martes, 25 de julio de 2017

ESGLÉSIA DEL CARME. BARCELONA

Barcelona té sense cap mena de dubte un valuós patrimoni històric i/o artístic del que únicament se’n publicita una mínima part, entre les ‘joies oblidades’ trobem l’església del Carme, situada a la intersecció dels carrers BISBE LAGUARDA 1-1, amb SANT ANTONI ABAT 10-12.


Fotografia fitxa del Cercador de Patrimoni.

Reprodueixo de la fitxa de patrimoni : el temple fou destruït durant els fets ocorreguts el 1909 (Setmana Tràgica, amb la corresponent crema de convents), l’església de les Jerònimes, aleshores tenia ja funció parroquial.


Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Osona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966)[ es féu càrrec, entre el 1910 i 1914, de dur a terme un programa complet per bastir el nou conjunt parroquial del Carme, que incloïa l'església, el centre parroquial i l'habitatge del rector. Pericas, que recorre a l'ús exclusiu de l'obra vista a ambdues façanes, aconsegueix crear un conjunt coherent i personal, tot i el caràcter heterogeni de les seves fonts, entre les quals hom ha esmentat el sezessionisme, l'expresionisme alemany i l'escola d'Amsterdam, a més del pes d'un gaudinisme encara ben vigent, que es fa palès sobretot a la façana lateral, a la qual hi ha la porta i els finestrals del temple.


Fotografia Enric.

A la que dóna al carrer del Carme, amb un fris ceràmic, les referències no exclouen trets del repertori classicista, i conté una imatge realitzada per José M. Camps Arnau (Sarrià, 29 de octubre de 1879 - Barcelona, 6 de febrer de 1968). A l'interior de l'església, la imatge de la Verge titular del temple va ser realitzada per l'escultor Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863[1] - 27 de febrer de 1934), i la resta de la decoració interior és de Darius Vilàs Fernández (Barcelona, 1880 - 1950). Pel seu caràcter excepcional, pot ser considerada una peça important en el desenvolupament de l'arquitectura entre el modernisme i el noucentisme.


Fotografia de Barcelona Abans

L'obra està formada per un conjunt heterogeni de cossos motivat per les diferents funcions que conté, i per la seva construcció dilatada al llarg dels anys que, s'unifica però, amb el tractament acurat dels paraments d'obra vista. La primera construcció (1911-13) correspon a la nau de l'església i algunes dependències annexes a la capçalera; en segona fase (1923-24) es realitzà el campanar major; just a continuació es basteix el cos de la testera que conté els consultoris, l'escola i un habitatge parroquial. Més tard, i en data incerta (1945?), es completà lateralment aquest darrer cos per a ampliació de les escoles.

Ens agradarà rebre imatges del interior del temple a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario