domingo, 4 de junio de 2017

ERMITA DE SANTA CRISTINA.LA BISBAL. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat que al segle XIII es construí l'ermita de Santa Cristina, d'estil romànic. Només en resta un petit absis, les parets que sostenien la volta de canó, dues espitlleres i una taula de pedra d'una sola peça que avui encara es conserva com altar.

Els documents més antics daten del 1348, quan Berenguer Bages de Vilarodona disposà unes almoines per l'ermita de Santa Cristina. Una visita pastoral de 1508 parla de la imatge de Santa Cristina, desapareguda avui a causa dels fets de 1936. Al 1739 trobem un document en el qual la Bisbal demana ajut per a l'ermita. Gràcies a això, el 1804 s'acaba la nova capella. .Per a la nova construcció es dividí l'antiga ermita amb un trespol a uns 2,5 metres d'alçada. Els baixos s'adheriren a la nova construcció i el pis de dalt fou destinat per l'ús de l'ermità.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , l’ermita va quedar molt malmesa.

Passada la comtessa bèl•lica , l’ermita es va reconstruir, es fa esment del gran interès del rector de Santa Maria de la Bisbal del Penedès i fill d’aquesta població, mossèn J. Bundí, del que ens agradarà tenir noticia del nom propi, el cognom matern i les dates de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Quan a la descripció s’explica que l 'ermita de Santa Cristina es troba sobre una muntanya des d'on es pot veure la Bisbal, a la vora de l'antic camí reial que unia Barcelona amb l'Aragó. A la façana podem veure una teulada a dues vessants i dues portalades: l'entrada de l'ermita i l'entrada a la casa de l'ermità, avui deshabitada. La portalada de l'ermita té a la part superior la inscripció: "Fet l'any 1804". Al darrera veiem, a mà esquerra, les restes de l'antic absis romànic al costat del qual s'ha edificat la part nova de l'ermita. A la teulada hi podem veure una espadanya amb la campana. El principal material emprat és la pedra. L'interior té una sola nau amb uns grans arcs d'ogiva que tenen unes interessants motllures a la línia d'imposta. Cal ressaltar també la pica d'aigua beneïda realitzada en un sol bloc de pedra.


Al damunt del camí s’alcen encara les parets perimetrals de la ‘casa fortificada’ que té una forma quadrada i el seu estat és molt ruïnós. El material emprat en la seva edificació fou la pedra, bé en forma de grans pedres (la part baixa), bé en forma d'encofrat de tàpia (part alta).

La façana consta d'una obertura en un arc amb grans blocs de pedra com a dovelles. Cal destacar també les sis espitlleres que encara es poden veure perfectament i que denoten el seu possible ús com a refugi.



Al darrera de la casa fortificada s'hi troba la cova de Santa Cristina.

Joan Solé i Caralt defensa la hipòtesis que la casa fortificada que hi ha al costat de l'ermita de Santa Cristina correspon a un Castrum (castell) del segle X. Situat en el mil•lenari camí de Vilafranca a Valls, en el lloc més alt de la serra, que servia de refugi als cristians en una zona que va ser nombroses vegades frontera cristiano - sarraïna durant el segle X.

El Ferran Solé Sendra discrepa d’aquesta hipòtesis, i alhora que completa un xic la història de l’ermita, i el nom les dades de refundador mossèn Josep Bundó i Vidal, llevat de la data de naixement i traspàs de la que en trobava referència a la Vanguardia :

JUEVES 10 DE ENERO DE 1963

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1963/01/10/pagina-27/33537672/pdf.html?search=%20Jos%C3%A9%20Bund%C3%B3%20%20Vidal,
El reverendo Bundó nació en La Bisbal del Panadés, en 1876, y en 1904 fue ordenado sacerdote en el Seminario Conciliar de Barcelona. Desde entonces había desempeñado los siguientes cargos: coadjutor y teniente de San Juan de Horta y ecónomo y párroco de San Antonio de Padua. Segons aquestes dades MAI va ser rector de Santa Maria de la Bisbal del Penedès.

https://ferran-sole.blogspot.com.es/2010/01/ermita-santa-cristina-la-bisbal-penedes.html

Anem completant la relació d’edificis religiosos del Penedès jussà:

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/06/edificis-religiosos-la-comarca-del.html

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, també els adolescents i joves als que dissortadament això de la ‘cultura’ – sobretot de la ‘pròpia- els sembla una pèrdua de temps. Aquest ‘ semenfotisme’ és un dels èxits del feixisme i del cleptofeixisme que cal reconèixer, i per descomptat combatre, ja sabeu allò de ‘qui perd la memòria, per l’ identitat’, oi?.

Tota la informació que anem recopilant és d’ús públic SENSE restriccions.

Ens agradaria que els mitjans de comunicació, almenys els catalans, publiquessin alguns dels nostres posts, entenem però, que llibertat i empresa sovint son conceptes antagònics.

No hay comentarios:

Publicar un comentario