jueves, 16 de marzo de 2017

IN MEMORIAM. FONT D' EN MASCORT i FONT D' EN PLAJA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET

El Joan Dalmau Juscafresa em feia arribar fotografies de la Font d’en Mascort, de la que trobava a la pàgina 229 de 480 de :
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

La font d’en Mascort és la nord-est del Mas Mascort, en una amplia i extensa fondalada del curs mitjà de la riera de Llafranc. Raja al peu d’un alt marge de l’esquerre. Ha esta modernament arranjada amb mur de “pedra de Tamariu” i una certa decoració kitsch. Hi ha un arc apuntat, uns bancs ja destruïts, rajoles policromes. A l’entorn hi ha restes d’estructures antigues, com el camí amb mur de contenció, a l’altre costat de la riera. Una mica aigües avall la fondalada s’eixampla i crea un ampli prat plantat de pollancres. També a la riba esquerra, sota d’una penya de granit, hi ha restes de construcció de pedra i morter per contenir l’aigua d’un petit torrent. Hi ha vestigis del mur de presa, destruït, que tenia decoració d’un antic enjardinament; al costat més conservada hi ha una bassa o viver de murs enlluïts que s’omplia per mitjà d’un canaló. El Mas Mascort és situat a l’altre costat de la riera, sobre el fondal. La casa és de dues plantes i tres crugies. Molt mal reformada.


La font d’en Mascort i el seu entorn els arranjà al propietari del Mas Mascort pels anys 1960.


Prop de la font d’en Mascort hi predominen les alzines i pollancres. Aquests darrers formen un conjunt notable més avall, a l’esplanada o prat on també hi ha d’altres d’enjardinament- dues magnòlies i arbres plantats més recentment.

Cal destacar-hi el pi pinyoner del Mas Mascort, un dels més grans del terme. Bona part d’aquests espais del llit de la riera han estat privatitzats.

http://pandora.palafrugell.cat/pdf.raw?query=id:0000054121&page=9&lang=ca&view=premsa

La font d’En Plaja, a la mateixa contrada, més aigües avall, separada uns 150 metres. és completament abandonada i envaïda per bardisses, fins al punt que es fa difícil localitzar-la. Al costat mateix d’un vell camí que portava a Sant Sebastià, hi ha la caseta adossada al marge. Té volta de maó i un banc d’obra; al fons hi ha l’obertura de la mina en un mur decorat amb una mena de mosaic rústec fet amb pedres poroses blanques i una franja negra feta amb rebuig de forn. La façana de la caseta- ara invisible exteriorment a causa de la vegetació- té una espitllera a cada costat de la porta i u òcul a sobre. La front brolla a l’exterior, a poques passes, en un mur de pedra i morter, al mateix marge, sobre un bassi de pedra. Al costat hi ha una bassa o safareig d’obra, ara cobert completament de mates. La vegetació de la fondalada és interessant i força singular.

El Senyor creixia en edat i saviesa, les poblacions dissortadament no segueixen aquestes pautes de creixement ,oi?.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada