sábado, 27 de mayo de 2017

EL TURO DE LA PREGARIA. LA SENTIU DE SIÓ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat ; el castell de la Sentiu, d'origen islàmic – l’afirmació s’hauria de repetir en TOTS I/O LA MAJORIA DELS CASTELLS, ja que Qalat, Qelat, Kalat, Kalaat, Kalut, o Kelatva son paraules àrabs que aquí i arreu designen aquests edificis – va ser conquerit a finals del segle XI pel comte d'Urgell Ermengol IV, el lloc però , no va ser definitivament repoblat fins el 1143 quan Ermengol VI i la seva esposa Elvira el van cedir a Pere i Arnau Bernat perquè el restauressin.


Que hi havia en aquest indret en el període incert de ‘darreries del segle XI i l’any 1143’ ?. No podem descartar que fos un lloc de pregaria صلاة dels àrabs, on visques un o més santons, fins que fossin anihilats per les forces cristianes

La construcció de l’església de l’Arcàngel Sant Miquel en aquest indret, ens permet suposar l’existència prèvia d’una mesquita sobre quines restes s’aixecarà el temple cristià. Totes les religions tenen com a ‘lloc sagrat’ l’espai que ocupen els temples de les altres religions, i és força habitual això d’aixecar un edifici en el mateix lloc, o fins ‘transformar’ una mesquita en església cristiana, o al inrevés.

Es defensa que el mot Sentiu , prové i/o deriva del llatí sentice, que significa esbarzer; ho trobareu explicat així a la pàgina de l’Ajuntament de la Sentiu de Sió. Segur que hi havia esbarzers en aquest indret, imagino però, que no més que pel seu rodal, perquè doncs aquest singular topònim?.

El mot ‘pregaria’ sona en la llengua àrab ‘ ‘saloden’ صلاة

Potser algun pensarà que és pel meu cognom Mora - ara s’accentua la ó, a Móra d’Ebre, jo però, continuo sense l’accent -tendeixo a defensar la cultura àrab d’aquella època, i només per a fer-vos memòria us recordareu alguns noms d’us comú que ens deixaven de regal, ALCALDE / Al Caid, ALFEREZ, ALBANIL, ALBAÑAL, ALFEIZAR,..., els devem l’horta, els cristians menjàvem poca cosa mes que naps, herbes, farines, ametlles, avellanes, sense la seva ajuda encara no tindríem possiblement aigua corrent a les cases, ni la sabríem aprofitar en l’agricultura, Ah!, i per descomptat sense ells, encara no sabríem jugar als escacs,......

Eren tant bones persones que contra la seva expulsió es produirien fets com la Revolta d'Aissó, un alçament armat que va tenir lloc entre els anys 826 i 827 als comtats de Barcelona, Osona i la Cerdanya.

Cap dels posteriors ocupants de Catalunya fins al dia d’avui, ha assolit un semblant nivell de justícia; i diria que des de la ‘democraciola’ de 1978, s’ha aguditzat un tracte injust i desigual des dels governs de TOTS ELS COLORS que esw van succeint al REINO DE ESPAÑA.

No hay comentarios:

Publicar un comentario