sábado, 27 de mayo de 2017

EL TURO DE LA PREGARIA. LA SENTIU DE SIÓ. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a patrimoni Gencat ; el castell de la Sentiu, d'origen islàmic – l’afirmació s’hauria de repetir en TOTS I/O LA MAJORIA DELS CASTELLS, ja que Qalat, Qelat, Kalat, Kalaat, Kalut, o Kelatva son paraules àrabs que aquí i arreu designen aquests edificis – va ser conquerit a finals del segle XI pel comte d'Urgell Ermengol IV, el lloc però , no va ser definitivament repoblat fins el 1143 quan Ermengol VI i la seva esposa Elvira el van cedir a Pere i Arnau Bernat perquè el restauressin.


Que hi havia en aquest indret en el període incert de ‘darreries del segle XI i l’any 1143’ ?. No podem descartar que fos un lloc de pregaria صلاة dels àrabs, on visques un o més santons, fins que fossin anihilats per les forces cristianes

La construcció de l’església de l’Arcàngel Sant Miquel en aquest indret, ens permet suposar l’existència prèvia d’una mesquita sobre quines restes s’aixecarà el temple cristià. Totes les religions tenen com a ‘lloc sagrat’ l’espai que ocupen els temples de les altres religions, i és força habitual això d’aixecar un edifici en el mateix lloc, o fins ‘transformar’ una mesquita en església cristiana, o al inrevés.

Es defensa que el mot Sentiu , prové i/o deriva del llatí sentice, que significa esbarzer; ho trobareu explicat així a la pàgina de l’Ajuntament de la Sentiu de Sió. Segur que hi havia esbarzers en aquest indret, imagino però, que no més que pel seu rodal, perquè doncs aquest singular topònim?.

El mot ‘pregaria’ sona en la llengua àrab ‘ ‘saloden’ صلاة

Potser algun pensarà que és pel meu cognom Mora - ara s’accentua la ó, a Móra d’Ebre, jo però, continuo sense l’accent -tendeixo a defensar la cultura àrab d’aquella època, i només per a fer-vos memòria us recordareu alguns noms d’us comú que ens deixaven de regal, ALCALDE / Al Caid, ALFEREZ, ALBANIL, ALBAÑAL, ALFEIZAR,..., els devem l’horta, els cristians menjàvem poca cosa mes que naps, herbes, farines, ametlles, avellanes, sense la seva ajuda encara no tindríem possiblement aigua corrent a les cases, ni la sabríem aprofitar en l’agricultura, Ah!, i per descomptat sense ells, encara no sabríem jugar als escacs,......

Eren tant bones persones que contra la seva expulsió es produirien fets com la Revolta d'Aissó, un alçament armat que va tenir lloc entre els anys 826 i 827 als comtats de Barcelona, Osona i la Cerdanya.

Cap dels posteriors ocupants de Catalunya fins al dia d’avui, ha assolit un semblant nivell de justícia; i diria que des de la ‘democraciola’ de 1978, s’ha aguditzat un tracte injust i desigual des dels governs de TOTS ELS COLORS que esw van succeint al REINO DE ESPAÑA.

viernes, 26 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE CUBELLS, DARRER VESTIGI DEL CASTELL HOMÒNIM. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Buscava l’escola de les monges a Cubells, que segons m’explicaven estava al costat de l’església de Santa Maria , situada al punt més alt de la vila, i que a dia d’avui és l'únic element conservat de l'antic castell de Cubells que ocupava l'espai on avui s'hi obre la plaça.

Al costat de tramuntana s'hi aixecà un nou temple i l'església romànica actuava d'atri. Amb la restauració s'ha segregat.

Bastida al segle XIII, és un exponent del darrer romànic de "l'escola de Lleida". L'edifici originari, de dimensions reduïdes, és d'una nau i absis semicircular, el qual és precedit per un eixamplament de la nau a manera de tímid transsepte. El parament extern és decorat per una cornisa sobre mènsules que corre per sota del ràfec de la teulada. La nau, coberta amb volta de canó apuntada, sobre arcs torals, fou allargada pel costat de ponent l'any 1748, amb la construcció d'un cor sobreposat i l'obertura d'un senzill portal.

Tret d'algun detall ornamental de l'interior, la decoració escultòrica es concentra a la magnífica portada romànica del mur de migdia. Emmarcada en un cos sobresortint, rematat per una cornisa amb mènsules figurades, és formada per sis arquivoltes en degradació, l'última de les quals forma guardapols. Les arquivoltes, que descansen sobre sis parells de columnes monolítiques, compten amb uns motius temàtics i ornamentals que formen part dels repertoris emprats pels tallers lleidatans fins entrat el segle XIII: dents de serra, puntes de diamant, arquets entrellaçats, etc., si bé en aquest cas es dóna un predomini de l'entrellaç, així com dels relleus baixos amb figuració.



El fris continu, que subratlla la línia d'impostes i en el qual es perfilen una mena de capitells sobre dobles columnes, recull el joc ornamental entre temes figurats en relleu pla (amb ritmes reiterats i una certa simetria) i els esquemes vegetals estilitzats.

L'exterior de l'edifici evidencia les reformes i ampliacions fetes a mitjans segle XVIII i XIX. De fet, l'antiga capella es va convertir en un atri de l'església nova, bastida al segle XIX perpendicularment a la nau romànica, fins que la restauració recent li ha retornat la seva autonomia i la seva funció original.

La porta, de fusta, és d'influència mudèjar. La portada està formada per sis grups d'arquivoltes i la darrera forma guardapols. El volum dels capitells és de forma conoide invertida i generatriu còncava. El material emprat és la pedra sorrenca, poc resistent a l'erosió, que s'ha mantingut fins ara gràcies a la profunditat de les arcades.


La temàtica és relativament escassa, però molt rica en variants: ocells en variades actituds, figures humanes, la figura d'un lleó... Molts dels temes zoomòrfics que es troben semblen arribar de l'art del teixit, i del treball del guix, del qual els àrabs del país eren excel•lents artistes.

Es poden veure, per exemple, dues serps que omplen les dues cares del capitell, entrecreuant els cossos i caps a la part central superior i que semblen enfrontades en una lluita ferotge.

Reprodueixo imatges de http://elblogdelsenyori.blogspot.com.es/2014/09/a-lantic-castell-de-cubells.html


Curiosament no hi ha cap semblança amb les que publicava l’any 2010 el Jordi Contijoch Boada



La Mare de Déu de la Llet de gran veneració durant molts segles, s’ha vist relegada quasi a l’oblit per l’estultícia d’una bona part de ‘l’església oficial’ que trobava ‘poc reverent’ la imatge.


https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/04/goigs-la-mare-de-deu-del-castell-o-de.html

Hi ha una segona advocació intitulada també ‘del Castell’
https://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/04/goigs-la-mare-de-deu-de-lesperanca-o.html

L'església fou bastida al segle XIII com a capella del castell.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Cubells – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.

Per als catalans i per a Catalunya la divulgació del patrimoni històric i/o artístic, alhora que un imperatiu ètic , és un clar ‘element diferencial’ de gran importància en el nostre devenir.

CASTELL DE MONTSONÍS I ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. FORADADA. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que Carles de Montoliu Carrasco (Barcelona, 13 de setembre de 1930), XXXII baró d'Albi, és el propietari del castell de Montsonís , emplaçat al nord del nucli de Montsonís, situat al vessant de llevant de la serra del mateix nom, a prop de l'entrada del congost del Salgar al nord i dominant la vall d'Artesa de Segre.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu; gran casal senyorial, bastit probablement entre els segles XV i XVI sobre restes de fortificacions dels segles XIII i XIV, de planta aproximadament quadrada i construït sobre el fort pendent cap al nord-est. A la banda occidental hi te adossada l'església barroca de Santa Maria del Castell antiga església del castell i actual parròquia del poble.

La façana principal, que afronta al sud amb la plaça del Castell, està flanquejada per dues torres de base de planta quadrada i conté l'accés principal en forma de portalada d'arc de mig punt de dovelles en una posició centrada. A sobre, al nivell de la planta noble, hi ha un gran finestral geminat rematat amb arcs lobulats trevolats i, al tram superior de la façana, corresponent al segon pis, s'obren tres obertures d'arc de mig punt adovellades alternades amb quatre sageteres. La façana es remata amb cinc merlets rectangulars, els tres centrals dels quals contenen espitlleres sageteres. La torre a la dreta del tram central de la façana i situada a l'angle sud-est del castell, és de planta quadrada i amb una porta d'arc rebaixat de dovelles oberta a la cara sud. En els quatre pisos d'aquesta torre hi ha obertes diverses espitlleres sageteres, i es remata, un pis més amunt que el cos central de l'edifici, amb merlets rectangulars anàlegs als del tram central.


La torre occidental és un cos avançat de l'edifici amb un accés d'arc de mig punt de dovelles des del nivell de la planta noble a la plaça de l'Església. El tram central i l'occidental corresponen a la part de l'edifici coberta amb teulada a doble vessant, amb el carener paral•lel a la façana, mentre que el tram oriental, des de la torre del sud-est fins l'angle del nord-est, correspon a la terrassa. El ràfec, al tram occidental, es disposa en tres nivells de teula i maó.

L'interior, reformat al segle XX amb gust historicista i adaptat a les estades estivals dels propietaris així com a les visites turístiques, conté una sèrie de dependències habituals d'aquesta mena d'edificis, com ara el celler, la presó, la sala dels escuts, l'oratori privat, l'habitació del pelegrí i àdhuc l'inevitable passadís secret, entre d'altres.

L'església parroquial de Montsonís, advocada a Santa Maria, és un edifici de planta rectangular adossat al vessant sud-oest del castell de Montsonís, que consisteix en una església d'una sola nau, orientada de nord-oest a sud-est, amb capelles laterals adossades a la façana sud-oest, capçalera recta, campanar d'espadanya i façana d'accés que afronta amb la plaça de l'Església, adjacent a la del castell, al sud-est. Està construït majoritàriament amb maçoneria de pedra irregular lligada amb abundant morter de calç i sorra mentre que les cantonades estan fetes amb carreus rectangulars de gres que configuren una cadena vertical. La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal i ràfec disposat en tres nivells de maó i teula.


La façana principal té l'únic accés, que consisteix en una portalada d'arc de mig punt de dovelles amb un escut d'armes a la clau i la data de 1787. A mitja alçada i sobre la porta hi ha obert un rosetó sense cap mena d'ornamentació i la façana és rematada amb l'espadanya feta amb carreus de pedra, de dos ulls d'arc de mig punt, i coronada amb motius decoratius d'esfera flamígera als flancs i un cor invertit amb un remat esfèric a sobre. Els relleus decoratius d'aquesta espadanya es troben molt erosionats.

L'interior es resol amb quatre trams de volta de quasi crueria separats per arcs torals. El primer tram comunica a la dreta amb el castell i el segon i tercer a l'esquerra amb les capelles laterals. Al fons de la capçalera rectangular, s'obre la sagristia adossada al cantó nord-oest.


Fotografia de Jordi Contijoch Boada. 2010

L’església parroquial, construïda possiblement sobre l'antiga església del castell, entrà en funcionament des de finals del segle XVIII.

Si us agrada feu-ho córrer. El sr. Facebook no està per la divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, imagino que des de l’àngel Blau, li han explicat que som una cultura de peatge, i ell també vol endur-se’n la seua part.

No trobava cap esser viu per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Foradada – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.

Quan al topònim possiblement descriptiu, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , les meves consultes a l’ Onomasticon Cataloniae, i/o els diccionaris etimològics a la Biblioteca de Castellar del Vallès, de moment no son possibles, m’expliquen que han retirat els diccionaris seguint instruccions de la Diputació Provincial de Barcelona, voldria saber si aquesta barbaritat únicament afecta a Castellar del Vallès, o a Barcelona, o s’ha estès per tota Catalunya. Personalment no hi trobo cap justificació.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE PRADELL I DE L’ESGLÉSIA DE L’ASSUMPCIÓ. PREIXENS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Els àrabs introduïen al nostre país els Qalat, Qelat, Kalat, Kalaat, Kalut, or Kelat com elements bàsicament defensius en la seva estructura d’ocupació del territori, amb la reconquesta passarien al domini dels cristians, que en això – com en masses coses – feien ‘tabula rasa’ de la història, i començaven des d’un inexistent ‘quilòmetre zero’

Dit això, llegia a patrimoni Gencat que el castell de Pradell de Sió, anomenat de Quermançó, està documentat des de l'any 1086 quan Guillem Bernat i la seva esposa en van fer donació a Santa Maria d'Urgell.

Segons aquest document, el castell de Quermançó actuava com a fortalesa subsidiària del castell d'Artesa. En diverses escriptures del segle XII apareixen membres de la nissaga dels Pradell i malgrat que en la documentació no apareixen com a castlans, això no significa que no ho fossin.

Al 1365-70, el lloc de Pradell era d'Arnau Riussec i, anys més tard, n'era senyor Simó de Torres.

Al segle XV la senyoria passà als Montlleó i al 1626 a Ramón de Margalef. Altres propietaris d'aquest castell van ser: Portolà Montlleó, Cardona, Alentorn, Ponts de Montsonís i Castellblanc.

L'edifici es va modificar molt al segle XV i va ser de nou reformat l'any 1738, moment en el qual el castell es va convertir en vivenda particular alhora que es va reconstruir l'església sobre els fonaments de l'antic temple medieval.



En aquesta planificació s'integraren els dos edificis en un mateix conjunt arquitectònic.

L'església primitiva de Pradell de Sió, que hom suposa d'estil romànic, aparegué per primera vegada esmentada a la documentació el 1172. Va pertànyer a la canònica de Sant Pere d'Àger fins al segle XIX.

El conjunt arquitectònic que formen el castell i l'església de l'Assumpció de Pradell de Sió està ubicat a la part alta d'aquest petit nucli de població. Concretament, forma una illa entre el carrer del Castell a l'oest i al nord, la plaça de l'Església al sud i la plaça de l'Abadia a l'est. La façana meridional, bastida el segle XVIII, unifica i integra estilística i formalment els dos edificis, si bé des del nord s'aprecia bé la diferència funcional de les dues construccions.

El castell o residència senyorial ocupa la part occidental del conjunt, de forma aproximadament quadrada d'uns vint metres de costat, amb l'accés principal a la façana oest i una teulada a tres vessants que desaigua a oest, sud i est. Justament a l'est, una terrassa de forma trapezoïdal (amb la base més ampla al sud, on soluciona la distància entre el palau i l'església amb 5 merlets simples). Aquesta terrassa en forma de falca permet que, a l'est, l'edifici de l'església sigui traçat segons angles rectes, formant un espai rectangular d’ aproximadament deu metres d'amplada per vint metres de llargada, amb la façana principal al sud.

