jueves, 31 de agosto de 2017

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI DE L’ESCOLA DE CALACEITE?. TEROL.

Retratava l’edifici de l’escola de Calaceite, a la província de Terol, té una fesomia ‘republicana’. Com em temia no en trobava cap dada.


Em queixo – amb raó – que Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
No em dedicaré a ‘recuperar’ la memòria històrica d’altres terres – que de ben segur, tenen candidats per a fer-ho -, m’agradaria però tenir noticia de quan es va fer aquest edifici escolar i qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Està clar que sempre hi ha un pitjor, oi?.



Pujàvem seguint el camí del Calvari fins a l’ermita de Sant Cristòfol; a la tornada m’aturava al Forn de la Carretera, a les Borges del Camp, on m’assabentava de la tragedia que havia patit Cambrils i Barcelona.
http://www.matarranyaturismo.es/index.php/mod.conts/mem.detalle/id.1190/chk.ff5460be3e018f112242fe6adc991bb6

M’explicaven en un dels mitjans públics en els que col•laboro – desinteressadament – que hauria de ‘baixar el nivell’; segons entenia, això consisteix bàsicament, en fer servir un llenguatge més ‘senzill’ – o mes groller -, i en ‘banalitzar’ les descripcions.

Per descomptat no tinc cap intenció de fer-ho.

Antonio Mora Vergés

miércoles, 30 de agosto de 2017

CASA CONSISTORIAL DE CARDEDEU. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Tornava a Cardedeu - no proveu de traduir el nom a la llengua castellana, mal dita ‘ cristiano’ , ni busqueu estranyes derivacions del topònim, Cardedeu certament ha fet córrer rius de tinta, el diccionari català valència balear ens diu ; d’etimologia incerta, sembla probable que sigui compost de car (=quer) de dèu, que significaria ‘penyal de font’. És inadmissible fonèticament l'etimologia proposada per Balari Oríg. 214, que suposava que Cardedeu venia d'una suposada forma llatina *quercitulum, derivada de quercus ‘alzina’ -, pretenia alhora que comprar ‘borregos tous’ a la Pastisseria Ricós, al numero 112 de l’ Avinguda del Rei en Jaume, retratar alguns dels bellíssims edificis que s’han conservat dempeus malgrat el tsunami d’estultícia i corrupció que assolava Catalunya d’ençà de la victòria militar dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República

En relació al patrimoni històric i/o artístic Cardedeu ha fet passos positius si més no per documentar-lo :
https://www.diba.cat/spal/inventari_cardedeu

Retratava la Torre Lligé és un dels edificis emblemàtics i característics de Cardedeu, seu actual de l'Ajuntament des del 1953. A la que havia dedicat un post l’any 2013 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/02/la-torre-llige-de-cardedeu.html

La torre original era residència de la família Lligé, polític i estiuejant a Cardedeu.

CASA

Va ser construïda el 1890, segons projecte de l'arquitecte Adrià Casademunt Vidal ((1857-1922). Conserva l'aspecte de casa d'estiueig, amb la torre mirador i una important terrassa balustrada oberta a la plaça, que en planta baixa forma uns porxos amb arcs de mig punt. Interiorment ha estat modificada per a dependències municipals, però cal destacar la Sala de les Columnes, antic menjador de la casa i actual sala de plens, on a més, s'hi celebren els casaments civils.

Cardedeu s’ha de plantejar seriosament aprofitar el seu patrimoni històric i artístic, hi ha mesures senzilles com confegir petites fitxes que col•locades a cada edifici expliquin breument al turista l’època en que s’aixecaven i qui en va ser el promotor, l’autor ,...., oferint alhora per als que tinguin més interès rutes guiades.

sábado, 19 de agosto de 2017

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’ANTIC AJUNTAMENT I ESCOLES PÚBLIQUES DE CASERES. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

De l’edifici que acollia l’ajuntament i escoles de Caseres a la Terra Alta – m’agrada més definir-la com NOBLE – patrimoni Gencat ens diu ; edifici de tres plantes que té façana a tres carrers, dos molt petites i la principal al carrer de l'església. Totes elles combinen finestres i balcons ordenadament i són totalment planes, tan sols unes línies pintades emmarquen les finestres i senyalen les línies de forjats. Coberta de teula i petit ràfec de totxos. Hi ha un tros d'edifici un pèl més baix, on hi trobem un rellotge encastat dins la paret i per sobre un petit campanar de ferro forjat.


