A la pàgina de l’Ajuntament trobava; Sant Martí de Collfred, és un temple romànic amb unes característiques ben singulars per la seva ubicació.
Està format per una sola nau amb absis rodó i amida 5,55 x 15,90 metres,corresponent la seva construcció al segle XI.
L’any 1860 es va reformar l’església obrint l’entrada actual a ponent i construint una capella al nord que havia estat dedicada a la Mare de Déu del Roser i on actualment s’hi venera Sant Sebastià, el qual, com a Anya i Vernet fou votat per la pesta. En aquesta època es va tapiar la porta original situada al costat meridional on, probablement i com a conseqüència de coincidir amb els temps en que es van prohibir els enterraments a l’interior de les esglésies, es construí el cementiri.
En aquesta mateixa paret, prop de l’altar, hi ha una altra obertura tapiada de la qual es diu que era l’accés pels taüts al fossar.
A l’interior hi trobem les imatges de Sant Martí, patró del poble, presidint l’altar major i Sant Sebastià, com hem esmentat, encapçalant l’antiga capella del Roser. Una petita imatge de la pròpia Mare de Déu del Roser, regalada per la família Maluquer quan habitaven la Peixera, i la Mare de Déu dels Dolors en una petita capelleta formada per l’arc tapiat de l’antiga porta d’entrada a l’església, completen la iconografia d’aquesta església.
El motiu més característic però, el trobem a l’exterior, concretament a l’absis, en les mènsules que sostenen les bigues de fusta que suporten la teulada.
Aquests elements estan formats per cinc rodets, excepte en la que comparteix eix amb la finestra de l’absis que en té sis. En gairebé tots els rodets que tanquen el grup de cada mènsula, a més de tenir un diàmetre més gran, hi veiem esculpit a banda i banda un sexifoli, icona copiosament abundant en els gravats als edificis religiosos i civils de la nostra comarca. Aquest signe que simbolitza el cel, també el trobem dibuixat de forma més escadussera a la pica beneital a l’interior de l’església.
La utilització d’aquesta forma del suport que subjecta la teulada no és pròpia de l’arquitectura del romànic català, es correspon a estils que es poden observar a diverses esglésies castellano-lleoneses dels segles X i XI. Una raresa que dóna entitat a l’església de Sant Martí de Collfred.
Les darreres reformes es varen fer entre els anys 1990 i 1991, quan es va tirar l’envà que tapava l’absis i es llevà l’arrebossat que cobria les parets, tot i que en alguns casos es va haver de deixar, donat que la pedra que aflorava era petita i amb l’acció del descrostament es descomponia el mur.
Com a tots els pobles de la comarca, a Collfred, a l’any 1964, s’hi celebraren les Santes Missions i ens ho testimonia una creu de fusta i una fotografia emmarcada disposada sobre l’altar de la capella del Roser .
L’església de Collfred, acabada la guerra, també va tenir la seva campana de bomba d’aviació. Aquesta campana correspon al tipus de bomba SD-50, és a dir, les de 50 kg anomenades antipersones. És, doncs, una campana de les petites, amb la peculiaritat que, a diferència de les altres, en aquesta, a l’hora d’adobar-la per convertir-la en campana, s’hi va conservar part del cos del projectil, el que li dóna un aspecte allargassat. A la base del tub que prolonga del cap de la bomba hom hi observa una obertura que es correspon a l’orifici on anava disposada l’espoleta elèctrica, la qual feia esclatar l’artefacte. Sembla doncs, que aquesta va ser una bomba que no va esclatar.
A principis de la dècada de 1960 es va construir una escola al davant mateix de l’església de Sant Martí de Collfred, que va ten ir una vida molt breu, ja que fou tancada la dècada següent , la quitxalla amb la concentració escolar que es va fer a Artesa de Segre, anava als local d’aquela població, conegut ara com les "Escoles Velles".
L'associació Amics de Collfred va rehabilitar l’edifici com a local social l’any 2010.
http://lapalanca.cat/pdfs/10novembre.pdf
M’explica que a Collfred, abans de que s’aixequés aquell edifici escolar, la quitxalla anava al “estudi" , que es feia en una casa que avui dia es coneix com a Cal Mariano Vell.
Ens agradarà tenir informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui va ser el mestre d’bres i/o arquitecte de l’edifici escolar, ara local social, i almenys una imatge del “estudi" de Collfred.
No hay comentarios:
Publicar un comentario