domingo, 25 de junio de 2017

ESGLÉSIA DE L’ASUMPCIÓ. ARENYS DE LLEDÓ. EL MATARRANYA. TEROL.

Entravem en terres aragoneses, i no podia evitar el record de l’estulta polèmica del LAPAO que propiciava la María Dolores Serrat Moré (Ripoll, El Ripollès, Girona, Catalunya , 3 de desembre de 1955) membre del PP i Consellera de Cultura del govern d’Aragó l’any 2012.

Malgrat que els vehicles no porten avui una identificació del lloc on son matriculats, no podia evitar un cert temor, els aragonesos viatgen tranquils per Catalunya, tenen cases i apartaments a les costes tarragonines, i MAI, MAI, MAI, s’ha fet ni des del govern, ni des de la societat cap acció de rebuig, com dissortadament recordava recentment amb el LAPAO , i el boicot als productes catalans que tothom té viu a la memòria, i que s’ha traduït en l’adquisició dels pitjors espumosos de França a preus d’escàndol, sense que això impliqui cap pèrdua de quota de mercat al cava, que curiosament comença a fer-se un lloc a França!

No les tenia totes quan preguntava en llengua castellana on era l’escola abans de la ‘guerra’ – parlar de dictadura franquista em va semblar arriscat -, i em contestaven en un perfecte català de la Terra Alta, ‘aquí prop, vingui que l’acompanyo’. La iniciativa de recuperar la memòria històrica li va semblar a la meva interlocutora del tot interessant, i va expressar que a l’Aragó dissortadament no es donaven accions com aquesta.

Feta la primera feina ens dirigíem el Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç de Savall, Vallès occidental, de maig de 1926) i l’Antonio Mora Vergé fins a l’església parroquial advocada a l’Assumpció, situada a la part alta de la població, i que es troba assentada en un esperó de gres sobre el riu Algars.

La descripció tècnica ens diu que és una construcció en cadirat sobre planta rectangular orientada a l'est, del volum principal en sobresurten al costat nord quatre cossos de diferents alçades i longituds, corresponents a quatre capelles laterals; en el costat est , el cos quadrangular de les sagristies; i al sud, una petita torre de planta octogonal a més d'un cos de campanes amb espadanya, que s'eleva sobre la portada d'accés al mateix mur. Adossada perpendicularment al costat sud es troba la casa parroquial.


En els paraments exteriors del cos de l'església s'observa un canvi d'aparell en les cinc filades superiors, a partir d'una línia coincident amb l'emplaçament de tres mensulones escalonats a la cantonada nord-oest, i altres dos, incomplets, a la façana meridional.

Es cobreix el cos principal amb teula àrab a dues vessants, perllongant-se la estesa nord sobre les capelles laterals centrals, i la sud, sobre la torre poligonal. També amb teula àrab a dues aigües es tanquen les altres dues capelles laterals i el cos de campanes, mentre que les sagristies ho fan amb coberta de lloses a un pendent.

La finestra situada a la paret lateral dels peus i la portada constitueixen els elements més destacables a l'exterior.

La finestra, en arc apuntat, alberga un important treball decoratiu: 4 columnetes de fust octogonal divideixen l'espai inferior a tres llums, cadascuna d'elles tancada per un arquet trilobulat. Sobre ells hi ha una tasca de traceria en la qual es combinen motius trilobulats i tetralobulados emmarcats en triangles i cercles, respectivament. Un arc, també apuntat, motllurat i en volada, sostingut per dos mensulillas antropomorfes, el protegeix a manera de guardapols.

L’ ingrés es realitza pel costat sud sota portada en arc apuntat d'ampli vessament, a força d'arquivoltes i de brancals motllurades sense decoració escultòrica.

Llegia que l'interior – al que no podíem accedir - presenta nau única dividida en tres trams, més el de l'altar. Té cor alt als peus.


Fotografia de Marta Puyol Ibort.

A aquesta nau s'obren quatre capelles a la banda de l'Evangeli, que es cobreixen, respectivament: amb volta de canó, la del tram de la capçalera; amb cúpula sobre petxines, la del segon tram; amb cúpula vaída, la del tercer, i, amb mig canó la dels peus. A la banda de l'Epístola només hi ha dues obertures a l'interior del mur, a manera de capelles-nínxol, una al tram de la capçalera i, una altra, en el següent, tancades per curts trams de canó.

La nau es cobreix amb volta de canó apuntada sostinguda per tres arcs faixons, també apuntats, que arrenquen, sobre capitells llisos, des d'una línia d'imposta recta, en alguns trams, i amb motllures de bossell i llistell, en d'altres. L'arc presbiteral és l'únic que es recolza sobre pilastres adossades poligonals.

La capçalera es tanca amb volta de creueria amb nervadures que recolzen sobre primes columnes. A la clau hi ha un tondo amb dos peixos en relleu.

Dues portes en arc conopial donen pas des de la capçalera a sengles sagristies intercomunicades entre si per porta adovellada. Estan tancades per voltes de creueria sobre mènsules que, igual que en l'altar, tenen en la clau un tondo amb peixos. Cadascuna d'elles s'obre cap al riu mitjançant una finestra de seient o "festejador".

El cor munta sobre forjat de bigues de fusta amb front en arc escarser de carreus. Per a la realització del revoltó de guix entre les bigues es va emprar un motlle tallat amb relleus (després reutilitzat en l'arc del carrer Carnisseria de Queretes) a força de motius vegetals i animals presos de l'entorn o de cultius coetanis (vinya, olivera, alzines , alguns fruiters ...). L'ampit està realitzat a base de grans lloses de pedra perforades amb motius geomètrics. Es realitza l'accés sota el cor per una porta en el costat de l'Epístola, que dóna entrada a una escala de cargol, allotjada a l'interior de la torre de la façana meridional. Aquesta mateixa escala donava sortida a la teulada original, actualment per+o, condueix a un espai sota coberta des del qual es pot accedir al cos de campanes.

L’església de l’Assumpció fou aixecada sota un model pràcticament idèntic a l'església de Sant Jaume apòstol de Lledó i a l'ermita de la Consolació de la Verge de Queretes.

El 2 de setembre de 1955, sota la dictadura franquista, es va publicar el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum -Saragossa i altres-. Així l'any 1956, amb la pèrdua d'Arenys de Lledó, Calaceit, Cretes i Lledó d'Algars al Matarranya, la diòcesi de Tortosa va deixar de ser present a l'Aragó.

Quan al topònim, Arenys, hi ha força consens en que deriva del llatí arenium o areneum (derivat d'arena) "lloc d'arena"

S’acostava l’hora de dinar, i decidia tornar a la ‘tranquil•litat’ de Catalunya, dinàvem a cor que vols al restaurant Miralles d’Orta, entre la clientela hi havia anglesos, francesos, ..., persones de parla castellana, i alguns aragonesos que em confirmaven que se sentien aquí com a ‘casa’.

Sou pregats de fer seguir TOTS els posts que parlen de la Terra Alta a la premsa comarcal ; El FATUMER, Pinell de Brai, La Riuada (Móra d'Ebre), El Pedrís (Bot) , La Cabana (La Fatarella), Mal Pas (Ascó), Revista del Centre d'Estudis de la Terra Alta, Xàrata (Xerta), etc.., i també a premsacomarcal@premsacomarcal.cat , naciodigital@naciodigital.cat , i a qualsevol mitjà que us sembli que pot estar interessat en difondre el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya

No hay comentarios:

Publicar un comentario