http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=bOADELLA&page=3&pos=22
Un fenomen social ben palès a moltes poblacions de l'Alt Empordà a partir de la segona meitat del segle XIX és la creació de societats de beneficència. Aquestes tenien, entre d'altres funcions, la finalitat d'ajudar econòmicament als socis que per alguna raó es quedaven desprotegits i en situació precària. Amb el temps aquestes societats varen esdevenir centres de reunió local i promotores de múltiples activitats lúdiques i culturals. La disposició d'un local on desenvolupar totes aquestes tasques va portar a la construcció d'uns peculiars edificis dels quals l'arquitecte Josep Azemar i Pont (Figueres, 1862 - Barcelona, 1914) arquitecte municipal de Figueres entre els anys 1899 i 1914, es va convertir en un dels principals dissenyadors.
L'embrió de la societat de Boadella es gesta el febrer de 1868 quan en una reunió a l'Ajuntament es crea una junta per ajudar als més necessitats del poble. Aquesta junta dóna al nom de Societat de Socors Mutus La Caritat i presenta els seus primer estatuts l'any 1906.
La seu de la societat era a la rectoria, l'any 1913 però, es planteja a l'Ajuntament la possibilitat de construir un edifici en terreny públic. Aquesta iniciativa no va prosperar i l'any següent es decideix comprar l'antic trull de Can Juncà i un terreny annex al carrer del Ginebre per construir la seu de la societat. En l'edifici, a més de les reunions, es varen celebrar festes majors i tot tipus d'esdeveniments. Comptava amb sala de ball i cafè per a tots els veïns del poble.
Patrimoni Gencat el descriu així; edifici aïllat de planta rectangular amb la coberta de teula de dues vessants i distribuït en una sola planta. Totes les obertures de l'edifici són d'arc rebaixat, amb els emmarcaments bastits amb maons i les claus destacades. La façana principal, orientada al carrer Ginebre, presenta tres portals d'accés a l'interior decorats amb frontons triangulars motllurats, a la part superior. Alternats entre els portals hi ha dos grans finestrals. La façana està rematada amb una senzilla motllura horitzontal i un ràfec dentellat. A la part inferior del parament hi ha un sòcol de pedra delimitat per una cornisa de maons. A la façana de ponent hi ha tres finestrals i el mateix tipus de sòcol a la part inferior. Adossat a la façana posterior hi ha les restes d'un altre cos estructural, actualment enrunat, tot i que conserva el portal rebaixat de maons per accedir-hi.
La construcció està arrebossada i pintada de groc.
L'any 1988 va quedar dissolta la Societat i l'edifici va passar a mans de l'Ajuntament.
La ‘dissolució’ té una explicació ‘políticament correcta’ , la ‘democraciola’ hereva de la dictadura franquista, feia innecessàries les societats de beneficència ; el padró municipal ens diu que els cens superarà els 500 veïns fins al de l’any 1940 – el primer de la dictadura franquista – des d’aleshores la disminució ha estat constant fins al 266 habitants que consten a desembre de 2016.
El sistema públic de salut a Catalunya està MOLT malmès, fet que cal agrair al PP, i particularment al Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 de abril de 1950), i al Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964), que es ventaven del ‘èxit’. Catalunya té el major nombre de contractes amb la sanitat privada, el major nombre d’autopistes de peatge, el major nombre d’incidències ferroviàries en els trens del ‘estat’, qui no vulgui veure la relació causa / efecte, millor que s’ho faci mirar per la medecina privada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario