martes, 30 de enero de 2018

QUI VA SER EL PROMOTOR DE LA CASA GABERNET ESPANYOL DE MANRESA?. EL BAGES. CATALUNYA

Llegia que l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914) va ser l’autor entre altres d’aquesta casa del Passeig Pere III, 26 de Manresa, coneguda com CASA GABERNET ESPANYOL o Labernat Espanyol.
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2011/09/la-ruta-modernista-dignasi-oms-i-ponsa.html

Cap dada del promotor – com és mal costum dissortadament a casa nostra - , ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del se nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,..., aquestes dades acostumen a explicar força la societat de l’època en que s’aixecava la casa, i per altra part son ‘de manual’ en qualsevol país civilitzat.

Quan a la descripció, patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'habitatges entre mitgeres de composició unitària, i simètrica. De planta baixa, tres pisos amb terrat al damunt. Façana simètrica. Composició ordenada d'obertures segons eixos verticals. Finestres geminades formant arc tribular a la planta baixa. Una obertura damunt el portal d'accés. La resta d'obertures són balcons llindats (baranes de ferro i baranes de gelosia de pedra al tercer pis).


L'interior presenta un vestíbul decorat amb elements neogòtics. Obra de totxo arrebossat. Gran ornamentació de la façana. A la cornisa superior hi ha una sèrie d'arcuacions alternades amb magolles.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 29 de enero de 2018

HISTÒRIA D’UNA FAÇANA DE TÀRREGA.

Patzrimoni Gencat ens diu que la façana és centrada a la planta baixa per un portal de mig punt, amb grans dovelles resseguides per un trencaaigües ornat amb una motllura esculpida. Al primer pis s'obren finestres coronelles, amb capitells amb entrellaços i fusts monolítics, i una motllura guardapols decorada amb puntes de diamants. La galeria del darrer pis, sobre una cornisa de permòdols figurats, és un cos completament nou que substitueix un nivell de finestres, obertes probablement arran de la reforma del segle XVII, que no foren respectades en una reconstrucció que pretenia uniformitzar l'aparença medieval de l'edifici i que alhora accentuà artificiosament la similitud amb la Paeria de Lleida, també molt restaurada. Aquesta reconstrucció ha determinat també l'aspecte de l'interior, adaptat a les necessitats funcionals d'una oficina. Amb tot, conté alguns elements escultòrics d'interès de procedència diversa.

El Palau dels Marquesos de la Floresta és una de les escasses mostres d'arquitectura civil del segle XIII que coneixem, encara que l'edifici original només s'evidencia a la façana, reconstruïda l'any 1955 tot aprofitant alguns elements del bastiment primitiu, ensorrat l'any 1940

La casa havia estat vinculada a una capella avui completament desapareguda, documentada des del 1340 com a propietat de la família Ardèvol el 1324. En tot cas, l'edifici fou profundament reformat al segle XVII, coincidint amb un canvi de propietaris, els marquesos de la Floresta, i tal vegada amb un canvi d'utilització, ara com a casal residencial.

Els amics de Pobles de Catalunya diuen; edifici situat a la ciutat de Tàrrega, va ser construït al segle XIII per la família Ardèvol i inicialment va ser un hospital.

Al segle XVII va passar a mans dels marquesos de la Floresta i posteriorment a la família Sobies, per això també se la coneix com a Casa Sobies.
L’edifici es va anar degradant progressivament fins que l'any 1940 va ser derruït i les seves pedres van cedides a l’Ajuntament pel seu propietari Manuel Vidal de Cárcer (Tàrrega, 24 d'agost de 1906 - Barcelona, 17 de juny de 199 ) i es van guardar al cementiri de la ciutat.
L’any 1955 l'Ajuntament de Tàrrega cedí a la Mútua Patronal de Tàrrega la façana del palau dels marquesos de la Floresta per a ser reconstruïda al número 14 del carrer del Carme, lloc precís on havia estat el palau.
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/tarrega-mutua-patronal~x82706036
https://www.todocoleccion.net/postales-cataluna/tarrega-palau-marquesos-floresta-tienda-ropa-zapateria-roisin~x55052899

Fotografia del Josep Giribet

La tasca fou dirigida per l'arquitecte Alexandre Ferrant Vàzquez, (Madrid 1897-? 1976) i l'aparellador Joan Benavent Santandreu (1903 + 9-10.1958). http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1958/11/21/pagina-29/32745381/pdf.html?search=Juan%20Benavent%20Santandreu
De l'interior no en resta res.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE TÀRREGA VA ACOLLIR EN ALGUN MOMENT LES ESCOLES PÚBLIQUES?.

Dins de la plaça Major de Tàrrega hi ha dos dels edificis més emblemàtics de la població, un és el de l'Ajuntament de Tàrrega i l’altre l'església parroquial de Santa Maria de l'Alba.

Patrimoni Gencat explica que l'Ajuntament de Tàrrega es construeix com a casa de la vila dins d'un estil eclèctic entre l'arquitectura renaixentista i els nous estilemes que portà el Barroc.


La façana d'aquest edifici és la única part original conservada, degut a que interiorment s'ha transformat per tal d'abastir-hi les oficines municipals. La façana es distribueixen en quatre pisos d'alçada on a la planta baixa hi ha l'accés principal que es realitza per una porta emmarcada per pilastres que es sostenen un entaulament coronat per un frontó triangular partit en la seva part superior i que interiorment hi allotja un alt relleu amb l'escut de la població caracteritzat per una àguila bicèfala coronada on al seu cos hi custodia un escut. A la primera planta de la façana hi ha l'àmplia balconada de forja que dóna a la pl. Major. Damunt d'aquesta planta noble hi ha el penúltim pis del qual només se'ns conservem dues finestres laterals i finalment la part superior de l'edifici és acabat per una galeria de tretze finestres rematades en arcs de mig punt, protegides superiorment per una cornisa d'àmplia volada.

No trobava cap dada que confirmes – com era molt habitual arreu de Catalunya - que l’edifici acollis en algun moment les Escoles Públiques.

Tàrrega tenia al cens de 1787, 3.909 veïns, dels quals entre 1/3 i ¼ estaven en edat escolar.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 27 de enero de 2018

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI JUVÉ&CAMPS DE SANT SADURNÍ D’ANOIA?. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Retratava la façana de l’edifici magnífic de Juvé & Camps – del que no en trobava cap referència de l’autor del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneirxercatalunya@gmail.com – en ocasió de documentar l’escola de la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna , de la que curiosament tampoc en trobava cap referència de l’autor del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneirxercatalunya@gmail.com . https://josepmrodes.cat/caves-juve-camps-sant-sadurni-anoia/


Facebook, m’ha bloquejat EN TOTES les pàgines de que sóc usuari :

Sant patrimoni .
https://www.facebook.com/groups/263793223698463/

Esglésies i campanars de Catalunya
https://www.facebook.com/groups/562286653849517/

Fotos de Vic i Osona (Catalunya)
https://www.facebook.com/groups/vic.osona/
I tota la resta de grups, moianès, Girona, alt i baix emporda, alt Urgell, ...

No ets de Vilafranca del Penedès si no...
https://www.facebook.com/groups/309100612582661/

La Vilanova d'abans
https://www.facebook.com/groups/lavilanovadeabans/

Romanic a l'Objectiu Grup
https://www.facebook.com/groups/397042136983519/

...

Puc, de moment, continuar publicant en les MEVES PÀGINES i en aquelles en que sóc ADMINISTRADOR:

https://www.facebook.com/antonio.moraverges
https://www.facebook.com/Catalunya-All%C3%B2-que-el-temps-sendugu%C3%A9-180783706009597/?modal=admin_todo_tour
https://www.facebook.com/Con%C3%A8ixer-Catalunya-111989125485600/?hc_ref=ARQ9uTWPXOOd2iV6XFy1UVyGgHt6vXBvWGpO6ojfmXqcG8wQuu2lpmoqdAddPeze8yo
https://www.facebook.com/GUIMER%C3%80-196676653686524/
https://www.facebook.com/VALL%C3%88S-IMATGE-201647813204484/
https://www.facebook.com/La-masia-catalana-170725116311996/
https://www.facebook.com/groups/catfoto/

Quan els demanava la raó d’aquest bloqueig – que considero una PERSECUCIÓ POLITICA contra el català i Catalunya -, em deien :
Antonio Mora Vergés facebook ESPAÑA, ignoro que hace en el resto del mundo, actua sin comunicar/avisar a los usuarios. Estoy bloqueado desde hace DIAS y aun desconozco el motivo. Ninguna persona con la que hablar solo mensajes que vienen a decir ' dinos los que quieras, que haremos lo que de la gana'.

Facebook Hola, Antonio. Lamentamos que esa sea tu impresión. Aquí encuentras más información sobre los bloqueos: http://bit.ly/2FjgP1R. Muchas gracias. Saludos. -Belén

Antonio Mora Vergés Belen, explícame PORQUE estoy bloqueado, POR CUANTO TIEMPO, y sobre todo QUE DEBO HACER PARA QUE NO ME BLOQUEEN DE NUEVO. Gràcias.

Feu-vos membres, amics, seguidors de la pàgina de facebook i del bloc de google , i compartiu les publicacions amb altres persones. És l’única cosa que podem fer, oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Li explicava a un bon amic que hi ha vida fora de facebook, dit això però, una llengua minoritària i una cultura de peatge com la nostra, ha d’intentar aprofitar TOTS ELS RECURSOS, com ho veieu?.

Antonio Mora Vergés

viernes, 26 de enero de 2018

EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant d’aquest edifici magnífic. La imatge en color de mida 13X18, com la resta de les més de 2600 fotografies de la seva col·lecció estan a la venda. Ofertes a l’email
coneixercatalunya@gmail.com . Intueixo que la política d’empobrir als pensionistes que practica el PP està al darrera d’aquesta decisió. La ‘camarada’ Celia Villalobos Talero (Arroyo de la Miel, Benalmádena, Málaga, 18 de abril de 1949, ho explicava amb claredat, està bé i molt bé, que persones com ella cobrin uns sous estratosfèric, està bé i molt bé que determinades organitzacions polítiques buidin el fons de reserva de les pensions, el que està MOLT MALAMENT és que les persones TREBALLADORES un cop jubilades no es morin ràpidament.


Llegia a patrimoni Gencat ; aquest edifici, construït entre 1896 i 1900, per Ubald Iranzo Eiras (Barcelona, 1854 -1923 i Miguel Niubó Munté, - del que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de lloc i data de naixement i traspàs- en substitució de l'antic ajuntament probablement de l'any 1673, és resolt amb planta baixa, principal, golfes i terrat sobre planta rectangular. El cos principal, centrat a la plaça, conté la torre del rellotge i l'estructura vista del campanar, de ferro forjat. El Modernisme està només intuït, hi resta encara l’encarcarament en la modulació clàssica i la constant utilització d'elements arquitectònics del període anterior.

Em pregunto si en el període previ a la construcció de les escoles públiques per l’arquitecte Miquel Madurell Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936) l’edifici donava també aixopluc a l’ensenyament; al cens de 1900 consten 2.671veins, dels que entre un quart i un terç estaven en edat escolar.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/08/ledifici-de-lajuntament-de-sant-sadurni.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/06/antigues-escoles-de-sant-sadurni-danoia.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2018/01/in-memorian-de-lescola-de-la.html

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 26.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984)?. Dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

CAPELLA DE SANT IGNASI MALALT. MANRESA. BAGES. CATALUNYA

Retratava la capella de petites proporcions, d'una planta, adossada per dos costats (lateral i posterior) a d'altres construccions d'alçada semblant.


Patrimoni Gencat en diu ; edifici de planta rectangular, amb dues façanes fent cantonada. Portal en arc rodó, desplaçat del centre de la façana principal, amb òcul al damunt.


Com a element decoratiu de façana destaca, a una banda de l'òcul, l'escut de la noble família Amigant, esculpit en pedra, i una làpida commemorativa de l'estada de Sant Ignasi.


L’escut de cavaller té poc a veure amb el que publica http://www.armoria.info/libro_de_armoria/AMIGANT.html

La façana lateral no presenta cap interès, amb murs llisos, interromputs només per dos petits òculs.

El conjunt és bastit en pedra i arrebossat al damunt, imitant carreus.

Coberta lleugerament inclinada, de teula àrab.

https://www.manresa.cat/docs/arxius/doc_contingut_10578.pdf CAPELLA DE SANT IGNASI MALALT R002

Molt interessant l’entrada http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2013/04/sant-ignasi-de-loiola-i-els-amigant.html

On s’explica , a més d’altres dades, que les armes que apareixen en l’escut son dels marquesos de Palmarola i comtes de Fonollar , legítims successors de la casa Amigant.

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 26.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984)?. Dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

jueves, 25 de enero de 2018

IN MEMORIAN DE L’ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT VEDRUNA DE SANT SADURNÍ D’ANOIA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Ens posaven literalment les piles en matèria d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista l’any 2015, i malgrat les dificultats, i l’escassa ajuda rebuda en la nostra recerca, tant des de l’àmbit de la ciutadania, com dels poders públics catalans – els ‘altres’ no lliuraven a la Generalitat de Catalunya cap dada anterior a l’any 1978, recordeu sempre com ens estima el REINO DE ESPAÑA - assolíem quasi un terç dels edificis que estimem van acollir escoles a Catalunya : https://issuu.com/1coneixercatalunya

Reprodueixo de : http://www.vedrunasantsadurni.cat/escola.php?id=1
El 1864 la Congregació de les Germanes Carmelites de la Caritat, fundada per Joaquima de Vedruna, estableix un primer col•legi a Sant Sadurní, amb suport de particulars i de l’Ajuntament. Poc després, amb la proclamació de la 1a. República, les germanes es veuen obligades a abandonar el poble.

El 1884 les carmelites Vedruna retornen definitivament a Sant Sadurní per atendre una nova escola i un hospital.

El 1914 les germanes porten l’Escola Professional i Domèstica per a noies, patrocinada per la família Raventós, de Can Codorniu. Més tard un grup de pares i mares constitueixen la societat Cultura Popular S.A., per tal que les germanes puguin continuar la seva tasca educativa.

El 1935 s’edifica l’escola en el seu lloc actual, però l’any següent és obligada a tancar, poc abans de la guerra civil.


Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixecatalunya@gmail.com , Sant Sadurní d’Anoia no disposa – dissortadament – d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i a la Congregació de Germanes Carmelites de la Caritat Vedruna, aquesta dada no els semblava important.

Els de facebook del REINO DE ESPAÑA em tenen aclaparat, compartiu si us plau aquest post a facebook, ja que a mi no m’ho deixaran fer. Sembla que escriure en català , de Catalunya, és una activitat d’alt risc.

Antonio Mora Vergés

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL PÒPUL. MANRESA. BAGES. CATALUNYA

Retratava amb la canon IXUS la capella de petites proporcions, d'una nau, amb volta rebaixada, situada literalment sota l’edifici de l’Ajuntament de Manresa.


Patrimoni Gencat en diu ; façana amb portal d'accés en arc de mig punt dovellat, flanquejat per dues finestrelles en arc, amb un guardapols comú a totes les obertures.

Obra estucada simulant carreus.

Devoció importada de Roma en els segles XV o XVI. Segons la tradició existia una imatge de la Verge sota la Plaça Major, i amb el temps fou protegida amb diversos elements.


El 1889 fou restaurada la capella.

En el post que dedicaven a la Mare de Déu del Pòpul de Vallfogona de Ripollès deia; quan al topònim sembla derivar dels àlbers i pollancres, representants més coneguts del gènere Populus, de la Família de les Salicàcies. Aquí i allà, l’aigua és un element comú.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/09/mare-de-deu-del-popul-vallfogona-de.html

Els de facebook del REINO DE ESPAÑA em tenen aclaparat, compartiu si us plau aquest post a facebook, ja que a mi no m’ho deixaran fer. Sembla que escriure en català , de Catalunya, és una activitat d’alt risc.

Antonio Mora Vergés

LA CASA DEL PERIODISTA JOSÉ BOADA ROMEU. SANT SADURNÍ D’ANOIA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Llegia a : http://orientabarcelona.blogspot.com.es/2016/07/can-ferrer-del-mas_11.html

Per la documentació disponible se sap que la família Ferrer del Mas (De la que hi ha constància des del segle XV) va perdre la propietat sobre la casa i la hisenda a finals del segle XIX. El nou propietari, Josep Boada i Romeu, construí les edificacions annexes i realitzà les obres d’embelliment que li donaren al conjunt l’aspecte arabesc.

http://eprints.ucm.es/27709/1/T35547.pdf

José Boada Romeu. Periodista de la Vanguardia y escritor.

Desde de 1889 realizó varios viajes a Marruecos.

Acudió a Melilla como corresponsal de La Vanguardia en 1893. Fue uno de los que sufrió el asedio al fuerte de Cabrerizas.

En su obra Allende el estrecho: viajes por Marruecos recuerda una visita anterior a la región, explica el conflicto entre España y Marruecos y narra la embajada de Martínez Campos a Marraquech para firmar la paz, con abundante material fotográfico (Martínez Salazar, 1997: 112).

L’any 1920 la masia fou adquirida, mitjançant subhasta, per la família Freixedas, de Vilafranca del Penedès, que hi construí la capella i plantà els pins del recinte tancat.

http://www.vilafranca.org/jsp/directori/detall.jsp?id=40476

A l’any 1960 el complex passà a mans de Segura Viudes i, desprès de romandre deshabitada durant molts anys, l’Ajuntament de Sant Sadurní la va adquirir l’any 1982 amb la intenció de rehabilitar-la per enquibir-hi serveis municipals.

A l’any 2018, quan visitava aquest indret amb el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), com se sol dir a Catalunya, el més calent encara esta a l’aigüera.



Teniu dades del lloc i naixement i traspàs de José Boada Romeu?

Quina relació tenia amb Berthe Leclercq Pascal, que moria el 19.11.1920 a la casa?.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1920/12/17/pagina-2/33298669/pdf.html?search=Jos%C3%A9%20Boada%20%20Romeu

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En cridaven l’atenció les estrelles de sis puntes que es conserven – encara – en una de les portes.


No disposa Sant Sadurní d’Anoia d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i no trobem la resposta a la pregunta de qui va ser l’autor de la ‘modificació’ promoguda per José Boada Romeu, i tampoc la posterior de la família Freixedas, de Vilafranca del Penedès.

Està clar que no hi ha ‘voluntat’ de trobar les respostes, tant almenys, com la certesa de que per temps que passi, les preguntes no moriran.

Els de facebook del REINO DE ESPAÑA em tenen aclaparat, compartiu si us plau aquest post a facebook, ja que a mi no m’ho deixaran fer. Sembla que escriure en català , de Catalunya, és una activitat d’alt risc.

Antonio Mora Vergés

EDIFICI DEL TRANSFORMADOR DE LA CAME AL CARRER CANONGE MUNTANYÀ. MANRESA. EL BAGES. CATALUNYA

Deixava el vehicle aparcat prop d’aquest singular i oblidat edifici, per anar a dinar al restaurant el Canonge que gestiona AMPANS.


Patrimoni Gencat en diu ; edifici contenidor d'un transformador de corrent elèctric. Tipus urbà, de dues plantes i coberta a dues aigües. Tester de línies abarrocades.

Una mitgera dóna a un pas de vianants amb escala, que separa l'edifici de l'escola Renaixença.

Obra de totxo amb façana arrebossada, emmarcada amb estuc imitant obra vista.

Façana simètrica amb obertures protegides per marquesines de teula àrab vidriada. El sòcol és de pedra.

La data en que s’aixecava l’edifici es considera; segle XX Inici

De la CAME trobava :
http://historiesmanresanes.blogspot.com.es/2016/02/lanonima-la-fabrica-de-la-llum.html

A primers de 1893 en un solar del carrer Llussà on hi havia el teatre d’estiu del Buen Retiro es va començar a construir la fàbrica d’electricitat, obra de l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914)

https://www.manresa.cat/docs/docsArticle/4702/diptic_l%5C%27anonima_2.pdf

Em pregunto, és possible que aquest edifici contenidor d'un transformador de corrent elèctric fos dissenyat també per l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914)?. Ens agradarà tenir-ne confirmació – en el seu cas – a l’email coneixercatalunya@gmail.com


En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana. Li deixava un comentari al facebook al Mark Elliot Zuckerberg – no tinc clar – que el pugui arribar a llegir, i de fer-ho si trobarà algun traductor fiable.


De la persecució obsessiva d’aquesta colla del facebook del REINO DE ESPAÑA n’estic fins al capdamunt.

Antonio Mora Vergés.

miércoles, 24 de enero de 2018

IN MEMORIAM DEL PRIORAT DE SANT CORNELI I SANTA MAGDALENA . LA GARROTXA. GIRONA, CATALUNYA

El Jordi Figueras Suriñach , publica una fotografia a la pàgina , ‎Olot d'abans. Fotos antigues d'Olot. Santa Magdalena – 1919


La imatge correspon al Priorat de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont

https://www.monestirs.cat/monst/garrot/gt21corn.htm


I, no a https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Magdalena_d%27Olot

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Em tenen aquesta colla del facebook fins al cap damunt

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés



IN MEMORIAM DEL PATRONAT DE NOSTRA SENYORA DE LA SOLEDAT. BARCELONA

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ i gran aportador d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, em feia arribar un email en el que m’adjunta una imatge i el següent text; Patronat "Nuestra Señora de la Soledad" sembla que són les actuals Salesianes de Sant Andreu.


Reprodueixo de http://www.salesianas.net/Contenidos/5/1/0/1/Historia

Estando de visita en las escuelas profesionales y paseando por los alrededores, Don Bosco anuncia la llegada de las salesianas a España: "Hay que comprar aquella casa, la Torre Gironella, pues antes de que acabe el año vendrán las hermanas". Don Branda, el director, no puede evitar el exponer las muchas dificultades que hay en el momento para comprar la casa y poder acoger a las hermanas. De tal manera insiste Don Bosco que para octubre de ese mismo año ya llegan las cuatro primeras salesianas a España. Gracias a Doña Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891) se pudo comprar la casa.

El cos de Doña Dorotea de Chopitea y de Villota (Santiago de Xile, 4 de juny de 1816 - Barcelona, 3 d'abril de 1891) reposa al Santuari Parroquial de Maria Auxiliadora de Sarrià (Barcelona), també fundat per ella (passeig de Sant Joan Bosco, 74). Ben aviat, el 1892, se'n publicà una biografia, per Jaume Nonell Mas ( 1844 + 1922 ) , jesuïta, i una segona en 1926, del també jesuïta Jacint Alegre Pujals (Terrassa, 24 de desembre de 1874 - Barcelona, 10 de desembre de 1930. El 1963 se'n publica la tercera, pel salesià Amadeo Burdeus Mingarro (+ 22/12/1974 ), i l’any 2009, la quarta, pel salesià José Ramón Alberdi Alberdi ( 1929 + Barcelona, 29 de maig de 2009)


El 1927 s'obre el procés de beatificació i es traslladen les seves restes des del cementiri del Poble Nou al Santuari de Maria Auxiliadora. Fou declarada venerable per sant Joan Pau II el 9 de juny de 1983 i actualment està oberta la seva causa de beatificació.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE MANRESA, EL BAGES. CATALUNYA

Retratava alguns del edificis senyorials datables entre darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX que es troben al entorn de la Seu de Manresa, i dels que en voldria saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys qui en fou el promotor, nom , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i el mateix del seu autor.


El modernisme va generalitzar el boínder, o tribuna , un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Molt adequat en una ciutat com Manresa

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des d‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE MANRESA, EL BAGES. CATALUNYA

Retratava alguns del edificis senyorials datables entre darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX que es troben al entorn de la Seu de Manresa, i dels que en voldria saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys qui en fou el promotor, nom , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i el mateix del seu autor.


El modernisme va generalitzar el boínder, o tribuna , un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Molt adequat en una ciutat com Manresa

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des ‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE MANRESA, EL BAGES. CATALUNYA

Retratava alguns del edificis senyorials datables entre darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX que es troben al entorn de la Seu de Manresa, i dels que en voldria saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys qui en fou el promotor, nom , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i el mateix del seu autor.


El modernisme va generalitzar el boínder, o tribuna , un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Molt adequat en una ciutat com Manresa

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des ‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE MANRESA, EL BAGES. CATALUNYA

Retratava alguns del edificis senyorials datables entre darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX que es troben al entorn de la Seu de Manresa, i dels que en voldria saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys qui en fou el promotor, nom , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i el mateix del seu autor.


El modernisme va generalitzar el boínder, o tribuna , un balcó cobert de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surt fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior. Molt adequat en una ciutat com Manresa

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des ‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PATRIMONI INDOCUMENTAT DE MANRESA, EL BAGES. CATALUNYA

Retratava alguns del edificis senyorials datables entre darreries del segle XIX i les primeres dècades del segle XX que es troben al entorn de la Seu de Manresa, i dels que en voldria saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys qui en fou el promotor, nom , cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, i el mateix del seu autor.

Davant del Conservatori

En la tasca de divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, ens trobem contínuament amb entrebancs; tenim clar que escriure en català i de Catalunya, desagrada profundament a determinats ‘col·lectius’, ens sorprenia relativament però, que si afegís Facebook; des ‘uns dies ençà el sistema, persisteix , en allò de ‘ estas bloqueado, si no te parece correcto nos lo dices, y haremos lo que nos de la gana’ . Avui 24.01.2018 , CONTINUO doncs en ‘llibertat vigilada’ , si podeu compartiu vosaltres aquests posts. Gràcies.

Els preguntava – als de Facebook – si la restricció té connotacions polítiques, ras i curt, si obeeixen a instruccions dels Partits de l’eix del mal. La persistència del bloqueig esvaeix els meus dubtes.

Facebook no té un sistema de garanties per als usuaris, que podria evitar aquestes situacions abusives. Únicament tenim – de moment – la possibilitat de denunciar-ho davant de l’opinió pública.

Hi ha alguna manera de fer saber aquesta situació al Mark Elliot Zuckerberg (White Plains, EUA, 14 de maig de 1984), dubto molt que sigui conscient d’aquesta transgressió per part de la filial en llengua castellana.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 19 de enero de 2018

LA PETJADA DE JERONI MARTORELL TERRATS A CALELLA. CAN MARRÉ.. EL MARESME. CATALUNYA.

http://jeronimartorell.blogspot.com.es/2017/12/jeroni-martorellcan-marre.html


CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA. FITXA 41 CAN MARRÉ
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa41.pdf

Impressionant torre obra de Jeroni Martorell Terrats (Barcelona, 1876 - 1951), per a don Narcís Marrè al carrer del Raval. Aquesta casa, que ocupa el solar de tres cases de cós, de planta rectangular de 12x20 metres, es separa d'un costat formant una porxada d'accés al pati posterior, i també del carrer, per tal de deixar respirar la casa pel davant creant un petit pati d'entrada. De planta baixa, primer, segon pis i coberta a dues aigües, aquesta casa es composa segons els cànons academicistes -historicistes de l'època. Les façanes s'executen seguint una rigorosa metodologia compositiva i de proporcions molt relacionada aquí amb el llenguatge clàssic de l'arquitectura : les obertures disminueixen en alçària i augmenten en nombre segons la planta en que es trobin, les de planta baixa i segon pis es realitzen amb arc de mig punt, al contrari de les de la primera planta de caire ortogonal ; les obertures es veuen emmarcades amb relleus a la façana que simulen arcs, pilastres, llindes ornamentades..; les baranes amb balustres caracteritzen la façana, juntament amb el ràfec de coronament i les mènsules que suporten els voladius.

La família Marrè que es dedicava a la indústria del gènere de punt, amb fàbriqueta al carrer del Raval, emparentà amb la família Burcet, que tenien confiteria prop de la plaça del portal gran de l'església, al casar-se Narcís Marrè amb una filla de Can Burcet.

Fou Narcís, precisament, qui és va fer construir aquesta casa senyorial que trobem al carrer Raval l'any 1920, obra de Jeroni Martorell.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Llevat d'error trobava únicament 55 fitxes de Patrimoni

Antonio Mora Vergés

CAN FARRAN. CASA REFORMADA PER L’ARQUITECTE FRANCESC DE PAULA SELLÉS VILARÓ. CALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

A Calella l’obra més remarcable de l’arquitecte Francesc de Paula Sellés i Vilaró, és la casa anomenada Els Filipinos, recentment restaurada.
També és seu, el projecte pel grup “Francisco Bartrina”, i les reformes de la Casa Bartrina i de Can Farran.


També és seva la reconstrucció del Castell de Sant Llorenç de Munt, al terme de Sant Julià de Vilatorta (Osona) per encàrrec de la baronessa de Quadras. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/05/sant-llorenc-del-munt-sant-julia-de.html

Entre les edificacions més destacables de l’arquitecte Francesc Sellés fora de Calella, podem anomenar la Casa Jaume Borràs, al carrer d’Avinyó, 40 de Barcelona (domicili familiar de l’arquitecte) i el Cercle Mercantil d’Igualada catalogades al registre del Modernisme per la Càtedra Gaudí.
https://sites.google.com/site/barcelonamodernistaisingular/arquitectes---arquitectos/francesc-de-paula-sells-i-vilar

El "catalogades al registre del Modernisme per la Càtedra Gaudí." correspon al Inventari General del Modernisme obra del Valentí Pons Toujouse, publicat per la Càtedra Gaudí. Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/

CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 36 CAN FARRAN
https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa36.pdf

Casalot en cantonada de planta rectangular de 15x10 metres, amb baixos, primer, segon pis, terrat i pati a tot el voltant. Aquesta casa té unes dimensions i una distribució de l'estructura iguals a la de Can Granell, amb la única diferència, que la façana de menor dimensió on hi ha l'entrada, dóna front al carrer Jovara; estructura de tres crugies, paral·leles al carrer Jovara, amb l'escala centrada a la part posterior. La façana, de línies austeres, es desenvolupa a tres nivells : el baix, tot ell aplacat de pedra arenisca (de Montjuic), on trobem un portal d'entrada d'arc rebaixat, molt semblant a les portes d'entrada de Can Salvador, l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, o a la de la casa del carrer Jovara 113; al costat del portal d'entrada, dos grans finestrals, que es repeteixen al carrer Batlle. La façana a Jovara, es completa amb un gran balcó en planta primera, amb tres balconeres, i dues finestres i una balconera centrada a la planta superior; a Batlle, a les dues plantes per damunt la planta baixa trobem balconeres individuals amb el seu propi balcó, alternades amb finestres. El ràfec de coberta, i el badalot d'escala, torre de grans dimensions acabat amb una coberta a quatre aigües, juntament amb la capelleta de carrer, acaben de configurar el casal, que al tenir el pati de grans dimensions tot ell al voltant, el magnifiquen.

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

miércoles, 17 de enero de 2018

QUE EN SABEU DE LES CASES DEL CARRER DEL MAR DE PINEDA DE MAR?. EL MARESME. CATALUNYA

No disposa Pineda de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i malgrat trobava un enllaç :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-7.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4
que explica que al carrer del Mar a finals del segle XIX i inicis del XX, molta burgesia barcelonina decideix establir les seves segones residencies a la vila, i concretament al Carrer del Mar per la seva proximitat del nucli urbà i la platja. Per tant encara avui dia trobem exemples de cases d’estiueig senyorials, les quals durant els mesos d’estiu eren ocupades per la burgesia catalana per a gaudir del període estival.




Ens agradarà tenir noticia dels promotors i els autors d’aquests edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA DE PINEDA DE MAR. EL MARESME. CATALUNYA

Ens posàvem ‘les piles’ pel que fa a la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista de forma sistemàtica l’any 2015, i assolíem la xifra de 1247 edificis a https://issuu.com/1coneixercatalunya

A la pàgina http://www.fedac.cat/pineda.php trobava : l’escola FEDAC Pineda, Mare de Déu del Roser, és una escola centenària que es va fundar al 1889.

Segons la Crònica de la Congregació, la Sra. Manuela Dencàs va deixar en el seu testament una quantitat molt respectable per establir a la nostra vila una casa de religioses que desenvolupés l´ensenyament de les nenes i l´assistència als malalts.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern i del lloc i data de naixement i traspàs de la benefactora Manuela Dencàs

També de l’autor de l’edifici de l’escola i en el seu cas de les successives reformes i/o modificacions

No disposa Pineda de Mar d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i malgrat trobava un enllaç :
https://dugi-doc.udg.edu//bitstream/handle/10256/3595/2-Annex-1.-Fitxes-dels-elements-patrimonials..pdf?sequence=4


No té informació d’aquest edifici, ni tampoc de la resta de cases del carrer del Mar.

Ens adreçàrem a l’Arxiu Municipal froldan@pinedademar.org i omassaguer@pinedademar.org, al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració.

Pineda de Mar té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment se l’associa.

També però als ciutadans de Pineda de Mar, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA CASA DITA CAN BORRÀS DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA 49

Edifici en cantonada de entre 11,30-12x17 metres, més un cos de 8x6 metres , amb planta baixa, pis i terrat. Aquest edifici de línies academicistes, té una entrada per Bartrina, i una altra entrada per Clavé, la qual es bifurca a dreta i esquerra. Les façanes composen les obertures sempre alineant les de planta baixa amb les del nivell superior. La façana a Bartrina centra l'entrada i una balconera al pis superior, deixant finestres a banda i banda; per Anselm Clavé l'altra entrada queda sota una galeria de tipus venecià, formada per uns arcs de mig punt recolzats sobre pilarets, que descansen sobre una barana decorada amb motius vegetals, igual que l'espai intersticial entre els arcs, que sobresurt de tot el conjunt. Destacar-ne també l'estucat de color vermellós i els emmarcaments de finestres, així com les motllures que separen els pisos i el sòcol a base de ceràmica vidriada de color verd. Aquest edifici, guarda moltes similituds en quan als acabats de façana, amb les dues cases del mateix carrer als nº 53-54.


Aquest edifici, propietat dels germans Borràs Cuadras, queda dividit interiorment en dues/o tres partions segons senyalen les diferents entrades i divisió vertical que trobem a les façanes, essent cada part d'un germà diferent. Cas atípic d'edificació en cantonada, tan per la seva morfologia, com per la seva distribució interior.

L'any 1548 fou edificada una torre fortificada vora mar, com a defensa de la pirateria. Tal i com es pot veure al plànol de Simancas de 1582, la torre quedava emplaçada al final del carrer de mar, just on ara trobem el pas soterrani, al costat de la casa de Can Borras.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms. Lloc i data de naixement i traspàs ,...

A Calella treballaven destacats arquitectes :

Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

...

I almenys tres mestres d’obres :

Aleix Serra, autor de la casa homònima.

Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població

Josep Riera.

Ens calen més dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.

També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Desconegut
és el més gran arquitecte que han vist els segles, una bon part de Catalunya és obra seva. Desprès de la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, des del món de la cultura s’esperava que les forces democràtiques ‘catalanes’ fessin un esforç per aclarir aquesta ‘incògnita’. Ara, a l’any 2018, podem dir que fa fet poca cosa, i que també en l’àmbit de la cultura i el coneixement sembla que el feixisme ho deixava tot ‘ ATADO Y BIEN ATADO ‘.

Teniu dades de la casa del Carrer Anselm Clavé, 97, al costat de la Torre Macaya?.



QUE EN SABEU DE LA CASA DITA CAN BALLESTER DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Reprodueixo del CATÀLEG DEL PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA FITXA.32

Casa modernista de 5,50 metres de façana per 14 de fondària amb baixos, primer, segon pis i coberta inclinada a un costat i terrat a l'altra. Aquesta casa, és una de les cases modernistes més interessants i bellament decorades de Calella. Les obertures en façana es repeteixen sempre de manera imparell : així trobem un finestral en planta baixa tripartit, tres balconeres en planta primera amb un balcó corregut que sobresurt al centre, (en ambdós casos l'obertura central és de majors dimensions), i en planta segona una finestra correguda repartida amb cinc parts, formada per una filera d'arquets.


Aquestes obertures es realitzen amb arquets i columnes de regust clàssic i el conjunt es decora amb detalls ceràmics, particularment lluïts sota el balcó.

És digne de remarcar també el ràfec de coberta, les baranes, les persianes de planta primera i sobretot, la petita torre que corona la teulada que forma una petita cúpula i caracteritza la casa.

Aquesta casa fou construïda a finals de segle per la família Ballester, que havia fet fortuna a Amèrica.

Aquesta casa ha estat restaurada i ampliada fa pocs anys. En l’ampliació, s’ha disposat un garatge i un ascensor enganxat a la mitgera, seguint els mateixos acabats que la casa original.

Restaurada fa poc, a afegit un annex que s'ha realitzat amb el mateix estil i acabats que la resta, destinat a garatge. Aquest annex era el petit pavelló en planta baixa de la casa del carrer Jovara 16

Llegia a la fitxa; a mitjans del segle XIX i en poc temps, arriben enriquits els "americanos" senyors Joan Cateura, Jaume Moreu, Josep i Jaume Ballester, Antoni Vernis, Quirze Norat. Em crida l’atenció que cal d’ells té cognom matern, i que no es fa cap referència al lloc i data de naixement i traspàs. Des del ‘ tontisme’ s’acostuma a dir que a internet es troba tot, us emplaço a constatar que no és així.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del promotor i de l’autor d’aquest edifici, nom, cognoms. Lloc i data de naixement i traspàs ,...

A Calella treballaven destacats arquitectes :

Francesc de Paula Sellés i Vilaró ( Calella l’any 1860 + Barcelona, 27 d’agost de 1954)

Eusebi Bona i Puig (Begur, Baix Empordà, 1890 - Barcelona, 12 d'octubre de 1972)

Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Josep Pausas i Coll (Barcelona, 1872 - 13 d'agost de 1928)

...

I almenys tres mestres d’obres :

Aleix Serra, autor de la casa homònima.

Francesc Serra, va construir vuit cases al carrer de les Ànimes, a l'extrem Est de la població

Josep Riera.

Ens calen més dades, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, obra feta ,.., d’aquests Aleix Serra, Francesc Serra, Josep Riera,...

Ens adreçàrem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàrem el seu ajut i col·laboració. http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/01/ens-ajudeu-documentar-el-patrimoni.html

Calella té – encara – un importantíssim patrimoni monumental, pendent en gran part de documentar, i quina divulgació sens dubte, permetria – si més no – atenuar la percepció de lloc de sol i alcohol, amb que tradicionalment s’associa la mal dita ‘ Calella dels alemanys ‘.
També però als ciutadans de Calella, del Maresme, de Catalunya ,..., ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Desconegut
és el més gran arquitecte que han vist els segles, una bon part de Catalunya és obra seva. Desprès de la mort del sàtrapa, oficialment el 20 de novembre de 1975, des del món de la cultura s’esperava que les forces democràtiques ‘catalanes’ fessin un esforç per aclarir aquesta ‘incògnita’. Ara, a l’any 2018, podem dir que s'ha fet poca cosa, i que també en l’àmbit de la cultura i el coneixement sembla que el feixisme ho deixava tot ‘ ATADO Y BIEN ATADO ‘.

martes, 16 de enero de 2018

LA GLORIETA D’ULLDECONA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Trobava una fotografia del Josep Salvay Blanch de l’any 1916. La titula la Glorieta, i la situa a Sant Carles de la Ràpita ; Montsià ; Catalunya ; Edificis civils http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/bcsalvany/id/3401/rec/28


Reprodueixo de la pàgina https://turismedia.info/destinos/destino/catalunya/montsia/sant-carles-de-la-rapita/ La Glorieta

La glorieta presidía el extremo superior del eje mar - montaña de la ciudad. El edificio, exento e inacabado había sido concebido por los urbanistas como un pabellón - mirador hacia el mar y la ciudad. Esta perspectiva típica de la época se ha perdido por la construcción del edificio del “Grup Escolar Vell” y está incluido dentro del recinto.


Ens agradarà rebre imatges d’aquest ‘ Grup Escolar Vell’ a l’emai coneixercatalunya@gmail.com

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

El Josep Enric Millo i Rocher (Terrassa, 24 de novembre de 1960) es queixava de que l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas i Mir (Girona, 1 de novembre de 1967), no vol assistir a cap acte públic en el que intervinguin membres del PP.

Sortosament la Marta Madrenas i Mir – i moltes més persones – no pateixen la síndrome d'Estocolm.

Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936) el 12 d'octubre de 1936, deia al paranimf de la Universitat de Salamanca “Vencereu, però no convencereu. Vencereu perquè teniu sobrada força bruta, però no convencereu, perquè convèncer significa persuadir. I per persuadir necessiteu alguna cosa que us falta: raó i dret en la lluita. Em sembla inútil demanar-vos que penseu en Espanya”.

Aquell mateix dia, la corporació municipal es va reunir de forma secreta i va expulsar Unamuno. El proposant, el conseller Rubio Polo, va reclamar la seva expulsió "...por España, en fin, apuñalada traidoramente por la pseudo-intelectualidad liberal-masónica cuya vida y pensamiento [...] sólo en la voluntad de venganza se mantuvo firme, en todo lo demás fue tornadiza, sinuosa y oscilante, no tuvo criterio, sino pasiones; no asentó afirmaciones, sino propuso dudas corrosivas; quiso conciliar lo inconciliable, el Catolicismo y la Reforma; y fue, añado yo, la envenenadora, la celestina de las inteligencias y las voluntades vírgenes de varias generaciones de escolares en Academias, Ateneos y Universidades".

El 22 d'octubre, Franco firma el decret de destitució d'Unamuno com a rector.

Els últims dies de la seva vida (del 13 d’octubre al 31 desembre de 1936) els va passar sota arrest domiciliari a casa seva.

Ningú estima a la força.


domingo, 14 de enero de 2018

QUE EN SABEU DEL CEMENTIRI ‘ VELL’ DE CALELLA?. EL MARESME, CATALUNYA

No en trobava cap dada més enllà de l’any en que entrava en funcionament escrit a la portalada.


Aquesta mena de infraestructures acostumava a dissenyar-les l’arquitecte, o el tècnic municipal de l’època, imagino que si es vol trobar, no costarà gaire.

Solia ser també l’autor de la capella, advocada en aquest cas al Sant Crist, si aquest edifici era coetani a la construcció del fossar municipal.


Retratava el Panteó Dalmau, del que voldria també saber-ne l’autor.


El Cementiri Vell de Calella és MOLT peculiar, està situat al costat mar de la via fèrria, això ens fa preguntar-vos; en alguna ocasió les onades han arribat a entrar al recinte funerari?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En demanarem dades al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué m.calella@diba.cat

També a l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament m.calella@diba.cat

També però, i molt especialment, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DEL CONVENT I ESCOLA DE LA COMPANYIA DE MARIA DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici, que lògicament no s’aixecava en una nit, ni posats a suposar, és obra del ‘maligne’ atesa la seva finalitat, oi?. Dit això, tothom sap que el ‘maligne’ des de sempre ha tingut – i manté – un especial vincle amb el sector de la construcció, i diria vistos els espectaculars resultats, que també, també, amb la ‘destrucció’ de la documentació del patrimoni històric i/o artístic, oi?.


https://www.calella.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/plans-campanyes-programes/poum-aprovat-definitivament-cataleg/fitxa25.pdf

Llegia que el conjunt, per la seva estructura i dimensions, té un cert aspecte de fortalesa. De planta rectangular, amb baixos, dos pisos i golfes amb coberta inclinada; al centre de l'edifici hi ha l'església, amb una façana de gran austeritat i estil historicista; als costats d'aquesta trobem els dos claustres, el conventual, més auster, i l'escolar, amb una major riquesa ornamental

A mitjans segle XIX residia a Calella Camil·la Xampeny, exalumna d'una escola de Barcelona vinculada a la institució religiosa Companyia de Maria, fundada per Santa Joana de Lestonnac el 1608. D'ella va sorgir la idea d'instal·lar a Calella el convent de monges i l'escola femenina de Lestonnac.

Necessitem dades de la Camil·la Xampeny; cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, .., sou pregats e fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Amb gran esforç va aconseguir el 1861 una Reial Cèdula de la reina Isabel II autoritzant l'obertura del convent i poc temps després arrivaben a la vila les cinc primeres religioses, que s'instal·laren provisionalment al carrer de la Bruguera, 34.

L'actual convent va ser estrenat el juny de 1870, i el 1881 el bisbe Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906 ) , consagrava l'església, dedicada a la Immaculada.


Podeu veure’n una fotografiadel interior clicant aquest enllac :
https://www.flickr.com/photos/cinglesdeberti/30427046535

Poc després van ser construïts el claustre i el col·legi, aquest sota el patrocini de Nostra Senyora de l'Esperança.
Patrimoni Gencat en dona una informació semblant : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=8423

En demanarem dades al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué m.calella@diba.cat

També a l’Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament m.calella@diba.cat

I, a la Congregació religiosa que el va gestionar des dels seus inicis info@lestonnacbcn.org

També però, i molt especialment, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D


Algunes ordres religioses comptàvem amb germans operaris com l’escolapi José Guardia de Sant Juan Bautista ( Calders, 2-11-1717+ Mataró, 2 de febrer de 1790), o Fra Josep de la Concepció, nom religiós de Josep Ferrer(Valls, 1626 – Nules, 12 de febrer de 1690) de l’Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel,.. , no ens consta però, l’existència d’una figura semblant a les congregacions femenines, i particularment a la Companyia de Maria Nostra Senyora, fundada per Joana de Lestonnac (Bordeus, 1556 - 1640) l’any 1607

El Josep Plantalech Albertí, em deixava un missatge al Facebook ; he trobat aquest Projecte de final de carrera de la Laura Rueda Nogué :
https://upcommons.upc.edu/.../2099.1/23609/memoria.pdf

S’esmenta el cognom matern de la Camil la Xampeny , Solà.

Cap dada però de l’autor de l’edifici.

El text que llegia amb fruïció explica coses interesants :

Entre 1939 i 1942, la capella de la Immaculada va fer de ‘temple parroquial ‘ mentre es duien a terme les tasques de reconstrucció de l’església de Santa Maria i Sant Nicolau de Bari.

En el període la mal dita guerra civil - el conflicte bèl·lic s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República- l’escola es va denominar Francesc Ferrer i Guàrdia, en honor d’aquest eminent pedagog català, fundador i ànima de l'Escola Moderna.

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909), el 13 d'octubre de 1909 va ser afusellat al fossat de Santa Amàlia de la presó del castell de Montjuïc, va ser declarat culpable per un tribunal militar d'haver estat l'instigador de la Setmana Tràgica. En aquells dies ja era manifestament conegut i àdhuc admès per TOTHOM, que Ferrer i Guàrdia no va tenir relació amb els fets i que els tribunals militars el van acusar i condemnar amb proves insuficients i, algunes, falses.

La seva companya, Soledad Villafranca Los Arcos (Aoiz, Navarra, 1880 - Barcelona, 1948), fou desterrada a Alcanyís.

Arran del procés i execució de Ferrer i Guàrdia, The Times va dir: «Per negligència o estupidesa, el govern ha confós la llibertat d'instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d'oposició, assimilant a una agitació criminal», Anatole France en carta oberta afirmava: “el seu crim és el de ser republicà, socialista, lliurepensador; el seu crim és haver creat l'ensenyament laic a Barcelona, instruït a milers de nens en la moral independent, el seu crim és haver fundat escoles», i William Archer: «Tota la vida activa de Ferrer hauria fet menys mal al catolicisme espanyol que el que li fa en l'actualitat la mera menció del seu nom».

...

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, el Maresme, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909)

Lluís Companys i Jover (el Tarròs, Tornabous, l'Urgell, 21 de juny de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 15 d'octubre de 1940)

...

La gent ‘decent’ de Catalunya té el cor encongit.

viernes, 12 de enero de 2018

CAN GALCERAN - CAN GIOL VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

El Josep Salvany Blanch, retratava – llevat d’error meu – parcialment la façana de la casa dita CAN GALCERAN - CAN GIOL , en la imatge apareixen infants de diferents edats.


Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa, pis i golfes. Té la teulada a quatre vessants, encara que avui ha quedat malparada amb les construccions veïnes. Les finestra principal de sobre el portal no té columneta, però conserva un capitell penjat adherit a la llinda. La que està situada a mà esquerra d'aquesta última, presenta balcó i està rodejada de motllura. No té decoració gòtica. El portal és rodó i adovellat (20 dovelles). A sobre del portal, i a l'alçada de les golfes, hi ha un matacà. L'obra és de pedra utilitzant carreus.

Els dos noms de la casa tenen origen a la figura d'Albert Giol i Galceran (1858-1945), investigador i estudiós de la vila de Calella. Els seus pares es deien Salvador Giol i Carreras i Caterina Galceran i Pla. Al cap de dinou anys, morta la pubilla de Can Galceran, el patrimoni passà a la casa pairal materna: casa Galceran, que tenia propietats a les afores, a la banda de la riera.

Em pregunto, i us pregunto, aquest edifici havia acollit les escoles públiques ?.



ens adrecem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D
https://cuandosellevabasombrero.wordpress.com/category/barcelona/maresme/page/2/

LES ESCOLES PÚBLIQUES COMPARTIEN EDIFICI AMB L’AJUNTAMENT VELL DE CALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

Llegia que Calella tenia 2.637 veïns al cens de 1787 que pujarien fins als 3.529 l’any 1857 per arribar als 4.316 a començament del segle XX, aquestes dades em feien pensar que el nombre de persones en edat escolar superava amb escreix la oferta dels escolapis que l'any 1816 s'instal·laven a Calella, de les monges de la Companyia de Maria, fundada per santa Joana de Lestonnac que s’instal·laven a Calella per iniciativa de Camil·la Xampeny a mitjan del segle XIX.

El convent va ser inaugurat el 1870 i l'església, dedicada a la Immaculada, va ser consagrada pel bisbe Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906) l’any 1881.

Poc després van ser construïts el claustre i l'escola.

No trobava dades relatives a l’edifici de l’antic ajuntament , l’actual fou inaugurat el 4 de maig de 1991, essent dissenyat i construït per l'arquitecte Domènec Massuet.

Em pregunto, i us pregunto, aquest edifici havia acollit les escoles públiques ?.


ens adrecem al Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

També però, ho fem a tots els calellencs i als catalans en general; ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

P/D

Imatges pel record. La torre dels anglesos. Ens calen dades dels promotors i del seu autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Jeroni Martorell i Terrats, va ser l’arquitecte municipal de Calella des dels anys 20 del segle passat i fins el 1951, obres seves son entre altres , el Parc Dalmau, el mercat municipal i la torre de l’aigua , l’escorxador i la torre de l’aigua, el passeig Manuel Puigvert i les escoles públiques de les que no en trobava ni imatges ni dades, d’una i altra cosa sou pregats de fer-nos-en arribar noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. L’ESCOLA PIA A CALELLA. DESTRUIR PER CRÉIXER. EL MARESME. CATALUNYA

Posàvem fil a l’agulla, en el nostre cas millor potser targeta a la màquina fotogràfica, i començàvem a retratar alguns dels edificis ‘ singulars’ de Calella.

Escollia per començar l’edifici ‘ històric’ de l’Escola Pia que s’enderrocava el mes d’octubre de 1995. Permeteu-me aquesta llicència atenen el meu ‘passat’ d’estudiant a l’Escola Pia de Sabadell.


Imatge del bloc http://laplega.escolapia.cat/2010/10/lescola-pia-de-calella.html

Esperem rebre dades de l’autor de ‘edifici a l’emal coneixercatalunya@gmail.com

Observàvem que no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, i com dissortadament ni els amics de Pobles de Catalunya, ni Patrimoni Gencat, ens poden donar resposta a les preguntes més clàssiques; qui va ser el promotor de l’edifici?. Quin va ser l’autor ?. Amb indicació de nom, cognoms i lloc i data de naixement de traspàs, ens adreçàvem a Xavier Arnijas Tubert , ( 9 de març de 1971 , Calella ) responsable de l’ Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament : m.calella@diba.cat , al que alhora que li fèiem avinent el nostre desig de documentar i publicitar el patrimoni, li demanàvem el seu ajut i col·laboració.

Això és el que sabem :

Can Rosendo Llobet (Calella - Maresme) Eusebi Bona i Puig (Bagur, Gerona, 1890 - Barcelona, 12 de octubre de 1972)

Fàbrica Llobet-Guri (Calella - Maresme) Eusebi Bona i Puig (Bagur, Gerona, 1890 - Barcelona, 12 de octubre de 1972)

Mercat municipal (Calella - Maresme) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Torre d'aigua del mercat (Calella - Maresme) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Biblioteca Costa i Fornaguera (Calella - Maresme) Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Escorxador Municipal de Calella . Jeroni Martorell i Terrats (Barcelona, 1876 – 1951)

Església dels Sants Reis de l’Escola Pia. Emili Cabanyes i Rabassa (Mataró, 1850-1917). Enderrocada el mes d’octubre de 1995.

Ca l'Aleix Serra (Calella - Maresme) Aleix Serra. mestre d'obres, ens agradarà tenir noticia del cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Això és una minsa part del que voldríem saber ;

Els Menuts (Calella - Maresme), autor ‘ desconegut’

Els Filipinos (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Can Borràs (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Can Ballester (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Torre Macaya (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Casa del carrer Anselm Clavé, 97 (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Casa del carrer Sant Josep, 16 (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Can Pedemonte (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Teatre de l'Orfeó Calellenc (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Escola Lestonnac (Calella - Maresme) autor ‘ desconegut’

Cinema Àncora https://www.youtube.com/watch?v=izdEZm7nSSs NECESSITEM DADES

Can Pelayo https://www.youtube.com/watch?v=vVUiB8AKbG NECESSITEM DADES

Fàbrica Pastes Saula https://www.youtube.com/watch?v=9ur6I7YkbDc NECESSITEM DADES

la Torre dels Anglesos https://www.youtube.com/watch?v=sBAgUZxuyMk NECESSITEM DADES

Anirem afegint més edificis, i us preguem que ens feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com qualsevol dada i/o imatge que us sembli interesant per de documentar i publicitar el patrimoni històric i/o artístic de Calella.

Ajudeu-nos en la nostra recerca, feu-ho per la vostra dignitat, per defensar el dret dels vostres fills, nets, besnéts, rebesnéts, .., i per reivindicar la memòria dels vostres pares, avis, besavis , rebesavis, ...

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés