sábado, 7 de enero de 2017

CASTELL I ESGLÉSIA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SERRA DE DARÓ. EMPORDÀ JUSSÀ. GIRONA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, accedíem al veïnat de Sant Iscle i Santa Victòria d'Empordà, al terme de Serra de Daró , volíem recollir testimonis de l'antiga fortificació ara que encara és possible, ja sabeu que tot el que té relació amb el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya, està a la cua de ‘ les ‘urgències administratives’, es conserven fragments de muralla i les restes de dues torres cilíndriques, a més dels murs de fortificació de l'església. El tram de muralla es troba darrera l'absis de l'església, i actualment serveix de mur de contenció.

Conserva les espitlleres i és fet amb pedres irregulars. Una de les dues torres conservades es troba en part amagada per una masia del nucli; és de planta circular i té uns quatre metres d´alçària. Tanmateix, l'element més remarcable pel seu bon estat de conservació és la torre cilíndrica que configura la imatge característica de Sant Iscle. Situada en l'era d´un mas, té uns 12 metres d'alt, restes d'espitlleres i carreus ben escairats i en disposició regular.


El castell de Sant Iscle i Santa Victòria apareix documentat des del segle XIII, com a propietat dels comtes d´Empúries. El segle XV va passar a mans de la família Margarit i posteriorment als Senesterra.

No em sabien donar raó del lloc on estaven les escoles abans de la dictadura franquista.

A Catalunya els sacerdots parroquials – especialment als disseminats Agrícolas - s’ocupaven d’impartir les primeres lletres als infants, aquesta tasca els facilitava alhora la formació catequètica. Fins a dades molt recents – avui la practica religiosa està sota mínims - es designava com ‘escola’ a la persona – habitualment jove - que ajudava a l’altar, al sacerdot en les celebracions litúrgiques. En sentit primer del mot segons el diccionari és : deixeble, alumne

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L'església de Sant Iscle i Santa Victòria, va ser consagrada l’any 1123 pel bisbe de Girona, Berenguer Dalmau, es troba al lloc més elevat de la població, a l'extrem oposat de la torre medieval que també es conserva.


És un edifici de dos naus, una romànica amb absis de planta semicircular, i una altra posterior afegida al costat nord, amb capçalera rectangular; ambdues es comuniquen per un gran arc rebaixat que té la data del 1632. L'edifici fou sobrealçat i fortificat i conserva les espitlleres. A l'interior, la nau romànica és coberta amb volta de canó apuntada i semiesfèrica a l'absis. L'arc triomfal es sostingut per dues columnes cilíndriques amb capitells esculpits amb figures d'animals fantàstics, el de l'esquerra, i motius vegetals i una màscara, el de la dreta. La porta d'accés es troba al mur meridional i és d'estil barroc. Presenta una obertura rectangular amb una inscripció a la llinda, i un frontó amb una fornícula a l'interior i semiesferes decorades a la part exterior. En aquest mur hi ha obertures de dimensions i distribució diversa. L'absis presenta una decoració exterior d'arcuacions cegues i una obertura atrompetada. El campanar, possiblement del segle XIX, és d'espadanya de dos ulls i es troba al costat de migdia, a tocar de l'absis.

Em sobtava la forma diminutiva Torroella de Montgrí, en un indret on les torres de guaita i bada son la norma, intueixo la intervenció maldestra i/o malintencionada d’algun funcionari no català, o manifestament anticatalà.

L’any 303, en temps dels emperadors Dioclecià i el seu amic Maximilià, el pretor Dió manava sobre la ciutat de Còrdova, que ja tenia nombrosos fidels cristians. Els dos germans Iscle i Victòria eren coneguts per la seva gran caritat i lliurament als pobres i marginats. El governador els va denunciar per rebels a les lleis imperials, i els van tancar al calabós per interrogar-los. Després d’esqueixar-los els peus, els van llançar al foc. Com que Victòria cridava, li van tallar la llengua, i a Iscle li van tallar el coll. Van ser els primers màrtirs de Còrdova, i en són patrons. La força del seu coratge els va ser donada gràcies a la pregària en comú.

Des del ‘tontisme oficial’ se’ls qualifica d’andalusos – en aquella època la divisió territorial romana situava Còrdova a la Bètica, i Tarragona, Barcelona, Lleida i Girona, a la Tarraconense; la dominació dels àrabs a partir de l’any 711 qualificarà com al-Ándalus TOTS els territoris que estaven sota el seu control, no únicament l’actual Andalusia.

Sant Iscle i Santa Victòria eren dos màrtirs romans, i això explica el seu culte tant a la Bètica, com a la Tarraconense.

El ‘tontisme oficial’ és una denominació que inclou a totes les Atrocitats, Acadèmiques, Científiques,Politiques, .., que al llarg del temps han pretès imposar una visió de la història, que respon únicament als seus ‘interessos’.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada