL MARESME. CATALUNYA

Ens posàvem ‘les piles’ pel que fa a la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de forma sistemàtica l’any 2015, i assolíem la xifra de 1247 edificis a https://issuu.com/1coneixercatalunya

A la pàgina http://www.fedac.cat/pineda.php trobava : l’escola FEDAC Pineda, Mare de Déu del Roser, és una escola centenària que es va fundar al 1889.

Segons la Crònica de la Congregació, la Sra. Manuela Dencàs va deixar en el seu testament una quantitat molt respectable per establir a la nostra vila una casa de religioses que desenvolupés l´ensenyament de les nenes i l´assistència als malalts.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs de la benefactora Manuela Dencàs

També de l’autor de l’edifici de l’escola i en el seu cas de les successives reformes i/o modificacions

No disposa Pineda de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i malgrat trobava un enllaç :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-1.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4


No té informació d’aquest edifici, ni tampoc de la resta de cases del carrer del Mar.

Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA CASA DITA CAN BORRÀS DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 49

Edifici en cantonada de entre 11,30-12x17 metres, més un cos de 8x6 metres , amb planta baixa, pis i terrat. Aquest edifici de línies academicistes, té una entrada per Bartrina, i una altra entrada per Clavé, la qual es bifurca a dreta i esquerra. Les façanes composen les obertures sempre alineant les de planta baixa amb les del nivell superior. La façana a Bartrina centra l'entrada i una balconera al pis superior, deixant finestres a banda i banda; per Anselm Clavé l'altra entrada queda sota una galeria de tipus venecià, formada per uns arcs de mig punt recolzats sobre pilarets, que descansen sobre una barana decorada amb motius vegetals, igual que l'espai intersticial entre els arcs, que sobresurt de tot el conjunt. Destacar-ne també l'estucat de color vermellós i els emmarcaments de finestres, així com les motllures que separen els pisos i el sòcol a base de ceràmica vidriada de color verd. Aquest edifici, guarda moltes similituds en quan als acabats de façana, amb les dues cases del mateix carrer als nº 53-54.


Aquest edifici, propietat dels germans Borràs Cuadras, queda dividit interiorment en dues/o tres partions segons senyalen les diferents entrades i divisió vertical que trobem a les façanes, essent cada part d'un germà diferent. Cas atípic d'edificació en cantonada, tan per la seva morfologia, com per la seva distribució interior.

L'any 1548 fou edificada una torre fortificada vora mar, com a defensa de la pirateria. Tal i com es pot veure al plànol de Simancas de 1582, la torre quedava emplaçada al final del carrer de mar, just on ara trobem el pas soterrani, al costat de la casa de Can Borras.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms. Lloc i data de naixement i traspàs ,...

A Calella treballaven destacats arquitectes :

Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

...

I almenys tres mestres d’obres :

Aleix Serra, autor de la casa homònima.

Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població

Josep Riera.

Ens calen més dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Desconegut
és el més gran arquitecte que han vist els segles, una bon part de Catalunya és obra seva. Desprès de la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, des del món de la cultura s’esperava que les forces democràtiques ‘catalanes’ fessin un esforç per aclarir aquesta ‘incògnita’. Ara, a l’any 2018, podem dir que fa fet poca cosa, i que també en l’àmbit de la cultura i el coneixement sembla que el feixisme ho deixava tot ‘ ATADO Y BIEN ATADO ‘.

Teniu dades de la casa del Carrer Anselm Clavé, 97, al costat de la Torre Macaya?.



QUE EN SABEU DE LA CASA DITA CAN BALLESTER DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA.32

Casa modernista de 5,50 metres de façana per 14 de fondària amb baixos, primer, segon pis i coberta inclinada a un costat i terrat a l'altra. Aquesta casa, és una de les cases modernistes més interessants i bellament decorades de Calella. Les obertures en façana es repeteixen sempre de manera imparell : així trobem un finestral en planta baixa tripartit, tres balconeres en planta primera amb un balcó corregut que sobresurt al centre, (en ambdós casos l'obertura central és de majors dimensions), i en planta segona una finestra correguda repartida amb cinc parts, formada per una filera d'arquets.


Aquestes obertures es realitzen amb arquets i columnes de regust clàssic i el conjunt es decora amb detalls ceràmics, particularment lluïts sota el balcó.

És digne de remarcar també el ràfec de coberta, les baranes, les persianes de planta primera i sobretot, la petita torre que corona la teulada que forma una petita cúpula i caracteritza la casa.

Aquesta casa fou construïda a finals de segle per la família Ballester, que havia fet fortuna a Amèrica.

Aquesta casa ha estat restaurada i ampliada fa pocs anys. En l’ampliació, s’ha disposat un garatge i un ascensor enganxat a la mitgera, seguint els mateixos acabats que la casa original.

Restaurada fa poc, a afegit un annex que s'ha realitzat amb el mateix estil i acabats que la resta, destinat a garatge. Aquest annex era el petit pavelló en planta baixa de la casa del carrer Jovara 16

Llegia a la fitxa; a mitjans del segle XIX i en poc temps, arriben enriquits els "americanos" senyors Joan Cateura, Jaume Moreu, Josep i Jaume Ballester, Antoni Vernis, Quirze Norat. Em crida l’atenció que cal d’ells té cognom matern, i que no es fa cap referència al lloc i data de naixement i traspàs. Des del ‘ tontisme’ s’acostuma a dir que a internet es troba tot, us emplaço a constatar que no és així.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms. Lloc i data de naixement i traspàs ,...

A Calella treballaven destacats arquitectes :

Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)

...

I almenys tres mestres d’obres :

Aleix Serra, autor de la casa homònima.

Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població

Josep Riera.

Ens calen més dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.
També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Desconegut
és el més gran arquitecte que han vist els segles, una bon part de Catalunya és obra seva. Desprès de la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, des del món de la cultura s’esperava que les forces democràtiques ‘catalanes’ fessin un esforç per aclarir aquesta ‘incògnita’. Ara, a l’any 2018, podem dir que s'ha fet poca cosa, i que també en l’àmbit de la cultura i el coneixement sembla que el feixisme ho deixava tot ‘ ATADO Y BIEN ATADO ‘.

martes, 16 de enero de 2018

LA GLORIETA D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia del Josep Salvay Blanch de l’any 1916. La titula la Glorieta, i la situa a Sant Carles de la Ràpita ; Montsià ; Catalunya ; Edificis civils http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/3401/rec/28


Reprodueixo de la pàgina https://turismedia.info/destinos/destino/catalunya/montsia/sant-carles-de-la-rapita/ La Glorieta

La glorieta presidía el extremo superior del eje mar - montaña de la ciudad. El edificio, exento e inacabado había sido concebido por los urbanistas como un pabellón - mirador hacia el mar y la ciudad. Esta perspectiva típica de la época se ha perdido por la construcción del edificio del “Grup Escolar Vell” y está incluido dentro del recinto.


Ens agradarà rebre imatges d’aquest ‘ Grup Escolar Vell’ a l’emai coneixercatalunya@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

El Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) es queixava de que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967), no vol assistir a cap acte públic en el que intervinguin membres del PP.

Sortosament la Marta Madrenas i Mir – i moltes més persones – no pateixen la síndrome d'Estocolm.

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936) el 12 d'octubre de 1936, deia al paranimf de la Universitat de Salamanca “Vencereu, però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada força bruta, però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya”.

Aquell mateix dia, la corporació municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsió "...por España, en fin, apuñalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masónica cuya vida y pensamiento [...] sólo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demás fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asentó afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, añado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vírgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades".

El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destitució d'Unamuno com a rector.

Els últims dies de la seva vida (del 13 d’octubre al 31 desembre de 1936) els va passar sota arrest domiciliari a casa seva.

Ningú estima a la força.


domingo, 14 de enero de 2018

QUE EN SABEU DEL CEMENTIRI ‘ VELL’ DE CALELLA?. EL MARESME, CATALUNYA

No en trobava cap dada més enllà de l’any en que entrava en funcionament escrit a la portalada.


Aquesta mena de infraestructures acostumava a dissenyar-les l’arquitecte, o el tècnic municipal de l’època, imagino que si es vol trobar, no costarà gaire.

Solia ser també l’autor de la capella, advocada en aquest cas al Sant Crist, si aquest edifici era coetani a la construcció del fossar municipal.


Retratava el Panteó Dalmau, del que voldria també saber-ne l’autor.


El Cementiri Vell de Calella és MOLT peculiar, està situat al costat mar de la via fèrria, això ens fa preguntar-vos; en alguna ocasió les onades han arribat a entrar al recinte funerari?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En demanarem dades al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué m.calella@diba.cat

També a l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament m.calella@diba.cat

També però, i molt especialment, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DEL CONVENT I ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici, que lògicament no s’aixecava en una nit, ni posats a suposar, és obra del ‘maligne’ atesa la seva finalitat, oi?. Dit això, tothom sap que el ‘maligne’ des de sempre ha tingut – i manté – un especial vincle amb el sector de la construcció, i diria vistos els espectaculars resultats, que també, també, amb la ‘destrucció’ de la documentació del patrimoni històric i/o artístic, oi?.


https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa25.pdf

Llegia que el conjunt, per la seva estructura i dimensions, té un cert aspecte de fortalesa. De planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes amb coberta inclinada; al centre de l'edifici hi ha l'església, amb una façana de gran austeritat i estil historicista; als costats d'aquesta trobem els dos claustres, el conventual, més auster, i l'escolar, amb una major riquesa ornamental

A mitjans segle XIX residia a Calella Camil·la Xampeny, exalumna d'una escola de Barcelona vinculada a la institució religiosa Companyia de Maria, fundada per Santa Joana de Lestonnac el 1608. D'ella va sorgir la idea d'instal·lar a Calella el convent de monges i l'escola femenina de Lestonnac.

Necessitem dades de la Camil·la Xampeny; cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, .., sou pregats e fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Amb gran esforç va aconseguir el 1861 una Reial Cèdula de la reina Isabel II autoritzant l'obertura del convent i poc temps després arrivaben a la vila les cinc primeres religioses, que s'instal·laren provisionalment al carrer de la Bruguera, 34.

L'actual convent va ser estrenat el juny de 1870, i el 1881 el bisbe Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906 ) , consagrava l'església, dedicada a la Immaculada.


Podeu veure’n una fotografiadel interior clicant aquest enllac :
https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/30427046535

Poc després van ser construïts el claustre i el col·legi, aquest sota el patrocini de Nostra Senyora de l'Esperança.
Patrimoni Gencat en dona una informació semblant : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8423

En demanarem dades al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué m.calella@diba.cat

També a l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament m.calella@diba.cat

I, a la Congregació religiosa que el va gestionar des dels seus inicis info@lestonnacbcn.org

També però, i molt especialment, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D


Algunes ordres religioses comptàvem amb germans operaris com l’escolapi José Guardia de Sant Juan Bautista ( Calders, 2-11-1717+ Mataró, 2 de febrer de 1790), o Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer(Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690) de l’Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel,.. , no ens consta però, l’existència d’una figura semblant a les congregacions femenines, i particularment a la Companyia de Maria Nostra Senyora, fundada per Joana de Lestonnac (Bordeus, 1556 - 1640) l’any 1607

El Josep Plantalech Albertí, em deixava un missatge al Facebook ; he trobat aquest Projecte de final de carrera de la Laura Rueda Nogué :
https://upcommons.upc.edu/.../2099.1/23609/memoria.pdf

S’esmenta el cognom matern de la Camil la Xampeny , Solà.

Cap dada però de l’autor de l’edifici.

El text que llegia amb fruïció explica coses interesants :

Entre 1939 i 1942, la capella de la Immaculada va fer de ‘temple parroquial ‘ mentre es duien a terme les tasques de reconstrucció de l’església de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari.

En el període la mal dita guerra civil - el conflicte bèl·lic s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República- l’escola es va denominar Francesc Ferrer i Guàrdia, en honor d’aquest eminent pedagog català, fundador i ànima de l'Escola Moderna.

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909), el 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat al fossat de Santa Amàlia de la presó del castell de Montjuïc, va ser declarat culpable per un tribunal militar d'haver estat l'instigador de la Setmana Tràgica. En aquells dies ja era manifestament conegut i àdhuc admès per TOTHOM, que Ferrer i Guàrdia no va tenir relació amb els fets i que els tribunals militars el van acusar i condemnar amb proves insuficients i, algunes, falses.

La seva companya, Soledad Villafranca Los Arcos (Aoiz, Navarra, 1880 - Barcelona, 1948), fou desterrada a Alcanyís.

Arran del procés i execució de Ferrer i Guàrdia, The Times va dir: «Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant a una agitació criminal», Anatole France en carta oberta afirmava: “el seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles», i William Archer: «Tota la vida activa de Ferrer hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom».

...

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909)

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940)

...

La gent ‘decent’ de Catalunya té el cor encongit.

viernes, 12 de enero de 2018

CAN GALCERAN - CAN GIOL VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch, retratava – llevat d’error meu – parcialment la façana de la casa dita CAN GALCERAN - CAN GIOL , en la imatge apareixen infants de diferents edats.


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa, pis i golfes. Té la teulada a quatre vessants, encara que avui ha quedat malparada amb les construccions veïnes. Les finestra principal de sobre el portal no té columneta, però conserva un capitell penjat adherit a la llinda. La que està situada a mà esquerra d'aquesta última, presenta balcó i està rodejada de motllura. No té decoració gòtica. El portal és rodó i adovellat (20 dovelles). A sobre del portal, i a l'alçada de les golfes, hi ha un matacà. L'obra és de pedra utilitzant carreus.

Els dos noms de la casa tenen origen a la figura d'Albert Giol i Galceran (1858-1945), investigador i estudiós de la vila de Calella. Els seus pares es deien Salvador Giol i Carreras i Caterina Galceran i Pla. Al cap de dinou anys, morta la pubilla de Can Galceran, el patrimoni passà a la casa pairal materna: casa Galceran, que tenia propietats a les afores, a la banda de la riera.

Em pregunto, i us pregunto, aquest edifici havia acollit les escoles públiques ?.



ens adrecem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D
https://cuandosellevabasombrero.wordpress.com/category/barcelona/maresme/page/2/

LES ESCOLES PÚBLIQUES COMPARTIEN EDIFICI AMB L’AJUNTAMENT VELL DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Llegia que Calella tenia 2.637 veïns al cens de 1787 que pujarien fins als 3.529 l’any 1857 per arribar als 4.316 a començament del segle XX, aquestes dades em feien pensar que el nombre de persones en edat escolar superava amb escreix la oferta dels escolapis que l'any 1816 s'instal·laven a Calella, de les monges de la Companyia de Maria, fundada per santa Joana de Lestonnac que s’instal·laven a Calella per iniciativa de Camil·la Xampeny a mitjan del segle XIX.

El convent va ser inaugurat el 1870 i l'església, dedicada a la Immaculada, va ser consagrada pel bisbe Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906) l’any 1881.

Poc després van ser construïts el claustre i l'escola.

No trobava dades relatives a l’edifici de l’antic ajuntament , l’actual fou inaugurat el 4 de maig de 1991, essent dissenyat i construït per l'arquitecte Domènec Massuet.

Em pregunto, i us pregunto, aquest edifici havia acollit les escoles públiques ?.


ens adrecem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Imatges pel record. La torre dels anglesos. Ens calen dades dels promotors i del seu autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Jeroni Martorell i Terrats, va ser l’arquitecte municipal de Calella des dels anys 20 del segle passat i fins el 1951, obres seves son entre altres , el Parc Dalmau, el mercat municipal i la torre de l’aigua , l’escorxador i la torre de l’aigua, el passeig Manuel Puigvert i les escoles públiques de les que no en trobava ni imatges ni dades, d’una i altra cosa sou pregats de fer-nos-en arribar noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PIA A CALELLA. DESTRUIR PER CRÉIXER. EL MARESME. CATALUNYA

Posàvem fil a l’agulla, en el nostre cas millor potser targeta a la màquina fotogràfica, i començàvem a retratar alguns dels edificis ‘ singulars’ de Calella.

Escollia per començar l’edifici ‘ històric’ de l’Escola Pia que s’enderrocava el mes d’octubre de 1995. Permeteu-me aquesta llicència atenen el meu ‘passat’ d’estudiant a l’Escola Pia de Sabadell.


Imatge del bloc http://laplega.escolapia.cat/2010/10/lescola-pia-de-calella.html

Esperem rebre dades de l’autor de ‘edifici a l’emal coneixercatalunya@gmail.com

Observàvem que no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i com dissortadament ni els amics de Pobles de Catalunya, ni Patrimoni Gencat, ens poden donar resposta a les preguntes més clàssiques; qui va ser el promotor de l’edifici?. Quin va ser l’autor ?. Amb indicació de nom, cognoms i lloc i data de naixement de traspàs, ens adreçàvem a Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

Això és el que sabem :

Can Rosendo Llobet (Calella - Maresme) Eusebi Bona i Puig (Bagur, Gerona, 1890 - Barcelona, 12 de octubre de 1972)

Fàbrica Llobet-Guri (Calella - Maresme) Eusebi Bona i Puig (Bagur, Gerona, 1890 - Barcelona, 12 de octubre de 1972)

Mercat municipal (Calella - Maresme) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Torre d'aigua del mercat (Calella - Maresme) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Biblioteca Costa i Fornaguera (Calella - Maresme) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Escorxador Municipal de Calella . Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Església dels Sants Reis de l’Escola Pia. Emili Cabanyes i Rabassa (Mataró, 1850-1917). Enderrocada el mes d’octubre de 1995.

Ca l'Aleix Serra (Calella - Maresme) Aleix Serra. mestre d'obres, ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Això és una minsa part del que voldríem saber ;

Els Menuts (Calella - Maresme), autor ‘ desconegut’

Els Filipinos (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Can Borràs (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Can Ballester (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Torre Macaya (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Casa del carrer Anselm Clavé, 97 (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Casa del carrer Sant Josep, 16 (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Can Pedemonte (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Teatre de l'Orfeó Calellenc (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Escola Lestonnac (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Cinema Àncora https://www.youtube.com/watch?v=izdEZm7nSSs NECESSITEM DADES

Can Pelayo https://www.youtube.com/watch?v=vVUiB8AKbG NECESSITEM DADES

Fàbrica Pastes Saula https://www.youtube.com/watch?v=9ur6I7YkbDc NECESSITEM DADES

la Torre dels Anglesos https://www.youtube.com/watch?v=sBAgUZxuyMk NECESSITEM DADES

Anirem afegint més edificis, i us preguem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com qualsevol dada i/o imatge que us sembli interesant per de documentar i publicitar el patrimoni històric i/o artístic de Calella.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

jueves, 11 de enero de 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE PINEDA DE MAR ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MARESME. CATALUNYA

L’any 2015 ens ‘posàvem les piles’ en qüestió de recuperar la memòria dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, fins aleshores n’havíem retratat de l’època de la Mancomunitat, de la Generalitat Republicana , i els d’algunes ordres religioses, seguint el criteri de ‘monuments’; alguns dissortadament ja no existeixen, altres tenen avui una funció diferent, i en masses ocasions s’ha perdut la seva memòria – val a dir, que no de forma casual, oi? - . N’hem aconseguit retratar més de 1200, i pensem que en manquen encara no menys del doble, la dictadura feia una excel·lent feina destructiva, que més enllà de les declaracions, NO s’ha revertit gaire per part de les forces democràtiques catalanes. Aquesta mena d’afirmacions malgrat que oficialment moria el 20N de 1975, sembla que ‘incomoden’ a algunes persones, està clar que l’ombra del sàtrapa és molt allargada, oí?.


Reprodueixo de :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-4.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4

Obra de l’arquitecte barceloní Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987). Edifici construït entre 1914 i 1917 amb línies senzilles sense cap tipus de pretensions. Presenta una façana neta i clara sense cap tipus d’ornamentació. Cal destacar el porxo amb columnes d’estil dòric i una triple arcada que dona accés a l’edifici.


A la planta primera trobem una balconada molt sòbria de línies rectes amb una barana de ferro forjat que només té com a elements decoratius les cantonades i la part central.

Dues finestres amb arcs de mig punt i l’escut de la vila al bell mig de les dues obertures presideix el balcó. A sota de la cornisa hi trobem un gran rellotge circular

Les lluites per aconseguir uns edificis dignes per acollir els escolars fou un dels aspectes més recollits en les actes municipals.
Si ens remetem a les dades de manera cronològica, podem veure que ja el 15 de juny de 1867 la Junta d’Ensenyament accepta que l’antic hostal, situat on avui dia trobem l’edifici de l’ajuntament, passi a ser propietat de l’ajuntament del poble amb la finalitat que s’hi instal·li l’escola elemental. L’adaptació de l’hostal en escola municipal era una solució provisional, però aquesta provisionalitat es convertí en definitiva. Onze anys després es denuncia l’estat de precarietat en el qual es trobava l’ensenyament públic a la vila.

Així doncs en el ple municipal del 22 d’abril de 1867 es va acordar procedir a la instrucció de l’oportú expedient per a la reconstrucció de l’escola per a nens i nenes.

Un any després, l’any 1868, a aquell projecte inicial s’hi afegí també la construcció d’un nou edifici per a l’ajuntament. Es va demanar ajuda econòmica a la Diputació.

L’any 1880, l’arquitecte de la Diputació, Romà Prats Montells – ens agradarà tenir noticia de lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com - enllesteix el projecte conjunt de construcció dels edificis per l’ajuntament i per l’escola. Es demana el cinquanta per cent del pressupost a la Diputació, però aquesta denegà el projecte per a ubicar-hi no tan sols les escoles sinó també l’ajuntament que no es competència seva.

Per tant el projecte s’havia de refer, i passaren deu anys, on es tornà a insistir en el mal estat de l’edifici provisional de les escoles , fins l’any 1912 van seguir les escoles a l’antic hostal.

Així doncs, l’any 1907, l’Ajuntament de Pineda encarregà el projecte i els plànols del que hauria de ser el nou i esperat edifici de les escoles i de la casa de la vila a l’arquitecte Ignasi Mas Morell (Barcelona, 1881-1953).

L’ajuntament adquirí un terreny al carrer Ciutadans per juntament amb els terrenys de l’hostal aixecar el nou complex. Aquell mateix any es presenta el projecte encarregat, que serà el que amb algunes modificacions s’executarà. Eliminant tota l’ornamentació Modernista de la zona de l'entaulament i porxada central.

El projecte es tornà a finalitzar- entenem pel context, que vol dir aturar - fins que arriba a Pineda el fill, de l’indià Manuel Llorens Carreras, [ Manuel José Ceferino Llorens Carreras ( 26 de agosto de 1877 + 4 de abril de 1939)?.] procedent de l’Argentina , que quedà astorat de la lamentable situació de les escoles municipals. Així doncs, decideix per compte propi fer Buenos Aires, entre els pinedencs establerts allà, una col·lecta per tal de recollir fons que servissin per a la construcció de les escoles.

L’any 1910, amb els diners aconseguits es van iniciar d’una manera definitiva la construcció de les escoles.

L’ajuntament destinà aquests diners recollits per a la construcció de les escoles de nenes. Llorens fill fou anomenat fill adoptiu de la vila.
Finalment, el 29 d’agost de 1912 s’inaugurà definitivament un segon edifici, l’escola de nens i amb aquest tot el complex escolar de la vila.
Amb aquesta inauguració es posava fi a una aventura que havia durat més de trenta anys.

Estic particularment interessat en esbrinar qui va ser l’autor – finalment – dels edificis de l’escola de nenes, el situat a la dreta de l’ajuntament mirant des de la Plaça, i de nens es de l’esquerra.

Escola de Nenes.

Escola de Nens


Fotografia de Lucien Roisin Besnard (L. Roisin) (París, 1884 - Barcelona, 1943)
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1943/02/27/pagina-8/33110680/pdf.html
Publicada la pàgina de facebook : Pineda de Mar,abans i ara/antes y ahora

També del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs del Llorens fill, que fou anomenat fill adoptiu de la vila.

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les escoles només per excepció tenen la consideració de ‘monuments’, aquesta és una tristíssima herència que arrosseguem des del primer feixisme, la dictadura franquista, i dissortadament persisteix encara en aquesta ‘democraciola’ que lluny del que ens prometia l’any 1978, és – en el millor dels casos – una continuació d’aquells ‘mals hàbits’. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Pineda_de_Mar

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

lunes, 8 de enero de 2018

JO NECESSITO SABER

Constatar que hi ha molts ‘ forats’ en la documentació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya no demana una especial preparació i/o sensibilitat.

Sobta encara llegir, “conec molt be on visc, no em fa falta saber-ho tot”. Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864-Salamanca, 31 de desembre de 1936), en la seva obra El pórtico del templo, posa en boca de Roman «Inventen, pues, ellos y nosotros nos aprovecharemos de sus invenciones. Pues confío y espero en que estarás convencido, como yo lo estoy, de que la luz eléctrica alumbra aquí tan bien como allí donde se inventó»

Confesso que jo voldria saber-ho TOT del lloc on visc, del lloc on vaig néixer, i de la nació de que formo part. Fins, si això fos possible en una sola vida, m’agradaria tenir coneixement de les nacions veïnes, i de la resta del món.

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864-Salamanca, 31 de desembre de 1936), ha passat per ser l’autor de la frase “ que inventen ellos” , fet que podem negar de forma rotunda, i amb la frase, defensor d’un pensament petit, tancat, simple, identificable curiosament amb el dels seus botxins, a qui etzibava el 12 de octubre de 1936, al paranimf de la Universitat, durant l’acte d’apertura del curs acadèmic “ Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta, pero no convenceréis porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta en esta lucha, razón y derecho. Me parece inútil pediros que penséis en España.”


Només hi ha una opció possible, eixamplar CADA DIA el nostre coneixement, o almenys lluitar perquè no s’imposi – una vegada més – allò de «¡Muera la inteligencia! ¡Viva la muerte!»

Antonio Mora Vergés

sábado, 6 de enero de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE GRÀCIA DEL PLA DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

De vegades tinc la sensació d’estar documentant en l’àmbit del patrimoni històric i cultural, un fet semblant als ‘aixecaments de cadàvers’ en l’àmbit judicial; la tristíssima coincidència en ambdós casos està en el fet que es descriu una realitat que desapareixerà tant aviat com s’acabi la descripció.

En sap molt de greu en tant que fidel de la confessió catòlica romana de Catalunya, que malauradament no ha tingut la valentia de distanciar-se de l’església catòlica reformada de ESPAÑA, que signava en mala hora la CARTA COLECTIVA DE LOS OBISPOS ESPAÑOLES (1937)
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

I, que en ocasió de les darreres eleccions del 21D, persistia en predicar l’odi :

https://www.elnacional.cat/es/politica/rouco-varela-independentismo-no-catolicismo_220029_102.html

https://www.religionenlibertad.com/canizares-habla-sedicion-golpe-cataluna-obispo-castrense-59740.htm

Cal recordar que aquesta església MAI ha demanat disculpes pels morts i fugits que comportava la seva abraçada al franquisme?.

Llegia al Mapa de Patrimoni de Balenyà, Osona, Catalunya ; la Mare de Déu de Gràcia és una capella barroca construïda a la part posterior del mas Pla. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de de creueria que cobreix la nau descansa sobre una cornisa i pilastres amb volutes. La part de l'absis està presidida per un altar de marbre, custodiat per dues peanyes amb sengles imatges. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada al mur de ponent. Als peus del temple hi ha un petit cor, que comunica amb el pis de la masia. La capella també té un accés exterior, amb un portal d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de la mateixa tonalitat que la masia, amb els carreus de la cantonada vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.


Els anteriors propietaris van emportar-se tots els béns mobles de la capella quan van vendre el mas.


Fotografia del interior de Marta Lloret Blackburn, autora de la fitxa de patrimoni.

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no... https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Èticament hem d’estar SEMPRE del costat de les víctimes i MAI del dels botxins.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis ,...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

LA CAPELLA DE LA FUNDACIÓ AGUSTÍ DE SANTACRUZ. SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Una estona abans que Ses Majestats els Reis d’Orient visitessin als interns, tenia ocasió – agraeixo des d’aquí la finesa del Joan Nesplé i Roquet, Director del Centre - de veure i retratar la capella.

La primera sorpresa la tenia en constatar que la façana no està contraposada a la principal, sinó que com aquesta està orientada a llevant.


La segona – tot i que previsible – era que no hi havia cap imatge presidint la capella, la Mare de Déu del Roser que hi ha habitualment havia cedit el seu espai al naixement. Dono per bona l’advocació de Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) https://ca.wikipedia.org/wiki/Agust%C3%AD_d%27Hipona



NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no...
https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Èticament hem d’estar SEMPRE del costat de les víctimes i MAI del dels botxins.

Antonio Mora Vergés

XOCOLATA DE REIS

Tenim aquest costum, trobar-nos tot al voltant de les 9,00 del matí i esmorzar xocolata amb pa torrat, amb xurros, amb croissants, amb enciamades,..., ho fem només el matí de Reis, el més petits aprofiten per recollir els regals que ses Majestat els han deixat a casa.



El costum és ancestral a la família Mora, i s’hi van afegint els que entren a formar-ne part, per raó de vinculació matrimonial o per naixement.

En aquest esmorzar – ho tinc molt i molt assumit – es fan presents tots els que ens han precedit en aquest trànsit vers la casa del Pare Celestial, no cal posar-los xocolata, ni necessiten cadira, la seva presència la sentim amb més intensitat els que ja tenim un anys, i ens confirma que cal continuar mimant i practicant aquestes tradicions de família.

Avui, des del fons del cor, s’afegia al record dels ‘absents de la família’, tots els que des de les presons de castellà o a l’exili d’una Europa curulla de corrupció, viuen aquests dies separats de les seves famílies i la seva gent, envoltats d’un núvol d’odi i d’incomprensió.

La Bíblia ho recull a Deuteronomi, 27,1,...

Maleït el qui assassini d'amagat el seu proïsme!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Maleït el qui es deixi subornar i assassini un innocent!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Maleït el qui no observi els manaments d'aquesta llei i no els compleixi!" I tot el poble respondrà: "Amén."

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA REFORMA MODERNISTA DE LA MASIA DE LA RIERA DE BALENYÀ?. OSONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) amb la imatge de la magnifica façana de llevant de la masia de la Riera, a la parròquia de l’Ajuda de Balenyà, el Mapa de Patrimoni explica que es diferencia estilísticament de la resta de la construcció amb un volum modernista i una capella adossats, que interiorment estan integrats amb la masia.

Consta de tres nivells d'alçat i està definit per dues galeries horitzontals amb grans finestrals; al pis són geminats amb òculs ceràmics i motllura de mig punt superior i a les golfes són trigeminats amb arcs de mig punt de maó i motllura superior de maó. Els pòrtics del pis incorporen una marquesina superior sostinguda amb cabirons. A l'extrem de xaloc s'hi adossa la capella.


Cap dada de l’autor d’aquesta ‘ transformació’, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com

Avui els Reis seran tristos per als que tenen un familiar a la presó, o a l’exili, també, també, per a tots els catalans de bona fe, que contemplem l’acarnissament amb que son tractats per part d’un estat que és diu democràtic.

A la facultat de dret ens ensenyaven que el III Reich, va ser un ‘estado de derecho’, que generava lleis com les que emparaven l’holocaust.

Antonio Mora Vergés

jueves, 4 de enero de 2018

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT PERE DE LA TORRE DE BORDILS. DITA TAMBÉ CURIOSAMENT CAL BALDIRET. GIRONA. CATALUNYA

Bordils el trobava definit com municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès’.

El bon amic Joan Dalmau Juscafresa , feia un excel·lent treball fotogràfic i documental amb aquesta casa i la seva capella, de la que fonts municipals li confirmaven que estava dedicada a Sant Pere.
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/01/can-baldiret-o-tambe-la-torre-bordils.html

En els nostres dies hi ha una bona part de la ciutadania que té assumit que religió i cultura on termes antònims. No tinc clar, si hem d’agrair aquesta ‘ incultura’ a les administracions públiques o a la pròpia església catòlica, que contra el parer de ments clares com el Venerable Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943) defensaven el govern LEGÍTIM de la II República, i la voluntat de la ciutadania expressada democràticament, dissortadament la Jerarquia de l’església catòlica de l’època es llençava en braços del feixisme, perdonava a ‘futur’ tots els crims que es van fer, i passejava sota pal·li al sàtrapa.

Patrimoni Gencat en fa aquesta descripció ; edifici de nau única, planta rectangular i absis semicircular. Parets morterades amb carreus a les cantonades i acabades exteriorment amb arrebossat. La coberta és a dues vessants i està sostinguda per cairats i formada per llates, rajoles i teula àrab. Al principi de l'absis hi ha un cavall de fusta que sosté els cairats. La porta principal és emmarcada per carreus i llinda motllurats. A la banda esquerra de la porta hi ha un buidat a la pedra que serveix com a pica d'aigua.


A la llinda de la porta hi ha la data de 1669.

No hi ha cap dada rellevant a la Referència 30 de :
http://www.bordils.cat/images/stories/urbanisme/Pa%20Especial%20Masies%20i%20Cases%20Rurals/FITXES%20DELEMENTS%20CATALOGATS.pdf

Curiosament no hi ha altres edificacions religioses de la confessió catòlica a Bordils que :

SANT ESTEVE DE BORDILS. GIRONÈS. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/12/sant-esteve-de-bordils-girones-catalunya.html

CAPELLA DEL SANT CRIST 'TRASPASSAT' DE BORDILS. GIRONÈS. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/11/capella-del-sant-crist-traspassat-de.html

LA CAPELLA DE SANT PERE DE LA TORRE DE BORDILS. DITA TAMBÉ CURIOSAMENT CAL BALDIRET.
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/01/can-baldiret-o-tambe-la-torre-bordils.html

Estem – cal recordar-ho – a la Catalunya Vella, aquí el Concili de Trento, aconseguia com en pocs llocs del món, que per fomentar la ‘devoció popular’ s’aixequessin capelles i oratoris a les masies, ermites i santuaris on dur a terme peregrinacions i aplecs, i esplèndides esglésies com la parroquial de Sant Esteve de Bordils.

Ens sobtava trobar un ‘ cal’ en una masia, aquesta designació s’acostuma/va més en àmbits urbans, i denota coneixement, proximitat i àdhuc simpatia per l’al·ludit, quina relació amb la casa no qualifica, contràriament CAN, és més propi de l’àmbit rural, i denota/va reconeixement de la titularitat dominical, distància social, i en ocasions un respecte quasi reverencial. Avui, quan les administracions han fet mans i mànigues per ensorrar el ‘món tradicional’ de la pagesia catalana, totes aquestes disquisicions sonen quasi a música celestial, oí?

Us agrairem que us afegiu a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades als e.mails coneixercatalunya@gmail.com i saqqara57@gmail.com
Catalunya us ho agrairà

Antonio Mora Vergés

miércoles, 3 de enero de 2018

ESBORRANY D’UNA PRIMERA RELACIÓ D’EDIFICIS RELIGIOSOS DE LA CONFESSIÓ CATÒLICA AL TERME DE GURB. OSONA. CATALUNYA

Quan començàvem aquesta tasca – que està inconclusa encara - ja em pesava com una llossa la constatació de que dissortadament termes com cultura i religió, avui son antònims per a moltes persones. I no se a qui cal felicitar per aquesta pèrdua intel·lectual.

A Gurb, malgrat la feina feta, guanyen encara les que tenim pendents:



SANT ESTEVE DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/sant-esteve-de-granollers-de-la-plana.html

EL PRADELL I LA SEVA CAPELLA DEL SANT CRIST. SANT ESTEVE DE GRANOLLERS DE LA PLANA. GURB. OSONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/12/el-pradell-i-la-seva-capella-del-sant.html

SANT FRUITÓS DE QUADRES. GURB. OSONA. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/06/sant-fruitos-de-quadres-gurb-osona.html

Església de la Mare de Déu del Roser de Pladelasala pendent
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
Emplaçament: A 1000 metres per pista asfaltada de la carretera C-153, punt quilomètric 5'100

Santa Fe de Vilagelans pendent
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
Emplaçament: A 1400 metres per camí rural de la carretera B-522, punt quilomètric 5'300.

Ermita de la Mare de Déu de Palau
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
Emplaçament: A 1750 metres per camí rural de la carretera C-17, punt quilomètric 66'100
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/05/santuari-de-la-mare-de-deu-de-palau.html

Oratori del Rossell pendent
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
Emplaçament: A 200 metres per pista asfaltada de la carretera B-522, punt quilomètric 5'300.

Sant Pau dels Felius
Parròquia de Sant Esteve de Granollers
Emplaçament: A 700 metres per camí rural de la carretera C-17, punt quilomètric 66'100
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/els-felius-gurb-osona-catalunya.html


SANT ANDREU DE GURB EN EL CAMI DEL LLUÇANES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/12/sant-andreu-de-gurb-en-el-cami-del.html
capella de la Santa Creu de la Codina

CAPELLA DEL CEMENTIRI DE SANT ANDREU DE GURB. OSONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/06/capella-del-cementiri-de-sant-andreu-de.html

Parròquia de Sant Andreu de Gurb
Emplaçament: A 1100 metres per pista asfaltada i camí rural de la carretera BV-4602, punt quilomètric 1'750.

Sant Jaume del Romeu pendent
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
Emplaçament: A 3600 metres per pista asfaltada de la carretera N-152a, punt quilomètric 68'400.

Sant Miquel del Soler pendent
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
Emplaçament: A 1600 metres per carrers i pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 1'100

Sant Roc
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
Emplaçament: A 950 metres per pista asfaltada i pista forestal de la carretera BV-4601, punt quilomètric 4'350
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/03/sant-roc-de-gurb-osona.html

Santa Anna de Mont-ral
Parròquia de Sant Andreu de Gurb
Emplaçament: A 750 metres per carrer i camí rural de la carretera N-152a, punt quilomètric 70'500
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/01/santa-anna-de-mont-ral-gurb-osona.html

CASA DE LA VILA DE GURB. L’ESPERANÇA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/casa-de-la-vila-de-gurb-lesperanca.html


SANT CRISTÒFOL DE VESPELLA. GURB. OSONA.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/01/sant-cristofol-de-vespella-gurb-osona.html

Sant Vicenç de Vespella
Parròquia de Sant Cristòfol de Vespella
Emplaçament: A 1100 metres per pista asfaltada de la carretera BV-4601, punt quilomètric 9'600
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/12/sant-vicen-de-gurb-al-lmit-de-les.html


SANT JULIÀ SASSORBA. GURB. OSONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/01/sant-julia-sassorba-gurb-osona.html


Sou pregats d‘afegir-vos a la nostra recerca, i per descomptat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercataluya@gmail.com

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS RELIGIOSOS DEL TERME I RODAL DE SANT FELIU DE CODINES. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Per endavant la constatació de que no disposa Sant Feliu de Codines d’un Catàleg de patrimoni en línia, i la percepció de que NO hi ha gaire interès en posar-hi remei.

Aquesta mena de comentaris provocaven que se’m barres la publicació a No ets de Sant Feliu de Codines si no... https://www.facebook.com/groups/741043242613178/about/

Malgrat això, em consta que a Sant Feliu de Codines hi ha una majoria democràtica entre els seus veïns.

Al llarg dels anys havia trobat :


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/11/esglesia-parroquial-de-sant-feliu-de.html

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE ACULL LA FUNDACIÓ AGUSTÍ DE SANTACRUZ DE SANT FELIU DE CODINES?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
Teniu imatges de la Capella?. L’advocació és la Mare de Déu del Roser?
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2017/12/que-en-sabeu-de-ledifici-que-acull-la.html

CAN RODÓ I LA CAPELLA DE SANT FRANCESC A SANT FELIU DE CODINES
Teniu imatges de la Capella?.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/can-rodo-i-la-capella-de-sant-francesc.html

SANT CLIMENT DEL FLEQUER.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/sant-climent-del-flequer.html

EL VILLAR I SANTA MARIA DEL VILLAR
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/01/el-villar-i-santa-maria-del-villar.html

Quasi termenejant;

Sant Miquel del Fai, pay per view.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/12/sant-miquel-del-fai-pay-per-view.html

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DEL FAI. BIGUES I RIELLS. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/esglesia-de-sant-marti-del-fai-bigues-i.html

i,

SANT THOMAS BECKET DEL PRAT DE DALT. CALDES DE MONTBUI
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/07/sant-thomas-becket-del-prat-de-dalt.html

i,

SANT MATEU DE MONTBUI, AHIR I MOLTS AHIR’S ABANS.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/sant-mateu-de-montbui-ahir-i-molts.html

Sou pregats d‘afegir-vos a la nostra recerca, i per descomptat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercataluya@gmail.com

Avui dissortadament termes com cultura i religió son antònims per a moltes persones. No se a qui cal felicitar per aquesta pèrdua intel·lectual.

NO em vull estar de deixar constància escrita, de que a mi, com a molts catalans la situació política en té molt preocupat, és injustificable mantenir en presó i/o exili a les persones escollides democràticament per la ciutadania, fins i tot, en règims polítics, com el del REINO DE ESPAÑA.

Antonio Mora Vergés

lunes, 1 de enero de 2018

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA SERRA A LA MASIA HOMÓNIMA DE BALENYÀ. OSONA. CATALUNYA

Llegia que la capella fou promoguda per l'aleshores propietària Mercè Bach Puigrefagut, germana del prestigiós fotògraf Francesc Xavier Bach i Puigrefagut ( 1902+ 6 de març de 1979 ) https://issuu.com/llibressantmiquel/docs/f.xavier_bach

El Mapa de patrimoni ens diu ; la Mare de Déu de la Serra és una capella construïda a mitjans del segle XX a l'extrem de ponent del mas la Serra. És de planta rectangular i absis poligonal. La nau és d'un sol tram i està coberta amb volta rebaixada que arrenca d'una cornisa motllurada. La part del presbiteri és poligonal amb nervadures i queda separada de la resta de la nau per un arc diafragmàtic. Sobre l'altar de marbre hi ha una fornícula amb la imatge i dues finestres de mig punt a cada costat. L'accés a la capella es fa per llevant des de la galeria de la masia, situada al primer pis. A nivell exterior, té la base oberta amb pòrtics d'arc carpanell i la coberta a tres vessants. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.

Imatge del Mapa de Patrimoni

Mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 ) , molt vinculat a Balenyà, és l’autor dels Goigs d’aquesta capella.


Com és mal costum – formen part del REINO SE ESPAÑA- no hi ha cap dada de l’autor d’aquest edifici que s’aixecava l’any 1948 D.c, 12 AÑO TRIUNFAL segons el compte de l’església catòlica reformada de España, que passejava sota pal·li al dictador Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, 4 de desembre de 1892-Madrid, 20 de novembre de 1975). Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com així com poder accedir a la capella.

Posats a demanar, voldríem saber més dades de la casa i capella de Sant Mamet, de la que no se’n diu ni gall ni gallina, al Mapa de Patrimoni