Les finestres de planta baixa i balcons de la primera són de forja de ferro treballat.

Lògicament – encara formen part del REINO DE ESPAÑA – cap esment de l’activitat escolar que s’hi va desenvolupar abans de la dictadura franquista, i en molts dels inacabables anys que va durar.

Em confirmaven persones d’edat que hi havien anat a escola.

Actualment l’edifici està destinat a acollir les activitats culturals que es duen a terme a Caseres.

Quan al topònim trobava; en la documentació antiga Caselas (Segle XII), probablement és un derivat de casa.

Ho ratifica el diccionari català valència balear, etimològicament del llatí tardà *casaria, derivat de casa, ‘casa rústica’.

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.
La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

viernes, 18 de agosto de 2017

LA PLAÇA DE BRAUS D’OLOT. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Retratava des del Montsacopa la Plaça de braus d’Olot, que es reivindica com la més antiga de Catalunya, i la segona més antiga del REINO DE ESPAÑA.


L’olotí Esteve Paluzie Cantalozella ( Olot 26.01.1806 + Barcelona, 9 de juliol de 1873) - que va exercir com mestre a Barbera del Vallès i a Sabadell - , tingué la iniciativa de construir una plaça de braus, per mitjà d’accions, a Olot.
L’Esteve Paluzie Cantalozella El 24 de juliol de 1859 s’hi va fer el primer correbou.

La plaça és una construcció sòlida, la graderia del públic està feta de maons i amb un arenal d’ aproximadament trenta-tres metres de diàmetre. El mur exterior és de forma cilindrocònica, amb força talús, i construït de pedra basàltica. En aquest hi ha tres portes: la del Sol, la de l’Ombra (que juntament amb la del Sol eren les utilitzades per als espectadors) i la de l’Arrastre.

L’any 1890 els accionistes van traspassar la plaça a l’Ajuntament d’Olot i, actualment, en té la gestió l’ Institut Municipal de Cultura d’Olot.

La plaça té un aforament de 1.800 espectadors.

La capital de la Garrotxa aprofita aquest espai qualificat en el seu moment com bé cultural d'interès local, per a diur a terme activitats de caire lúdic i cultural.

http://www.olotcultura.cat/activitats-culturals-a-laire-lliure-dins-la-cua-del-drac-2017/
http://www.agendaolot.cat/lugar/placa-de-braus/
http://www.olotcultura.cat/comenca-el-cicle-circ-a-olot-destiu-a-la-placa-de-braus/
http://www.olot.tv/tag/placa-de-braus/

L’existència d’aquest equipament públic serveix per justificar l’espanyolisme més ranci :
https://www.dolcacatalunya.com/2013/12/es-la-placa-de-toros-dolot-la-mes-antiga-despanya/

Ens agradarà tenir noticia de l’autor del projecte tècnic a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 16 de agosto de 2017

LA CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE LA RIBA. HOSTALNOU. BIANYA. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

Havia dedicat un post a la casa Riba a l’Hostalnou, Vall de Bianya, la Garrotxa, Girona, Catalunya :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/04/tresors-de-la-vall-de-bianya-la-riba.html

el dimecres 16.08.2017 m’hi arribava novament per retratar l’absis de la capella que dissenyava l'arquitecte Simó Cordomí i Carrera (Olot, segona meitat del s.XIX - (?), 23 de gener de 1937 ) , autor d'un projecte de reforma de característiques neogòtiques, que no va portar a terme en la seva totalitat, ja que els propietaris només el tingueren en compte en la part corresponent a la capella particular.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/02/26/pagina-2/33116570/pdf.html?search=%22simon%20cordomi%22


Patrimoni Gencat : http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=10955
Fa una una afirmació ‘amb anterioritat als projectes de remodelació que a principis de segle va fer Rafael Masó i Valentí (1880–1935), un altre arquitecte barceloní va projectar la capella familiar vers el 1890’. Que contradiu clarament el primer paràgraf, em pregunto ; qui va ser aquest misteriós arquitecte barceloní?.


