DRET A PICAR DE PEUS O L’ESTAFA DE L’OBSOLÈSCENCIA PROGRAMADA

La història començava l’any 2003 quan decidia comprar-ne un vehicle Renault, un Megane Scenic, que ha estat i és company fidel dels meus recorreguts per Catalunya.

Fa pocs dies, diria que com una derivada de l’aplicació de l’article 155 – per situar-ho en el temps - , començava a desenganxar-se l’entapissat del sostre, i com és del tot lògic m’adreçava a la Renault per fer-los-ho saber, i demanar-los que es fessin càrrec de l’arranjament.

Els explicava que a casa hem tingut vehicles SEAT, SIMCA, FORD, CITROËN,.., i mai, mai, mai, ens havia succeït un fet com aquest.

Enteníem les meves explicacions, fins assumien que això NO TÉ RES A VEURE AMB UN US INADEQUAT, declinaven però, fer-se càrrec de l’arranjament, el meu raonament ; els costos estimats , per a un client privat estan per sota dels 300€ , i Renault gasta milions i milions cada any en publicitat, perquè volen tenir aquesta pèssima imatge ?. No teníem resposta, política d’empresa, el terme ‘política’ , em feia pensar que potser en tractar-se d’un vehicle situat a Catalunya, ho feia un xic més difícil.

El dia 19 anava a Comercial Martí a Sabadell on comprava el cotxe, i els demanaré que es facin càrrec de la reparació, i en cas de negar-se els demanaré un pressupost i els fulls de reclamació.Arrufaven el nas, però davant de la meva insistència es comprometien a fer arribar la valoració a Renault. El concessionari – en boca de l’empleat que m’atenia - no es farà càrrec de cost de la ‘reparació’

Demanava al ensems a REGAL – amb qui tinc una assegurança de tots risc – que es fes càrrec dels cost i/o alternativament d’endegar una demanda contra RENAULT, per telèfon em deien - els enviava imatges i dades – que els semblava que aquest supòsit no quedava cobert, ni per la reparació, ni per la reclamació jurídica. Estic a l’espera de resposta.

Sembla que no vaig estat encertat en triar la marca del meu vehicle, ni tampoc amb la meva asseguradora, oi?.

He passat el tema als mitjans de comunicació, als que s’ocupen de defensar als consumidors – segur que el meu és un cas entre molts, oi?. - , i estic a l’espera.

Si el tema té solució, passarà a formar part del NADAL DE CONTE de guimera.info

Sou pregats de fer-ho córrer per la xarxa.

L’obsolescència programada és una estafa.

Ah!, en castellà d’això en diuen ‘ derecho al pataleo’

Antonio Mora Vergés