martes, 29 de noviembre de 2016

IN MEMORIAM DEL TREN PINXO. LA MATA. PORQUERES. PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, als seus 90 anys, a l’esglaó que dona accés al vago de tren que roman en una via morta – que vol fer-lo immortal – a la que fou estació de Mata, al terme de Porqueres,  a la comarca del Pla de l’Estany.






El feixisme es va proposar – i dissortadament va aconseguir – tancar totes les línies dels ferrocarrils de via estreta.

Us deixo uns enllaços amb la història d’aquest mitja de transport.

http://www.banyolescultura.net/pinxocat.htm


Recorregut.

PK 16
Banyoles
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
Mata
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
Cornellà del Terri
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
La Banyeta
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
La República
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
Sarrià de Ter
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/a/a0/BSicon_exSTRrg.svg/20px-BSicon_exSTRrg.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/f/fa/BSicon_exBS2%2Bl.svg/20px-BSicon_exBS2%2Bl.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/46/BSicon_exSTRlg.svg/20px-BSicon_exSTRlg.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/6b/BSicon_exBS2c4.svg/20px-BSicon_exBS2c4.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/BSicon_exBHF.svg/20px-BSicon_exBHF.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c3/BSicon_exSTR.svg/20px-BSicon_exSTR.svg.png
3
Pont Major
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/5/54/BSicon_exBS2c2.svg/20px-BSicon_exBS2c2.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/BSicon_exKBHFe.svg/20px-BSicon_exKBHFe.svg.png
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/88/BSicon_exBS2r.svg/20px-BSicon_exBS2r.svg.png
0
0
Girona - Porta de França
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
5
Campdorà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
8
Celrà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
12
Bordils
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
15
Sant Joan de Mollet
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
16
0
Flaçà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
5
La Pera-Púbol-Rupià
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
9
Corçà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
12
La Bisbal d'Empordà
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
14
Vulpellac
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
17
Sant Climent de Peralta
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
21
Torrent
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
23
Llofriu
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
25
Palafrugell
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
27
Mont-ras
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
30
Vall-llobrega
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0a/BSicon_exHST.svg/20px-BSicon_exHST.svg.png
33
Sant Joan de Palamós
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/3a/BSicon_exKBHFe.svg/20px-BSicon_exKBHFe.svg.png
PK 34
Palamós




Josep Martí i Clarà, àlies en «Bepes», (Palafrugell, 1909 – Sant Andreu de Llavaneres, 1988), li dedicava un llarg poema.


Quan al topònim Mata, té el significat  ‘ boscúria ‘,  que a les comarques pirinenques  s’interpreta com ‘ gran bosc, selva.   SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, els noms de llocs son descriptius – fins quan indiquen pertinença -, està clar però, que  el paisatge de Mata, té poc o gens a veure, amb el que hi havia quan  se li va donar aquest nom de lloc. 

EL PONT 'EIFFEL' D’ESPONELLÀ. EL PLA DE L’ESTANY. GIRONA. CATALUNYA

Coincidia en la meva visita a l’Ajuntament amb l’alcalde, Joan Farrés Porxas, xerràvem de les escoles, anteriors i posteriors a la dictadura franquista, sembla que se’n ha fet una publicació monogràfica; m’explicava també que la reconstrucció del Pont sobre el Fluvià, que l’any 1919 retratava el Josep Salvany Blanch (Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929) es feu amb material procedent de l’enginyeria de l’Alexandre Gustave Eiffel (Dijon, 15 de desembre de 1832 - París, 27 de desembre de 1923), no trobava constància però, de cap document que ho corrobori.



Llegia a : http://turisme.plaestany.cat/Seccio/QueFer/Fitxa/tabid/107/IdF/388/IdT/44/language/ca-ES/Default.aspx
La primera notícia que tenim del pont és de l'any 1392. Sibil.la de Vilademuls, que tenia jurisdicció sobre la vila d'Esponellà, n'ordenà la construcció aquell mateix any. Aquesta obra viària de gran magnitud fou finalitzada el 1442 en temps de Margarida de Corbera, senyora d'Esponellà i del seu castell.

En el pont hi fou establert el dret de pontatge, a excepció dels habitants d'Esponellà, de Merlant i de Porqueres que es veien afavorits "amb motiu de havers treballat en la fabrica de dit Pont". La inscripció amb data de 1442 es trobava originàriament encastada en l'arc major del pont fins que la seva part central fou volada a finals del segle XVIII.

El 2 de desembre de 1794 , Jerónimo Girón y Moctezuma. III marqués de las Amarillas (ca. 1740-1819) va donar l'ordre de volar el pont per tal d'impedir el pas de l'exèrcit francès. El gran arc central de 36 metres de llum va ser destruït i moriren en l'explosió quatre persones.

Els anys 1900-1903 la diputació de Girona va iniciar la reconstrucció de l'antic pont medieval. La llum de l'arc central fou salvada per un tram d'estructura metàl•lica de 39.92 metres de llargària.

El pont fou volat novament l’any 1939 durant la retirada de l'exèrcit republicà.

L'exèrcit ‘nacional’ – els sediciosos triomfadors contra la II República - va restituir el tram esfondrat entre els mesos de setembre i novembre del mateix any, per tal de donar-li l'aspecte actual.

A la pàgina de l’Ajuntament d’Esponella : Pont d'Esponellà

Aixecat sobre el Fluvià, fou autoritzat per Donna Sibil•la, vescomtessa de Rocabertí, l’any 1392. Quan fou acabat, l’any 1442, la senyora d’Esponellà era Margarida de Corbera. Tenia una longitud de 156 metres, una amplada de 4 metres i una alçada de 17 metres sobre el llit del riu. Constava de 6 arcs, el més gran dels quals feia 36 metres de llum. Va romandre intacte fins l’ant 1794, en què per dificultar el pas dels francesos es va destruir l’arcada principal. No es va reconstruir fins a l’any 1904, gràcies a la campanya iniciada per d’historiador Joaquim Botet i Sisó (Girona, 1846 - 1917) el sr. Pere Ordis i Bonal.

L’any 1939, les tropes republicanes el van tornar a destruir.

El novembre del mateix any 1939 , es va portar a terme la seva reconstrucció.

Trobava inexplicable l’absoluta manca de dades per part COAC , Col•legi d’arquitectes de Catalunya.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?autor=&denominacio=®istre=&adreca=&poblacio=Esponell%C3%A0

Quan al topònim Esponellà , forma diminutiva, derivada etimològicament del llatí spŏnda, mat. sign. || 1. En el llatí tardà prengué aquest mot el significat de ‘marge, vorera de riu’: cf. «ipsa sponna de super rivo», en un document de l'any 890 (Balari Oríg. 117).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions relatives a les escoles, així com qualsevol imatge de la Capella de la Verge dels Dolors de Can Moner, al veïnat de Martís de Dalt.

Es trencava a Esponellà el mite de que Girona té més i millor informació sobre el patrimoni històric i/o artístic de CATALUNYA.

sábado, 26 de noviembre de 2016

TRESORS POC O GENS CONEGUTS DE CATALUNYA

Havia fet una ‘recopilació’ del BANCS DE FAMÍLIA que havia retratat al llarg dels anys, deixava el prec de col•laboració de TOTHOM per documentar-ne més, a Catalunya sens dubte n’hi ha encara un nombre elevat.

Repetia amb els COMUNIDORS DE CATALUNYA, i deixava també el prec de col•laboració de TOTHOM per documentar-ne més, intueixo que a Catalunya n’hi han encara alguns més.

Pensava en altres ‘elements patrimonials interessants’ com :

Les TINES DE PEDRA SECA , majoritàriament a la comarca del Bages i/o del rodal. Recordo que a les antigues escoles de Mura – de les que en voldria conèixer l’autor – a l’actual oficina de Turisme hi havia una persona ‘enamorada’ d’aquestes construccions agrícoles tant peculiar.

Tinc la meva explicació pel que fa a la seva quasi exclusiva ubicació al Bages.

El conreu en terrasses ens parla d’un ‘minifundisme’ que feia onerós el transport, el tractament, i l’emmagatzemament, per als que possiblement no tenien espai a les seves cases. La tina els permetia fer tot el procés prop de la vinya, i endur-se’n el vi obtingut.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Les POUES I/O POUS DE GLAÇ, existents arreu de Catalunya, encara que tenien una especial importància econòmica i social, en comarques com el Moianès, el Vallès Oriental – Montseny jussà i sobirà- , i/o el rodal. En tenim força documentació :

http://www.perebascones.com/pousdeglac/inventari.html
http://www.websmuseugranollers.org/pousdeglac/
http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/viewFile/129341/128069
http://www.castelltersol.cat/fitxer/292/historia%20poues.pdf

Està clar que les poues de glaç eren un complement essencial per les economies agrícoles de les comarques més properes a Barcelona.


Intueixo que el transport es feia amb un carros ‘ especialitzats’ dels que dissortadament no n’he trobat cap fotografia, sou pregats de fer-nos arribar imatges d’alguna caravana transportant gel a l’email
coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 23 de noviembre de 2016

ELOGI DELS BANCS DE FAMÍLIA A LES ESGLÉSIES CATÒLIQUES DE CATALUNYA. SANTUARI DE COANER

Deia en un dels meus escrits; tinc el costum de retratar – allà on encara existeixen - els ‘bancs de família’ pels que percebia la parròquia un estipendi, que afegit a altres rendes pròpies, lloguers de finques urbanes, explotació agrícoles ,..., permetien subsistir amb dignitat a l’església catòlica, fins a la signatura del CONCORDATO ENTRE LA SANTA SEDE Y ESPAÑA, que la convertia en còmplice de la sedició militar contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, i de TOTS i cadascun dels crims de la Dictadura franquista.

http://www.vatican.va/roman_curia/secretariat_state/archivio/documents/rc_seg-st_19530827_concordato-spagna_sp.html

El Estado, a título de indemnización por las pasadas desamortizaciones de bienes eclesiásticos y como contribución a la obra de la Iglesia en favor de la Nación, le asignará anualmente una adecuada dotación. Esta comprenderá, en particular, las consignaciones correspondientes a los Arzobispos y Obispos diocesanos, los Coadjutores, Auxiliares, Vicarios Generales, los Cabildos Catedralicios y de las Colegiatas, el Clero parroquial así como las asignaciones en favor de Seminarios y Universidades eclesiásticas y para el ejercicio del culto.

El fet de ser ‘titular’ d’un banc de l’església atorgava a la família distinció social.






Retratava alguns dels bacs del Santuari de la Marededéu de Coaner, a Sant Mateu de Bages.


També ho feia a la Capella de la Marededéu de la Pietat de la Riera, que ens ensenyava el Josep Ars Oliva, en aquest mateix nucli de Coaner.

Us en deixo uns quans més :

ELS ‘BANCS DE FAMILIA’ DE L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DELS SOCORS DE COLLSUSPINA. EL MOIANÈS. CATALUNYA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/11/els-bancs-de-familia-de-lesglesia-de.html

Sant Vicenç de Vilarasau. Sant Joan d’Oló. El Moianès
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/09/sant-vicen-de-vilarasau.html

Existeixen encara els anomenats Bancs d’Autoritats.

EL BANC D’AUTORITATS DE LA BASILICA DE SANTA MARIA DE CASTELLÓ D’EMPURIES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/12/el-banc-dautoritats-de-la-basilica-de.html

Les famílies amb MOLTS ‘possibles’ feien incorporar als seus bancs de família meritoris treballs artesans.

EL BANC TOLRÀ. ESGLÈSIA DE SANT ESTEVE. CASTELLAR DEL VALLÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/12/el-banc-tolra-esglesia-de-sant-esteve.html

BOCINS DE LA HISTÒRIA DE CABRILS. EL MARESME
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/12/bocins-de-la-historia-de-cabrils-el.html

En algun indret aquests treballs tenien l’objectiu de divulgar un determinat culte.

SANTUARI DE NOSTRA SENYORA DE LA GLEVA. ART I RELIGIÓ. LES LLETANIES DE LA SANTÍSSIMA MARE DE DÉU

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/02/santuari-de-nostra-senyora-de-la-gleva.html

De ben segur que hi ha, o hi havia, altres ‘especialitats’ en aquest univers dels Bancs de Família a les esglésies catòliques de Catalunya

Recordo mot especialment la recerca que em portava a Rubí, on podia retratar un dels bancs dissenyats per la comunitat evangèlica, que tenien una doble missió, la de servir als fidels en el culte, i l’educativa que el franquisme tallaria de soca-rel.

ELS CENTENARIS BANCS EVANGÈLICS DE RUBI. ‘LA VALL DEL RIU VERMELL’.EL VALLÈS JUSSÀ

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/els-centenaris-bancs-evangelics-de-rubi.html

Des del ‘ tontisme’ es defensa SEMPRE, SEMPRE que arreu ‘tot és igual’, està clar que fins en els humils bancs de les nostres esglésies, hi ha una riquíssima diversitat que NOMÉS s’adverteix mirant-los. Obriu els ulls !!!!

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 22 de noviembre de 2016

COMUNIDORS DE CATALUNYA

En altres àmbits de la nostra història i/o cultura he demanat l’ajuda de la mal dita ‘ societat civil’, es a dir de les persones que viuen a Catalunya ( això inclou lògicament, als militars , policies – de tots els colors - , i als funcionaris – de totes les Administracions -, i a la resta de ciutadans, els que tenen molts recursos econòmics, els que tenen els necessaris, i els que dissortadament en tenen menys dels que precisen, grup aquest darrer que gràcies a les politiques dels HUNOS i los OTROS, creix cada dia de forma exponencial). Val a dir que la resposta ha estat ‘tèbia’, quan no clarament freda i/o absent. La xarxa és una eina poderosa això està fora de dubte, tant almenys com que la CULTURA amb majúscules, i menys encara la CATALANA, no formen part dels interessos de la major part dels internautes. Dit això, ens agradarà rebre les vostres aportacions, fotografies, dades ,..., a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No som els primers en aquesta recerca, el Josep Salvany Blanch ( Martorell el 4 de desembre de 1866 + Barcelona el 28 de gener de 1929) , retratava l’any 1916 el Comunidor de Sant Julià de Vallfogona de Ripollès, que es va salvar sortosament de les tràgiques conseqüències que es derivarien de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República.


Us explico – per als que no ho saben – que és /era un COMUNIDOR :

Comunidor : Petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església; la seva funció – quan els capellans anaven a les processons sota el pal•li – era bàsicament la de dotar de dignitat al prevere que des d’allà beneïa els camps, les collites i/o els animals, i s'aixoplugava quan calia i amb el breviari a la mà esquerra i el salpasser a la dreta, manava i/o demanava en nom de Déu als esperits immunds que congrien [segle XIV; del català antic concrear, concriar, provinents del llatí . concreare 'crear alhora', amb possible influx de congregare en el pas de -ncr- a -ngr-] les tempestats i les pedregades , que les dispersin i les allunyin.

El nom deriva de Comunir : Conjurar ( el mal temps ) amb oracions o exorcismes.

Us deixo uns enllaços amb els que ja tenim :

SANT PERE DE RIU. TORDERA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/el-comunidor-de-sant-pere-de-riu.html

SANT MARTÍ DE CAPSEC. VALL DE BIANYA. LA GARROTXA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/06/el-malaguanyat-comunidor-de-sant-marti.html

SANTA MARIA DE GRANOLLERS DE ROCACORBA. SANT MARTÍ DE LLÉMENA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/10/el-comunidor-de-santa-maria-de.html

SANT ESTEVE DE LA COSTA. FOGARS DE MONTCLÚS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/09/comunidor-de-sant-esteve-de-la-costa.html

SANT JULIÀ. VALLFOGONA DE RIPOLLÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/09/el-comunidor-de-vallfogona-de-ripolles.html

SANT JOAN D’OLÓ. EL MOIANÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/07/el-comunidor-de-sant-joan-dol.html

SANT MARTÍ D’AIGUAFREDA DE DALT. EL VALLÈS ORIENTAL.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/10/el-nou-comunidor-de-sant-marti.html

SANT PERE DE BERTÍ. EL MOIANÈS
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/12/el-pare-nol-de-mura.html

SANT CEBRIÀ. FOGARS DE LA SELVA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/06/el-comunidor-de-fogars-la-tordera.html

SANT ESTEVE DE PALAUDÀRIES. LLIÇÀ D’AMUNT. VALLÈS ORIENTAL.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/01/sant-esteve-de-palaudaries-llica-damunt.html

SANT ANDREU DE L’ESTANYOL. BESCANÓ
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/12/sant-andreu-de-lestanyol-lesglesia.html

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA DOMA. FOSSAR DE LA GARRIGA. VALLÈS ORIENTAL.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/04/sant-esteve-de-la-doma.html

SANTA MARIA D’AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/santa-maria-dagullana-lemporda-sobira.html

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE VILALLEONS. SANT JULIÀ DE VILATORTA. OSONA.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/esglesia-de-santa-maria-de-vilalleons.html

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE . RIUDELLOTS. LA SELVA .
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-de-sant-esteve-riudellots-la.html

SANT JOAN BAPTISTA DE MATAJUDAICA. CORÇÀ. L’EMPORDANET.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/11/sant-joan-baptista-de-matajudaica-corca.html

SANTUARI DE SANT CORNELI. TAVERTET. COLLSACABRA. OSONA.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2014/08/santuari-de-sant-corneli-tavertet.html

LA SANTA CREU DE CALAFELL. PENEDÈS JUSSÀ.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/12/chateau-de-calafell-et-leglise-de-la.html

SANTA MARIA DE PORQUERES. PLA DE L’ESTANY
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2013/09/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de.html

SANTUARI DE MASSARRÚBIES. LLADURS. EL SOLSONÈS.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/04/santuari-de-massarrubies-lladurs-el.html

SANTA FE DE VALLDEPERES. NAVÀS. BAGES.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/santa-fe-de-valldeperes-navas-bages.html

SANT MARTÍ DE MONTCLAR. EL BERGUEDÀ JUSSÀ.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/10/sant-marti-de-montclar-el-bergueda.html

SANT SADURNI DE FUSTANYÀ. EL ROMÀNIC EXCEPCIONAL DE LA VALL DE RIBES. EL RIPOLLÈS.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/08/sant-sadurni-de-fustanya-el-romanic.html

SANT VICENÇ D’ ESTAMARIU . ALT URGELL
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/07/sant-vicenc-d-estamariu-alt-urgell.html

SANT JULIÀ SASSORBA. GURB. OSONA
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/01/sant-julia-sassorba-gurb-osona.html

Sant Martí de Riudeperes. Terme de Calldetenes. Osona
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/06/sant-marti-de-riudeperes-terme-de.html

L'Església de Sant Muç de Cànoves. Vallès Oriental
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/05/lesglesia-de-sant-muc-de-canoves.html

SANT ANDREU DE GURB EN EL CAMI DEL LLUÇANES
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/12/sant-andreu-de-gurb-en-el-cami-del.html

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA GUÀRDIA DE SAGÀS. EL BERGUEDÀ
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2008/11/santuari-de-la-mare-de-du-de-la-gurdia.html

Sant Martí a Mura.Bages
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/11/sant-mart-mura.html

EL COMUNIDOR DEL SANTUARI DE LA MAREDEDÉU DE L’AJUDA. BALENYÀ.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/04/el-comunidor-del-santuari-de-la.html

EL SINGULAR COMUNIDOR DE L’ ESGLÉSIA DELS SANTS JUST I PASTOR DE SON DEL PI. PALLARS SOBIRÀ.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/11/el-singular-comunidor-de-l-esglesia.html

EL COMUNIDOR DE SERRALLONGA. VALLESPIR. CATALUNYA
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/el-comunidor-de-serrallonga-vallespir.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GREGORI. GIRONA.
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/06/esglesia-parroquial-de-sant-gregori.html

ESGLÉSIA DE SANT MAMET. EL CORRÓ D’AMUNT. LES FRANQUESES DEL VALLÈS
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-de-sant-mamet-el-corro-damunt.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE D’ULLASTRET. L’EMPORDÀ JUSSÀ
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/09/esglesia-parroquial-de-sant-pere.html

SANT CEBRIA DE VALLDOREIX
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/09/sant-cebria-de-valldoreix.html

Santa Maria de Gaià al Bages
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2011/07/lhabit-i-el-monjo.html

CAMPANAR DE L’ESGLÉSIA DE SANT JOAN DE GRÀCIA. BARCELONA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/campanar-de-lesglesia-de-sant-joan-de.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE DE SORDS. CORNELLA DE TERRI. PLA DE L’ESTANY.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/11/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de.html

LA TROBADA AMB EL MALIGNE A SANTA MARIA DE GINESTAR. SANT GREGORI. GIRONA.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/la-trobada-amb-el-maligne-santa-maria.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE SALES. LA CELLERA DE TER. LA SELVA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/esglesia-parroquial-de-la-mare-de-deu.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE. ULLASTRET. L’EMPORDANET.
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/02/esglesia-parroquial-de-sant-pere.html

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE DE LA VALL D’OSOR- LA SELVA
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/07/esglesia-parroquial-de-sant-pere-de-la.html

N’hi ha – encara – alguns més a Catalunya, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca fent-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

Antonio Mora Vergés

lunes, 21 de noviembre de 2016

LA VILA. JOIES D’ARGENÇOLA. CASTELLNOU DE BAGES

L’autora de la fitxa de la Vila d’Argençola, al terme de Castellonou de Bages, Marta Lloret Blackburn, en fa la següent descripció :

Gran casal al voltant del qual s'organitzen diversos edificis i construccions inherents al llac artificial que es troba dins la propietat. El casal és de planta baixa i dos pisos, que originalment constava d'una coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, però que actualment la té plana. Disposa d'una torre de planta quadrada de tres nivells d'alçada adossada a la façana principal, de manera que és la part més elevada de la casa. La casa de la Vila es va construir sobre una casa més antiga, de la qual es va conservar el portal d'accés de pedra carejada que veiem actualment. El perímetre de la planta baixa és superior al dels pisos superiors, pel que aquest volum sobresurt per la façana principal i posterior. A la façana principal, orientada a mestral, hi ha un gran arc rebaixat amb la inscripció "La Vila 1922" al centre, que es troba suportat per pilars amb capitells d'ordre corinti. Des d'aquest punt comencen unes escales de pedra interrompudes al centre per un bloc de pedra rectangular, al final de les quals comencen tres arcs de mig punt de dimensions inferiors a l'anterior. Les escales porten cap al portal original de pedra carejada i llinda plana.


Totes les obertures de la planta baixa tenen la llinda d'arc de mig punt amb relleu, excepte el portal lateral que és d'arc escarser, i es troben emmarcades amb ceràmica pintada de color roig. Corona aquest volum una terrassa transitable que s'estén per la resta de les façanes; en aquesta, enretirada respecte el nivell que marca la façana de la planta baixa, comença l'altra part de la construcció. Aquesta es caracteritza per un volum de planta baixa i pis que consta d'una torre adossada a la part frontal del mur, amb un volum de planta baixa a l'altre lateral i un de posterior. Aquest primer volum, té en el mateix eix compositiu una obertura quadrigèmina de pedra carejada i llinda d'arc de mig punt, amb petits pilars de capitells d'ordre corinti. Sobre d'aquest hi ha dues finestres geminades senzilles, amb un pilar com els anteriors descrits, però emmarcada amb ceràmica. A l'altre eix compositiu, hi una finestra geminada en cada pis, amb els mateixos pilars i llinda d'arc de mig punt, però emmarcades amb pedra que a la llinda circular s'hi ha afegit un motiu decoratiu circular. El ràfec d'aquest volum es troba decorat amb fileres de rajols ceràmics disposats alternativament de forma vertical i horitzontal. Es troba coronat per uns merlets ceràmics que als eixos són de majors dimensions. Pel que fa a la torre, és d'un nivell superior en alçada que la resta de la construcció, amb tres nivells i terrat superior, i que s'inicia en aquest nivell. Presenta una obertura en cada un dels pisos i de les cares visibles dels seus murs. Així, al primer nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana als laterals, i una finestra ceràmica de llinda d'arc de mig punt a la part frontal. Al segon nivell, hi ha dues finestres ceràmiques de llinda plana tapiades als laterals, i a la part frontal hi ha una finestra trigèmina de pedra amb llindes d'arc de mig punt amb dos pilars i capitells com els descrits anteriorment. Al tercer nivell, hi ha dues petites obertures ceràmiques de llinda plana, i a la part frontal hi ha una imatge de ceràmica vidrada blava i de temàtica religiosa. Més concretament, la imatge és de la Verge de Montserrat portada pels escolans, amb la muntanya de Montserrat al fons i la inscripció "La perla de Catalunya". Com a coronament, la torre té una terrat amb barana de balustrada i pilars ceràmics als extrems. Els diferents nivells de forjat es manifesten a l'exterior de la torre amb una línia de rajols ceràmics al primer nivell, i una línia de ceràmica vidrada amb motius florals al segon nivell i sota el ràfec. El volum adossat al costat de la torre és d'un sol nivell, i presenta una altra finestra geminada i una galeria d'un pòrtic d'arc rebaixat a la façana principal, i un altre a la lateral, de manera que queda semi obert.

L’edifici està datat entre els anys 1906-1922

No hi ha cap referència al seu autor. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No consta cap dada de la Vila d’ Argençola al terme de Castellnou de Bages, a la llista de monuments ; https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_del_Bages…

El Joan Escoda Prats havia publicat :
http://percaminsdelbages.blogspot.com.es/…/la-vila-dargenco…

Al Conèixer Catalunya trobareu :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/…/paisatges-magics…

A Tribuna del Berguedà trobareu :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/…/la-vila-santa…
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/…/santa-eulalia…

El promotor fou (M.S.F.) Manuel Saladrigas Freixa (1872-1949) , que es feu construir una casa a Blanes per l’arquitecte per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (1891-1987) https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Saladrigas

Pensem que la casa d’Argençola és també obra d’un mestre d’obres i/o arquitecte de prestigi. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog http://vptmod.blogspot.com.es/ MODERNISME em deia ; la Vila d’Argençola, a Castellnou del Bages, jo tinc com autor l’arquitecte Ignasi Oms i Ponsa (Manresa, Bages, 25 de gener de 1863 – Barcelona, 21 de juliol de 1914, obra de 1906, promotor del Mas La Vila (Manuel Saladrigas Freixa)

EL MÓN EN MANS ALIENÍGENES

El món agafava una deriva perillosa, habitualment – encara que no OFICIALMENT – el capital sempre havia decidit el destí dels humans.

L’any 2017 això rebia un reconeixement OFICIAL, i des del PODER es declarava JUST, maltractar col•lectius humans en alguns indrets.

L’Axel no havia cregut mai en alienígenes, i es resistia a acceptar que malgrat la seva aparença, MOLTS/ES , dels que tenien en les seves mans el destí del món. NO eren originaris d’aquest planeta
https://www.youtube.com/watch?v=F_zuogOzGOA

Li sobtava que la definició dels LIRANOS coincidia fil per randa amb la de Donald John Trump (Queens, Nova York, 14 de juny de 1946)


L’any 2017 quan es faci el relleu a la Casa Blanca, podrem constatar que el futur està ple d’incògnites

sábado, 19 de noviembre de 2016

VISITA A COANER. SANT MATEU DE BAGES

Anàvem a Coaner , el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de Bages, el Josep Sansalvador Castellet, el Tomàs Irigaray Lopez, el Feliu Añaños Masllovet, i l’Antonio Mora Vergés, havíem quedar amb el Josep Ars Oliva, per visitar la Capella de la Pietat ( anomenada també Sant Josep de la riera al segle XVII ).

Coaner és un espai força desconegut per molts catalans; s’hi arriba a través d’un camí rural que neix a la C-1410 a, dins del terme municipal de Súria. A la C-55, pk. 47, agafarem la sortida Súria Nord, i ens dirigirem a la població de Súria, a uns 900 m. (pk.16,300 de la C-1410a) després de la rotonda, a ma esquerrà, trobarem un camí, i un rètol indicatiu de Coaner. Després de passar per la Riera i la Ribera, haurem de seguir el camí rural. Després d’uns 5 quilòmetres, i arribarem al Conjunt històric de Coaner.

La vall limita al Sud amb Sant Mateu, a l’Est amb Súria i Navàs, al Nord amb Valls de Torroella i a l’oest amb Castelltallat i Salo. És configurada per un seguit de masos disseminats al llarg de la riera de Coaner i part de la vall de la riera de Salo. La riera de Coaner neix prop de la Molsosa i discorre travessant les faldes de la Serra de Castelltallat fins a desembocar al riu Cardener, prop del límit oriental del terme.


Foto. Amics de Coaner

Es tracta d'una zona boscosa, que si bé delmada pels focs de l'any 1994, conserva encara el seu encant natural. El nucli del poble el formen l'església parroquial de Sant Julià, la Torre -anomenada vulgarment com “dels Moros”-, la rectoria i el mas anomenat Can Serra. Un xic apartat – encara que visible des de Sant Julià – hi ha el Santuari de la Verge de Coaner, bastit a mitjans del segle XVII, que a partir de l’any 1716 va guardar un impressionant retaule barroc obra de l'escultor osonenc Segimon Pujol (Gurb 1668 – Folgueroles 1759)



Jordi Contijoch Boada 13-10-14

La imatge de la Mare de Déu de Coaner es troba a l’ Església del Roser, abans del Sagrat Cor, de la Colònia Valls de Torroella, situada en el ‘territori històric’ de Coaner. Una de les MOLTES coses que voldrien dur a terme els ‘amics de Coaner’ fora el retorn de la imatge al seu Santuari, i/o en el seu defecte, una NOVA imatge.


Jordi Contijoch Boada 13-10-14 (

Si bé ja trobem vestigis de poblament prehistòric a la zona (cal remarcar la proximitat al dolmen de Castelltallat), podem situar el naixement de Coaner com a unitat de població durant els segles IX-X, en el marc de la reconquesta cristiana que emprengueren els comtes catalans contra les terres dels sarraïns. Coaner era situat en un punt estratègic, prop de la frontera musulmana, al límit occidental del comtat de Berga. Així, podem datar la Torre i el castell d'aquella època, en la qual aquests tenien una funció clarament militar i defensiva.

Us deixo un enllaç a la pàgina de l’associació d’amics de Coaner :
http://www.amicsdecoaner.org/p/retalls-de-coaner.html

El Josep Ars Oliva ens explica que el diumenge següent al 8 de setembre ( de les mares de Déu trobades ) davant del Santuari de Coaner es celebra un Aplec.