L'any 1965 l'empresa Laboratorios Sobrino va adquirir la casa i els terrenys que l'envolten; un nou projecte fet per Francesc Vayreda i Bofill ( (1927-2011) va adaptar l'edifici a les funcions industrials, a la capella s'hi col•locaren als finestrals vidrieres amb imatges del santoral vinculades amb el món animal, farmacèutic i veterinari.
http://www.valldebianya.com/index.php/ca/patrimoni/masies

Avui els termes ‘cultura’ i ‘religió’ semblen antònims; rebia des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) una imatge datada el 18-IX-1978, del interior de la Capella de la Marededéu del Carme, de La Riba de Bianya, a Hostalnou, La Vall de Bianya, Garrotxa. Girona.


L’edifici és avui la seu de l’empresa Zoetis Manufacturing & Research Spain Sociedad Limitada. http://guiaempresas.universia.es/PFIZER-OLOT.html

Sou pregats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qualsevol dada relativa a aquest edifici religiós.

lunes, 14 de agosto de 2017

IN MEMORIAM DE L’AJUNTAMENT I LES ESCOLES PUBLIQUES DE PRADES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. TARRAGONA

El Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ em feia arribar imatges de l’edifici que acollia l’antic ajuntament i les escoles públiques de Prades abans de la dictadura franquista.




No el trobava com a ‘monument’ a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Baix_Camp#Prades

Està inclòs – sense descripció – a :
http://www.prades.cat/sites/default/files/documentacio/memoria%20descriptiva%20i%20justivicativa.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és la dificultat real que existia ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ ; a l’any 2017, quan fa més de 40 anys de la mort del sàtrapa, ‘oficialment’ a Madrid el 20 N de 1975, l’argument és manifestament groller i per dir-ho de forma ‘políticament correcta’ absolutament fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Prades, afegit a la comarca del camp jussà – amb el que té una mínima relació, i cap afinitat de paisatge i clima - , no compta amb un Catàleg de Patrimoni en línia. L’adscripció de Prades a la mal dita comarca del BAIX/BAJO CAMP DE TARRAGONA, des del nostre particular punt de vista, era, és i serà – mani qui mani – una decisió desencertada.

La nostra recerca dels edificis escolars, públics, confessionals, privats,.. de Catalunya anteriors a la dictadura franquista queda recollida a : https://issuu.com/1coneixercatalunya , recavem la col•laboració de la ciutadania i reiterem una vegada més que tot el material està a la lliure disposició dels que vulguin refer la història de l’educació a Catalunya, ja des del nivell local, comarcal, provincial i/o nacional.

Encoratgem a TOTHOM perquè aconseguim recuperar el màxim nombre possible d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista. Està clar que des de les administracions ‘democràtiques catalanes’ no hi ha gaire interès en fer-ho, i des de les del REINO DE ESPAÑA, justament al contrari, MONT INTERÈS en que no es faci.

Esperem rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges i/o dades dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del poble on vareu néixer vosaltres, o els vostres pares, avis, familiar, amics,...

Catalunya us ho agrairà.

viernes, 11 de agosto de 2017

CASA DE FIGUERES I CAL REVERTER. MONTBRIÓ DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA. CATALUNYA

No apareix cap referència al seu autor, ni fins a l’estil arquitectònic, malgrat que al peu de la pàgina 37 de 48 podem llegir ‘ edifici modernista de principis del segle XX ‘ : http://www.montbriodelcamp.cat/docs/poum/Patrimoni_arquitectonic.pdf

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.
Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

La pregunta, QUE EN SABEU D’AQUESTS EDIFICIS DE MONTBRIÓ DEL CAMP?, que publicava al post :
http://www.guimera.info/wordpress/tribuna/?p=4522


Trobava resposta – una vegada més – per part del Valentí Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ que en feia arribar un enllaç:
http://blogs.descobrir.cat/patrimoni/2011/03/07/montbrio-del-camp-cal-reverter/

Projectada per Domènec Sugranyes Gras , (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona, 9 d'agost de 1938), arquitecte modernista i noucentista que col•laborà en diverses obres d'Antoni Gaudí Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926)i el succeí com a arquitecte del temple de la Sagrada Família, ocupant aquest càrrec entre 1926 i 1936.

Quan a la descripció de la casa llegia; hi ha un molt bon treball en l’ornamentació de la façana, els diferents tipus d’obertures, l’ús de ceràmica al coronament i als sotabalcons, el treball de ferro de forja i la seva asimetria remarcada per la torre de la seva banda dreta.

Farem arribar aquest post al consistori de Montbrió ; ajuntament@montbriodelcamp.cat

Quan al topònim Montbrió, us deixo un interessant enllaç on es tracta de l’origen dels topònims d’aquesta comarca :
http://www.ub.edu/geocrit/sn-67.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 4 de agosto de 2017

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE FOIX, ADVOCADA A SANTA MARIA, SITUADA A L’ANTIC CAMI DE TORRELLES AL SANTUARI DE SANTA MARIA , I DE LA CAPELLA DEL ROSER DELS MARQUESOS DE FOIX.

Ajornava com a conseqüència de les previsions de temperatures al voltant del 40 graus, el viatge que havíem de fer el divendres 4 d’agost de 2017 fins a Torrelles de Foix , el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Salvall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 )
Tenia molt a ‘viure’ com explicava a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/08/el-patrimoni-indocumentat-de-torrelles.html

En relació a l’ermita de Foix, situada a l’ antic camí de Torrelles al Santuari de Santa Maria de Foix, llegia a patrimoni Gencat; l'ordre de construcció de la capella data del 1707, any que figura a la llinda de la porta d'accés, sembla que per l’Antoni de Peguera i d'Aimeric (1682, Barcelona - 15-mar-1708 Barcelona) signatari del Tractat de Gènova Fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats, General de les Milícies (1705-1705) Coronel de les Reials Guàrdies Catalanes (1705-1708); patrimoni Gencat ho atribueix al coronel de la guàrdia de corpus, Ramon de Peguera, al servei de l'arxiduc Carles d'Àustria; qui la va fer bastir al lloc on segons la llegenda s'aparegué la Mare de Déu en una cova. Aquesta cavitat és oberta en el roquer que serveix de base a l'edifici.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fou incendiada.


Fotografia de la façana de l’ Àngela Llop. En podeu veure més imatges a : http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8143

Quan a la Capella del Roser , hi ha un acord de data 24 d’octubre de 1781,entre la Confraria de la Capella, que presidia Joan Morgades, el regidor Joan Valentí i Ramon de Peguera i Berardo, tercer marquès de Foix.

Pel que sembla, en aquella època, els difunts eren portats a la capella del Roser i després enterrats a Foix.
Quan es va construir la capella de Sant Genís, els funerals es van seguir fent a la capella del Roser, els difunts però, eren portats al cementiri al costat de Sant Genís per poder ser enterrats.

Amb aquest acord, el marquès sol•licitava que es fessin els funerals pels difunts a Sant Genís i d’allí fossin portats al cementiri.

Això va suposar deixar de portar-los a la capella del Roser, on va posar el seu escut d’armes per tal que no en fessin ús els veïns.

Fins aleshores, el rector de Foix feia misses a Foix, a la capella del Roser i a Sant Genís, amb el complement que el baró podia veure la missa a la capella del Roser des de casa seva.

Amb aquest acord, el bisbat de Barcelona efectuà una segregació a la parròquia de Santa Maria de Foix, ja que les capelles de Sant Genís i del Roser eren sufragànies de la de Foix.

Hi havia així dues parròquies el poble de Torrelles.

Dissortadament el Josep Salvany Blanch en la seva visita a la comarca no retratava aquest edifici religiós, que avui ha patit una notable transformació.


http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany/searchterm/alt%20pened%C3%A8s/order/title

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8135

Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, (Catalunya, segle XIX – + 1881) Baronessa de Rocafort de Queralt. Besnéta de Josep Francesc de Peguera i d'Aimeric. Darrera membre de la línia de Torrelles de Foix, morí soltera i deixà els seus béns a les religioses saleses de Barcelona.

http://www.raco.cat/index.php/DelPenedes/article/viewFile/296558/385499

http://diarigran.cat/2015/02/l%E2%80%99aristocracia-penedesenca-el-marquesat-de-foix-23/

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

EL PATRIMONI INDOCUMENTAT DE TORRELLES DE FOIX. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Ajornava com a conseqüència de les previsions de temperatures al voltant del 40 graus, el viatge que havíem de fer el divendres 4 d’agost de 2017 fins a Torrelles de Foix , el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Salvall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ), i l’Antonio Mora Vergés ( L’argentera, el Camps jussà de Tarragona, 01.01.1951 )
Ningú m’havia donat resposta – encara – de qui va ser l’autor de l’edifici de les escoles anteriors a la dictadura franquista : http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/07/in-memoriam-de-lescola-publica-de_21.html


Volia recollit imatges entre d’altres de :

MAGATZEM MONTSARRA
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

CEMENTIRI DE LA PARRÒQUIA DE FOIX
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

LES DOUS
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

VILA MARIA
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

VILA VERGE BRUNA/ CAL LLAUDET

No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ANTIC AJUNTAMENT
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cafeteria de la Plaça
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8131
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cal Ròpia
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8132
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cellers de la Mussarra
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8145
No hi ha dades del seu promotor, ni del seu autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya en matèria de documentar el patrimoni històric i/o artístic té encara molta feina a fer, aquest retard i/o incúria, per dir-ho de forma col•loquial, tenia la seva lògica durant la dictadura franquista, atès l’odi visceral que el sàtrapa sentia vers Catalunya i la seva llengua i cultura, passats més de 40 anys des de la seva ‘mort oficial’, i vivint en una ‘democraciola’ semblava que si més no a Catalunya es faria alguna cosa per recuperar aquesta part de la memòria històrica, val a dir que amb honroses excepcions els ‘ demòcrates catalans de tots els colors’ no consideren el patrimoni històric i/o artístic com un tema ‘important’, i la majoria dels ajuntaments no disposen encara d’un Catàleg de patrimoni, un grup reduït a la província de Barcelona mitjançant la Diputació provincial ha elaborat i publicat Mapes de Patrimoni que pateixen en general de força mancances, la resta gràcies a Patrimoni Gencat disposen d’un petit recull, sovint no actualitzat i com en el cas dels Mapes de Patrimoni amb força mancances.

L’excusa més repetida és que ‘ en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República ‘, episodi vergonyant que els ‘guanyadors’ qualifiquen de ‘guerra civil’, i la jerarquia de l’església de l’època batejava com ‘Cruzada’ , l’argument és groller i sovint fals.

El feixisme tenia vers Catalunya un política clara, l’anorreament. El cleptofeixisme ara i avui , continua fidel a aquella ‘politica’; l’adveniment de la ‘democraciola’ i la subsegüent aparició de partits que es reivindiquen com a catalans i democràtics, feia pensar en que s’adoptarien ràpidament mesures per corregir aquelles ‘politiques’.

Constatar que no ha estat així és un exercici de realisme pràctic; discursos insistint en l’amor a Catalunya, molts, masses ; accions concretes poques, i en una majoria de poblacions de Catalunya, dissortadament cap.

Torrelles de Foix no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, tampoc – malgrat pertànyer a la província de Barcelona d’un Mapa de Patrimoni –; les dades que hem trobat son de patrimoni Gencat, i dels amics de ‘Pobles de Catalunya’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com