domingo, 30 de octubre de 2016

SABADELL. DE LA CIUTAT AL SUBURBI

Llegiu suburbi en el sentit de ciutat habitualment perifèrica, considerada de qualitat inferior al nucli vital.


Ho pensava mentre retratava l’estació dels FGC situada al espai del mal dit Passeig de la Plaça Major.



Havia trobat un seguit d’imatges en les que sembla que calia canviar-ho tot, perquè tot tornes a ser com al principi.






En aquest període temps, Sabadell a vist ‘marxar’ una bona part del teixit industrial; com es dilapidava l’esforç de generacions, regalant la Caixa d’Estalvis de Sabadell - operació que s’haurà d’explicar algun dia, i que té força visos de conxorxa, entre els poders mefistofèlics del REINO DE ESPAÑA, i els responsables d’aquestes institucions a Catalunya - ; reduir-se els serveis sanitaris en un context de creixement exponencial de la població, Hospital i Casa de Beneficència , Clínica Santa Fe, Clínica La Creu, Clínica Infantil Nen Jesús, Clínica l’Aliança,...,.

Imagino que s’hi poden afegir més i més ‘pèrdues’ i us animo a fer-ho.

La història sovint té més foscors de les que voldríem.

viernes, 28 de octubre de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA D'HORTONEDA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Marcel Morató Tort, amb qui tinc ganes de retrobar-me properament , potser cercant els castells de Selmella i Saburella a les terres del Camp sobirà de Tarragona, m’enviava un email amb imatges de l'església de Santa Maria d'Hortoneda, al Pallars jussà, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici profundament transformat.


Consta d'una sola nau, tot i que resten vestigis de les naus laterals amb finestra de doble esqueixada i aparell de carreu irregular, coberta amb volta apuntada amb llunetes i reforçada per tres arcs torals amb el presbiteri a ponent i l'accés a llevant a través d'un mur corbat que formava part de l'absis. A la nau s'hi han afegit capelles.

Originàriament l'església tenia tres naus, segurament era més allargada i la planta era de tipus basilical amb transsepte, situat al centre de les naus, sense sobresortir respecte de les naus.

L'aparell de les parts originals és de carreu irregular, ben tallat i disposat molt ordenament. Les característiques constructives i tipològiques, com també els vestigis d'ornamentació conservats demostren clarament que l'església d'Hortoneda és un edifici concebut amb plena aplicació de les formes llombardes de l'arquitectura del segle XI. La tipologia que segueix s'inscriu dins de l'estil llombard (dins de la línea de Sant Pere de Ponts i Sant Pere de Galligants, etc).

L’any 1785, en una visita pastoral, consta que el seu interior hi havia dos altars, el principal i un de secundari, i una petita sagristia, però no tenia fonts baptismals.

Cap a l’any 1904 s'erigeix com a parròquia independent, fet que motiva la construcció de les fonts baptismals.

Era un notable exemplar del romànic pel seu campanar vuitavat damunt del creuer de l'església, que fou aterrat cap a la meitat del segle XX a causa de la imminent caiguda que feia preveure el seu precari estat. Al campanar en forma d'espadanya figura la data, inscrita: 1946.


Al costat de l’església hi ha el fossar.

Hi ha una Hortoneda al terme de Clariana de Cardener a la comarca del Solsonès.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/05/can-blanch-clariana-de-cardener.html

El topònim en la forma actual evoca un indret feraç, molt fèrtil. Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997) explica l'origen d'Hortoneda com a derivat del nom comú preromà Artone, nom d'una planta, que donaria un Artó transformat en Hortó per la parla popular, assimilant-se finalment a Hort. Subscrivim la tesis de Joan Coromines i Vigneaux.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

UN TOMB PEL VALLÈS OCCIDENTAL

Quan sortíem del Cementiri NOU de Sabadell, estava profundament trasbalsat, digueu-me el que us sembli més escaient, però la visió d’aquell mar de plàstic, que pretén manifestar l’amor dels vius vers els morts, m’havia deixat en un estat de profund decandiment.

L’església de Sant Nicolau amb les carreteres, pensades perquè no durin gaire, si continua el creixement exponencial del NOU fossar , al que envolten , és de difícil accés en vehicle.



Ens arribàvem fins al Santuari de Nostra Senyora de la Salut.


Retratava també la Capella de Iscle i Santa Victòria.


Continuàvem viatge fins a Sentmenat on retratava el campanar romànic.


I, com pertoca. l’església parroquial advocada a Sant Menna/ Cristòfol.

Concloïa el viatge amb símptomes encara del malestar psíquic i físic que m’havia afligit en la meva visita al cementiri NOU de Sabadell.

jueves, 27 de octubre de 2016

IN MEMORIAM DE SANTA MARGARIDA DE MEJA I EL SEU FOSSAR. SALO. SANT MATEU DE BAGES

Havíem visitat els que aleshores qualificava de bardisser de Santa Margarida de Meja l’any 2011, hi tornava en ocasió de documentar entre altres l’estudi de Salo, i el fossar de la colònia Valls.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/03/el-bardisser-de-santa-margarida-de-meja.html


Patrimoni Gencat, quan a la descripció ens diu; edifici religiós. Capella construïda al costat d'un camí, dalt d'un petit turó. És un edifici d'època gòtica però que conserva elements de tradició romànica. Presenta una gran nau rectangular sense absis i amb finestra de creu als peus de la nau. L'entrada principal va ser tapada per la construcció d'un cos adossat i se'n obrí una de lateral amb un gran arc. Té campanar d'espadanya doble.

Els carreus presenten un bon estat.

Cap dada respecte a una més que possible funció quasi parroquial, i a l’existència d’un fossar.
http://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-santa-margarida-de-meja-sant-mateu-de-bages-bages/

... ens va comentar que aquesta església, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, qualificat pels guanyadors com “la guerra civil españolaa” (1936/1939) va hostatjar-hi cavalls. Aquesta va ser la raó que va motivar l’obertura d’un ampli portal, per facilitar-ne l’accés a l’interior.

També ens va ensenyar la situació del cementiri que està al costat mateix de l'església, ara senyorejat per les males herbes, i la primitiva porta d'entrada, ara, d’accés quasi impossible.


El nivell d’informació té una clara relació amb la distància i/o l’accessibilitat, entre el lloc on es troba el monument i Barcelona; prop, moltes dades tècniques i històriques, lluny i/o d’accés dificultós, descripció telegràfica, i/o com en el cas de Sant Andreu de l’Horta al Raval de Meja, un mutisme absolut. Des de aquí felicitem a qui correspongui.

De la casa magnifica del Puig ni un borrall.


Perquè encara no està considerat delicte la negligència vers els patrimoni històric i/o artístic?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 26 de octubre de 2016

DEL FOSSAR DE LA COLÒNIA VALLS I ALTRES HISTÒRIES. SANT MATEU DE BAGES

Visitava el cementiri de la Colònia Valls de Torroella, l’Isidre Valls i Pallerola (Sallent, 16 de desembre de 1858 - Barcelona, 7 de febrer de 1933), aconseguia que malgrat trobar-se al terme de Coaner , que comptava i compta amb un ampli fossar, s’autoritzés un fossar a la seva colònia. Això estalviava l’arranjament d’un camí fins a Coaner – del que encara no en disposa - , i el reconeixement de la preeminència eclesiàstica. Actualment l’església del Sagrat Cor de la Colònia Valls, acull la imatge de la Mare de Déu de Coaner per ‘motius de seguretat’.

Retratava la capella de Sant Crist, i una làpida que no té especial rellevància estètica , essent però, el resultat d’un fet tràgic que agermana la Colònia Valls i la població de Castellar del Vallès.
http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1949/03/26/LVG19490326-009.pdf



M’expliquen que a la colònia – en els anys bons – pujaven a treballar moltes persones des de Súria, això explica les mides del fossar, menys potser d’1/3 de la superfície del de Coaner.




http://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/25155/valls/torroella
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-coaner-sant.html
http://www.amicsdecoaner.org/p/fotos-i-videos.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/in-memoriam-del-fossar-del-santuari-de.html

No trobava ningú a la Riera, quina capella de la Marededéu de la Pietat, impulsada per Joan Riera, hereu del mas, i el seu germà Josep Riera, comissari del Sant Ofici, s’inaugurava l’any 1688.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/masia-la-riera-de-coaner-sant-mateu-de.html


Masia la Riera

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

MASIA LA RIERA DE COANER. SANT MATEU DE BAGES.

M’estranyava – relativament, encara som al REINO DE ESPAÑA – no trobar cap dada de la masia de la Riera a l’antic terme de Coaner, que pertany actualment a Sant Mateu de Bages. Res de la casa, i per descomptat res de la capella de la Mare de Déu de la Pietat, de la que trobava constància documental en la publicació Sobre les esglésies de Coaner de l’Albert Fàbrega i Enfedaque, es fa esment que al segle XVIII, hi havia un calze i una patena de plata, a la capella de la Pietat de la Riera.

No en trobava cap dada a l’Enciclopèdia de Catalana [ de fet quasi bàsicament de Barcelona ], tampoc els amics de la wikipedia en tenen cap dada.

http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0060344.xml

https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_Sant_Mateu_de_Bages

Al Catàleg de Masies amb el número 154 trobava :

http://ptop.gencat.net/rpucportal/AppJava/cercaExpedient.do?reqCode=veureDocument&codintExp=246296&fromPage=load

No disposa Sant Mateu de Bages d’un Mapa de Patrimoni, ni d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Feia una visita a la finca, i no coincidia dissortadament amb ningú. LLegia a la pàgina dels Amics de Coaner , "la capella de la Marededéu de la Pietat, impulsada per Joan Riera, hereu del mas, i el seu germà Josep Riera, comissari del Sant Ofici, s’inaugurava l’any 1688"



Sou pregats de fer-nos arribar dades i imatges de la Capella de la Marededéu de la Pietat de la Riera, a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA BONAVISTA DE BELLCAIRE MAL DIT D’URGELL. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Retratava l’edifici de l’Ajuntament de Bellcaire mal dit d’Urgell perquè pertany a la comarca de la Noguera, i ens enviava un email demanant-los si abans de la dictadura franquista havia aixoplugat també les escoles públiques. Estic a l’espera de la resposta.

Quan a l’escola Bonavista em deia el Valenti Pons Toujouse, autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , les escoles de Bellcaire d'Urgell, que s’aixecaven l’any 1943 son obra de , Lluís Domènech Torres , arquitecte de Regiones Devastadas.



Faré arribar aquest post a info@escolabonavista.com

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.

martes, 25 de octubre de 2016

CAN TURANZAS . MONTMELÓ. VALLÈS ORIENTAL.

La Maria Antònia Carrasco del Centre d’Estudis de Montmeló, m'explicava que l’ Enric Turanzas Boixeda (Vic, Osona, 1915 – Barcelona, 1997). Alcalde de Montmeló (12/04/1956 al 14/10/1964), va fer edificar aquesta casa cap a 1942, com a casa d’estiueig de la seva família La finca on es troba la casa actualment, era de dimensions més grans. Anteriorment, quedava entre els carrers d’Anselm Clavé i Enric Granados, amb accés a la propietat per ambdós carrers.


Carles Caballer Gómez, va comprar la casa al Sr. Enric Turanzas Boixeda l’any 1975 i ha estat el seu darrer propietari. Abans de comprar-la, Carles Caballer, vivia a Can Caballer (actual Museu)

Cridava l’atenció una gran piscina amb un pont que la travessava. Però els darrers anys, el darrer propietari, va fragmentar la propietat en dues parts. La part que dona al carrer d’Enric Granados es va edificar amb una casa unifamiliar feta de nova planta i actualment només entrada pel carrer d’Anselm Clavé.

Agraïm a la Maria Antònia Carrasco, del Centre d’Estudis de Montmeló, la seva tasca que posa un xic més de llum sobre el patrimoni històric i artístic català.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/la-desconeguda-casa-andalusi-del-turo.html

No trobava cap imatge de la GRANJA DE LAS “DOS MERCEDES” C/ Nou, 68 Autor: Avelino Baldellou Martinell ( 1914 + Barcelona 12-10-1990) Data: 1962 Promotor: Enric Turanzas Boixeda Aquest mateix propietari també va edificar al final del mateix carrer que la casa, una granja anomenada “dos Mercedes”, perquè la seva esposa i la seva filla se’n deien. Actualment només se’n conserva la portalada. Ens agradarà rebre'n una imatge a l'email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DEL PATRIMONI HISTÒRIC I/O ARTISTIC DE MONTMELÓ?. VALLÈS ORIENTAL.

Havia fet al llarg del temps un treball de recerca d’alguns dels edificis que conformen el patrimoni històric i/o artístic de Montmeló; sempre tinc la sensació de que és impossible trobar un pitjor exemple de desinformació en qüestió del patrimoni ‘col•lectiu’ de Catalunya, i dissortadament SEMPRE, SEMPRE, SEMPRE, trobo un pitjor. Val a dir que Montmeló que començava el segle XX amb un cens de 537 ànimes, i que tancava l’any 2014 amb 8.863 habitants, ha patit molt singularment l’acció dels ‘destructors’ de la memòria històrica. Dit això, cal recordar que ‘formalment’ el sàtrapa entrava al infern el 20 de novembre de 1975, i que les ‘ autoritats democràtiques’ ha fet ben poca cosa per esmenar aquest dèficit.

Imagino que a Montmeló hi ha entitats i persones interessades en aquestes matèries i a elles m’adreço en demanda d’informació.

Vegeu una relació dels immobles dels que en manca alguna dada :

SANTA MARIA DEL TURÓ DEL TEIXONS.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/santa-maria-del-turo-del-teixons.html

LA RECTORIA DE SANTA MARIA DE MONTMELÓ

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/la-rectoria-de-santa-maria-de-montmelo.html

L’ESCORXADOR NOUCENTISTA DE MONTMELÓ

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/lescorxador-noucentista-de-montmelo.html

EL CINEMA ROYAL DEL ‘TURÓ DELS TEIXONS’.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/el-cinema-royal-del-turo-dels-teixons.html

LA CASA CÈSAR CABALLER RAÜLL DE VERDIER DE MONTMELÓ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/la-casa-cesar-caballer-raull-de-verdier.html

LA CASA D’ ERNESTA RAÜLL DE VERDIER A MONTMELÓ

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/la-casa-d-ernesta-raull-de-verdier.html

MODERNISME A MONTMELÓ. LA CASA DE JOSEP CAMPANÀ ROS.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/modernisme-montmelo-la-casa-de-josep.html

CAN MANICH DEL ‘TURÓ DELS TEIXONS’

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/can-manich-del-turo-dels-teixons.html

LA CASA DE LA VILA DE MONTMELