martes, 28 de febrero de 2017

PONT MEDIEVAL DEL SALT DE LA FARGA VELLA. CASTELLAR DE N’ HUG. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

El Joan Dalamau Juscafresa publica unes fotografies del Pont Medieval del salt de la farga vella, dels segles XIV – XV, al terme de Castellar de N'Hug.


Patrimoni Gencat ens diu que és d'una sola arcada d'arc de mig punt. L'arc i l'intradós són de fàbrica de pedra, com la resta però més ben escairada, a plec de llibre i en filades regulars. L'estrep esquerre queda bruscament tallat per una construcció recent, alternant-ne el context, ja de per si prou afectat per la nova carretera i l'hotel proper. Actualment el pont ha quedat incorporat a la zona d'esbarjo de l'hotel.


No trobava cap dada de l’església de la Pietat, és un edifici senzill, de factura clarament ‘moderna’ , ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, quan es va fer, qui en va ser el promotor, i qui en va ser l’autor.

SANT JOAN DE CORNUDELL. CASTELLAR DE N'HUG. EL BERGUEDÀ SOBIRÀ.

El Joan Dalamau Juscafresa publica unes fotografies de l’ermita de de Sant Joan de Cornudell que es troba situada al nord-oest de Castellar de N'Hug encimbellada sobre un penya-segat imponent.


Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici d'una sola nau allargada amb volta de canó reforçada amb arcs torals de grans dimensions. La zona de llevant, on es trobava l'absis; que és d'època moderna i degué substituir l'absis romànic. Destaquen els grans contraforts exteriors adossats al mur de migdia. La porta d'entrada es troba a en aquest mateix costat i és formada per doble arc de mig punt en degradació adovellat. La coberta és a dues aigües. Als peus, a ponent de l'edifici, hi ha un petit campanar d'espadanya. El parament és de pedres irregulars sense desbastar disposades en filades i conserva algunes traces d'opus spicatum.


El lloc de Cornudell és esmentat per primer cop el 938 quan l'abadessa Emma de Sant Joan de les abadesses comprà un alou dins del terme, prop del naixement del Lubrichatus, a l'indret anomenat vila cornutellas.

De Cornudell provè una important família que trobem esmentada diverses ocasions en la documentació de la baronia dels Mataplana.

El 1292 el senyor Mataplana concedí la carta Franquesa als habitants del lloc i surten els noms de Bni. de Cornudeles, baiuli i Bni. de Cornudeles com notarii public i de Mataplana i també durant el segle XIV, el lloc fou una batllia dels barons de Pinós i Mataplana.

La crisis econòmica s’enduia http://www.bergactual.com/ , i amb ell un nombrós grup de publicacions del patrimoni històric i/o artístic d’aquesta comarca i les veïnes.

Farem segui aquest post a noticies@aquibergueda.cat amb prec de publicació.

lunes, 27 de febrero de 2017

CAPELLA DE SANT MATEU. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la capella de Sant Mateu, documentada al segle XIV, al terme municipal de Sant Jordi Desvalls, de la que ens diu patrimoni Gencat ; edifici de planta rectangular acabada en un absis semicircular, a nivell més baix, a la capçalera i teulada a doble vessant coberta de teula. Els murs no presenten cap obertura i tenen tres contraforts a cada banda, col•locats amb posterioritat, segurament degut als terratrèmols del segle XV.


Façana d'estructura simple amb una porta de mig punt dovellada a sobre de la qual hi ha una finestra rectangular. Està rematada per una petita creu de ferro.


A l'absis hi ha una finestreta rectangular.

Es conserva l'ara màxima romànica. També s'ha trobat una lipsanoteca de fusta del segle XI-XII i una imatge de la Mare de Déu en alabastre del segle XVI procedent d'aquesta capella i que ara es conserva a la casa Thomas.

El terme ‘capella’ fa referència tant a una part d’una església , com a un edifici religiós, normalment de mides reduïdes situat en un nucli urbà. O com annex d’un edifici. El terme 'ermita', s’emprà per referir-nos tant als petits edificis religiosos allunyats de nucli habitats, com als ‘santuaris’ quina devoció comparteixen i/o compartien varies poblacions, o fins una comarca sencera.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAPELLA DE SANT FELIU AFRICÀ, ABANS DE LA DEESSA DIANA. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la mal dita capella de Sant Feliu de Diana, al terme de Sant Jordi Desvall, a la comarca del Gironès.

Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de petites dimensions adjacent a Can Jofre, que descriu com una construcció de planta rectangular amb una sola nau. Coberta amb volta de canó i teulada a doble vessant. Els murs no presenten cap obertura llevat de la de la façana. Façana senzilla amb una estreta porta d'arc de mig punt dovellada, sobre la qual hi ha una finestra rectangular, també de petites dimensions. La façana queda rematada per una espadanya d'un sol ull d'arc apuntat i com a colofó una petita crei de ferro. L'interior es presenta sense cap ornament, murs arrebossats i emblanquinats igual que la coberta. A banda i banda de l'altar hi ha dos petits nínxols en el mur, els quals contenen escultures posteriors. Se suposa que a la capella hi havia una porta d'accés a la casa adjacent, com ho demostra l'existència d'un gran balcó que tancava la porta per dins, el forat del qual encara roman. La porta que comunicava la casa fou suprimida i tapiada.


Al lloc on avui hi ha la capella havia existit un temple pagà dedicat a la deessa Diana. La dedicació de l'actual església a Sant Feliu Africà, un dels sants màrtirs més antics venerats, fa suposar la conversió al culte cristià d'un temple pagà, tal com afirma l'arqueòleg Josep Mª Nolla i Brufau [l'Albagés, Garrigues, 1949]

Hi havia una ara d'altar que era un fragment de cancell esculpit en pedra amb relleu de tipus preromànic, d'època visigòtica que actualment es troba al Museu d'Art de Girona.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT CEBRIÀ DE LLEDÓ / ELS METGES . CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’església de “Sancti Cipriani de Letone", la parròquia, en un replà de la serra de les Gavarres, inclou masies disperses, avui majoritàriament abandonades. Hi esdevingué molt popular la veneració als "sants metges" Cosme i Damià fins al punt d'ésser més conegut el lloc com "els Metges" substituint l'antic de Sant Cebrià de Lledó. L'aplec dels Metges -el 27 de setembre, precisament l'endemà de sant Cebrià- era molt concorregut per gent d'ambdós vessants de les Gavarres, de l'Empordà i les terres de la Selva incloses al Gironès. Com explica Joan Amades ("Costumari Català" V, p.211-13) era anomenat "l'Aplec de la Concòrdia" perquè s'hi esdevenia una treva entre els partidaris dels dos estils de ballar la sardana, el selvatà i l'empordanès, en ser lloc partioner entre ambdues comarques.


Quan a la descripció ens diu; edifici d'una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal. Al frontis hi ha una portada d'arc de mig punt i una llinda datada el 1588; de la mateixa època és la ferramenta decorativa dels batents. Es conserva la major part de la nau d'època romànica, amb volta de canó i dos arcs torals de mig punt; un altre arc romànic, lateral, pot fer suposat que havia posseït més d'una nau o bé creuer. L'absis actual, tardà, substituí el romànic, potser a l'època de la portada; també són afegitons tardans les capelles laterals, dues estances, a cada costat i vora el frontis, i el cor. Hi ha rastres de pintura mural popular, del segle XIX; a l'arc del cor hi ha pintat l'any 1877. Un arcs apuntat dóna accés al campanar, torre quadrada amb arcs germinats de mig punt, merlets ornamentals i una alta coberta de casquet apiramidat.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada

El parament romànic és de petit carreu, mal escairat; a l'interior hi ha un espai on s'hi conserven les incisions sobre el morter sobresortint dels junts. Els sectors més tardans es bastiren amb grans rebles i carreus angulars.

Figura a les "Rationes Decimarum" dels anys 1279 i 1280. L'any 1295 el cavaller Guillem de Santa Pellaia va fer donació d'un mas d'aquesta parròquia al monestir de Sant Pere de Galligants.

Les làpides de l’antic fossar ‘adornen’ – per explicar-ho d’alguna manera- les parets de tancament del que havia estat el fossar parroquial.


Fa pocs anys grups populars -Colla Exc. Cassaneoca, Grup d'Arti Treball del B. Empordà- han promogut consolidar l'església; refecció del teulat i neteja de l'interior, que ha permès la descoberta de l'estructura romànica fins aleshores incerta. Hom recuperarà l'aplec dels Metges durant uns anys; però des del 1981 el propietari dels terrenys circumdants ha aconseguit que no se celebri al•legant perills d'incendis forestals i altres raonaments més discutibles.



Les imatges del Joan Dalmau Juscafresa i l’existència d’un restaurant al costat de l’església, contradiuen l’anterior afirmació

SANT CEBRIÀ DELS ALLS. CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’església de "Sancti Cipriani de Aliol" que s'esmenta en un document de l’any 1064.

Patrimoni Gencat ens diu que la comtessa Ermessenda, l'any 1094, llegà al monestir de Sant Feliu de Guíxols béns situats en aquesta parròquia de "Santi Cipriani de Aliis".

El 1359 consta que Sant Cebrià dels Alls tenia 28 focs i pertanyia a Gilabert de Cruïlles, poc temps més tard, anys 1365-70, figura sota el mateix domini i amb 38 focs. La parròquia és de masies disperses per les Gavarres, a les rodalies del Puig d'Arques, el punt més elevat de la serra. Avui és pràcticament desabitada. vora l'església hi ha l'edifici dit "el castell" i la rectoria datada el 1680 a la llinda d'una finestra. En abandonar-se el culte a l'església es traslladaren alguns objectes i peces que contenia a l'església de Sant Martí de Romanyà d'Empordà on es guarden des de fa alguns anys: els batents de fusta de la porta amb elements decoratius de forja, una campana datada el 1590 i un banc amb una llarga i interessant inscripció pintada al dors del respatller.

Quan a la descripció explica que és un edifici d'una sola nau amb capçalera carrada, sense absis diferenciat. La portada és al mur de migdia, d'arc de mig punt adovellat. Sobre aquest mateix costat hi ha una espadanya de tres pilastres sense arcs. Al mur de llevant hi ha una finestra de doble esqueixada. L'edifici és cobert amb volta apuntada i seguida, l'interior és remolinat. Hi ha dues capelles laterals i la sagristia que són afegitons tardans. El parament és de carreus escairats de granit.


L’edifici ha estat objecte de ‘recuperació’ per part de la ciutadania.


http://www.diaridegirona.cat/baix-emporda/2015/09/20/lesglesia-sant-cebria-dels-alls/744377.html

http://www.forallac.cat/index.php/component/content/article/292-taller-delaboracio-tradicional-de-rajols-a-la-rajoleria-del-mas-frigola-5-i-6-i-12-i-13-de-setembre

https://totbisbal.com/entrevistes/cebria/

un enllaç als goigs d’aquesta església :
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/09/goigs-sant-cebria-ermita-de-sant-cebria.html

Catalunya comptava al cens de 1497 amb 52.474 focs – no hi ha un nombre exacte de persones associades al concepte’ foc’, que aniria entre les quatre persones com a mínim, i les set persones con a màxim.

Costa d’entendre – de fet confesso que no ho entenc – com aquell petit nombre de persones, amb mitjans molt limitats, i sense cap ajut de la tècnica, eren capaços d’aixecar i mantenir aquests grans edificis, que avui amb una població que supera llargament el 7.000.000 milions de persones – malgrat la sortida massiva provocada per l’espoli fiscal del REINO DE ESPAÑA – amb gran disponibilitat de mitjans, i comptant amb els avenços de la tècnica, el patrimoni històric i artístic de Catalunya se’ns desfà entre les mans.

Emulant el llibre del Deuteronomi direm :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!"
I tot el poble respondrà: "Amén."

"EL CASTELL" DE SANT CEBRIÀ DELS ALLS. CRUÏLLES, MONELLS i SANT SADURNÍ DE L’HEURA. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges d’aquesta construcció amb murs espitllerats, molt transformada al segle XIX. Té elements dels segles XVI i XVII, llegia - un xic estorat - és d'història confusa. Ens agradarà rebre ‘aclariments’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Patrimoni Gencat ens explica que el Castell té l'aparença de gran masia o casa pairal; es troba a ponent i a tocar l’església parroquial. És de planta rectangular molt allargada, de dues plantes i de façana principal a migdia; la coberta de dues vessants sobre els murs més llargs. Hi ha dos portals de gran dovellatge d'un dels quals s'ha malmès la clau, potser on hi havia algún relleu o inscripció. Ha des paregut fa anys un finestral gòtico-reinaxentista d'arc conopial ornat amb arabesc i altres motius. Els murs de llevant i de migdia presenten petites sageteres en llur part inferior. L'interior té voltes de pedra morterada a la planta baixa i sostres d'embigat al pis. La construcció és de rebles i morter lligat amb carreus angulars.



El lloc de "Sancti Cipriani de Alios" s’esmenta en un document del 1064. La comtessa Ermessenda llegà a Sant Pere de Galligants béns situats en aquesta parròquia. Al fogatjament del 1359 el lloc, que tenia 28 focs, consta que pertanyia a Gilabert de Cruïlles; en una altra relació dels anys 1365-70 figura sota el mateix domini i amb 38 focs. L’any 1632 el lloc de Sant Cebrià dels alls formava part de la batllia reial de Cruïlles. A l´inventari de possessions i béns dels Cruïlles-Peratallada fet aixecar l´any 1395 per Elvira de Puigpardines, viuda de Gilabert de Cruïlles hi consta la parròquia de Sant Cebrià dels alls.

Catalunya comptava al cens de 1497 amb 52.474 focs – no hi ha un nombre exacte de persones associades al concepte’ foc’, que aniria entre les quatre persones com a mínim, i les set persones con a màxim.

Costa d’entendre – de fet confesso que no ho entenc – com aquell petit nombre de persones, amb mitjans molt limitats, i sense cap ajut de la tècnica, eren capaços d’aixecar i mantenir aquests grans edificis, que avui amb una població que supera llargament el 7.000.000 milions de persones – malgrat la sortida massiva provocada per l’espoli fiscal del REINO DE ESPAÑA – amb gran disponibilitat de mitjans, i comptant amb els avenços de la tècnica, el patrimoni històric i artístic de Catalunya se’ns desfà entre les mans.