El castell té la façana d'accés encarada a ponent, bastida, com tot el conjunt, amb aparell bastant regular de carreus de gres. Consta de planta baixa, un pis i golfes. La porta principal està emplaçada aproximadament al centre d'aquesta façana, amb arc rebaixat i muntants de carreus de pedra A la planta baixa només s'obren tres petites finestres rectangulars. Al primer pis hi ha tres obertures rectangulars que donen pas a tres balcons, el del centre sense voladís i els laterals amb una llosana de pedra amb la base motllurada. A les golfes s'obren tres petites finestres rectangulars. La façana es completa horitzontalment amb un ràfec a cinc nivells, tres de rajola (recta-obliqua-recta), un de teula i un altre de rajola recta.

La façana principal del conjunt, és la que queda encarada a migdia. L'aparell regular de carreus de gres, com la de la façana d'accés, se superposa aquí a una faixa de quatre o cinc filades de carreus més gruixuts i notablement erosionats que evidencien una fase anterior. Aquest aparell més primitiu s'assenta al sòl geològic. A l'altura del pis noble del castell, en aquesta façana, hi ha dues finestres geminades d'arc trevolat inserit en arc ogival. La part superior se soluciona de la mateixa manera que la façana d'accés, amb un ràfec a 5 nivells. La façana continua amb el mateix aparell regular fins incloure la façana principal de l'església, amb la qual cosa s'evidencia la contemporaneïtat de la construcció d'ambdós edificis. S'hi soluciona la continuïtat, a la zona de la terrassa, a l'altura de les golfes, amb un parapet de 5 merlets rectangulars.

La façana principal de l'església de la Mare de Déu de l'Assumpció assoleix la mateixa alçada que la del castell, amb el mateix coronament amb ràfec a 5 nivells i el campanar a la banda dreta. La porta és senzilla, de pedra amb llinda plana o arc a nivell i motllura arrodonit. A sobre la porta s'hi situa un rosetó de petites dimensions decorat amb el mateix tipus de motllura que la porta. La teulada és a doble vessant amb el carener paral•lel a la façana, la qual cosa permet desaiguar a sud (com la teulada del castell) i a nord. El campanar és de base de planta quadrada, amb quatre obertures, amb arcs de mig punt a les quatre cares i rematat amb una cornisa de pedra decorada amb dentells rectangulars i triangulars. A sobre, la teulada a quatre vessants amb un ràfec a dos nivells de teula i rajola.

L'interior es resol amb cert regust neoclàssic, amb pilastres llises que sostenen una cornisa motllurada que separa les parets verticals de la volta de canó recta que cobreix l'espai interior en sentit longitudinal. A la capçalera, la volta recta dóna lloc a una volta de quadrant d'esfera a la part superior, mentre que sota la cornisa, el pas de l'angle recte al cercle se soluciona amb sengles trompes cilíndriques. Tant aquestes trompes com la volta de quadrant d'esfera estan ornamentades amb petxines, més petites i de color ocre les de les trompes i de color rosat la de la volta. Sota aquesta volta i darrere de l'altar, un baldaquí de quatre columnes estriades amb capitells corintis cobreix una imatge exempta de la Mare de Déu amb els braços alçats cap al cel i dos àngels als seus peus. El baldaquí s'eleva sobre un pedestal de marbre groc i ricament decorat


Fotografia de : http://www.ccnoguera.cat/index.php/la-comarca/bens-culturals-d-interes-local/esglesia-de-la-mare-de-deu-de-l-assumpcio-de-pradell

Quan al topònim evoluciona etimològicament del llatí pratĕllu, diminutiu de pratum, ‘prat’.

Si us agrada feu-ho córrer. El sr. Facebook no està per la divulgació del patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, imagino que des de l’àngel Blau, li han explicat que som una cultura de peatge, i ell també vol endur-se’n la seua part.

No trobava cap esser viu per a preguntar-li on era l’escola abans de la dictadura franquista, sou pregats de fer-nos-en arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , cal trencar un cercle viciós, Lleida té i manté, el dubtós honor de ser una de les províncies catalanes més descurades quan a la documentació del seu patrimoni històric i/o artístic. En matèria de Catàlegs de Patrimoni en línia, a Preixens – com a bona part de la província de Lleida – està tot per a fer.

jueves, 25 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DE L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA SENTIU DE SIÓ, DITA EN ALGUN LLOC DE ‘LA GUARDIOLA’. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia a : http://www.lleida.com/poblacions/la-sentiu-de-sio la capella de la Mare de Déu de la Guardiola

Feu-los saber que a Catalunya, la denominació capella es dona als edificis religiosos situats dins del nucli urbà, i/o als que estan adjacents i/o adscrits a una propietat.

Es denomina com ermita i/o santuari als edificis religiosos situat fora del nucli urbà, i que no estan adjacents i/o adscrits a una propietat.

Patrimoni Gencat, ens diu que l'ermita de la Mare de Déu – no fa cap referència a la Guardiola, imagino que la desaparició de les Caixes d’Estalvi Catalanes, conseqüència directa de l’estultícia i la corrupció de molta gent, ha fet pensar que es millor no parlar d’aquest símbol oi?. Guardiola, té el significat de ‘guàrdia petita’, coses del llatí, i hom pensa que devia ser un lloc de guaita del proper castell àrab de la Sentiu - es començà a construir l'any 1981, en un lloc on temps enrere hi havia hagut una ermita, que fou destruïda durant la guerra civil – eufemisme amb que es vol disfressar la revolta dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco, conta el govern LEGÍTIM de la II República, que portava al REINO DE ESPAÑA novament fins al segle XIX o XVIII -. Això s’ha d’anar recordant, qui per la memòria, per l’ identitat.

L' edifici de l’actual ermita es començava des dels fonaments, i malgrat que les tasques es duien a terme amb l'ajuda de tots els veïns del poble, pensem que algú devia fer el projecte de l’edifici, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com .

Dos dies a l'any la gent del poble puja a l'ermita de forma col•lectiva: el dilluns de Pasqua (primera pasqua) i el 15 d'agost, data en què fou consagrada.

L'ermita de la Mare de déu és una petita capella de planta quadrada, realitzada amb maó i completament arrebossada. A la façana hi ha un porxo amb teulada a doble vesant. A la cara central hi ha un gran arc, per on s'accedeix a l'interior, a través d'una porta de forma rectangular; les bigues són de fusta, la façana és bastant més elevada que les altres parets, al final s'aixeca una petita espadanya amb una campaneta.


Retratava al Josep Olivé Escarré davant de la façana, sota l’atenta vigilància dels mossos d’esquadra


L'interior de l'ermita és molt reduït, tan sols hi ha l'essencial. El retratava des del vidre de la porta, sense flash

No trobava cap esser viu al que preguntar-li on eren les escoles abans de la dictadura franquista, o de la mal dita guerra civil, ens agradarà rebre’n imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Si us agrada feu-ho córrer. El sr. Facebook vol cobrar per divulgar el patrimoni català, algú li ha explicat que som una ‘ cultura de peatge’. Us deixarà compartir-ho unes poques vegades.

miércoles, 24 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT VELL I L’ESCOLA PÚBLICA DE CUBELLS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguim ‘exhumant’, o almenys ho intentem, la memòria històrica dels Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista.

M’explicava l’alcalde de Cubells, el Josep Regué i Montserrat, que l’edifici de l’antic ajuntament situat prop de l’església parroquial de Sant Pere, havia acollit les escoles públiques. L’edifici es va desafectar del seu ús públic, i es va posar a la venda, el comprador volia aixecar un edifici de vivendes en aquest lloc.



Tenia ocasió de retratar-lo perquè la davallada econòmica que es generava amb la pèssima gestió dels governs del PP, que s’ha consolidat amb el coneixement de la intensa corrupció política i econòmica, que ha convertit el REINO DE ESPAÑA en un indret ‘poc aconsellable’ per fer-hi inversions, no ha permès endegar-ne la demolició i donar inici a la nova construcció.

El Pedro Poch que apareix a la finestra quina relació tenia amb l’edifici?. Va ser el promotor? L’autor?.

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquest edifici, de com va arribar a ser la seu de l’ajuntament de Cubells, i fins la data en que acollia les escoles públiques, que funcionen ara, al nou ‘ajuntament, del que també ens agradarà tenir noticia de seu autor.

Rebia un email del Josep Regué i Montserrat, Alcalde de Cubells, en el que em deia ;

El Pedro Poch que apareix a la barana de ferro de l'antic Ajuntament , fa referència al ferrer que va forjar aquella barana.

No hem pogut trobar dades de l'antiguitat del antic ajuntament, i a més a més de les persones grans consultades ningú recorda ni ha sentit parlar mai de que hi hagués cap altra edifici, que hagués servit per ubicar l'ajuntament. De fet quan es va desallotjar definitivament es van trobar documents dels segles XIV i XV i posteriors.


Per descomptat, qualsevol persona i/o entitat, de Catalunya o de la resta del món que ens pugui ajudar en aquesta recerca pot adreçar-nos un email a coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans és sense cap dubte un imperatiu ètic.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES ‘MONGES’ DE CUBELLS. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Seguim ‘exhumant’, o almenys ho intentem, la memòria històrica dels Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista.

M’explicava un veí de Cubells, amb el que coincidia prenent un cafè al restaurant la Llosa de Cubells , que ell havia anat a a l’escola de les monges, que no en recrodaval’Ordre, i que la casa estava dalt de la Vila, a tocar casi de l’església de Santa Maria del Castell de Cubells, i em donava indicacions per trobar l’edifici que lleva d’error és el que podeu veure.


He demanat a les "Germanes de la caritat", ara Congregació de Germanes de la Sagrada Família d'Urgell, dades en el seu cas d’aquesta escola.

També ho faré amb l’Ajuntament de Cubells, com manifestava al seu alcalde Josep Regué i Montserrat, amb el que tenia ocasió de comentar el tema.

Per descomptat, qualsevol persona i/o entitat, de Catalunya o de la resta del món que ens pugui ajudar en aquesta recerca pot adreçar-nos un email a coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans és sense cap dubte un imperatiu ètic.

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE يشعر صهيون

Rebia un encàrrec del Caid جاومي روكي consistent en que retrates l’església advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, situada al lloc on s’aixecava l’antic castell de la يشعر صهيون


Ho feia encantat, de fet tinc un vincle familiar amb aquesta població de la que en altres ocasions n’havia dit quelcom :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/06/la-sentiu-de-sio-o-del-jaume.html

Fet l’encàrrec el Caid جاومي روكي em contesta que Al•là m’ho compensarà, em dono per ben pagat.

El fet d’haver nascut a Qat´a al-gunya , en la seva llengua vol dir ( la terra de les riqueses ), ja és un regal del tot impagable, oi?.

Quan a l'església llegia a patrimoni Gencat ; la primera església parroquial de la Sentiu, d'estil romànic, apareix documentada a la segona meitat del segle XII en una carta del papa Alexandre III del 1165 en què resolia a favor del prior Guillem de la Seu d'Urgell una disputa entre aquest i l'ardiaca Arnau per les primícies de l'ecclesie de Sentiz.

Posteriorment, aquella església de Sancti Michaelis figura mencionada en la relació de la dècima recaptada en la diòcesi d'Urgell dels anys 1279 i 1391.

Al segle XVI el castell de la Sentiu era el centre de la jurisdicció senyorial de la baronia de la Sentiu. Aleshores pertanyia als Meià, dels quals passà als Gilabert, d'origen lleidatà, i després als Lanuza i als Rabassa de Perellós, marquesos de Dosaigües.

En el cadastre de 1716 es referenciava que el castell estava derruït i l'església (dins del recinte castral) en un estat de conservació molt lamentable. El poble de la Sentiu féu una petició a la Reial Audiència per demanar la construcció d'una nova església, petició que fou atesa a finals del segle XVIII. El 22 de juny de 1796 se signà un acord entre el Comú de poble i els seus consenyors jurisdiccionals per tal de cedir la torre quasi derruïda de l'antic castell amb tot l'espai que ocupava i procedir a la reedificació de l'església parroquial. La construcció va ser gestionada per una junta local, anomenada Junta de la Fàbrica de la Parroquial Església, sota la direcció de l'arquitecte Josep Agustoni - del que llevat que presumptament era italià i tenia un germà de nom Pere en desconeixem dades com lloc i data de naixement i traspàs i la UNIVERSITAT que li atorgava el títol, de tot plegat ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com - i amb la participació de Joseph Tarragó, mestre d'obres de Lleida.

Quan a la descripció ens diu ; l'església parroquial de la Sentiu de Sió, dedicada a l’Arcàngel Sant Miquel, està ubicada al cim del turó que ocupa el nucli antic del poble. Anteriorment, en el mateix lloc s'hi alçava el castell d'origen islàmic conquerit a finals del segle XI

Es tracta d'un edifici construït entre finals del segle XVIII i inicis del segle XIX en un estil neoclàssic amb alguns elements barroquitzants. Es tracta d'una església orientada d'est a oest, d'una sola nau amb capelles laterals, amb la capçalera recta i un campanar de torre a la banda esquerra de la façana principal, a ponent. Està feta amb aparell regular de carreus ben escairats de gres lligats amb morter de calç, carreus ben polits a la façana d'accés i combinats amb carreuons simplement desbastats a les façanes laterals. A la façana de llevant i a l'angle sud-est de l'edifici hi te adossats dos immobles, però a la cara de ponent s'obre la plaça de l'Església, lliure d'edificacions de manera que constitueix una talaia natural sobre la vall del riu Sió. A l'extrem oest de la plaça, enfront de la portalada d'accés a l'església, comença el carrer de l'Església, de fort pendent salvat amb esglaons a la part baixa, a tocar de la plaça Major. D'aquesta manera, la façana principal de l'església encimbellada és visible des de la plaça Major, vuitanta metres enllà.

La façana principal te la portalada, d'arc rebaixat motllurat i emmarcada entre dues pilastres llises que sostenen un frontó de perfils curvilinis barroquitzant. En el timpà hi ha una fornícula amb una imatge de sant Miquel. A sobre de la porta hi ha un rosetó de dovelles llises amb una senzilla motllura còncava. La façana es remata amb un frontó clàssic, en el timpà del qual s'obre un senzill òcul. A la banda esquerra de la façana s'eleva el campanar de torre, de planta de base quadrada xamfranada i amb una cornisa motllurada que separa el pis inferior del pis superior, més estret que el gruix de la torre i rematat amb una teulada piramidal. El campanar té quatre obertures d'arc de mig punt a cada pis, si bé l'obertura de llevant del pis inferior es troba tapiada i el seu lloc l'ocupa un rellotge.

La teulada de la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i els ràfecs disposats en tres nivells de maó i teula.

La capçalera és rectangular, amb una única obertura d'arc rebaixat a la part superior del capcer. A la façana nord hi ha un tram de mur amb tres finestres que correspon a les restes de l'antic castell.

L'interior està caracteritzat per una cúpula al centre sostinguda sobre petxines que recolzen sobre pilars, i capelles als laterals. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No tenim dades ‘ objectives’ de la població perquè en el cens del 1857, la Sentiu de Sió, s'agrega a Bellcaire d'Urgell i se'n desagrega novament l’any 1930. El protofeixisme ja feia de les seves al segle XIX.

martes, 23 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DELS SAFAREIGS DE SABADELL. ELS DEL CARRER REINA ELIONOR AL BARRI DE GRÀCIA.

El Josep Olivé Escarré té dissortadament una greu deficiència visual, que li va estar diagnosticada per la Seguretat social del REINO DE ESPAÑA. No té però, cap CERTIFICAT QUE RECONEGUI EL SEU GRAU DE DISCAPACITAT, i no pot per tant aplicar-se cap reducció al seu IRPF. En conseqüència li toca pagar.

Ens adreçàvem a l’Oficina de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya per sol•licitar que se li faci una revisió, i amb el resultat se li lliure el CERTIFICAT.

Més enllà de la pregunta lògica, de perquè l’administració no es comunica la situació dels administrats, i obliga a fer tràmits a persones que tenen 91 anys complerts, advertia que lla susdita oficina havia estat un dels tres safareigs que va projectar Josep Renom i Costa, (Sabadell, Barcelona, 22 de noviembre de 1880 - ibídem, 11 de marzo de 1931) .


Els de barri de Gràcia.

Els del carrer Blasco de Garay, dels que no en trobava cap imatge, sou pregats de fer-nos-la arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

I els de la Creu Alta- aquests darrers són els que es poden qualificar de més modernistes, amb els esgrafiats amb referències vieneses i l’estucat de la façana acolorit.

Els safareigs de la Creu Alta es van construir en uns terrenys que l’Ajuntament adquirí per subhasta l’any 1910. L’augment de la població en el barri de la Creu Alta feu necessària la construcció d'uns safareigs.

El maig de 1913 es va fer l'encàrrec a Josep Renom i Costa, arquitecte municipal, de bastir-hi uns safareigs públics.

L’interior dels safareigs es va malmetre durant el seu abandó . La rehabilitació d'aquest espai, es va dur a terme en el període 2002-2006. Es va restaurat respectant i conservant els elements arquitectònics originals i afegint les comoditats i els serveis necessaris propis d'una biblioteca. Aquestes obres han permès recuperar un equipament patrimonial i alhora donar-li un ús per a la ciutadania.

http://vptmod.blogspot.com.es/2014/04/sabadell-safareig-de-la-creu-alta.html

Miquel Pascual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat, 1849 — Barcelona, Barcelonès, 1916 ), va ser l’autor de l’església de Sant Fèlix de Sabadell (1884), dels safafregis de la Font Nova

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1498

lunes, 22 de mayo de 2017

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ESCOLES DE SANTA SUSANNA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. IN MEMORIAN DE L’ARQUITECTE LLUÍS CORRETGER TORRENT.

El Joan Dalmau Juscafresa, autor del bloc LLOCS DE CATALUNYA, em feia arribar imatges de l'edifici de l'Ajuntament de Santa Susanna , una construcció de la dècada de 1930, en que atès que Santa Susanna és un municipi creat al segle XIX i encara no disposava d'una casa de la vila definitiva, va ser concebut com a ajuntament a la primera planta i escola a la planta baixa, amb dues línies per a nens i nenes a cada banda de l'edifici.

L’autor fou l’arquitecte Lluís Corratger Torrent / CORRETGÉ / CORRETGER , no trobava cap dada del lloc i data de naixement i traspàs de l’arquitecte sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


La descripció tècnica ens diu; edifici de planta rectangular compost per tres cossos, de planta baixa i primer pis. El cos central té l'accés principal mitjançant una portalada flanquejada per unes columnetes i pilars que sostenen una balconada rectangular. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Sota la teulada hi ha una finestra de ventilació de les golfes, en forma d'estrella. Els cossos laterals, totalment simètrics són més baixos que el cos central i la teulada, gairebé plana, és tres vessants. A la part posterior de l'edifici, el cos central acaba amb una exedra formada per un conjunt de columnes que sostenen un balcó semicircular i disposa de grans finestrals amb vista al mar


Trobava una magnifica aportació de Ssom Orígens Memòria‎, en la que em diuen; L’edifici on es troba ubicat actualment l’Ajuntament de Santa Susanna, a la Plaça Catalunya, és obra de l’Arquitecte Lluís Corratger Torrent i va ser encarregat, essent Alcalde en Josep Creus i Gibert, i previ nomenament del Sr. Corratger com a Arquitecte Municipal, a fi d’encabir-hi les oficines municipals més les escoles per a nois i noies. L’obra es va acabar el 23 de setembre de 1937 i van ser batejades amb el nom d’Apel•les Mestres. També hi va començar a funcionar la Biblioteca popular. Malmès pel pas dels anys, els anys 1979-80 l’edifici va ser reformat totalment i es va ampliar el primer pis per ser utilitzat com a dependències municipals, i s’hi va instal•lar també de nou la Biblioteca. L’edifici va complir també la funció d’escola fins que l’any 1985 es va inaugurar l’Escola al Parc del Colomer.

(Butlletí SSOM núm. 21 - Desembre 2014). Us publiquem una imatge de l'edifici original, abans de la reforma de l'any 1980, , de la que ens agradarà tenir noticia del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com .


http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/12/edifici-de-lajuntament-i-escoles.html

GIRONA, ‘COLORS I FLORS’. EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA

Retratava la façana de la Casa de la vila de Girona, patrimoni Gencat ens explica que l'edifici és un conjunt de construccions dispars, d'èpoques i d'estils diferents. A principis segle XX s'enderrocà la façana per construir-hi l'actual de caire eclèctic, a la qual s'hi afegí el balcó monumental, ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquella ‘reforma’ a l’email coneixercercatalunya@gmail.com



En aquest edifici anteriorment hi havia hagut la taula de canvi de la ciutat (segle XVI).

El 1830 s'instal•laren al pati les mesures oficials dels grans, que eren a l'Argenteria des de 1623.

L'edifici es desenvolupa al voltant d'un pati interior on hi ha accés als pisos. La façana de la plaça presenta tres portalades que donen accés a un espai obert o vestíbul amb un ample arc rebaixat. Sembla que segons Josep Maria Marquès i Planagumà (Cruïlles, Baix Empordà, 8 d'octubre de 1939 - Girona, Gironès, 8 de novembre de 2007 ) aquest cos hauria estat construït el 1556. Al primer pis hi ha una ampla balconada moderna, sense valor arquitectònic i el segon nivell balcons més simples, repetits en el tercer. Al patit hi ha una porta dovellada amb guardapols i una casa cisellada amb l'escut de la ciutat a sota.

Conté la sala de sessions reformada el 1917, ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquella ‘reforma’ a l’email coneixercercatalunya@gmail.com

L'escala d'accés als pisos és de 1901, ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquella ‘reforma’ a l’email coneixercercatalunya@gmail.com

El despatx de l'Alcaldia fou restaurat el 1904, ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquella ‘reforma’ a l’email coneixercercatalunya@gmail.com

Costa d’entendre que a Girona, a la ‘Catalunya, catalana’, persisteixen els mateixos mals hàbits que a la ‘Catalunya, castellana&española’, allò del ATADO y MAL ATADO, potser es refereix a això, oi ?.

sábado, 20 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LA CONGREGACIÓ DE LES FILLES DE LA SANTA CASA DE NAZARET DE SANT LLORENÇ DE LA MUGA. ALT EMPORDÀ. GIRONA. CATALUNYA

Rebia un email de la Germana, Maria Dolors Gaja i Jaumeandreu ( Manlleu, 1957 ),
de la Congregació de Missioneres Filles de la Sagrada Família de Nazaret, en el que m’aclaria que va ser aquesta Congregació, denominada aleshores Congregació de Filles de la Santa Casa de Nazaret, les que atenen a la petició de l’Albert Camps i Armet (Figueres, 3 de febrer de 1849 – Barcelona, 1923), venien l’any 1909 a Sant Llorenç de la Muga, a la comarca de l’Alt Empordà, per regentar l'escola per a noies, l’escola romandria oberta des de l’any 1909 a l’any 1920.

http://ca.xn--santllorendelamuga-hvb.cat/guia-del-poble/historia/





Relació de vocacions que es generaven a Sant Llorenç de la Muga :

Antonia Cros
Engracia Cros
Lourdes Costa
Josefina Vila
Leticia Vila
Carmen Casadesús

Vinculades a la casa i/o a les persones esmentades suara :

Maria Àngels Vila , Maria Rosa Garriga, Maria Isabel Garriga

Sant Llorenç de la Muga donarà dues Superiores Generals a la Congregació : Cecilia Cros Gurnés ( Sant Llorenç de la Muga, 16 de febrer de 1902 + Tarana, Lara , Veneçuela. 9 de març de 1.959) i Soledad Cros Gurnés que substituirà a la seva germana, i dirigirà la Congregació en el període 1959/1971.

Imagino que hi ha divergència de noms, perquè en un lloc s’esmenta el nom imposat en el baptisme,i en altre el nom adoptat en entrar en religió.

La Congregació de Filles de la Santa Casa de Nazaret, des de 1950 s’anomena , Missioneres Filles de la Sagrada Família de Nazaret , s’estendrà per altres llocs de Catalunya, i anys a venir ho farà per la resta del món:

http://www.nazaret.org/es/quienes-somos/historia/fechs-destacadas.html

L’any 1896 s’obre l’escola de Sant Joan de Vilatorrada

L’any1898 l’escola Nostra Senyora dels Àngels a Barcelona

L’any 1909 la de Sant Llorenç de la Muga

L’any1926 l’escola Montserrat a Vallvidrera

L’any 1929 l’escola Núria a Sant Gervasi.

L’any 1932 l’escola Sant Josep a Esplugues de Llobregat

Ens agradarà rebre imatges de tots aquests edificis i àdhuc dades de la seva història a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA MONSERRAT DE LA CONGREGACIÓ DE FILLES DE LA SAGRADA FAMILIA DE NAZARET, ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. BARCELONA

La recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, abasta tant als públics, com als privats, i als confessionals – de qualsevol religió - ; topava però, amb un fet incontrovertible:

a) l’església catòlica anterior al conflicte bèl•lic havia estat un dels màxims agents, o fins el que més havia treballat en benefici de l’educació de les classes populars.

b) L’església catòlica coetània de la dictadura franquista, esdevé contràriament, el màxim divulgador de les doctrines feixistes, fins al punt d’atorgar al sàtrapa el tractament de semidéu i passejar-lo sota pal•li.

Altres confessions religioses havien treballat també en benefici de l’educació abans de la dictadura, la dictadura però, farà una política obstruccionista en ‘benefici’ dels prelats catòlics afins, i en clar perjudici del desenvolupament futur del catolicisme com avui és dissortadament constatable.

http://revistas.um.es/analeshc/article/view/56371/54331

Segons les dades de la Congregació el Col•legi Montserrat es posava en marxa l ’any1926 a Vallvidrera, ens agradarà rebre imatges del lloc i/o almenys tenir-ne constància

La Vanguardia del dimarts 14.05.1929 recull :

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1929/05/14/pagina-12/33229197/pdf.html?search=Santiago%20Julia%20y%20su%20bella%20esposa%20do%C3%B1a%20Dolores%20Sansalvador,

En la tarde del domingo 12 de Mayo de 1929 se verificó la inauguración del nuevo colegio que la comunidad de religiosas de la Sagrada Familia ha instalado en el edificio del «Ideal Pavillón», sito en la montaña de Vallvidrera.
Asistió al acto nuestro prelado, doctor Miralles, quién bendijo el colegio y entronizó en el mismo con toda solemnidad el Sagrado Corazón de Jesús.


Entre las "distinguidas personas, que concurrieron a la inauguración figuraban don Santiago Julia y su bella esposa doña Dolores Sansalvador, el alcalde, cabo de somatenes y personalidades de la colonia de Vallvidrera, y numerosas niñas con su» respectivas familias de los colegios a cargo de la misma comunidad religiosa.

L’arquitecte Antoni Coll i Fort (Barcelona, 1878 - 1958), va ser l’autor de l’edifici, el promotor don Pablo SanSalvador, del que ens agradarà aclarir el cognom matern i el lloc i data de naixement i traspàs.

Colegio Montserrat, situado junto a la estación del pie del funicular de Vallividrera, en el mismo edificio que ocupaba el Colegio Internacional Protestante.


Teniu dades d'aquest COLEGIO INTERNACIONAL PROTESTANTE ?.

QUAN ES VA FER ?

QUI EN VA SER L'AUTOR
?

QUAN I PERQUE EN MARXAVEN ELS PROMOTORS?.

http://www.cmontserrat.org/el-colegio/

Llegia que abans de la dictadura franquista la Congregació de Filles de la Santa Casa de Nazaret habia fet lees següents fundacions :

L’any 1896 s’obre l’escola de Sant Joan de Vilatorrada

L’any1898 l’escola Nostra Senyora dels Àngels a Barcelona

L’any 1909 la de Sant Llorenç de la Muga

L’any1926 l’escola Montserrat a Vallvidrera

L’any 1929 l’escola Núria a Sant Gervasi.

L’any 1932 l’escola Sant Josep a Esplugues de Llobregat

Ens agradarà rebre imatges i/o dades d’aquests edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans la divulgació de patrimoni històric i/o artístic de Catalunya és un imperatiu ètic.

viernes, 19 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DE PUELLES I LA SEVA ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. AGRAMUNT. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Les Puelles és un poble agregat al municipi d'Agramunt, a la comarca de l'Urgell, va ser municipi fins a l’any 1857 moment en què es va crear el municipi de la Donzell, conjuntament amb les poblacions veïnes de Donzell d'Urgell, Montclar d'Urgell i Rocabertí de Sant Salvador, l’any 1970 totes les poblacions del municipi de la Donzell van passar a formar part del municipi d'Agramunt.

La seva ESGLÉSIA DE SANT DOMÈNEC datada l’any 1862, no apareix com a monument a :
https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_d%27Agramunt

Atès que la wikipedia és una eina ‘privada’ aquesta omissió és una ‘pecat venial’.

No sabia veure-la però al Catàleg de Bens d’Agramunt :
http://agramunt.ddl.net/fotos/agramunt//Urbanisme/Peu_proteccio-Bens/pe_agramunt_aprovacio_provisional.pdf
I, tractant-se d’una Administració Pública Catalana, la omissió aquí, cal considerar-la pecat mortal.

Si no posen l’església, sembla fins lògic que no facin esment de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, oi?.

L’actual ocupant de la casa, un veí de Terrassa, m’explicava que la primera casa era la de la mestra i la segona l’escola pròpiament dita.


L’Ajuntament d’Agramunt ‘oblidava’ l’escola de la Donzell d’Urgell, la de Montclar, i fins l’existència de Sant Salvador de Rocabertí.

Quan mirava ‘els colors politics’ dels que remenen les cireres al consistori d’Agramunt, no entenia com s’havien pogut produir aquestes ‘omissions’.


Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de l’església de Sant Domènec de les Puelles, al terme d’Agramunt , a la comarca de l’Urgell, a la província de Lleida, a la nació màrtir de Catalunya.

El fet que també Tàrrega ‘pateixi’ aquesta mena de lapsus, és motiu de gran intranquil•litat per als que ens estimen Catalunya :
http://relatsencatala.cat/relat/escoles-publiques-anteriors-a-la-dictadura-franquista-la-figuerosa-tarrega-lurgell-lleida-catalunya/1054161


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , per als catalans el patrimoni històric i/o artístic, la seva conservació i la seva difusió, son alhora que un imperatiu ètic, un element estratègic en la nostra lluita per la llibertat.

jueves, 18 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE BELLVER ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. VILOBÍ DEL PENEDÈS.

Rebia un email del Pere Cuscó Pi amb la imatge de l’edifici de les escoles i casa dels mestres a Bellver, al terme de Vilobí del Penedès.


Demanava informació de l’autoria al Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , que em constatava, l’arquitecte Enric Matas Ramis ( 1887 + 1956 ), als anys 1932-33

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/enric-matas-ramis

La noticia apareixia a :

La Vanguardia ; Edición del jueves, 22 septiembre 1932, página 7

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1932/09/22/pagina-7/33190858/pdf.html

SUBVENCIÓN PARA CONSTRUIR DOS ESCUELAS.

En el expediente incoado por don Julián Vidal Olivella y don Ramón Ferret Via, en nombre propio y en representación de varios vecinos del barrio de Vellvé, Ayuntamiento de Viloví de] Panadas (Barcelona), solicitando una subvención de veinte mil pesetas para construir en el expresado barrio dos escuelas unitarias (niños y niñas) y viviendas para los Maestros, con arreglo al proyecto formado por el arquitecto don Enrique Matas Ramis( 1887 + 1956 ); se ha resuelto lo siguiente:

Primero. — Que se apruebo el' proyecto redactado por el arquitecto don Enrique Matas Ramis para la construcción en el barrio de Vellvé, Ayuntamiento de Viloví del Panadés (Barcelona), de un edificio con destino a dos Escuelas unitarias (niños y niñas) y viviendas1 para los maestros; y

Segundo. — Que se conceda, en principio, a don Julián Vidal Olivella y don Ramón Férret Via la subvención de veinte mil pesetas, que se abonará después de terminadas las obras y realizadas las visitas de inspección que previene el artículo 13 del Decreto de 10 de julio de 1928


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, com ho ha fet el Pere Cuscó Pi , fent-nos seguir imatges i/o dades dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

M'explicava el Pere Cusco Pi, que l' edifici de l’ escola de Bellver (Vilobi del Penedès) anomenada Carles Pi i Sunyer, existeix encara, transformada però, com habitatges; cal ressaltar que foren inaugurades pel president Francesc Macià Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933) l’1 Octubre de 1933.


Els catalans tenim un especial deure ètic en recuperar la memòria històrica.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE COSCÓ ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. OLIOLA. LA NOGUERA. CATALUNYA

Retratava l’edifici de l’escola pública de Coscó, al terme d’Oliola, a la comarca de la Noguera, al cor del ‘ forat negre’.


M’explicaven que hi anaven la quitxalla de Renan, de les masies de Castellblanc, dels Arquells, ....,

Potser hi havia escola a Claret i/o a Meravella?.

El sostre demogràfic s’Oliola s’assolia al dens de 1857 amb 999 persones, que es reduïen a 748 al cens de 1930, i a 220 al tancament de l’any 2016.

Llegia a :
http://www.ccnoguera.cat/oliola/images/02.InformedeSostenibilitatAmbiental.pdf

El municipi d’Oliola, i per tant, tampoc les àrees d’actuació, no es troba inclòs en cap Espai d’Interès Geològic ni en cap zona humida inventariada. Tampoc hi ha presència d’arbres monumentals a la zona. Per contra al municipi d’Oliola es troben catalogats sis béns culturals d’interès nacional (BCIN). Aquests són: el Castell d’Oliola, la Torre del Caragol, la masia fortificada de Castellblanc, l’església de Sant Tirs, l’església parroquial de Santa Maria de Coscó i Castellnou del gos.

Cap esment de :

Santa Magdalena dels Arquells, Romànic XI-XII, XIV-XV, XVIII. Pendent de públicació

Sant Joan de Mas Trilla

Església de Sant Antoni Abat de Renan. Pendent de publicació

Església de la Mare de Déu del Pilar de Canosa

Santa Magdalena de Maravella

Església de Santa Maria de Plandogau

Que recull https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Noguera#Oliola

I res de res de :

Ermita de Sagrat Cor d’Oliola.

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME DE CLARET. OLIOLA. LA NOGUERA. LLEIDA


Sant Martí del Mas Belasc. Oliola. Pendent de publicació

Sant Ramon Nonat del Mas Vell. Claret Pendent de publicació

Corpus Chistri de Mas Boera. Sense culte En demananaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

Sant Amanç. Claret. en runes En demananaré imatges al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

Per descomptat els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, com les escoles d’Oliola i de Coscó no mereixen cap interès.

Oliola adquiria una minsa notorietat per la inhabilitació del seu alcalde :
http://www.lainformacion.com/politica/autoridades-locales/ratificada-la-inhabilitacion-del-alcalde-de-oliola-lleida-por-inflar-el-censo-electoral_NuqDpc7f5z0TtSkrvhubJ/

En la recerca del patrimoni històric espero comptar a l’email coneixercatalunya@gmail.com amb la col•laboració dels oliolencs i de qualsevol persona i/ o entitat que pugui ajudar-nos.

Catalunya us ho agrairà.

martes, 16 de mayo de 2017

ESGLÉSIA DE SANT LLUC EVANGELISTA. EL CASTRUM DELS MANAIES. GIRONA. COLORS I FLORS.

Girona és un d’aquells indrets on cal tornar regularment.

En ocasió del GIRONA, COLORS I FLORS 2017, visitàvem l’interior de l’església de Sant Lluc Evangelista on no havíem pogut accedir l’any 2016

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/06/esglesia-de-sant-lluc-evangelista-girona.html





Malgrat ser dilluns 15.05.2017 Girona estava plena de visitants, tants, tants, tants, que hom entenc que caldrà posar-hi un límit, perquè els recursos logístics, tècnics i humans, tene n un ‘sostre de vidre’ que comença a presentar esquerdes serioses. El major risc de GIRONA, COLORS I FLORS, en els anys immediats és morir d’èxit.

Quan a l’església de Sant Lluc Evangelista, el ‘Castrum’ dels Manaies, podeu llegir :
http://www.pedresdegirona.com/separata_castrum_1.htm

Qualsevol època de l’any és bona per arribar-vos fins a Girona, la prudència més elemental recomana justament evitar-ho quan la Ciutat està curulla de visitants. La ciutat té un seriós problema amb els vehicles, tant pel que fa a la seva circulació, com al seu aparcament; els serveis NO ESTAN dimensionats per respondre a una tant excepcional demanda com la que genera GIRONA, COLORS i FLORS, això comporta alhora que un augment dels preus un clar empitjorament dels serveis.

Desconec quin és el ‘sostre’ de la Ciutat, i com s’ha de gestionar l’afluència de visitants/turistes, com el ‘problema’ és comú a d’altres llocs de món, potser fora interessant comprovar com ho resolen i/o intenten resoldre-ho en altres llocs,oi?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 14 de mayo de 2017

QUE EN SABEU DEL PROMOTOR DE LA DITA CASA CAÑAS I MANÉ?. VILAFRANCA DEL PENEDÈS

Patrimoni Gencat ens diu ; pel Carrer de la Palma, la façana presenta una composició simètrica dels pisos superiors, mentre que la planta baixa té el portal d'accés desplaçat a la dreta. En la planta principal hi ha un balcó corregut amb barana de ferro forjat que ocupa tota l'amplada de la façana, amb dues obertures adintellades coronades per frontons circulars. A la planta superior hi ha dues obertures adintellades amb un ampit que sobresurt de la façana. El parament de la façana és llis i està coronada amb una cornisa sustentada per modillons.



A la pàgina de l’Ajuntament diu; a la façana del carrer de la Palma, construïda l'any 1916, Antonio Pons i Domínguez (1/1/1884-1/11/1978) fa gala d'un especial eclecticisme, projectant una façana amb elements propis del repertori noucentista, orles, balustres, boles de coronament, etc

Ens agradarà tenir noticia del promotor, nom propi, lloc i data de naixement i traspàs a l’email

coneixercatalunya@gmail.com , als països ‘civilitzats’ aquesta informació està SEMPRE inclosa en qualsevol fitxa informativa.

sábado, 13 de mayo de 2017

QUE EN SABEU DELS EDIFICIS ESCOLARS A VILAFRANCA DEL PENEDÈS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Al cens de l’any 1930, el darrer abans de la dictadura franquista, constaven censades as Vilafranca del Penedès, 9.822 persones, considerant que en aquella època l’esperança de vida estava per sota dels 60 anys, podem suposar que almenys 3274 veïns estaven en edat escolar.

Costa d’empassar que únicament hi haguessin les escoles que s’esmenten a continuació :

http://stjosep.com/escola2/

Vedruna – El Carme
C. Santa Joaquima, 1
08770 Sant Sadurní d’Anoia
Telèfon: 93 891 04 18
Correu electrònic: a8027353@xtec.cat | escola@elcarme.cat

www.vilafranca.manyanet.org

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/08/la-capella-de-la-marededeu-del-carme.html

Necessitem imatges i dades de les escoles publiques de l’època, sou pregats de fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Trobava al Mapa de Patrimoni de Vilafranca del Penedès :

Antic Hospital Comarcal i Claustre / Residència del Convent de Sant Francesc

L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital.

Casa Torrents i Miret

Aquest edifici està ubicat en el recinte que ocupava el castell de Vilafranca. Era l'antiga residència dels Barons de Rocafort.

L'any 1870 es fan importants obres de reforma que dividiren l'edifici en diversos habitatges. L'any 1899 es presenta una sol·licitud d'obres i reforma del cos de planta baixa i terrat que fan cantonada, propietat d'en Pere Torrents i Miret, segons projecte de l'arquitecte Santiago Güell i Grau. A principis de segle XX, s'hi instal·la una escola.

No trobava a la Xarxa cap treball sobre les escoles, públiques, privades i confessionals a Vilafranca del Penedès, abans de la dictadura franquista, està però, fora de tot dubte que els vilafranquins sabien llegir i escriure, molt abans d’aquella infausta època.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, pensem que amb les publicades a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Tot just en tenim un terç, ens cal la col·laboració de TOTS ELS CATALANS.

viernes, 12 de mayo de 2017

IN MEMORIAM DEL LLUIS MATEU LAPORTA. ( Barcelona, 1854 + Sant Esteve de Castellar, 29.01.1905)

En ocasió de les obres de condicionament i neteja del campanar de Sant Esteve de Castellar del Vallès, fèiem recerca del Lluis Mateu Laporta ( Barcelona, 1854 + Sant Esteve de Castellar, 29.01.1905 , dades facilitades pel Registre Civil ) no tenia la mateixa fortuna a l’Arxiu Municipal pel que fa a comprovar fefaentment la seva condició d’agutzil.


La pintura del Lluis Mateu Laporta recull encara la casa rectoral situada a continuació de l’absis de l’església gòtica, sabem gracies a ‘excel•lent treball del Manuel Navas Ortiz,


que l’Emilia Carles Tolrà, comprava el 24 d’abril de 1885 l’edifici de l’actual Rectoria, això ens fa pensar que fins aquella data, el rector vivia a l’edifici situat a l’esquerra de la pintura, i que devia ser enderrocat per a fer l’església actual.


Quan a la torre actual , defensava que és possiblement la mateixa que tenia l’església barroca, i trobava un documentat treball de l’Esteve Prat Paz, en el que sosté que fins podria ser el darrer testimoni de l’església de Sant Iscle i Santa Victòria.

Sabem del Lluis Mateu Laporta que arribava a Sant Esteve de Castellar – l’actual denominació es ‘creava’ en ocasió de la divisió comarcal de Catalunya per part de la Generalitat durant el breu miratge de llibertat i democràcia que va suposar la II Republicà - per treballar com a daurador a l’església neogòtica, aquí va conèixer a la Josefa Romeu Rius amb la que es va d’esposar, i amb la que va tenir bessonada, la Caterina i la Dolors – que no serien viables - , i al Francisco Mateu Romeu, que al ensems va contraure matrimoni amb Maria Riera Pla; d’aquesta unió van néixer l’Angelina i l’Antonia. L’Angelina Mateu Riera va d’esposar-se amb l’Emili Bernadet Domènech i va ser el fill d’aquests Antonio Bernadet Mateu qui va trobar i restaurar l’obra del seu besavi. En aquesta tasca va tenir la col•laboració del Pere Costa Galceran i del seu fill el pintor Antoni Costa Mateu ( Sant Esteve de Castellar, 5 de març de 1928 )

Pel que fa a la reproducció del quadre cal agrair la tasca del Joan Pinyot Garròs, i la del Josep Vidal Masó en la recuperació de les imatges fotogràfiques.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com