martes, 12 de diciembre de 2017

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA D’ALELLA. EL MARESME. CATALUNYA

Llegia que l'edifici actual fou construït l'any 1886 per la família Martorell fins que l'any 1919 s'hi instal·laren les Germanes Salesianes per obrir-¬hi una escola. Després s'amplià amb la construcció dels cossos laterals afegits.

No trobava cap de l’autor d’aquest edifici; no és – dissortadament – l’excepció, sinó la norma, la desinformació en aquest punt . Cal deixar-ne constància, i felicitar – per la seva habilitat i persistència en el temps – als que ho han fet possible.
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest edifici, i de TOTS els edificis ‘ senyorials’ d’Alella .

El Mapa de Patrimoni ens diu ; edificació aïllada, de composició neoclàssica, de planta baixa i dues plantes pis d'alçada separades per cornises. El volum, originàriament de planta quadrada amb un pati central amb un lucernari a quatre aigües, ha estat transformat amb l'aparició de dos cossos laterals amb obertures de grans dimensions. La coberta del cos central té forma de creu i cada braç està format per una teulada a dues aigües amb un important ràfec; mentrestant, els cossos laterals tenen terrat pla. Les façanes principal i posterior són simètriques, ordenades segons cinc eixos de composició verticals, amb balconeres a la planta pis i grups de petites finestres d'arc de mig punt a la segona planta. En destaca l'escala de ferro que dóna accés a la planta pis, a la qual s'accedeix a través d'una lleugera marquesina metàl·lica. Malgrat aquest element que ens porta a una arquitectura de tipus colonial, hi ha d'altres elements que li confereixen un cert aire neoclàssic: motllures, frontons o cornises cassetonades. Les façanes laterals són d'una gran simplicitat, amb obertures rectangulars de majors dimensions però ben integrades al conjunt de l'edifici. El recinte es completa amb construccions annexes de poca entitat, moltes d'elles enganxades a la tanca, resultat de l'activitat docent que s'hi desenvolupa. A remarcar el jardí del pati i el camí arbrat d'accés.


http://lescasesdalella.cat/historia/4270/El%20m%C3%B3n%20de%20l'ensenyament

El 1887 es va crear a la masia de Can Gurri un col·legi de nenes regit per les dominiques de l’Anunciata. Sis anys més tard, el centre es va traslladar a un edifici propietat de la parròquia situat a la plaça del poble. La manca de recursos va obligar a tancar l’escola el 1911.

L’1 d’octubre de 1919, quaranta alumnes van començar les classes a la Catequística.

L'any següent, l’escola es va traslladar a la Vil·la Martorell. Fou deixada en herència a la Mútua per la senyora Teresa Poch, a qui nomenaren primera presidenta de la institució. El 1929 s'havia fundat l’Associació d’Antigues Alumnes de les Salesianes.

L'escola va funcionar 50 anys més, fins que va haver de tancar a causa de les noves exigències educatives a nivell legal, que requerien més professorat i més format. Les monges deixaren el poble el 1988 i van vendre la propietat a la Fundació Germans Aymar i Puig. Avui l'ocupa, en règim de lloguer, l’escola privada Hamelin.

La història dels pares escolapis discorre en paral·lel. Tal com deixà escrit en el seu testament Antoni Borrell, els seus marmessors van signar un conveni el 1910 amb l’Escola Pia de Catalunya, pel qual la Torre del Governador es va convertir en la Institució Antoni Borrell de l’Escola Pia. El 1916 es va constituir la primera comunitat escolàpia a la població i es van iniciar les classes amb una trentena d’alumnes.

La primera referència a l'escola pública és del darrer terç del segle XIX, quan als baixos de l’edifici municipal que donava a l’Hort de la Rectoria es va instal·lar una escola per a nens i nenes, possiblement seguint la normativa estatal de la llei Moyano, de caràcter liberal i d’inspiració il·lustrada. Els darrers mestres dels que en queda record són el senyor Marcelino [Marcel·lí Pons] i doña Antònia Botey. El centre va estar en actiu fins a 1934, any en què s’inauguraren les Escoles Fabra.

Ens agradarà rebre imatges i/o dades de TOTS els edificis esmentats a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE LA MIRALDA D’ALELLA?. EL MARESME. CATALUNYA

El Mapa de Patrimoni en diu en relació a La Miralda, Riera Principal, 5 d’Alella ; conjunt de grans dimensions del qual destaca l'habitatge principal situat en posició central, envoltat d'un gran jardí que conté d'altres construccions auxiliars i interessants elements decoratius. L'edificació principal, de composició neoclàssica, té un cos central de planta baixa i dues plantes pis en forma de creu, flanquejat per dos cossos laterals de planta i pis, formant àmplies galeries amb arcades de mig punt, tancades per balustrades que tornen a aparèixer a la barana del terrat. El cos central és de composició simètrica, només trencada per l'aparició de la torre-mirador que conté l'escala. La façana principal està ordenada mitjançant cinc eixos verticals. De gran monumentalitat, cal destacar les dues columnes jòniques de les plantes pis que remarquen encara més la potència del volum, reforçat pel fet que l'eix central sobresurt del pla de façana. Les plantes pis tenen balcons amb balustrades, que tornen a aparèixer al balcó central de la segona planta. La façana posterior té una alçada menor, ja que la planta baixa està enfonsada al terreny. És de composició similar però utilitzant un llenguatge més senzill. La planta baixa està decorada amb franges horitzontals, decoració que té continuïtat a les plantes superiors tot reproduint pilastres que separen els diferents eixos de composició. Els cossos laterals tenen un estuc que imita carreus. La finca està organitzada per dos eixos perpendiculars, que corresponen als passeigs principal i lateral d'accés. En la seva intersecció hi trobem, davant la casa gran, un pati semi el·líptic delimitat per plàtans, al costat del qual trobem dues plataformes decorades amb elements neoclàssics (font, balustrades, hídries...) d'entre els quals cal destacar l'edicle (casa de paons) construït amb maó i decorat amb plafons de rajola de València i cobert amb teulada de sis vessants. Darrera la casa, a continuació del pati-terrassa posterior, ens trobem amb els camps d'ametllers. La vegetació està molt consolidada: en destaca l'arbrat configurat amb exemplars diversos de plàtans, til·lers i castanyers, que emfasitza la geometria dels camins vorejats, a més, amb tanques de bardisses. Cal esmentar la tanca de xiprers al nord que separa la finca de l'autopista, amb una petita torre a l'extrem nord-est.


Fotografia d’Enric . 2 de gener de 2016

Francesc Mitjans Miró (Barcelona, 15 de julio de 1909 - ibídem, 20 de novembre de 2006) fou l’autor de la darrera reforma en que van refer-se totes les façanes. http://lescasesdalella.cat/casa/4224/la-miralda/historia

No hi ha constància de l’autor d’aquest edifici, si del seu promotor Carlos Torrents Miralda, un dels primers contribuents de la capital catalana l’any 1840.

No és – dissortadament – l’excepció, sinó la norma, la desinformació en aquest punt de La Miralda. Cal deixar-ne constància, i felicitar – per la seva habilitat i persistència en el temps – als que ho han fet possible.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’autor d’aquest edifici, i de TOTS els edificis ‘ senyorials’ d’Alella .
Catalunya us ho agrairà.

domingo, 10 de diciembre de 2017

ESCOLES PIES D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Vagi per endavant que vaig ser alumne de l’Escola Pia de Sabadell, cal explicar-ho perquè sempre, sempre, sempre, insisteixo en una obvietat; malgrat que TOTES les ordres religioses dedicades a l’ensenyament exercien un paper cabdal en l’educació de les classes populars, davant la inactivitat conscient del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, només els Escolapis han desenvolupat un magnífic treball de conservació de la memòria històrica, que alhora que de la Congregació, ho és també de Catalunya.

http://laplega.escolapia.cat/2010/11/lescola-pia-dolot.html

La història de l'escola comença el 30 de novembre de 1857, quan es firmà un contracte entre l'Ajuntament d'Olot i els Pares Escolapis per a l'establiment d'un col·legi.

La primera destinació fou a l'edifici de l'Hospici i després d'un parell de trasllats, el 5 d'abril de 1877 es col·locava la primera pedra de l'actual edifici a la Plaça Clarà, obra de l’arquitecte Esteve Pujol Riera ( títol de 19.11.1866 ) . El 1901 s'acabà la construcció de l'edifici que ara els acull i que tenia habitacions per al Calassanciat i per als alumnes interns.


Fotografia de Joan Reixach i Casals.1984


Fotografia facilitada pel Joan Dalmau Juscafresa.

No trobava enlloc l’advocació de l’església, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneircatalunya@gmail.com


Fotografia del interior del temple. Jordi Contijoch boada.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Olot&page=8&pos=77


Aprofitant la implantació de la Reforma, es porta a terme la remodelació de l'escola. A partir del curs 92-93, l'escola s'obrí al món professional i començà a impartir Mòduls Ocupacionals.

Ens agradaria rebre informació de TOTS els col·legis religiosos, de nenes i/o de nens, existents abans de la dictadura franquista. L’ activitat de l’església catòlica, va ser determinant en l’educació de les classes populars, i aquesta dada, si volem ser rigorosos amb el relat històric, s’ha de explicar abastament.

La signatura per part de la Jerarquia de : https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Va suposar un trencament amb els fidels, que renoven avui altres actuacions d’una Jerarquia que aleshores si ara, està molt lluny de l’evengali. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/11/emprar-el-nom-de-deu-en-va-antonio.html

Esperem rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de TOTES les instal·lacions escolars que ocupaven les Ordres religioses que tenien presència a Catalunya abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

ESCOLES PIES DE SARRIÀ. BARCELONA, CATALUNYA

Vagi per endavant que vaig ser alumne de l’Escola Pia de Sabadell, cal explicar-ho perquè sempre, sempre, sempre, insisteixo en una obvietat; malgrat que TOTES les ordres religioses dedicades a l’ensenyament exercien un paper cabdal en l’educació de les classes populars, davant la inactivitat conscient del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, només els Escolapis han desenvolupat un magnífic treball de conservació de la memòria històrica, que alhora que de la Congregació, ho és també de Catalunya.

L’arquitecte Francesc Mariné i Martorell ( Barcelona, 1845 — Barcelona, 1902 ) Tècnic municipal de Sarrià, l’Hospitalet de Llobregat i Granollers. La seva obra més important són les Escoles Pies de Sarrià (1891-93), bé que els plans —a causa de la incompatibilitat— són signats per Eduard Mercader i Secanella ( Barcelona, 1840-1919). Altres obres seves són el Pla d’Alineacions de Sarrià (1888), la casa Martínez, al passatge d’Isabel, a Gràcia (1890), el xalet Sabater, a Sant Gervasi de Cassoles (1890), el cafè Alhambra, al passeig de Gràcia (1900), i la casa Tintoré, als carrers de Bailèn i Mallorca, a Barcelona (1901

Us deixo un enllaç a la història d’aquesta escola : http://laplega.escolapia.cat/2010/11/lescola-pia-de-sarria-calassanc.html


Fotografia de 1915. Josep Salvany Blanch. Biblioteca de Catalunya

Ens agradaria rebre informació de TOTS els col·legis religiosos, de nenes i/o de nens, existents abans de la dictadura franquista. L’ activitat de l’església catòlica, va ser determinant en l’educació de les classes populars, i aquesta dada, si volem ser rigorosos amb el relat històric, s’ha de explicar abastament.

La signatura per part de la Jerarquia de : https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Va suposar un trencament amb els fidels, que renoven avui altres actuacions d’una Jerarquia que aleshores si ara, està molt lluny de l’evengali. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/11/emprar-el-nom-de-deu-en-va-antonio.html

Esperem rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de TOTES les instal·lacions escolars que ocupaven les Ordres religioses que tenien presència a Catalunya abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PIA DE PUIGCERDÀ. LA CERDANYA. GIRONA. CATALUNYA

Vagi per endavant que vaig ser alumne de l’Escola Pia de Sabadell, cal explicar-ho perquè sempre, sempre, sempre, insisteixo en una obvietat; malgrat que TOTES les ordres religioses dedicades a l’ensenyament exercien un paper cabdal en l’educació de les classes populars, davant la inactivitat conscient del GOBIERNO DEL REINO DE ESPAÑA, només els Escolapis han desenvolupat un magnífic treball de conservació de la memòria històrica, que alhora que de la Congregació, ho és també de Catalunya.

Us deixo un enllaç a la història dels Escolapis a Puigcerdà.
http://laplega.escolapia.cat/2012/11/lescola-pia-de-puigcerda-1728-1972.html


Fotografia de l’escola a la casa del pa o paller reial. Anomenada al peu de la fotografia Antiga residència dels Comtes de Cerdanya


Fotografia del Josep Salvany Blanch. 1923. Biblioteca de Catalunya


Imatge probablement d’aquella època.
http://laplega.escolapia.cat/2012/11/lescola-pia-de-puigcerda-1728-1972.html

Ens agradaria rebre informació de TOTS els col·legis religiosos, de nenes i/o de nens, existents abans de la dictadura franquista. L’ activitat de l’església catòlica, va ser determinant en l’educació de les classes populars, i aquesta dada, si volem ser rigorosos amb el relat històric, s’ha de explicar abastament.

La signatura per part de la Jerarquia de : https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf
Va suposar un trencament amb els fidels, que renoven avui altres actuacions d’una Jerarquia que aleshores si ara, està molt lluny de l’evengali. http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/11/emprar-el-nom-de-deu-en-va-antonio.html

Esperem rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com de TOTES les instal·lacions escolars que ocupaven les Ordres religioses que tenien presència a Catalunya abans de la dictadura franquista.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

sábado, 9 de diciembre de 2017

IN MEMORIAM. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE CASTELLNOU DE BASSELLA ADVOCADA A SANT SIMEÓ. ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE LA GARROLA . L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La intensa fredorada d’aquests primers dies de desembre de 2017, desaconsellava fer ‘treball de camp’, i em quedava a casa, treballant a l’ordinador.

Trobava una fotografia de l’Església parroquial de Castellnou de Bassella, advocada a Sant Simeó, datada l’any 1923, que feia el Josep Salvany Blanch , i que avui és dissortadament del tot irrepetible.


Llegia que Castellnou de Bassella fou un poble del terme municipal de Bassella (Alt Urgell , localitzat a la vora de l'antiga carretera de Ponts a Oliana, a l'esquerra del riu Segre. La biblioteca de Catalunya, l’inclou a la comarca de la Segarra, caldrà fer-los saber l’error.

Castellnou de Bassella formava un municipi conjunt amb Aguilar de Bassella i la Clua d'Aguilar al segle XIX.

Les esglésies de Bassella , advocada a la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola; la de Guardiola , advocada a Santa Fe ; i Mirambell depenien de l'església parroquial de Castellnou de Bassella, dedicada a Sant Simeó.

Actualment es troba submergit sota les aigües del pantà de Rialb que va començar a inundar la zona amb el tancament de comportes l’any 1999

La població del poble ja desaparegut, que l’any 1996 era de 44 persones, havia desallotjat la zona de mica en mica i les cases de Castellnou de Bassella varen ser enderrocades.

Les restes de la necròpoli medieval varen ser exhumades l’any 1999 i traslladades junt amb un dolmen localment anomenat "Dolmen del Perotillo".

Encara que de forma marginal al fons Salvany hi ha una fotografia de l’any 1921, on es veu l’església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció, dita popularment de la Garrola.


S’ha fet una tasca excel·lent en la destrucció del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, que no agrairem mai al REINO DE ESPAÑA.

Imagino que a Bassella, Aguilar , Castellnou, La Clua d'Aguilar, Guardiola de Segre , Mirambell, Ogern, La Salsa , Serenyana, Altés, Santa Magdalena de Can Cerdà i Sant Mer, hi havia escoles en els any anteriors a la dictadura franquista, el sostre demogràfic 1012 habitants s’assolia al cens de 1860. Ens agradarà si més no tenir-ne noticies, i si fos possible fotografies dels edificis que aixoplugaven les escoles també, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Com a la majoria dels catalans la situació que vivim/patim en aquests dies, em preocupa.

martes, 5 de diciembre de 2017

VAE VICTIS. ( AI, DELS VENÇUTS)

Llegia que Pablo Llarena Conde (Burgos, 1963) ha decidit retirar les euroordres de cerca i captura contra Puigdemont i els quatre consellers a Bèlgica. https://www.ara.cat/politica/Llarena-euroordres-Puigdemont-consellers-Brusselles_0_1918608223.html

La decisió – de ser certa – implica reconèixer que el REINO DE ESPAÑA té un Ordenament legal que excedeix en molt els estàndards democràtics, i obre la porta al recurs davant la Justícia Internacional per part dels que continuen empresonats.

Alhora dissortadament manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i del Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , i acorda la llibertat condicional amb fiança, - que trobem lògica , dit en termes estrictament legals - de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).

Ha començat la campanya electoral que clourà amb les eleccions del dia 21-D, amb els informatius emmordassats – no diguis, no parlis -, la llibertat d’expressió de la ciutadania ‘condicionada’ – groc no, please - , la situació de presó i/o exili dels líders catalans, .., podem afirmar que serà qualsevol cosa menys democràtica.

Ens explicava – ja fa molts anys un excel·lent catedràtic de Dret Administratiu de la U.A.B - que l’Holocaust Nazi l’imposava un ESTADO DE DERECHO, i que en termes estrictament jurídics era ‘ legal’.

Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


Està clar que El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors

Antonio Mora Vergés

lunes, 4 de diciembre de 2017

EL TURO INABORDABLE. ALMENARA. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), atorga al topònim Agramunt, el significat de ‘turó inabordable’ , això fa pensar que possiblement el nucli primitiu es bastia al indret conegut ara com Almenara, i no seria fins assolir un cert nivell de ‘tranquil·litat’ que la població s’instal·laria a la llera del Sió.


https://quinalafem.blogspot.com.es/search/label/Pilar%20d%27Almenara

Patrimoni Gencat ens explica que del castell d'Almenara , documentat des de l’any 1139, només en resta la torre mestra, anomenada popularment "Pilar d'Almenara", situada a 457 metres d'alçada i propera a les ruïnes de l'ermita romànica de Sant Vicenç.

Es tracta d'una torre cristiana dels segles XI-XII de planta circular d'uns 14 metres d'alçada, amb entrada a mitja altura per evitar un accés fàcil en cas de ser atacada. Les parets són d'uns 2 metres de gruix, construïdes a base de petites llesques de pedra dura sense treballar disposada en dues fileres, amb l'interior reomplert de més pedra i argamassa. El pilar amida 7 metres de diàmetre i uns 15 metres d'alçada. Interiorment, presenta dos pisos tancats per voltes, més la part que baixa fins terra, també buida.

Està envoltada del que serien les restes d'un fossat i de fortificació. Tant per la seva factura com per la terrissa que es troba als voltants podria ser d'època àrab i haver estat reaprofitada amb posterioritat. A la banda est de la torre, i sobre el mateix tossal, hi ha restes d'una església medieval romànica i, al voltant, restes d'un poblat també d'època medieval i del qual hi ha referències documentals cristianes del segle XII.

El turó esdevenia inabordable per al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 )

Conèixer Catalunya
té com a finalitat ‘ posar en valor ‘ el patrimoni històric i/o artístic català, dit això però, èticament, no podem tancar els ulls davant dels fets que estan succeïen ; els dies passen, i dissortadament es manté la situació de presó de Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), que NO podem considerar com fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), i Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964) , trobem lògica – dit en termes estrictament legals - la llibertat condicional amb fiança de: Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ), i preguem perquè s’apliqui idèntic criteri amb l’exili forçat de Clara Ponsatí i Obiols (Barcelona, 19 de març de 1957), Antoni Comín i Oliveres (Barcelona, 1971, Meritxell Serret i Aleu (Vallfogona de Balaguer, 1975)i Carles Puigdemont i Casamajó (Amer, Girona, 29 de desembre de 1962) 130è president de la Generalitat de Catalunya.


Sobta el silenci de la Jerarquia de l’Església Catòlica del REINO DE ESPAÑA, que beneïa la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, i assumia tot l’horror que allò va desfermar . Avui, calla, i per tant una vegada mes, atorga i consent.
https://laicismo.org/data/docs/archivo_1430.pdf

El ‘ camarada’ Antonio Cañizares Llovera (Utiel, Valencia, 15 de octubre de 1945), Cardenal Arquebisbe de València, fidel al ‘sostenella y no enmendalla’, en nom de Déu, llença més llenya al foc.

Recordeu sempre.


Els comicis del dia 21-D de persistir l’estat de presó i/o exili dels líders catalans seran qualsevol cosa menys democràtics.

L’acumulació de tots els procediments a la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb l’excepció dels membres de Cos de Mossos d’Esquadra - del tot insostenible - feien pensar en la possible llibertat condicional amb fiança per a TOTS, dissortadament no ha esta així.

El REINO DE ESPAÑA no vol que Bèlgica els tregui ‘ els colors’?

Antonio Mora Vergés