DE CARCASSONA A SABADELL. ON CREIEU QUE VIUEN ELS ESSER LLIURES I ON ELS MESSELLS?.

El Tomàs Irigaray Lopez, publica un parell d’imatges de la Ciutat fortificada de Carcassona, que segons llegia va arribar a uns extrems tals d'estat ruïnós que el Govern francès va considerar seriosament demolir les muralles. A tal efecte, es va fer un decret oficial l’any 1849 - contràriament al que succeïa amb la fàbrica del Garcia Planas de Sabadell, al Vallès Occidental, a la colònia del REINO DE ESPAÑA coneguda com Catalunya- se'n va derivar un gran rebombori social encapçalat per l'historiador Jean-Pierre Cros-Mayrevieille(1810 - 1876) i l'escriptor Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canes, 23 de setembre de 1870) que van liderar una campanya per preservar la fortalesa com a monument històric. Durant aquell mateix any es va encarregar a l'arquitecte Eugène Viollet-le-Duc (París, 27 de enero de 1814 - Lausana, 17 de septiembre de 1879) el projecte de renovació de la ciutat alta.

França i els francesos no em cauen bé, no puc pair el tracte que donaven als catalans que fugien del feixisme, i l’obsessió que tenen contra la nostra llengua, heretada del període absolutista. Dit això, em trec el barret – jo em faig servir per protegir-me el cap del sol – davant d’aquesta actuació de recuperació del patrimoni històric.

La fortificació consisteix en una doble anella de muralles i 53 torres.

Va ésser afegida a la llista del Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO el 1997.

L’ urbanisme de Carcassona ha servit d'inspiració per al joc de tauler alemany anomenat Carcassonne.