Emulant el llibre del Deuteronomi direm :

“Maleït el qui espoli al poble català!" I tot el poble respondrà: "Amén."

“Maleït el qui permeti la destrucció del patrimoni històric i/o artístic!" I tot el poble respondrà: "Amén."

SANTA COLOMA DE FITOR. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de l’església de Santa Coloma de Fitor, al terme de Forallac a la comarca de l’Empordanet.




Patrimoni Gencat ens explica que és un edifici de dos naus rectangulars, una més llarga que l'altre, i adossada a un altre edifici per un dels seus costats curts. La nau del costat nord és més antiga que la del costat sud. La nau nord està coberta amb volta de canó feta amb lloses disposades en forma de plec de llibre i la sud té volta de canó lleugerament apuntada i amb un arc toral. La volta de la nau sud substitueix una d'anterior que era de canó ultrapassada; en aquesta nau es conserven restes de pintures murals romàniques.

Hom pensa que l’aïllament del temple en plena serra de les Gavarres – que avui representa un gran risc per la seva indemnitat -, el salvada de la destrucció i el espoli, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.




El Joan Dalmau Juscafresa retratava fins a tres bancs de família que semblen confirmar aquesta hipòtesis.

Les dues naus acaben en dos absis semicirculars. L'absis de migdia està construït en opus spicatum i té restes de pintures murals de tipus geomètric. També es visible una porta que antigament donava pas a la sagristia, enderrocada amb la restauració del segle XX.

A la façana sud s'obre la porta d'entrada al temple que està formada per dos arcs de mig punt en gradació.

Als peus de la nau nord es troba el campanar que és de planta quadrangular, s'eleva dos pisos per sobre de la teulada de l'església i està coronat per una teulada piramidal. Al primer pis s'obre, a cada cara, una finestra d'arc de mig punt ultrapassat i al pis finestres geminades amb columnetes i capitells senzills. Aquest segon pis, que correspon a una ampliació que es va fer al segle XII, està decorat amb arcs cecs a la part superior.
Es conserva una copia del segle XIII de l'acte de consagració i dotació de l'església feta per Guillem de Moles. El 29 de gener de 948, el bisbe Gotmar de Girona consagrà l'església que va ser dotada de terres i vinyes i dels delmes, les primícies i les oblacions de la vila de Fitor i dels poblets de Calbs, Quinciana, Castell, Canet i Vilanova.

Santa Coloma de Fitor és esmentada en diversos documents com les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 i ens els nomenclators diocecans de finals del segle XIV.

L'any 1984 es van enderrocar la sagristia i el cementiri. L'any 1985, la diputació de Girona i la Generalitat van restaurar l'església.

http://www.forallac.cat/index.php/patrimoni/esglesies/esglefitor

Un enllaç als Goigs d’aquesta església :
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/02/goigs-santa-coloma-fitor-forallac-baix.html

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 26 de febrero de 2017

LA PASSADA DE SANT ANTONI ABAT 2017 A CASTELLAR DEL VALLÈS

El diumenge 26.02.2017 mirava el santoral catòlic del dia :

Sant Alexandre d'Alexandria, bisbe
Sant Andreu , bisbe
Sant Claudiá , màrtir
Sant Conó , màrtir
Sant Diodor , màrtir
Sant Faustinià , bisbe
Santa Felipa
Sant Fèlix , màrtir
Sant Fortunat , màrtir
Santa Gontilda , abadessa
Santa Matilde , verge
Santa Milgita , verge
Sant Nèstor , bisbe i màrtir
Sant Papias , màrtir
Santa Paula Montal
Sant Porfiri , bisbe
Sant Víctor , ermità

Casualment ni un Antoni, avui que a Castellar del Vallès es feia la ‘ Passada’ , festa d’arrels religioses, que es duia a terme en ocasió de la festivitat de Sant Antoni Abat.


Sant Antoni Abat , és el patró dels traginers , i la tradició cristina li encomana la protecció de tots els animals útils per a les feines del camp.


Avui – en el millor dels casos - es pretén recuperar la memòria d’una època històrica, en la que la força dels equins era essencial per a l’activitat econòmica.

Des de l’àmbit familiar, també des de l’escola, potser s’hauria de fer alguna acció, perquè la mainada – que en la seva majoria veu cavalls únicament en aquesta ocasió – entengui la trajectòria històrica que en poc menys de 100 anys, ha deixat als cavalls fora del mercat de treball, i que amenaça seriosament de fer el mateix amb els essers humans.


Des de l’Associació d’Amics de Sant Antoni Abat de Castellar del Vallès, es fa un gran esforç, perquè la Vila gaudeixi any rere any, d’aquesta manifestació cultural.

Algun purista - n’hi ha tants ! - dirà que el 26.02.217 no toca fer la Passada de Sant Antoni; ben contràriament penso que acceptant les limitacions actuals de tot ordre, econòmiques, tècniques i àdhuc físiques; tots sabem que es conserven , bàsicament per persones particulars, un cada cop més curt nombre de carros, això fa impossible fora de les Ciutats que disposen d’il•limitats pressupostos, Barcelona, Sabadell ,…. dur a terme la Passada justament en la seva diada habitual. Em complau felicitar i agrair als amics de Sant Antoni Abad de Castellar del Vallès el seu esforç, és el mínim que penso tothom hauria de fer.

Ampliem les nostres peticions a Sant Antoni; com sempre que resguardi de tot mal a les besties i als qui se’n ocupen, ara també però cal que vetlli per tots els qui passen necessitat; per als que viuen angoixats per les conseqüències d’aquestes polítiques del benefici màxim que tanta dissort han portat arreu; per als qui pateixen els excessos d’unes administracions públiques curulles de corrupció, fanatisme i estultícia; i sobretot perquè ens sigui valedor davant del bon Déu, en els nostres anhels legítims de viure com éssers lliures !

La presència de vehicles estacionats als carrers deslluïa extraordinàriament la ‘Passada’. Val a dir que aquest és un mal costum que des de l’Ajuntament no és té voluntat d’eradicar

Podeu veure’n més imatges en aquest enllaç:
https://www.facebook.com/antonio.moraverges/media_set?set=a.10212495441450759.1073741835.1524186922&type=3&pnref=story


CAN SABAT DE VALL-LLOBREGA. L’EMPORDANET.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de Can Sabat al terme municipal de Vall-llobrega, a la comarca de l’Empordanet.



No podia obrir el pdf . BREU HISTÒRIA DE VALL-LLOBREGA, Vol II del Pere Trijueque Fonalleras i del inventari catàleg de bens de l’ajuntament de Vall-llobrega, no hi ha quasi informació més enllà de que la part antiga és anterior al segle XIV.

Quan al nom de lloc, Sabat, pensem que podria tenir relació amb l’adjectiu amb el significat ‘ que té saba’, en el sentit de terra feraç.

Quan al topònim el diccionari català valència balear ens diu ; d’etimologia incerta. En primer lloc cal remarcar que aquest topònim és pronunciat per tota la gent de la comarca amb accent sobre la e: Vall-llobrèga (no Vall-llòbrega, com apareix escrit en alguns diccionaris i tractats de geografia). En l'alta edat mitjana apareix la forma llatina Vallis Lubrica (doc. a. 968, ap. Abadal CC, ii, 204), però és molt probable que això sigui una llatinització falsa, car si realment l'origen del topònim fos vallis lubrica, l'accent s'hauria conservat damunt la síl•laba inicial de l'adjectiu i es pronunciaria Vall-llòbrega. Segons Coromines (DECast, s. v. lóbrego, i Congr. Barc. 410), és més probable que l'origen del nom sigui cèltic; concretament, el gàl•lic Volo briga.

Us deixo algunes preguntes :

Té o tenia Capella la finca ?.

En cas afirmatiu quina advocació té?

En teniu imatges ?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 25 de febrero de 2017

L’AEROPORT AL CARRER MAJOR DE CASTELLAR DEL VALLÈS. CARNESTOLTES 2017

Recordava un tren fumejant al carrer Major – del que malgrat tenir constància d’haver-lo retratat no en trobava cap imatge- demanaré als amic lectors que em publiquin al facebook

El dissabte 25.02.2017 retratava els avions que ocupaven el carrer Major, i la Torre de Control; comentava a unes amigues, que és una llàstima, que l’alegria, l’ il•lusió i les ganes de viure, no s’encomanin com la grip - em venia al cap el paral•lelisme amb la corrupció política i econòmica que ens té sumits en postració, però m’abstenia de verbalitzar-ho, és dissortadament un tema conegut per tothom, i té la virtut d’acabar amb l’alegria, l’ il•lusió i les ganes de viure - L’enyorança dels carrers engalanats em pot.






Trobava un parell de referències, la del Far West, i la dels Pirates.

http://espaicountry.blogspot.com.es/2013/02/ballada-in-main-street.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/els-pirates-del-carrer-major-de.html

Trobo MOLT ENCERTAT que es mantingui durant TOT els cap de setmana el guarniment del carrer Major, val a dir que avui dissabte està fora de dubte, i no ho tinc gens clar per la Passada de Sant Antoni Abat de demà diumenge, de la que no trobava quin serà el recorregut a l’Actual.

A tothom que ha esmerçat temps en aquest projecte, el meu agraïment.

jueves, 23 de febrero de 2017

IN MEMORIAM DE LA SOCIETAT DE SOCORS MUTUS LA CARITAT DE BOADELLA. L'EMPORDÀ SOBIRÀ

El Joan Dalmau Juscafresa publica unes fotografies de l’edifici que aixoplugava la societat de socors mutus la Caritat a la comarca de l’Empordà sobirà, mal dita ‘ALT’, traducció del castellà ALTO, la llengua catalana té mots específics per qüestions de toponímia, sobirà i jussà, i altres per parlar de persones i/o objectes concrets ALT/BAIX

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bOADELLA&page=3&pos=22

Un fenomen social ben palès a moltes poblacions de l'Alt Empordà a partir de la segona meitat del segle XIX és la creació de societats de beneficència. Aquestes tenien, entre d'altres funcions, la finalitat d'ajudar econòmicament als socis que per alguna raó es quedaven desprotegits i en situació precària. Amb el temps aquestes societats varen esdevenir centres de reunió local i promotores de múltiples activitats lúdiques i culturals. La disposició d'un local on desenvolupar totes aquestes tasques va portar a la construcció d'uns peculiars edificis dels quals l'arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914) arquitecte municipal de Figueres entre els anys 1899 i 1914, es va convertir en un dels principals dissenyadors.

L'embrió de la societat de Boadella es gesta el febrer de 1868 quan en una reunió a l'Ajuntament es crea una junta per ajudar als més necessitats del poble. Aquesta junta dóna al nom de Societat de Socors Mutus La Caritat i presenta els seus primer estatuts l'any 1906.

La seu de la societat era a la rectoria, l'any 1913 però, es planteja a l'Ajuntament la possibilitat de construir un edifici en terreny públic. Aquesta iniciativa no va prosperar i l'any següent es decideix comprar l'antic trull de Can Juncà i un terreny annex al carrer del Ginebre per construir la seu de la societat. En l'edifici, a més de les reunions, es varen celebrar festes majors i tot tipus d'esdeveniments. Comptava amb sala de ball i cafè per a tots els veïns del poble.

Patrimoni Gencat el descriu així; edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en una sola planta. Totes les obertures de l'edifici són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits amb maons i les claus destacades. La façana principal, orientada al carrer Ginebre, presenta tres portals d'accés a l'interior decorats amb frontons triangulars motllurats, a la part superior. Alternats entre els portals hi ha dos grans finestrals. La façana està rematada amb una senzilla motllura horitzontal i un ràfec dentellat. A la part inferior del parament hi ha un sòcol de pedra delimitat per una cornisa de maons. A la façana de ponent hi ha tres finestrals i el mateix tipus de sòcol a la part inferior. Adossat a la façana posterior hi ha les restes d'un altre cos estructural, actualment enrunat, tot i que conserva el portal rebaixat de maons per accedir-hi.


La construcció està arrebossada i pintada de groc.

L'any 1988 va quedar dissolta la Societat i l'edifici va passar a mans de l'Ajuntament.

La ‘dissolució’ té una explicació ‘políticament correcta’ , la ‘democraciola’ hereva de la dictadura franquista, feia innecessàries les societats de beneficència ; el padró municipal ens diu que els cens superarà els 500 veïns fins al de l’any 1940 – el primer de la dictadura franquista – des d’aleshores la disminució ha estat constant fins al 266 habitants que consten a desembre de 2016.

El sistema públic de salut a Catalunya està MOLT malmès, fet que cal agrair al PP, i particularment al Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 de abril de 1950), i al Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964), que es ventaven del ‘èxit’. Catalunya té el major nombre de contractes amb la sanitat privada, el major nombre d’autopistes de peatge, el major nombre d’incidències ferroviàries en els trens del ‘estat’, qui no vulgui veure la relació causa / efecte, millor que s’ho faci mirar per la medecina privada.

miércoles, 22 de febrero de 2017

IN MEMORIAM DE LA CAPELLA DE SANT JAUME DE CAP ROIG. CALELLA DE PALAFRUGELL.

L’autor fou el comandant del tsar Nicolau II, Nicolau Woevodsky, nascut el 29 d'octubre de 1888 a Sant Petersburg, tot i que es feia anomenar coronel, grau al que hauria accedit si la revolució no s'hagués encarregat d'estroncar la seva carrera militar. La Vanguardia del 31 de gener de 1975, recull la noticia del seu enterrament a la cripta de la capella de la que havia estat la seva finca a Cap Roig. Escrivia aleshores ; ens agradarà alhora que saber l’advocació de la capella, rebre’n – si és possible – imatges del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1975/01/31/pagina-27/34211662/pdf.html?search=cap%20Roig

Contràriament a la pàgina :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

S’escriu; una esplanada sobre la punta de Cap Roig, oberta davant el mar, fou escollida per tomba familiar. La làpida sepulcral dels esposos Woevodsky és coronada per una creu ortodoxa russa de pedra. A la vora hi ha les petites làpides de les sepultures de dos animals domèstics, un gos i un gat.

Rebia una fotografia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) de la Capella de Sant Jaume, de Cap Roig,a Calella de Palafrugell, a la comarca de l’Empordanet, la fotografia és de 3-VIII-1975, i està qualificada com ‘sense culte l’any 1975’.


Els objectes de ‘veneració’ son propis d’aquells anys.

Demanaré al Joan Dalmau Juscafresa fotografies del interior d’aquesta capella, si conserva encara l’ús religiós, o algun element moble d’aquella època.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar una fotografia on s’aprecia la fornícula buida.


La capella exerceix com ‘celestial magatzem de mals endreços’, per quina raó no és possible obtenir- ne imatges del interior.


L’església ortodoxa russa és una escissió de l’església ortodoxa grega, ambdós però, accepten els ‘sants’ anteriors a la divisió amb l’església catòlica Romana, com és el cas de l’apòstol Sant Jaume.

Com la Capella de la Mare de Déu dels Desamparats de l'Asil de Palafrugell, no té la consideració de BCIL [ Bé Cultural d’Interès Local]

IN MEMORIAM DEL BOMBARDEIG DE L’HOTEL TRIAS DE PALAMÓS.

La Nicole Rodríguez Jones, te un tresor d’imatges a la seva pàgina :
https://www.facebook.com/nicoledhouglan/photos_albums?lst=1524186922%3A100006989435116%3A1487765188

Tenia interès en la història de l’Hotel Trias que el dia 2 de novembre de 1937, queia com conseqüència d eles bombes que majoritàriament venien dels creuers Canarias y Baleares. A la seva pàgina en relació al conflicte pel•lis que començava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, diu :

Durante la Guerra Civil, Palamós y Sant Joan fueron uno de los objetivos más castigados de la Provincia de Girona porque los fascistas pensaban que había fábricas de armamentos. Según datos municipales, Desde el 17 de noviembre de 1936 hasta el 28 de enero de 1939 se produjeron 38 bombardeos, 30 aéreos y 8 navales. Todo ello mediante la descarga de 600 bombas. El coste humano fue de más de 30 muertos y 105 heridos. Además se destruyeron más de 228 edificios y 202 más fueron seriamente dañados.

Mucha de la información la he encontrado en el Diario de Luis Barceló: Palamós 1936-1939. Es muy interesante. Aquí tenéis la dirección electrónica para el que esté interesado.

http://pagines.uab.cat/recercaixa.artenperill/sites/pagines.uab.cat.recercaixa.artenperill/files/Diari%20de%20Lluís%20Barceló%20Palamós%201936-39.pdf



El Hotel Trias antes de ser destruido por las bombas.


El edificio del antiguo Hotel Trías fue devastado por una bomba aérea el 2 de noviembre de 1937. A la izquierda vemos las escaleras del Perill. SAMP


En esta foto se puede apreciar los grandes daños sufridos por el Hotel Trías y del edificio por detrás que también fue destruido. Foto cedida por Francesc Vila Andreu. Merci

Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquell edifici que ensorrava l’armada feixista, el motiu ‘pensaban que había fábricas de armamentos’ és una de les excuses més grolleres per justificar – amb la benedicció de l’Església Catòlica – la mort d’infants, dones, gent gran,...

A Palafrugell documentàvem un intent frustrat de la família Carrero Blanco, per fer-se amb la propietat d’uns anglesos, i alguna tropelía més.

Palamós de ben segur té MOLTES HISTORIES de la dictadura que ja toca que surtin a la llum

CASA DEL CARRER SANT RAMÓN, 5. PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la del carrer Sant Ramón, 5 de Palafrugell de la que en trobava a la pàgina 188 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa unifamiliar entre mitgeres, de planta baixa i pis, amb dos finestres i porta central a la planta baixa i dues balconeres que s'obren a un balcó corregut a la planta primera. Destaca la cornisa sobre mènsules -com la llosana del balcó-, la barana calada del terrat i, sobretot, la decoració al voltant de les obertures, un element a manera de frontó amb relleus amb decoració de palmetes i uns altres elements a manera de pilastres amb relleus amb penjolls de raïm de color blanc i verd, així com la barana del balcó i les reixes de les finestres.



Cap dada deu seu promotor.

Cada dada del seu autor.

Li feia avinent al Joan Dalmau Juscafresa que estàvem a ‘la zona fosca’

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap dada de la casa on viu segons el Joan Dalmau Juscafresa, el pintor Tano Pisano ( lentini , Siracusa; 17.07.1947 ) que ha patit – i pateix – els excessos de - la premsa ‘lliure’ - del REINO DE ESPAÑA.


http://elpais.com/elpais/2010/10/18/actualidad/1287389822_850215.html

ANTIGA CASA ESTRABAU. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la casa situada al xamfrà dels carrers de Cavallers, 33; Major, 11; i carrer del Consell, 2 de Palafrugell.

A la pàgina 23 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

llegia, restes d’una casa senyorial neoclàssica, ara destinada a habitatges, oficines i comerços, situada a la cantonada entre el carrer de Cavallers, el carrer Major i el carrer del Consell. És de tres plantes i en resten dues crugies.


A la façana principal, carrer Cavallers, les pilastres que divideixen les crugies estan decorades amb figuració de capitells corintis.

Una de les obertures dels balcons té un frontó. Al primer pis, les mènsules dels balcons figuren atlants. A l'interior hi resten pintures murals de l'època, que han estat restaurades.


La casa era molt més gran. Vers el sector de llevant va ser enderrocada i substituïda per edificis de categoria ínfima. A la part derruïda hi destaca una torreta d’angle i un gran espai o sala amb l’escala central, a l’interior.


Es degué construir aprofitant alguns murs de la casa anterior, que encara veiem parcialment al carrer del Consell, amb una finestra i una porta amb marc de pedra i l'any a la llinda de la porta.

Francesc Estrabau i Jubert, conegut per en Caixa (Palafrugell, 1845 – 1906), propietari i rendista, des de 1883 fins a la seva mort va ser quatre vegades alcalde de Palafrugell, a més de tinent d'alcalde i regidor en diverses ocasions. Tenia la casa pairal al carrer de Cavallers de Palafrugell.


Cap dada deu seu promotor.

Cada dada del seu autor.

Li feia avinent al Joan Dalmau Juscafresa que estàvem a ‘la zona fosca’

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAN FELIU. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de Can Feliu al carrer Ample 11-13 de Palafrugell de la que trobava a la pàgina 84 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Casa de dues plantes entre mitgeres i tres crugies. Els buits de la façana es disposen simètricament. L’eix central l’ocupa un gran portal emmarcat amb grans carreus i amb llinda monolítica, damunt la qual, en el pis s’hi obre una finestra gran, també rectangular, amb llinda i l’ampit motllurat. Altres dues finestres de la mateixa tipologia, però de dimensions més reduïdes que la central, perforen el mur a cada costat d’aquesta. El ràfec de la teulada és de filades alternes de rajola i teula. A la llinda de la porta hi figura gravat l’any 1729. La composició, molt simple però de gran claredat, d’aquesta façana s’ha vist alterada per l’obertura en època recent d’un finestral i una porta a les crugies laterals, a la planta baixa i també per l’ocupació d’un sector de la dita planta per un establiment comercial. La construcció és de pedra amorterada, la façana remolinada. L’interior roman força abandonat i presenta modificacions diverses, però no pas excessives.


Aquest edifici de la primera meitat del segle XVIII vora la cruïlla del carrer Ample amb el carrer de la Font, il•lustra sobre la primera estructuració del primer d’aquests vials, i l’inici de l’ urbanització d’un camí que portava a la zona de les hortes situada a migdia dels eixamples de la població (actual carrer Ample) el qual sortia de l’antic camí a Palamós en el seu tram inicial (actual carrer de la Font).

Cap dada deu seu promotor.

Cada dada del seu autor.

Li feia avinent al Joan Dalmau Juscafresa que estàvem a ‘la zona fosca’

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SAFAREIG DE LA FONT AL CARRER AMPLE 43 DE PALAFRUGELL.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges del safareig públic del carrer Ample 43 de Palafrugell del que trobava a la pàgina 98 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

Gran safareig públic situat en un eixamplament d’un dels costats del carrer Ample. Hi brolla un raig d’aigua que prové de la mina de la deu subterrània situada a l’actual Casal Popular (antiga horta Vergonyós o Jonama) la qual alimentava també la font que donà nom al carrer de la Font, avui anul•lada.



Aquest safareig, al segle XIX, va substituir el safareig que hi havia fins llavors adossat a l'antiga font, avui soterrada i situada a la confluència dels carrers Ample i de la Font.

Cap dada del seu autor, que atesa la seva utilitat pública podria haver estat l’arquitecte municipal i/o el mestre d’obres, ens agradarà tenir-ne noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE ‘CAN PLAJA’ AL CARRER DE SANT RAMÓN DE PALAFRUGELL?.

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar imatges de la casa del carrer de Sant Ramón, 7 de Palafrguell, que consta com CAN PLAJA a la pàgia 101 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

On es descriu com; c asal entre mitgeres, de tres crugies, de planta baixa i dos pisos. Presenta tres eixos d'obertures: porta central i dues finestres a la planta baixa i tres balcons als pisos. A la façana destaca la decoració en relleu sobre les obertures i l’acabat arrebossat del mur, així com la balustrada superior i les baranes dels balcons.



A l’interior conserva notables elements ornamentals modernistes.

Cap dada del promotor.

Cap dada del constructor

No en tenen dades a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=palafrugell&page=8

No s’ha de confondre amb la casa del carrer Sant Sebastià, núm. 34

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Li feia avinent al Joan Dalmau Juscafresa que estàvem a ‘la zona fosca’