domingo, 12 de noviembre de 2017

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE BOTARELL. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

Retratava un gran mur de maçoneria (20 metres ) amb angles de carreus encoixinats, situat al sector N de la població de Botarell, a la comarca del Camp jussà de Tarragona , potser ja fora del recinte fortificat (de fet és al N del carrer de la Closa o vila closa), sembla que son restes del castell de la vila (bastit cap a finals del segle XVI o principis del XVII). Hom pot datar-lo a l'època de les incursions dels pirates berberiscos des de la costa del Camp.


L'any 1563, la Comuna de Pobles del Camp de Tarragona decidí, a causa dels continuats desembarcaments, fortificar el port de Salou, per la qual cosa imposà una despesa per aital motiu a cada poble, entre els quals s'hi comptava Botarell.

Així mateix, el bandolerisme afectà la contrada, especialment entre el darrer terç del segle XVI i el primer del XVII. A finals del segle XVI, la senyoria de Botarell pertanyia al tarragoní Miquel de Montargull, que era alhora baró de Castellnou(?), consta a la fi del segle XVI com a senyor de Botarell. El 1633, un segon Miquel de Montargull feia hereu travat el seu fill Dídac. Dídac de Montargull morí el 1654 i; sense que se sàpiga com hi accedeix, el 1681 ja consta com a senyor de Botarell el reusenc Francesc de Montserrat Vives (Reus 19-XII-1617 - Barcelona 10-V-1688, marquès de Tamarit, família que en mantingué la senyoria fins a la desaparició del règim senyorial.

El dia de la nostra visita feia molt vent, i no vàrem coincidir amb cap esser humà per preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, al cens de 1787 constaven inscrits 479 veïns , això atesa l’esperança de vida de l’època ens fa pensar en una població en edat escolar no inferior a 160 nens i nenes.

Ens agradarà rebre imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com dels edificis que aixoplugaven les escoles públiques, privades i/o religioses de Botarell abans de la dictadura franquista, o mal dita ‘guerra civil’.

Catalunya us ho agrairà.

Antonio Mora Vergés

----------------------------------------------------------------------------


altressí


Al Conèixer Catalunya les nostres matèries d’interès es centren bàsicament en qüestions del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya , i no acostumen a fer referència als fets ‘quotidians’ de la nostra existència com a nació.

Les detencions del Jordi Cuixart i Navarro (Santa Perpetua de Mogoda, Barcelona, 1975), i del Jordi Sánchez Picanyol (Barcelona, 1964), no poden considerar-se fets ‘quotidians’, com tampoc ho son les de l’Oriol Junqueras i Vies (Barcelona, 11 d’abril de 1969), Raül Romeva i Rueda (Madrid, 12 de març del 1971), Jordi Turull i Negre (Parets, Barcelona, 1966), Josep Rull i Andreu (Terrassa, 2 de setembre de 1968), Meritxell Borràs i Solé (l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 12 d'abril de 1964), Dolors Bassa Coll, ( Torroella de Montgrí , Girona), 1959), Joaquim Forn Chiariello (Barcelona, 1 d’abril de 1964), i Carles Mundó i Blanch , Gurb, Osona, 1976 ).


Llegia que per aquest fets el Jordi Ballart i Pastor (Terrassa, 8 de febrer de 1980) ha oficialitzat la seva renuncia a l’alcaldia de Terrassa, i a formar part del PSC.

El vídeo que es divulga a totes les televisions:
http://www.eldiario.es/catalunya/politica/MINUTO-Diada_13_685361458_15424.html
confirma – si calia – que la ‘igualtat davant la llei’ és únicament formal. Com a mostra les situacions de Rodrigo de Rato y Figaredo (Madrid, 18 de març de 1949) , de Iñaki Urdangarin Liebaert (Zumárraga, 15 de gener de 1968),...,per citar-ne un parell.

Recordem que la condició de parlamentari únicament es perd quan s’esgota el mandat pel que s’ha estat escollit.

El 9.11.2017, El Jutge del Tribunal Suprem del REINO DE ESPAÑA, Pablo Llarena Conde, que havia estat President del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, feia entrar al martirologi català a la Presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i Lluís (Xerta, Ebre jussà, Tarragona, 1956 )


El Sant Pare Benet XVI , en la seva visita al camp d’extermini d’ Auschwitz, el 28 de maig de 2006, interpel·lava a Déu pel seu silenci. En la visita a l’església parroquial advocada a Santa Magdalena i Sant Sebastià, a la Masó, a la comarca del Camp sobirà de Tarragona, recordava el text de la Carta als Romans,12 :

Beneïu els qui us persegueixen, beneïu i no maleïu.

No torneu a ningú mal per mal; procureu tenir bona reputació davant de tothom.

Si és possible, en tant que depengui de vosaltres, viviu en pau amb tothom.

No us prengueu la justícia per la vostra mà, estimats, millor que deixeu que el càstig vingui al seu temps, perquè tal com diu l'Escriptura: "Meva és la venjança, jo donaré la paga merescuda, diu el Senyor."

"si el teu enemic té fam, dóna-li menjar, si té set, dóna-li beure, que fent això apilaràs brases de foc sobre el seu cap.

No et deixis vèncer pel mal, sinó triomfa sobre el mal practicant el bé.

Reiterava la meva sempiterna pregaria davant la imatge del Sant Crist, Senyor; allibera el teu poble !.

No hay comentarios:

Publicar un comentario