jueves, 26 de abril de 2018

75 ANYS DE L’ESCOLA NOCTURNA. CUINA I SALUT

L’Escola Nocturna Femenina fou inaugurada el dia 20 de setembre de 1942 i començà a funcionar el 17 d’octubre del mateix any. La seva idea inicial era la resposta a una necessitat.

Eren temps de postguerra i la majoria de noies havien de deixar el col·legi als 14 anys per incorporar-se al món laboral. La finalitat era, doncs, complementar els estudis primaris, posar a 1′ abast, principalment de la classe treballadora, un mitjà per continuar la seva instrucció i elevar els nivells culturals i morals.

Per commemorar-ho com Il faut, demanava urbi et orbe imatges; la Rosa Maria Riera Picanyol, en cedia la seva col·leció de la que en fèiem una selecció que son les que ens serviran per il·lustrar el tema Cuina i Salut.


Art de preparar els aliments segons tradició o noves combinacions.



A Catalunya antigament el plat típic més habitual era la combinació d'escudella i carn d’olla: sopa de pasta (galets o fideus), seguida d’un plat mixt de verdura i llegums amb diferents menes de carn. A les zones agrícoles és freqüent l’escudella de pagès; l'ollada del Rosselló n'és una variant. L’arròs a la cassola és una forma modesta de la paella valenciana, incorporada als costums del Principat, especialment a la costa. També és freqüent l’arròs rossejat. A la Costa Brava, el suquet és el plat de peix més celebrat. Uns altres plats de consum freqüent són el bacallà a la llauna, les faves a la catalana i la botifarra amb mongetes. A la tardor, les mongetes són sovint substituïdes per bolets (habitualment rovellons). A les zones on no arribava fàcilment el peix, el recurs al bacallà era obligat durant la quaresma: l’arròs amb congre i bacallà de la zona lleidatana, els bunyols de bacallà, etc. Ultra aquests plats, n'hi ha d’exclusivament locals o comarcals, alguns dels quals, com la calçotada (Valls, Camp de Tarragona), han assolit modernament una gran difusió. Les característiques locals són especialment marcades en l’elaboració de plats dolços —com el menjar blanc (Reus, Balears), o la sopa dolça cerdana— i els productes de pastisseria, com les nombrosíssimes varietats de coca. Amb caràcter general són típics els tortells, els panellets i, per Pasqua, les mones

No us podeu perdre el Dinar de Germanor commemoratiu.

domingo, 22 de abril de 2018

SANTA LLÚCIA DE TRAGÓ. PERAMOLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) amb l’església de Santa Llúcia i el petit fossar de Tragó al fons.

Llegia a patrimoni Gencat que es referències històriques sobre l'església de Santa Llúcia de Tragó són mínimes.

A la relació de la dècima del bisbat d'Urgell de 1279, dins del deganat d'Urgell, hi figura l'església de Drago.

Aquesta església ha estat sota diferents advocacions al llarg del temps. Inicialment havia estat dedicada a Santa Maria del Pla de Tragó, a inicis del segle XX n'era titular Nostra Senyora del Roser. Havia estat església parroquial i tenia com a annexes Sant Nicolau de Nuncarga i Sant Climent de la Sala de Nuncarga.

Actualment és sufragània de l'església parroquial de Sant Miquel de Peramola.

Fou restaurada durant els anys 80 del segle XX.

Església d'una sola nau amb capçalera trilobulada, amb un absis central i dues absidioles. La nau és coberta amb volta de canó reforçada per arcs torals que arrenquen de pilastres adossades als murs. A ponent hi ha un espai que sembla un cor o tribuna elevada que és un element singular en l'arquitectura d'aquesta època. Al centre de cada absis hi ha una finestra de doble esqueixada . A la façana de ponent hi ha una altra finestra de les mateixes característiques. La porta s'obre a la façana sud, amb un arc adovellat. El campanar d'espadanya, d'un sol ull, és situat a la façana de ponent i sembla d'època posterior a la construcció de l'església. La capçalera presenta decoració d'arcuacions llombardes entre lesenes. Les parets de la nau estan sobrealçades i es conserven lloses del ràfec de la primitiva coberta que sobresurten de la paret. L'aparell és de carreus petits i regulars, col·locats formant filades. Les absidioles abracen les cantonades del cos de la nau. Es tracta d'una mostra de romànic llombard propi del segle XI.




Cal admetre – d’això se’n diu ‘fair play’ – l’excel·lent tasca destructiva duta a terme durant la dictadura franquista, també, també, la inanició en el anys de ‘democraciola’ previs a d’implantació de l’article 155.

Malgrat tot, Catalunya, els catalans, hem de persistir – ens hi va la pell – està clar que NO És democràtic un estat que qüestiona que els mestre tinguin OBLIGACIÓ de conèixer la llengua dels alumnes, i es creu LEGITIMAT per espoliar als ciutadans vestits d’un determinar color, oi?

Aquests petits fossars em recorden SEMPRE, SEMPRE, els versos del Frederic Soler i Hubert, “Serafí Pitarra” (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 – Barcelona, 4 de juliol de 1895)

https://www.youtube.com/watch?v=k-dgagLqSrc

jueves, 12 de abril de 2018

I DIUEN, ESPAÑA VA BIEN’. ALGÚ SE’N RECORDA DE LA PESSETA?.

Costa trobar dades, està clar que s’ha fet una bona feina per part d’aquells que no volen que la ciutadania sàpiga res de res, oi?.

Feia quatre números, m’aniran bé per explicar en un altre post, com durant la Dictadura els problemes de corrupció es solucionaven amb les devaluacions de la moneda, i actualment quan estem dins de l’€ cal ‘ DEVALUAR’, sous i pensions. Imagino que la inclusió dels drets civils i polítics s’ha fet per poder justificar l’abús o l’ús inadequat de la força.

https://historiadelasmonedas.wordpress.com/moneda-moderna/la-historia-de-la-peseta/

https://www.bde.es/f/webbde/SES/Secciones/Publicaciones/PublicacionesSeriadas/DocumentosTrabajo/90/Fich/dt_9011.pdf

http://www.aldeadelpinar.com/costumbres/monedas/adquipeseta.html

http://delosocialymuchomas.blogspot.com.es/2015/02/la-peseta-republicana-durante-la-guerra.html


19 de octubre de 1934 . la peseta cotizaba frente al dólar norteamericano a razón de 7,31 ptas por dólar

19 de junio de 1937, la peseta republicana presenta una cotización oficial respecto al dólar de 12,70 pesetas por dólar

4 de septiembre del mismo año 1937 , 14,51 pesetas por dólar

26 de noviembre de 1937 el gobierno republicano se ve obligado a fijar los cambios oficiales en 16,41 pesetas por dólar

1938 se cierra con un cambio de 22,80 pesetas por dólar

24 de enero de 1939, dólar 25 pesetas

Para los vencedores, el Boletín Oficial del Estado publica en su número de 22 de marzo de 1939, a diez días de finalizar la guerra, que el cambio oficial en pesetas nacionales es para un dólar 9,10 pesetas

Enero de 1959 42 pesetas un dólar

Noviembre de 1975 59,247 un dólar

Diciembre de 1978 71,001 un dólar

Febrero de 2002 191,245 un dólar

Marzo de 2018 134,879 un dólar

https://tematicas.org/indicadores-economicos/sector-monetario-financiero-y-bursatil/tipos-de-cambio.1/tipo-de-cambio-peseta-dolar-usa/



REPUBLICA

7,31 100 )
25 X 342,00%


DICTADURA

25 100
59,247 X 236,99% En relación al cambio de 1934 , 810,49%


DEMOCRACIOLA

59,247 100
191,245 X 322,79% En relación al cambio de 1934 , 2.616,21%

https://elpais.com/diario/1982/12/05/economia/407890809_850215.html

VALOR ADQUISITIVO DE LA PESETA (1936-2000)
(base 1,000 en 1936)

1936 1,000
1939 1,536
1940 1,780
1941 2,312 1961 8,915 1981 75,708
1942 2,473 1962 9,447 1982 86,606
1943 2,460 1963 10,286 1983 97,162
1944 2,563 1964 10,988 1984 108,113
1945 2,747 1965 12,444 1985 117,644
1946 3,604 1966 13,235 1986 127,984
1947 4,243 1967 14,099 1987 134,710
1948 4,528 1968 14,764 1988 141,220
1949 4,772 1969 15,088 1989 150,822
1950 5,291 1970 15,951 1990 160,947
1951 5,789 1971 17,264 1991 170,496
1952 5,676 1972 18,702 1992 180,602
1953 5,766 1973 20,824 1993 188,856
1954 5,836 1974 24,097 1994 197,758
1955 6,070 1975 28,179 1995 207,001
1956 6,428 1976 33,160 1996 214,374
1957 7,111 1977 41,271 1997 218,600
1958 8,075 1978 49,435 1998 222,651
1959 8,664 1979 57,186 1999 227,797
1960 8,764 1980 66,087 2000 235,314

El resum és senzill.

Els que manen han fet les coses tot lo malament que es podien fer.

martes, 10 de abril de 2018

SENYOR ALLIBERA EL TEU POBLE !

Tot sovint , davant la incúria, l’abandó i/o l’extrema deixadesa d’algun dels llocs que visitem, acabo amb aquesta pregaria la crònica i/o relat.

Està clar que fer aquesta mena d’afirmacions implica un posicionament concret, que molesta profundament als qui pensen – i defensen – que tot està bé com està, i ens adjectiven despectivament com a ‘ploramiques’ en el millor dels casos, o com coses molt pitjors.

El Conèixer Catalunya, té unes concretes finalitats que exposa de forma explicita en l’encapçalament del blog :

CONÈIXER CATALUNYA
AQUÍ TROBAREU : HISTORIES, RELATS DE SORTIDES , PROPOSTES D’EXCURSIONS, ... QUE FAN REFERÈNCIA ÚNICAMENT I EXCLUSIVA A CATALUNYA I/O ALS TERRITORIS DE PARLA CATALANA. M’INTERESSA I MOLT CONÈIXER D’ALTRES LLOCS DEL MÓN, PERÒ EN TANT QUE CATALÀ VINC OBLIGAT A ESCOMBRAR CAP A CASA, OI ?

De sempre hem col•laborat de forma desinteressada amb tots els mitjans de premsa; a ells publicar una crònica – gratis – els pot ajudar en la dura lluita per sobreviure, i per a nosaltres això és una forma més, d’aconseguir els nostres fins.

D’un temps ençà – l’article es publicava l’any 2011 - observem que alguns mitjans que venien de l’orbita de ‘ la prensa del movimiento ‘, han deixat de publicar les nostres cròniques; sembla que aquest ‘ Senyor, allibera el teu poble’, no els fa gaire gràcia, com tampoc la inclusió d’alguns possibles excessos de l’Administració [ http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/03/santa-maria-i-sant-julia-daltura-la.html ] , que més enllà del nostre blog, no han trobat ressò, ni en els mitjans de premsa escrita, ni als audiovisuals.

En relació al tema tenim coneixement que l’Ajuntament de Sabadell, ha manifestat que l’alcalde no atendrà la petició de visita que li ha fet la persona implicada.

Sa Majestat – aleshores la Reina Sofia, ara la Reina Letizia - , és alhora i això de ben segur és desconegut per molta gent, Senyora de Sabadell, en virtut dels pactes que els homes d’aquesta població van fer amb la Corona, quan varen redimir el domini que sobre ells tenien els Clasqueri, que romandrien únicament des d’aleshores com Senyors de Sant Esteve de Castellar.

Tots els que se sentin perjudicats per les accions i/o omissions de l’Administració local de Sabadell, des de la primera Autoritat, fins al més menut dels servidors públics, tenen el dret d’empara davant la ‘ seva Senyora’.

Nosaltres, com el poeta deia, intentarem ‘continuar fidels per sempre més al servei d’aquest poble ‘, i reiterarem la nostra pregaria, ‘Senyor,. Allibera el teu poble!’, en tantes ocasions com ens ho demani el cos, ens farem ressò des de la llibertat – no ens tenen “agafats per la publicitat” - , i ens alegrarem molt si ens publiquen en els mitjans que venien de l’orbita de ‘ la prensa del movimiento’, però no ens posarem tristos si decideixen no fer-ho.

Esperem que Sa Majestat la Reina Letizia , ‘Senyora de Sabadell’, sigui sensible a les peticions dels ciutadans que se senten perjudicats.

I, des de la nostra llibertat, una vegada més, humilitats davant de Déu, aixequem la nostra pregaria, Senyor, allibera el teu poble !


Ens complau fer-nos ressò de la ‘tornada’ del Diari de Sabadell, al que alhora que desitgem llarga vida, oferim novament la nostra desinteressada col·laboració.

Antonio Mora Vergés

domingo, 8 de abril de 2018

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE LES NEUS. ESPINAVELL. MOLLÓ. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El diumenge 8.04.2018 desprès d’esmorzar als Ocells, a Font-Rubí, a l’antic terme de Rocabruna, integrat avui a Camprodon, decidim arribar-nos la Maria Jesús Lorente Ruiz, i l’Antonio Mora Vergés fins a Espinavell, al terme de Molló, on visitaríem l’església de la Mare de Déu de les Neus, aixecada a torn de vila, segons ens explicaven a Ca la Joana.


En la recerca de dades per confegir aquest post, llegia que l'església es va construir al acabar-se el segle XVII, en un estil molt rústic i popular, si bé l'interior va ésser decorat amb falses voltes de maó, tot arrebossat i potser decorat. De tot això no queda res degut a una restauració feta per l'arquitecte Joan Maria de Ribot i de Balle (Girona, 24 de febrer de 1919 - Girona, 21 de setembre del 2014)

Igualment passa en les dues capelles laterals, avui dia desaparegudes, que s'han convertit en dos espais dins de l'església sense cap funció. La capella que hi ha al costat dret de l’església està advocada a Mare de Déu dels Dolors.

Patrimoni Gencat ens diu ; església amb planta de creu llatina, amb capelles laterals i absis semicircular en la part central de la nau. Hi ha un arc en el que descansen els cabirons de la teulada, formada per bigues de fusta i teules àrabs, de tipologia a dues vessants.

Té adossat un campanar quadrat amb grans obertures per les campanes i teulada a quatre vessants. Hi queden restes d'una esfera de rellotge, la maquinària del qual ha desaparegut. La façana és arrebossada i sobre la part dreta hi ha una meridiana solar.
L'interior ha estat molt transformat recentment per una dissortada restauració.


Fotografia de Josep Maria Moreno Lucas. 1981




Fotografies de l’Antonio Mora Vergés. 08.04.2018

Les obres de manteniment les duen a terme els mateixos veïns que assumeixen alhora que el treball, els materials necessaris.

Espinavell abans de la dictadura franquista tenia al voltant de 400 veïns, i disposava d’escola pública en la que es formaven quasi 90 noies i nois. Avui els nombre de veïns està al voltant dels 30.

Les imatges us podran donar dades per formar-vos una opinió.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Antonio Mora Vergés

sábado, 7 de abril de 2018

BALLADA ‘ ELS OCELLS’. CAMPRODON. EL RIPOLLÈS / LA GARROTXA SOBIRANA

Ens trobàvem els Amics del Country de Castellar del Vallès, i balladores d’altres poblacions que compartim teatcher en aquest acollidor indret on passarem el cap de setmana.

A les 18,00 començava la Ballada, i com estava acordat enviava una crònica d’urgència.


Tothom s’ho està passant d’allò més bé, i la meteorologia malgrat les ‘negres’ previsions dels HOMES DEL TEMPS DE TV3 és per dir-ho de forma políticament correcta. PERFECTA.




Com havíem quedat us acompanyo unes imatges.

viernes, 6 de abril de 2018

LA PORTELLA. GUARDIOLA. BASSELLA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava al intrèpid Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) davant la casa de la Portella, a l’antic terme de Guardiola, al municipi de Bassella, a la comarca de l’Urgell sobirà, a la catalana i democràtica Lleida. Aquí com per arreu els Partit de l’eix del mal son minoritaris, i desapareixeran possiblement en les properes eleccions democràtiques.


No ho considera un monument :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_l%27Alt_Urgell#Bassella

Ho esmenta ‘ obiter dicta ‘ :
http://bassella.ddl.net/fotos/bassella//pla%20especial%20cataleg%20masies/6_PEM%20Bassella_Doc%20resum%20INI.pdf

I en dona una minsa i telegràfica informació :
http://bassella.ddl.net/fotos/bassella//pla%20especial%20cataleg%20masies/1_PEM%20Bassella_Mem_INI.pdf

Gran casal, originalment de planta rectangular, cobert amb teulat a dues vessants, amb construccions auxiliars adossades. Són perceptibles diverses ampliacions a la fàbrica primitiva. Hi ha alguns contraforts que reforcen els murs. Part de l’edifici ha estat arrebossat amb ciment.

https://www.escapadarural.com/casa-rural/lleida/la-portella/fotos#p=5489a0c7dec29

Em pregunto, hi havia capella ?.

Fins a Guardiola hi ha una ‘estoneta’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercataunya@gmail.com

Bassella esta prop de Déu, i dissortadament lluny, MOLT lluny de Barcelona.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Antonio Mora Vergés

P/D

La noticia del dia és la concessió de la llibertat condicional al Carles Puigdemont i Casamajó, 130è president de la Generalitat de Catalunya, amb una fiança més reduïda de les que aplicava aquí el Tribunal Suprem.

Més enllà de la ‘fèrtil imaginació jurídica’ d’alguns esperem amb ànsia sentir al Consejo General del Poder Judicial (CGPJ), oi?. Recordeu la suspensió del jutge Garzón?. Veurem que diuen – si ho fan – del Llarena.

viernes, 30 de marzo de 2018

MAS FERRER DEL PUIG. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia del MAS FERRER DEL PUIG, del que patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta rectangular de dues plantes amb altres cases adossades aïllat dalt un turó sobre el riu Valldeburg. Els elements més interessants de la façana són la porta principal de mig punt i adovellada, el dintell de la finestra superior amb la data 1796 i el rellotge de sol.


L'antiga masia està formada per dos cossos d'edificis i només un d'ells està actualment habitat. La resta està més o menys enrunat, encara que conserva els teulats.

No en trobava dades a :
http://www.blanes.cat/poum0/masies/cataleg%20masies%20i%20cases%20rurals.pdf

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01.51

miércoles, 28 de marzo de 2018

EL JO. MOIÀ. EL MOIANÈS. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926) amb els propietaris del JO.



El Josep havia estat vinculat laboralment amb el Mas Oller de Collsuspina, i els coneix des de fa moltes dècades.


El Mapa de Patrimoni de Moià ens fa una descripció telegràfica ; masia de planta rectangular amb tres pisos amb teulada a dues vessants i ràfec de tres pisos mixtes (rajola, teula, rajola). La façana principal d'accés està orientada cap al sud i gairebé totes les finestres tenen ampit amb petita motllura. A la banda est hi ha adossat un cobert també de maçoneria però totalment reformat.

Observacions: Totalment restaurada i ampliada amb nous coberts construïts l'any 1989.

Cap dada de la magnifica col·lecció d’esglesioles en miniatura que adornen el jardí.

Cap dada de la pertinença a aquesta família de la finca on està el Toll, que passava a ser propietat pública, gràcies a la bonhomia d’aquesta nissaga vinculada a Moià i al Moianès d’antic.

Ens agradarà tenir mes noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la casa i la seva història.

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic i la seva correcta documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

lunes, 26 de marzo de 2018

CAN BURCET. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de CAN BURCET, al carrer Roig i Jalpí, nº 3 de Blanes, obra de l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936)


http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Descripció: Edifici cantoner de dues plantes i golfes. Destaca el ric esgrafiat de la façana, en forma de retícula romboidal, i la finestra cantonera de la planta noble, amb balconada, una petita coberta i decoració esgrafiada a les llindes amb motius vegetals. Té alguna reforma, una mica més tardana.

Patrimoni Gencat ens diu ; la casa Burcet deu el nom al mestre d'obres Josep Burcet i Pons, que, supervisat per l'arquitecte Josep Goday i Casals va reformar la casa als anys trenta. A la porta d'entrada del carrer Roig i Jalpí existeix una inscripció esgrafiada on posa "Any MCMXXX" i a la porta d'entrada del carrer de l'Or existeix una llinda amb la inscripció "A. D. (anno domini) MCMXLVII" on, a més, hi ha eines representatives de l'ofici de constructor i les inicials de Josep Burcet (J. B.).

Segons les inscripcions de la façana podem referenciar dues intervencions, del 1930 i de 1947, de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com del de les últimes intervencions, quan s'hi va instal·lar la Fundació Planells i es van fer reformes a l'interior.

A l'actualitat, i des del 2003, hi té la seu la Fundació dedicada al pintor surrealista Àngel Planells Cruanyes ( Cadaqués, Alt Empordà, 1901 — Barcelona, 23 de juliol de 1989) .


Fotografia de l’Enciclopèdia Catalana.

Quan a la descripció diu ; edifici de planta rectangular de tres plantes que dóna al carrer Roig i Jalpí i al carrer de l'Or. Destaca l'esgrafiat de la façana, que té forma de retícula romboidal, i les finestres cantoneres unides amb un balcó, un fris esgrafiat amb motius vegetals i un petit entaulament. La planta baixa té finestres amb arcada de mig punt i portes rectangulars amb llindes decorades amb inscripcions. Les finestres estan revestides de forjats de ferro.

Els esgrafiats comencen a partir de les llindes i arriben fins al primer pis, ocupant l'exterior de tota la planta principal de vivenda. Les finestres del primer pis són rectangulars, encara que n'hi ha una d'octogonal. El segon pis fa funció de golfes, té obertures quadrades i també esgrafiats fins arribar al teulat.

Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels esgrafiats a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

sábado, 24 de marzo de 2018

CA L’ORENCH. BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar una fotografia de la casa dita Ca l’Orench, al número 34 del carrer Ample de Blanes. https://www.facebook.com/Pastisseria-Orench-537819272922758/


Els amics del Coac de Girona en tenen una informació telegràfica :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Blanes&page=5&pos=44

Edificació que dóna façana a tres carrers amb planta baixa, pis i una galeria oberta centrada. Amb la façana realitzada amb arcs d'estil renaixentista. És de destacar la decoració de la porta d'accés corresponent a un frontó trucat.

http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Edifici cantoner de dues plantes, obra de Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960). El pis inferior ha sofert grans modificacions, tot i que conserva l’ostentosa porta principal, amb decoracions i relleus inspirats a l’estil barroc. Les finestres de la planta superior presenten motllures decorades. A sobre hi ha una terrassa, al centre de la qual hi ha una galeria porxada d’arcades de mig punt.

En cercava dades a Patrimoni Gencat : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=31284

Edifici de dues plantes amb terrassa porxada que dóna a tres carrers: al carrer Ample, al carrer del Raval i al carrer Valls.

La planta baixa està adaptada a dos comerços i un d’ells té una porta monumentalitzada. Consta d’un arc de mig punt amb decoració barroca de frontó truncat, d’un escut municipal i d’una coronació que representa gerres plenes de fruita, enllaçant ja amb una de les finestres del primer pis. Aquest té vàries obertures rectangulars amb marcs motllurats de pedra, amb relleus vegetals i petites mènsules, i una obertura d’ull de bou a la façana principal. La cornisa consta de decoracions circulars i motllures vegetals.

El lateral del carrer Valls també té, al primer pis, un relleu amb vas de fruites com a l’entaulament de la porta principal.

Pel que fa a la galeria porxada que hi ha sobre el primer pis, ocupa la part central de l’edifici i té tres arcades de mig punt amb la cornisa emmotllurada i pilars quadrats amb decoració vegetal.

Restauració i reconstrucció(1926) a càrrec de Francesc Folguera Grassi (Barcelona, 1891 -juliol de 1960)

Cap dada del promotor, ni dels artistes que intervenien en la decoració de l’edifici; ens agradarà tenir-ne a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)

Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

jueves, 22 de marzo de 2018

IN MEMORIAM DE LA CASA CAPDEVILA DE LLAFRANC. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA CATALUNYA

La Maria Concepció Saurí Ros, Arxivera municipal de l’Arxiu Municipal de Palafrugell, i Servei de Gestió Documental i Arxiu, responia a la consulta feta en relació a aquesta casa per Joan Dalmau Juscafresa ; Respecte a la casa Capdevila del passeig de Llafranc, ens consta una llicència d'obres demanada per Joan Capdevila , el 22 de juliol de 1920 amb plànol dibuixat per l'arquitecte Joaquim Coderch [*], i una nova sol·licitud el 20 de juliol de 1921 amb un plànol signat per l'arquitecte Climent Maynés i Gaspar (1895-11 de Septiembre 1981) , on es modifica l'aspecte de la torreta i es fa més alta, tal i com es va construir finalment.

[*] Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del cognom matern , i del lloc i data de naixement i traspàs d’aquest arquitecte.

El Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ ens esperonava a tots en aquesta recerca.


Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, la seva conservació i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

viernes, 16 de marzo de 2018

LA FONT MONUMENTAL DE LA GRAND PLACE DE CASTELLAR DEL VALLÈS. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

Patrimoni Gencat ens diu de la Grand Place de Castellar del Vallès ; la construcció es portà a terme entre els anys 1931-1934 fent servir material de la pedrera de cal Comas, situada al Puig de la Creu i prop del poble. Aquesta pedrera s'obrí l'any 1852 amb motiu de la construcció de la nova església parroquial. El cost total de la pedra ascendí a 13.334 pessetes.

La Plaça Major presenta tres accessos amb grans escalinates. La primera dóna al carrer Major i la segona està formada per dues escalinates al mig de les quals es troba una font.

L'espai que conforma la font és de forma trapezoïdal. Un banc de pedra recorre el mur i al mig es troba la font, sustentada per una gran basa, amb un plint circular sobre el que es recolza la pica, sortint del seu centre s'aixeca un pilar format per un prisma octogonal. De quatre de les cares del pilar surten dos peixos i dos corns de l'abundància. El pilar està coronat per un fanal fet de ferro forjat


La Molsa, gossa d’aigües del Pere, la Isona i el Bernat, maldava per sortir a la fotografia.

La Plaça està vorejada per un mur amb grans carreus de pedra estrets de la pedrera local de cal Comes i treballada per picapedrers del poble. Ornamenten el mur grans gerros de terrissa.

L’autor va ser Josep Perich Fruitós (1869-1949) que va arribar a Sant Esteve de Castellar procedent de Terrassa i en la nostra vila va desenvolupar la seva activitat com a mestre d’obres, ofici que també tenia el seu pare Macià Perich Bassa. Josep Perich va ocupar el càrrec de Jutge de Pau en dues eleccions consecutives, les de 1920 i 1928.

El seu treball com a paleta encara es pot veure al poble i es distingeix per les construccions caracteritzades per les seves floridures a la façana i pels acabats superiors de la mateixa, senzilles però dissenyades per ell mateix així com d’altres construccions més superiors com foren la font i el mur de la Plaça Major, la porxada del Molí d’en Busquets.

En Josep Perich va estudiar a Barcelona a l'escola provincial d'arquitectura, on hi havia professors i deixebles com Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) , Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

De la possible inspiració d’aquest monument emblemàtic de Castellar del Vallès em parlàvem a http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/09/el-fanal-trencat-de-la-font-de-la-placa.html

Em deia un castellarenc de ‘pota negra’ que a Castellar del Vallès no hi ha res d’interessant, més enllà del fet constatable que sempre donem més importància a les coses de fora, discrepo de la seva afirmació. Castellar del Vallès, disposa sortosament encara, d’un patrimoni immobiliari i natural que sens dubte s’hauria d’explicar MÉS i MILLOR.

Antonio Mora Vergés

miércoles, 14 de marzo de 2018

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA DE BLANES, HAVIA ACOLLIT TAMBÉ LES ESCOLES PUBLIQUES?. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Em proposaven una joint venture, amb el fotògraf Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) , les condicions, val a dir-ho eren del tot immillorables, ambdós rebríem pel nostre treball 1.000.000 de gràcies catalanes’ – per als que no esteu avesats als canvis ‘oficials’ , la ‘gràcia catalana’ equival a 0€. De fet, si haguéssim regatejat una mica el preu hagués pujat exponencialment, oi?.

Posàvem imatges i dades a l’edifici de la Casa de la Vila, que Patrimoni Gencat ens descriu com edificació quadrangular entre mitgeres, de tres plantes i golfes construït al segle XVII i que ha estat sempre la seu del govern local. No trobava cap dada que afirmi o contradigui la hipòtesis de que la casa acollia també les escoles publiques – com era costum en aquella època - fins a La construcció de les primeres escoles públiques de Blanes -la Joaquim Ruyra i Oms - que es va dur a terme des de 1916 fins a 1928. Ens agradarà rebre dades relatives al ús compartit amb les escoles a l’email coneixercatalunya@gmail.com [ L’edifici de l’Ajuntament de Lloret de Mar, acollia les escoles ].

La façana principal dona al Passeig de Dintre i l’altra, a la Plaça dels Dies Feiners.


La primera té tres pisos de finestres emmotllurades de les quals destaquen les del primer pis, amb balcó. El cos central de la façana està distingit per l’emmarcament de pilastres corínties, que assenyalen la porta i la balconada principals. A la part superior d’aquests, hi ha un petit frontó amb l’escut municipal entre garlandes.


La segona façana destaca per la porta principal, d’arc de mig punt amb grans dovelles i també amb l’escut municipal. Les finestres del primer pis són obertures d’arc rebaixat i les restants són rectangulars. Existeix una rica decoració esgrafiada a les llindes i als brancals de les obertures.

Restauració de la façana principal a partir de 1866, sota direcció de l’arquitecte Martí Sureda Deulovol (l'Escala, 1822 - Girona, 1890).

Restauració de la façana de la Plaça dels Dies Feiners (1954). En aquest moment la façana de la Plaça dels Dies Feiners passà a ser secundària.

Recentment, l’Ajuntament de Blanes també ha condicionat la planta de d’alt del bar Terrassans (edifici del costat), antiga sala de ball i ara sala de plens.

Ens agradarà tenir noticies dels autors de la restauració i del condicionament a l’email coneixercatalunya@gmail.com , no en trobava dades a : http://www.blanespromocio.cat/upload/1/fitxers/turisme%20sustenible/Cap9%20MATERIAL%20ANNEX.pdf

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic, i la seva documentació son un imperatiu ètic.

Blanes, és un indret que demana més d’una visita.

Fotografia : Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)
Text: Antonio Mora Vergés ( L'argentera, el Camp jussà e Tarragona, 01.01,1951 )

martes, 13 de marzo de 2018

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DE SAMALÚS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Charles Robert Darwin (12 de febrer de 1809 – 19 d'abril de 1882), explicava que les especies evolucionen – això que ni de lluny està acceptat per tothom- implicada que algunes tenen o tindran canvis en positiu, per continuar , i altres en negatiu, per acabar desapareixent.

A priori sembla que ‘la mala gent’ està en millor disposició per reeixir , oi?

Costa trobar avui persones com el Francesc Xavier Flaquer i Jubany ( Granollers, Vallès Oriental, dissabte, juny 16, 1883 + Barcelona, dissabte, març 9, 1957) http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/flaquer-i-jubany-francesc-xavier
https://www.canovesisamalus.cat/media/repository/llocs_d_interes/antigues_escoles_de_samalus.pdf

Francesc Xavier Flaquer i Jubany , com altres personalitats benestants de l'època, va tenir un vessant filantròpic. L'any 1918 feu construir unes escoles nacionals per al poble de Samalús, que li costaren a l'entorn de 30.000 pessetes. L'arquitecte fou Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937, que les bastí d'estil modernista; es van inaugurar el 14 de setembre de 1919.

L'edifici destaca per la sanefa de rajoles de quadres de tonalitats blaves que dona la volta a tot l'immoble. D'altra banda, la porta d'entrada i les finestres són remarcades per arcs en relleu de color blanc. Francesc X. Flaquer i la seva família van presidir la brillant inauguració, que comptà amb la presència de personalitats destacades com el rector de la Universitat de Barcelona, Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) l'inspector en cap de primera ensenyança Dimas Fernández, i el diputat del districte Francesc Torras i Villà.


Actualment, a les antigues escoles hi ha la seu del centre cívic Xavier Flaquer de Samalús. El dia 10 de setembre de 1944 l'Ajuntament de Cànoves i Samalús va nomenar Francesc Xavier Flaquer fill predilecte del poble, com a reconeixement de la tasca altruista del polític granollerí envers el municipi.

Flaquer també va col·laborar, mentre era diputat, en la construcció del nou hospital de Granollers, que s'inaugurà el 25 de juliol de 1923.

I dissortadament – no els faré l’honor d’assenyalar-los – de mentiders, falsaris, energúmens, tòtils, gamarussos, bordegassos, estults, necis, bords, estúpids, caragirats, ..., sembla que no paren de sortir-ne per arreu, oi?.

La història ho acaba posant tot al seu lloc, qui se’n recorda dels mal nascuts que infligien dolor al nostres rebesavis, besavis, avis,...

Catalunya NECESSITA àligues, com Francesc Xavier Flaquer i Jubany, Eduard Toda i Güell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941), Emília Carles i Tolrà (Cabrils, Maresme, 28 d'octubre de 1848 - 24 de febrer de 1915),..., els ocells carronyaires per a qui els vulgui.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/01/escoles-velles-de-samalus-montseny.html

M’agradaria trobar una imatge del Francesc Xavier Flaquer i Jubany; dissortadament no apareix a :
http://diputatsmancomunitat.cat/mancomunitat/content/flaquer-i-jubany-francesc-xavier

Sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com


domingo, 4 de marzo de 2018

EN EL CAMI DE L’ERMITA DE SANT FRANCESC DE SANTPEDOR. EL BAGES. CATALUNYA

Anàvem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès Occidental, 02.05.1926 ), i l’Antonio Mora Vergés camí de Manresa on havíem de recollir un encàrrec al Forn Jorba, ens aturàvem a Vacarisses per lliurar unes fotografies a mossèn Sebastià Codina Padrós ( Muntanyola, Osona, 1929 ), fill predilecte de Vacarisses, una autoritat en el món dels Goigs i alhora un esser entranyable pels que han/hem tingut , i tenim el goig de tractar-lo.

Ens explicava que des d’algunes associacions d’Amics dels Goigs s’està treballant en l’edició de TOTS els que té publicats.

Ens explicava que el Josep Torras Prat ha estat intervingut quirúrgicament i que estarà uns quants dies fent recuperació, aquell matí havia d’anar a visitar-lo a l’hospital, li donàvem records i ànims per a ell.

Com que en aquesta ocasió la nostra és una ‘visita de metge’ ens recepta una tornada el més ràpida possible, quedem en lligar-la amb la recuperació del Josep Torras Prat Prat.

Seguíem viatjant fins a Santpedor – el poble del llaç groc on retrataria l'església de Sant Francesc de Santpedor documentada al segle XIII, concretament l'any 1240 en diferents deixes testamentaries. Sabem que a partir d'aquest segle l'església fou centre d'una gran devoció fomentada per les pròpies autoritats de la vila.


L'any 1605 s'hi instal·là una comunitat de servites i una masia veïna (avui perduda) acollia al sagrista i regent de la capella. La devoció a Sant Francesc culminà l'any 1693 amb l'arribava a Santpedor dels monjos franciscans que hi fundaren una casa conventual.

Patrimoni Gencat la descriu com; petita capella d'una sola nau construïda sobre la base i el model d'una església anterior de la qual conserva la seva tipologia i estructura més essencial. L'església no té absis i la porta sobre al mur de llevant repetint un model usual a les portes romàniques tardanes del segle XIII, formada per grans dovelles amb una sola arquivolta. La nau és coberta per una volta de mig punt en el primer tram i per una volta ogival en el tram de l'altar. Situada dalt d'un turó és perfectament visible des de qualsevol lloc de Santpedor.

En els dies foscos que seguien a la sedició els miliars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, l'any 1936 es destruïen el retaule renaixentista i la imatge antiga d'aquesta capella, mai, mai, mai, ens podran compensar de les pèrdues patrimonials i humanes que es generaven per la follia dels feixistes i la incomprensible complicitat de la jerarquia de l’Església catòlica.

Continuàvem fins a Cornet, on no teníem ocasió de retratar l'oratori de la Mare de Déu dels Dolors (antigament església) del Mas.

Dinaríem als Lleons, posteriorment recolliríem la comanda del Forn Jorba, i fèiem la tornada seguint el curs del riu Llobregat fins a Martorell.

Catalunya est incroyable
Catalunya is incredible
Catalunya ist unglaublich
Каталония невероятна
加泰罗尼亚令人难以置信

Antonio Mora Vergés

sábado, 3 de marzo de 2018

IN MEMORIAM DE LA TORRE BETLLA I LA SEVA CAPELLA DE LA MAREDEDÉU DEL CARME. MARTORELL. EL LLOBREGAT JUSSÀ [ BAIX/BAJO LLOBREGAT] . CATALUNYA

La Torre Betlla: era una gran torre d’estil modernista, del 1910, que fou propietat de Joan Betlla. L’edifici estava situat al carrer Pere Puig, 12-14-16. Joan Betlla Tomàs?, es va enriquir molt amb la construcció de carruatges de luxe i va encarregar la construcció de la seva casa, única a Martorell en el seu moment, a l’arquitecte municipal Josep Ros i Ros (Martorell, 1885 - Martorell, 19 de març de 1951).

Es van organitzar grans festes populars amb motiu de la inauguració de l’edifici, en les quals hi va participar gran part de la vila. http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1924/04/06/pagina-3/33260064/pdf.html?search=JUan%20Betlla

La torre tenia una gran balconada i grans finestrals. A l’entrada una escala molt àmplia conduïa a la segona planta. Hi havia menjadors, una sala, nombroses habitacions, una capella i un jardí amb sortida al carrer de Dalt. En conjunt era una casa molt sumptuosa. A la mort del seu propietari, la Torre Betlla fou venuda, juntament amb el seu mobiliari modernista, per quaranta mil pessetes. La casa fou enderrocada enmig de grans crítiques l’any 1948, i el seu terreny va ser dividit en parcel·les per edificar nous pisos.

El Josep Salvany Blanch, metge, fotògraf, fill il·lustre de Martorell, va retratar la capella l’any 1922.
http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Martorell/field/all/mode/all/conn/and/order/title/page/1


La Capital de la comarca del Llobregat jussà, i Catalunya, haurien de fer un reconeixement públic de la seva obra.

Ens agradaria rebre imatges de la Torre Betlla anteriors a la seva demolició a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com saber l’advocació que tenia la capella. http://www.bibliotecaspublicas.es/martorell/imagenes/contenido_13850.pdf

Ho preguntava – com tinc per costum - al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), i amb catalana puntualitat rebia un e.mail, en el que em diuen :

Capella-oratori de la Marededeu del Carme, situada al pati de la casa.

l’altar de la Capella es conserva en un altar lateral de la parròquia de Santa Maria de Martorell.

Un baix relleu de la Torre Betlla (que abans havia sigut del Convent de Montsió de Barcelona) es conserva dins el Museu Vicenç Ros

Martorell, la comarca del Llobregat jussà, Catalunya , us ho agrairan.
https://www.slideshare.net/drfperez/fotos-de-martorell-antigues

Per als catalans el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, la seva conservació i la seva CORRECTA documentació son un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés

viernes, 2 de marzo de 2018

QUE EN SABEU DE LA MASIA FONT ROSADA I DE LA SEVA CAPELLA ?. ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ. [ BAIX LLOBREGAT]. CATALUNYA

Retratava la masia dita Font Rosada que patrimoni Gencat ens descriu així ; orientada al sol naixent de planta quadrada, estructurada en planta baixa, dos pisos i golfes. A la part posterior hi té dos cossos semicirculars adossats que tenen diverses dependències a la part inferior, entre les que destaca una capella amb una porta de caràcter romànic. El conjunt està cobert a quatre aigües rematada amb un ràfec amb canal fet de teula àrab i una claraboia al mig. Totes les façanes tenen moltes obertures, disposades de forma regular i ordenada. Està feta amb maçoneria, arrebossat i pintat de rosat el fons i blanc els ornaments (marcs d'obertures, sanefes d'esgrafiats florals que separen nivells o també al remat de la façana). Els cossos semicirculars presenten una balustrada amb arcs trilobulats i arcuacions cegues combinades amb esgrafiats. Al costat d'una porta lateral hi ha un pedrís. L'interior del cos principal queda distribuït de forma simètrica entorn a un espai que coincideix amb la claraboia.


Feia una consulta a internet, capella de la Font Rosada, el resultat contra el ‘tontisme generalitzat’ és negatiu. Consulto l’enciclopèdia de Catalunya ‘ La Gran’, cap dada. El Mapa de Patrimoni Cultural, fa un COPIAR/PEGAR de Patrimoni Gencat.

Tampoc a : http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/afcecemc/searchterm/Esparreguera/order/title

http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/Esparreguera/field/all/mode/all/conn/and/order/title/ad/asc

Em queda la carta del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) – que jugaré com sempre - , i la petició ‘urbi et orbe’ , a qualsevol entitat i/o persona que sàpiga l’advocació que té o tenia aquella capella ‘amb una porta de caràcter romànic’, alhora – demanar no fa pobre- agrairem infinitament la tramesa – si existeixen – d’imatges d’aquesta capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Rebia amb catalana puntualitat un email des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya (ARXIU GAVÍN) en el que em deien;

L’agregat de Can Castells(Esparreguera-Baix Llobregat) te dues capelles:

La Capella de la Marededeu del Roser, de la Font Rosada, sense culte l’any 1983.



Data fotografies 6-VIII-1983
I la de Sant Josep, dels Pares Benedictins, a Can Castells (Esparreguera-Baix Llobregat)

També voldríem tenir noticia de l’autor, i de l’esgrafiador d’aquest edifici i/o de la seva reforma al segle XIX.

Llegia que l 'origen d'aquesta casa es remunta al matrimoni d'Antoni Font i la filla de Can Castells, anomenada Rosa, propietaris de la masia veïna. Em pregunto, si es posava el cognom de l’Antoni, perquè enlloc del cognom de la Rosa [ Castells], es posava un adjectiu ‘rosada’?.

Em sorprenia també llegir que aquesta masia comptava amb la primera impremta que tingué el municipi, atès que es considera ‘inventor’ de la impremta a Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg (Magúncia, vora 1398 - Magúncia, 3 de febrer de 1468) , i la impremta arribava a Barcelona entre 1472 i 1473, prenen gran importància molt aviat. Lògicament si la masia és del segle XIX, a Esparreguera va trigar molts segles en arribar, oi?. També d’això ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Sempre, sempre, sempre, afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,.., advocacions,..., ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és un imperatiu ètic.

Esparreguera, el Llobregat jussà [ BAIX LLOBREGAT], Catalunya us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

El Joan Tejedor Baltasar, em feia arribar un fragment de l’excel·lent treball "L'art tipogràfic a Esparreguera" de Rafael Subirana Ollé (1908-2007), en el que en relació a Font-Rosada explica que és una masia senyorial de moderna construcció comparada amb altres d’existents al terme. Va ésser edificada per Antoni M. de Font i de Boter (Barcelona, Barcelonès, 1860-1894) , cunyat d’en Pau Bertràn i Bros (Collbató 1853 - Esparreguera 1891), aquest fill de Collbató, distingit poeta i folklorista, excel·lent investigador dels nostres costums, que publicà valuosos llibres que encara avui són considerats de primera importància per la seva documentació popular.

Joaquim Pedrosa era el ric propietari de la gran i antiga masia, coneguda per can Castells del Mas, situada a pocs metres de Font-Rosada. El matrimoni Pedrosa havia tingut dues filles: la pubilla es casà amb Pau Bertràn i Bros, que passà a viure al mas, i la petita maridà amb n’Anton M. de Font i de Boter, que va determinar construir una masia pairal pròpia. En Font i de Boter també tingué aficions literàries, encara que mai arribà a l’altura del seu cunyat Bertràn i Bros. El fet que la muller d’en Font es digués Rosa féu que el marit bategés la nova estada amb el nom de Font-Rosada. En els primers fulls d’aquesta breu història de les impremtes locals es diu que la d’en Màrius Bas fou la primera impremta pública de la vila, així és. Això no obstant, abans, uns anys enrere n’Antoni M. de Font i de Boter, n’havia instal·lat una de petita per al seu ús particular a la seva casa de Font-Rosada, l’any 1889. Almenys en aquesta data imprimí l’únic treball del qual es té coneixença fins avui en dia.

Aquest treball és una còpia impresa d’un vell manuscrit redactat a mitjan segle XVII per Albert de Torme i Liori, “doctor en ambos derechos”, segons diu en Font i de Boter en el pròleg del llibre. Aquest té 128 pàgines sense comptar les 14 del pròleg d’una mida de 10 centímetres per 15. Està escrit en llengua castellana i es refereix a alguns fets de la guerra a Catalunya. La narració comença l’any 1639. El títol és el següent: Micelláneos Històricos y Políticos sobre la Guerra de Cataluña desde el año MDCXXXIX. Com que no és pas necessari transcriure aquí el text del llibre, sols faré esment de les particularitats d’aquest en allò que fa referència a la part interessada de la impremta. Segons expressa en Font i de Boter, el llibre fou imprès per ell mateix a la impremta que tenia per al seu ús particular. A més afegeix, que es compondrà de tres toms, i el segon sortirà l’1 d’abril del 1890. De les investigacions que he fet, ningú no sap res de la publicació del segon tom ni de cap altra cosa més impresa a la impremta de Font-Rosada, o sia que el llibre en qüestió representa l’únic conegut fins ara. Segons expressa el mateix Font al final del llibre, l’edició constava de 100 exemplars; això no obstant, l’impressor-editor no complí rigorosament el propòsit puix es creu, pels molts que de tals llibres corren per les llibreries de vell, que devia fer-ne alguns més.. N’Antoni M. de Font i de Boter no era un impressor dotat de la polidesa indispensable per a la impressió de llibres. N’és prova evident aquest mateix Micelláneos, en el qual, en fullejar-lo es veu tot seguit el poc gust de l’impressor. Malgrat això, s’ha de reconèixer a honor seu, que té molt de mèrit i demostra que posseïa una intel·ligència culta i amor a la tradició.

Per referències obtingudes verbalment d’un llunyà familiar del propietari de Font-Rosada, que resideix a l’atractiu poblet de Collbató, per cert amic dilecte i gran propulsor de l’obra cultural de la nostra terra, Sr. Joan Rogent, ha sigut possible el coneixement de la mort prematura d’en Font i de Boter, del qual com del seu cunyat Pau Bertràn i Bros, que també morí jove, podien esperar-se moltes obres valuoses. La mort els privà d’un millor desenvolupament en les seves inspiracions intel·lectuals; i en allò que fa referència a n’Antoni M. de Font i de Boter podia esperar-se que donés més floriment amb els seus impresos a la nostra història local de les impremtes.

De fet, cal considerar ben palesament que la impremta de n’Antoni M. de Font i de Boter, tant pel seu caràcter d’utilitat privada com per trobar-se lluny de la vila, influís molt poc o gens, es pot ben dir en l’àmbit cultural i industrial d’Esparreguera, i, per tant, mai no es podrà posar, encara que es descobreixin altres coses impreses, al costat de les impremtes d’en Màrius Bas, de l’Albert Galceran i tampoc de les tres que actualment existeixen, per les diferències ja expressades.

La nota impresa en la darrera plana de Miscelláneos esmentada abans, interessant pel coneixement històric de les impremtes esparreguerines, textualment, diu així: “A mayor ilustración de la Historia patria, se imprimió este primer tomo de los MISCELLANEOS HISTORICOS Y POLITICOS SOBRE LA GUERRA DE CATALUÑA DESDE EL AÑO 1639 por D.Alberto Torme y Liori, Doctor en Ambos Derechos. Por D.Antonio Maria de Font y de Boter en la imprenta particular que posee en su casa Font-Rosada, término de la villa de Esparraguera, y acabóse a los 15 dias andados del mes de Noviembre del año de la Encarnación del Verbo el mil ocho cientos ochenta y nueve años”. “LAUS DEO”

Subirana,R. "L'art tipogràfic a Esparreguera".

El patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació, i àdhuc la correcta documentació son per als catalans un imperatiu ètic.

Antonio Mora Vergés


miércoles, 28 de febrero de 2018

CASA JOSEP PERICH FRUITÓS DE CASTELLAR DEL VALLÈS.

Retratava la façana de l’habitatge unifamiliar de tres cossos, al número 35 del Passeig a Castellar del Vallès

Patrimoni Gencat explica que aquesta organització de la vivenda es tradueix en la composició de la façana que s'estructura també en tres parts. L'ornamentació és sòbria, utilitzant-ne l'estuc: quatre pilastres, que neixen del sòcol, emmarquen l'habitatge i separen els cossos de la mateixa. La planta baixa consta de tres portes (entrada a la zona destinada a habitatge i magatzem) decorades a la zona de la llinda per una petita cornisa. El primer pis, zona que es destina a vivenda, el formen tres balcons sense volada, i un petit ràfec separa el pis de les golfes. L'acabament de la façana utilitza dues solucions que responen a cada cos de la casa: el ràfec central presenta un acabament adintellat que el diferencia dels laterals amb un ràfec sortint amb arc rebaixat. Cal destacar el treball de la reixa del cancell principal, obra del artista barceloní A. Clavell ( Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del seu nom, cognom matern i lloc i data de naixement i traspàs)

L'habitatge fou construït al principi del segle XX pel mestre d'obres Josep Perich Fruitós per tal d'utilitzar-lo com la seva residència.

Ens deixava intrigats aquesta anotació ; cal destacar que el disseny de la façana el va encarregar..
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=27287 , ens preguntem a qui el va encarregar?.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercataunya@gmail.com ,

https://www.diba.cat/documents/429042/c1720c43-c05b-4683-a0f3-7912bedd3d14

Explica que la casa del Passeig número 35 és l’habitatge unifamiliar de la família Perich construït a començaments del segle XX pel mestre d’obres Josep Perich Fruitós. D’aquesta casa cal assenyalar el treball de la reixa del cancell principal, obra de l’artista barceloní Antoni Clavell. La casa també havia estat estucada per Maties Sordé, estucador de Barcelona que va realitzar altres esgrafiats i estucats a Castellar del Vallès; al Ranxo i a cal Massaveu.

Josep Perich Fruitós (1869-1949) va arribar a Sant Esteve de Castellar procedent de Terrassa i en la nostra vila va desenvolupar la seva activitat com a mestre d’obres, ofici que també tenia el seu pare Macià Perich Bassa. Josep Perich va ocupar el càrrec de Jutge de Pau en dues eleccions consecutives, les de 1920 i 1928.

El seu treball com a paleta encara es pot veure al poble i es distingeix per les construccions caracteritzades per les seves floridures a la façana i pels acabats superiors de la mateixa, senzilles però dissenyades per ell mateix així com d’altres construccions més superiors com foren la font i el mur de la Plaça Major, la porxada del Molí d’en Busquets.

Sempre afegim la nostra petició per completar dades, noms, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs, ho fem perquè el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva correcta documentació per als catalans és imperatiu ètic.

La Gemma Perich Vidal em deixava un comentari ; la casa del Passeig 35, es va construir a finals del segle IX, i era una casa de planta baixa i pis amb terrat. Posteriorment es va cobrir el terrat, i finalment el 1925, en motiu del casament del fill del Josep Perich Fruitós van reformar la façana tal i com la coneixem ara.

En Josep Perich Fruitós va néixer a Castellar el 19 de novembre de 1869 i va morir a Castellar l'octubre de 1949.

En Josep Perich va estudiar a Barcelona a l'escola provincial d'arquitectura, on hi havia professors i deixebles com Lluís Domènech i Montaner (Barcelona, 21 de desembre de 1850 – 27 de desembre de 1923) , Manuel Joaquim Raspall i Mayol (Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937) i Josep Puig i Cadafalch (Mataró, el Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956 ).

Entre altres obres a Castellar també va rebre l'encàrrec el 15/07/1893 d'aixecar el campanar de l'església del Sant Esperit de Terrassa.

Antonio Mora Vergés

martes, 27 de febrero de 2018

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE LA CAMBRA AGRÍCOLA & CENTRE REGIONALISTA DE LLAGOSTERA?. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball a Llagostera , una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.229 habitants (2017) , que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal 76,4 km², és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar.

Topava – com és mal costum- amb la manca de dades tant a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Llagostera que enllaça amb Patrimoni Gencat

Com a :
http://www.llagostera.cat/municipi/urbanisme/pdf/PEPPA.pdf

A tall d’exemple , ambdós parlen de la casa de Plaça de Catalunya 5, coneguda com la Agrícola construït pel propietari rural Antoni Domènech per ser la seu de la Cambra Agrícola. Posteriorment acollí el Centre Regionalista que va tenir certa activitat fins a la dictadura de Primo de Rivera.

Pensem que l’Antoni Domènech faria la funció de promotor – sol o en companyia d’altres -, ens agradarà tenir noticia del seu cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com , així com de l’autor d’aquest edifici que la fitxa E28, qualifica com un dels millors edificis modernistes de la Ciutat.

Demanarem informació a l’Arxiu Municipal de Llagostera, arxiu@llagostera.cat , per completar l’excel·lent treball fotogràfic del Joan Dalmau Juscafresa.


https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/02/lagricola-casa-ribera-llagostera-el.html

Llagostera, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

QUE EN SABEU DE LA CASA JOAN FERRER I BOADA DE LLAGOSTERA?. EL GIRONÈS. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa feia un excel·lent treball a Llagostera , una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.229 habitants (2017) , que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella. El terme municipal 76,4 km², és el més gran de la comarca i comprèn part del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de les Cadiretes al sud, amb predomini de boscos de suros, roures i pins. Hi passen les rieres de Gotarra i Banyaloques que se'n van a l'Onyar, i el Ridaura que va al mar.

Topava – com és mal costum- amb la manca de dades tant a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Llagostera que enllaça amb Patrimoni Gencat

Com a :
http://www.llagostera.cat/municipi/urbanisme/pdf/PEPPA.pdf

A tall d’exemple la casa de Plaça de Catalunya 10, cantonada al carrer de Jaume I, que no s’esmenta a la wikipedia, i que identifica com CASA JOAN FERRER I BOADA del que diu la fitxa E26; la casa fou construïda per Joan Ferrer Boada, l’any 1894
Demanarem a l’Arxiu Municipal de Llagostera, arxiu@llagostera.cat , dades del promotor que intuïm va ser Joan Ferrer Boada; lloc i data de naixement i traspàs, i dades de l’autor, nom cognoms, lloc i data de naixement i traspàs,..., aquesta informació la voldríem rebre a l’email coneixecatalunya@gmail.com per completar l’excel·lent treball fotogràfic del Joan Dalmau Juscafresa.


https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com.es/2018/02/casa-la-placa-catalunya10-llagostera-el.html

Llagostera, Girona, Catalunya, us ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

EDIFICI DE LA CAJA DE PENSIONES PARA LA VEJEZ Y DE AHORROS , CAJA GENERAL DE AHORRO POPULAR Y PREVISIÓN SOCIAL. CASTELLAR DEL VALLÈS . CATALUNYA

Llegia que el malaguanyat arquitecte Agustín Domingo Ferrer ( + 14.01.1962 ), fou l’autor de l’edifici de l’aleshores “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, que s’aixecava en una part del solar de la casa de cal Manescal estava situada a la cantonada del carrer Major amb el Passeig, antigament carrer General Primo de Rivera i era una de les ferreries que hi havia a Castellar. S’hi ferraven cavalls i alhora era un taller de construcció i de reparació de carros propietat d’Agustí Vives. En la part superior de l’antic edifici hi havia dues vivendes; la ferreria tenia dues entrades, una pel carrer Major i l’altra pel Passeig i en els terrenys adjacents, propietat de cal Manescal, també hi havia el molí de vent de cal Manescal que estava situat on avui es localitza l’actual Banc de Sabadell.

Durant la Festa Major des d’aquest molí de vent es feia el castell de focs.

Qui podia pensar que anys a venir ambdós entitats traslladarien la seva seu social fora de Catalunya, oi?.

Quan a la descripció llegia; edifici d’habitatges i locals comercials de planta i dos pisos amb miranda d’un pis més situat a la cantonada, amb coberta de teula d’un vessant amb el pendent capa al carrer. Els baixos ocupen tota la parcel·la. Els pisos superiors es disposen en planta en una gran U al voltant d’un pati de ventilació.

Façanes de composició historicista amb remarcat vertical de volums cantoners amb pilastres encoixinades a tota alçada.

Tractament de la resta de façana a base de sòcol (tota la PB) fust (P1 i P2) i capitell (gran barbacana sobre mènsules).

Façana principal a Passeig amb dos portals a cada banda amb tres finestres, la central composta de tres lligades. Plantes primera amb balcó amb barana de balustres i balconera amb frontó al cos cantoner, finestra amb frontó a l’altre banda i tres finestres al pany central. Planta segona amb cinc finestres. El cos cantoner s’aixeca un pis més amb tres finestres en arc de mig punt lligades, cornisa i barana de balustres d’un terrat.


No s’esmenten els boínders o tribunes, balcons coberts de finestres, o vidrieres, pels tres costats que surten fora de l'edifici amb l'objectiu inicial de crear espai i lluminositat a una sala de l'interior; eren habituals al Regne Unit durant el segle XVIII, i foren incorporats a l’arquitectura mediterrània pels corrents modernistes i noucentistes. Està força clar – si atenem la pràctica restrictiva que pràctica el consistori castellarenc - que a dia d’avui aquests ‘afegitons’ difícilment s’autoritzarien

Façana al carrer Major amb el mateix tractament del cos cantoner i dues obertures més a cada planta. Façana lateral amb planta primera amb dos tribunes amb una finestra a cada pany, la del frontal doblada. Planta segona amb terrasses amb barana de balustres i dues balconeres a cada terrassa.


Obertures amb brancals, llindes i empits remarcats. Fusteries i persianes de fusta als pisos superiors, als baixos d’alumini fosc amb reixes.

El cos de planta baixa que ocupa el vessant sud-est de la parcel·la sembla posterior, té una alçada inferior als baixos de l’edifici principal, té façana a carrer amb quatre obertures, més estretes les dues centrals

Els antecedents d’aquesta oficina de la “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, els trobem a la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar constituïda el 13 d’agost de 1913 i dissolta el 12 d’octubre de 1941.

En el moment en que es va acordar la seva absorció per la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, acord que es va signar el 8 de novembre de 1941, el balanç era el següent: 676 llibretes d’estalvi, un actiu de 741.778,74 pessetes i un passiu de 493.169,98 pessetes, i un superàvit de 248.608,76 pessetes.

Durant els primers anys de la ‘brevíssima’ Caixa d’Estalvis de Castellar l’entitat d’estalvi no tenia un local concret: els diumenges al matí s’improvisava una taula amb una post de fusta i uns cavallets en un racó de la sala d’actes del Patronat Obrer de Sant Josep, essent els seus encarregats els germans Llobet i Joaquim Abarcat Bosch. Amb la restauració d’aquesta sala per a la projecció de cinema es va habilitar un dels costats de la sala com a oficina.

Després de l'absorció, la primera oficina de la sucursal de la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros estava situada en l’antic local de la farmàcia Alguer, en el carrer de Torras número 1. En aquest indret s’hi van estar fins que es va acabar la construcció d'aquest nou edifici.

Anys a venir, el local acolliria també la primera oficina de la Caixa d’Estalvis de Sabadell a Castellar del Vallès.

Imagino que en algun arxiu, públic i/o privat, hi han imatges que permetrien il·lustrar més i millor aquesta publicació, agrairem que ens les feu arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com , Castellar del Vallès,.., Catalunya, us ho agrairan.

La “Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros, Caja General de Ahorro Popular y Previsión Social”, va desenvolupar la seva xarxa d’oficines mitjançant la construcció d’edificis de ‘qualitat’ que en molts indrets han esdevingut patrimoni històric.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/casa-de-cultura-de-la-caixa-de-pensions.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/08/feia-temps-passejant-per-tarrega-en.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/casal-de-la-previsio-barcelona.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2018/02/ledifici-de-lenric-ferran-josep-lluis.html

Res queda – llevat justament dels edificis – d’aquelles entitats benèfiques i socials que facilitaven en molts casos l’accés a la propietat de moltes famílies, i que s’enduien amb la seva desaparició bona part del benestar que havien contribuït a crear.

Per acció i/o per omissió s’han d’exigir responsabilitats tant bon punt assolim una veritable democràcia.

http://lareplica.es/la-desaparicion-las-cajas-ahorro-una-retrospectiva/

Antonio Mora Vergés

lunes, 26 de febrero de 2018

IN MEMORIAM. DE L’HOTEL ESPANYA A COMISSARIA DE LA POLICIA NACIONAL. SABADELL. CATALUNYA

Retratava l’edifici de números 22-24 de la Rambla de Sabadell , que dóna al carrer de Sant Pere; a començaments del segle XX fou concebut per l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928) com hotel. Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email coneixercataunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.


Desprès de la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , allotjà la Comissaria de la Policia Nacional . Imagino que en algun arxiu en deuen conservar imatges, ens agradaria rebre’n alguna a l’email coneixercataunya@gmail.com per incorporar-la a la publicació.

La façana principal, situada a la Rambla, presenta una distribució asimètrica. La decoració dels murs és austera i està dividida en dues zones: la planta baixa i els pisos superiors.

La planta baixa està distribuïda en cinc vans on es situa la porta principal. El mur està decorat amb carreus de pedra que donen un sentit horitzontal a la façana, fet que contrasta amb les línies verticals que marquen els balcons.

Els pisos superiors presenten una distribució en cinc balcons sustentats per mènsules, amb una decoració amb estuc i en relleu a la zona del brancal i de la llinda. Entre cada balcó hi ha una decoració amb franges rectangulars, a manera de pilastres realitzades en estuc que neixen del pis fins arribar a l'acabament de la façana. Aquest presenta unes motllures en gradació.

Amb el trasllat de la Comissaria de la Policia Nacional a la Gran Via, quasi al davant del Parc Tauli, l’edifici passà a ser propietat de l'Ajuntament de Sabadell i del Gremi de Fabricants, actualment s'utilitzà per comerç a la planta baixa i els pisos superiors els ocupen Organismes de l'Ajuntament de Sabadell.

Si dissortadament tanca el DIARI DE SABADELL, una MOLT BONA opció, fora endegar un DIARI DIGITAL DE SABADELL com per exemple http://blogscat.com/diariciutatblanes/ ; si esteu interessats en aquesta possibilitat poseu-vos en contacte amb blanesdiari@gmail.com
Redacció:

Rambla Joaquim Ruyra, 65, 1º-B, 17300 BLANES blanesdiari@gmail.com - 972 33 12 59 - 676 36 13 12

És un model d’èxit amb vocació d’implementar-se arreu de Catalunya.

Antonio Mora Vergés

EL MARQUET DE LES ROQUES. SANT LLORENÇ SAVALL. EL VALLÈS OCCIDENTAL. CATALUNYA

N’hem escrit en diverses ocasions d’aquesta espectacular Torre/Masia del Marquet de les Roques que es troba ja documentada a l'època medieval.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/el-marquet-de-les-roques-sant-llorenc.html

http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

L'any 1895, l'avi Pere Oliver i Salt (Castellar del Vallès, 1798 - Sabadell, 27 de novembre de 1869), del poeta Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986) "Pere Quart", encarregava la construcció de l’edifici ‘ modernista’ al mestre d’obres Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910), en aquesta obra treballaria també el seu fill Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

Documentalment la masia -amb masoveria que data de l'any 1200- és una de les cases de camp més privilegiades perquè l'aigua es abundosa, en les seves terres flueix la Font del Llor.


Masia de caràcter senyorial. Presenta un nucli arquitectònic format per diferents cossos juxtaposats. Encara es conserva l'antiga masoveria adossada a l'edifici principal; altres cossos que formen el conjunt són les corts i la capella advocada a Sant Roc.
http://www.guimera.info/wordpress/coneixer/?p=129

Els materials emprats son pedra aglomerada del país i totxo vist. Hi ha un treball molt acurat del totxo en els angles i en les solucions de coronació de l'edifici.

Dissortadament altre cop tornen a ser de tristíssima actualitat les corrandes d’exili :
http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/exili/pantalla6.htm

Per intermediació de Sant Roc, aixeco la meva pregaria a la Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!

Antonio Mora Vergés

viernes, 23 de febrero de 2018

QUE EM SABEM DEL PONT DE FERRO D’OLOT?

No en trobava dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page

Desconec si aquesta imatge :


És anterior a la dels Fons J Pujiula, que publica al facebook el Josep M Canals Ferrarons, i que recull com va quedar el pont desprès que fos volat pels republicans n la seva fugida a l’exili al febrer de 1939


Dissortadament la naturalesa encara havia de dir-hi la seva , i com s’explica a : https://www.naciodigital.cat/noticia/95908/setanta-cinc/anys/aigat/olot

Entre el 15 i el 18 d'octubre del 1940, a Olot van caure 400 litres, concentrats sobretot a les primeres hores del dia de Sant Lluc –una de les dates assenyalades del calendari festiu ja que s'hi celebra una de les fires ramaderes més importants del país-. La tromba d'aigua se sumava als 183 litres per metre quadrat que havien caigut entre 10 i l'11 d'octubre a la ciutat. Les lleres del Fluvià estaven brutes, la brossa va taponar els ponts i el riu va sortir de mare. L'aiguat va deixar nou morts, vuit dels quals pertanyien a la mateixa família, que residia al Molí del Collell.

La força de l'aigua es va endur el Pont de Ferro, a mig construir després d'haver estat destruït durant la Guerra Civil, el pont medieval del Molí del Collell i el pont del Valentí a Sant Privat. És tanta la força del corrent a la zona dels Tossols, que canvia el curs del riu i passa en línia recta, en comptes de seguir un meandre que hi havia. Al passeig de Sant Roc, el Fluvià s'enfila fins als Desemparats i l'Eixample Malagrida queda completament negat. L'aigua passa per sobre dels ponts de Cal Russet i Santa Magdalena.


No trobava cap dada de l’autor d’aquell pont de ferro que s’ensulsiava primer per donar temps a les forces democràtiques i lleials a la II República que fugien de la fúria genocida dels sediciosos feixistes, i patiria els efectes de la riuada excepcional de 1940.

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També de l’autor de la seva reconstrucció desprès d’aquests dos terribles episodis.

Olot, la Garrotxa, Girona, Catalunya, u ho agrairan.

Antonio Mora Vergés

jueves, 22 de febrero de 2018

IN MEMORIAM DE LA FARMÀCIA ALGUER / OFICINA DE LA CAIXA D'ESTAVIS DE SABADELL. . CASTELLAR DEL VALLÈS

Retratava l’edifici amb el número 1 del carrer Torras de Castellar del Vallès, originalment – la seva construcció es duia a terme entre els anys 1911 i 1913 pel mestre d’obres Jaume Puig que vivia al carrer Nou, 10 – ens agradarà tenir noticia del cognom matern, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com – que per encàrrec del Sr. Alguer – ens agradarà tenir noticia del nom i cognoms, i del lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com – acolliria el domicili del promotor i la seva oficina de farmàcia.


Hi ha imatges fotogràfiques d’aquella època a l’AHC [ Arxiu d’Història de Castellar ]. Ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com per afegir-les a aquesta publicació

Posteriorment, i ja modificada la planta inferior, es llogà a la Caixa d’Estalvis de Sabadell, entitat fundada l’any 1859, i que al juny de l'any 2009 s’extingia per fusió. El procés d’eliminació de les Caixes Catalanes, encara no s’ha explicat a la ciutadania.

Imagino que també d’aquella època en deuen haver fotografies, ens agradarà rebre-les a l’email coneixercatalunya@gmail.com per afegir-les a aquesta publicació.

Quan en recollia imatges, la casa , com la seva veïna de número 3, presenten un cert aire d’abandó, per dir-ho de forma políticament correcta.


En algun moment va acollir una acadèmia ?.

En cas afirmatiu, en teniu imatges ?

Castellar del Vallès, els Vallès Occiodental , Barcelona, Catalunya, mantenen encara un patrimoni històric i/o artístic excepcional que s’hauria de divulgar mes i millor, la pertinença -forçada – al REINO DE ESPAÑA és cert que no ajuda, tant cert però, com que som una nació que amb santa obstinació persisteix en ser i estar.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Antonio Mora Vergés

miércoles, 21 de febrero de 2018

L’ALSINA DE L’ESTUDI DE LA MASIA CATALANA, RETRATADA ENTRE DARRERIES DEL SEGLE XIX I PRIMERES DECÀDES DEL SEGLE XX, I EL SURO XATO , SON LA MATEIXA ?.

Alsina surera de Romanyà de la Selva [ entre 1890 i 1928] Romanyà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Baix Empordà [ Empordanet, lEmpordà jussà )¡ Catalunya

http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/5817/rec/1

http://www.djibnet.com/photo/romanya/el-suro-xato-6810655714.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No està inclosa a : http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/