domingo, 15 de enero de 2017

MAS BELL-LLOC DE CANTALLOPS. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA. CATALUNYA

El Joan Dalmau Juscafresa, publica una esplèndida fotografia del mas Bell-lloc, al terme de Cantallops, a l’Empordà sobirà.


Patrimoni Gencat situa l’edifici cronològicament als segles XVIII - // XX , i el descriu així; edifici situat a la carretera que porta des de Cantallops a Capmany. Aquest és un gran mas de planta baixa i dos pisos de planta rectangular. Un dels elements més significatius és la torre circular que trobem adossada en un costat de l'edifici. Aquesta torre, té paredat de pedra, és de planta baixa i tres pisos i cadascun d'aquests compta amb un obertura diferent de la resta de pisos. A la part superior trobem merlets de tipus defensiu. Aquests merlets també apareixen a la part superior de la casa. Aquesta, tot i haver estat arrebossada la façana, manté els principals elements decoratius, som són els guardapols de les finestres, l'escut al centre de la part superior de la construcció, o la testera esglaonada del pis superior.

A : http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Cantallops&page=2&pos=12

Defensen que és un edifici ‘Medieval’ dels Segles XIII-XIV

Pobles de Catalunya
defensa que és del període 1888-1910

I en fa la següent descripció; una majestuosa torre cilíndrica, amb merlets i finestres goticistes, és l'element més emblemàtic d'aquest mas, aïllat entre Cantallops i Capmany, al costat de la riera de Torrelles, i reconstruït cap al tombant del segle XIX al XX. Les façanes de la casa abunden també amb elements neogòtics, com les finestres coronelles trigeminades o els guardapols amb mènsules.

El mes de gener de 1939, al final de la Guerra Civil, aquest mas va hostatjar diversos funcionaris de la Generalitat republicana i del Parlament de Catalunya, entre els quals el seu president Antoni Rovira i Virgili.

Prop de la casa hi havia hagut el monestir de monges agustinianes de Sant Bartomeu de Bell-lloc, documentat des de 1207 i abandonat el 1391, quan la comunitat es va traslladar a Peralada. Encara es poden veure algunes restes dels fonaments de l'absis.

Us recomano la lectura de ‘ El monestir medieval de Sant Bartomeu de Bell-lloc (Cantallops - Alt Empordà)’, de LLUÍS SERRANO i JIMÉNEZ http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/view/93449/165078

A la pàgina de l’ajuntament llegim ; És un gran casal molt reformat i embellit a principis del segle XX, o finals del XIX.

Fou una reforma de gust modernista.

Cap dada ni del promotor, ni de l’autor d’aquesta reforma, fet que malgrat ser habitual al REINO DE ESPAÑA, és del tot inhabitual als ‘països civilitzats’, i crida força l’atenció en aquestes terres que es venten de ser ‘les més catalanes de Catalunya’. Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com els noms i cognoms i el lloc i data de naixement i traspàs del almenys del promotor i de l’autor del edifici, saber un xic més de la història de la casa, ja fora per a nota.

Dèiem a : http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/05/can-feu-i-els-castells-aixecats-laire.html

A Catalunya en aquell període se’n van aixecar força d’aquesta mena edificis que volien donar únicament testimoni de la ‘fortalesa econòmica’ dels seus propietaris. Alguns com el d’Arenys de Munt, serveixen de rerefons als serials de la televisió, altres com el de Jaumar a Cabrils, o aquest mateix de Sabadell, han acabat convertint-se en un ‘regal enverinat’ per als Ajuntaments, que es veuen obligats a triar entre mantenir pedres o persones, i dissortadament trien en ocasions la primera opció.

Li trobava una extraordinària s’embanca amb la Torre Salbana, al terme de Santa Coloma de Cervelló, al Llobregat jussà.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/10/la-torre-salbana-o-salvana-santa-coloma.html

Quan al topònim ens diu el diccionari català valència balear ; Etim.: compost de l'imperatiu de cantar i del substantiu llops: canta-llops. En un document de la l'Hérault de l'any 804 ja surt com a nom de lloc Cantalupis («terra de Cantalupis»): cfr. Meyer-Lübke Gramm. ii, 547. El nom del poble empordanès Cantallops apareix en els documents llatins de l'edat mitjana amb les formes Cantalupis (a. 944, 1362), Cantalupus (a. 982) i Cantaluporum (a. 1246).

Hi ha almenys un altre Cantallops a la comarca del Penedès sobirà.

Ens calen imatges i dades de l’autor del edifici de l’ ESCOLA DE CANTALLOPS / AJUNTAMENT anterior a la dictadura franquista.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada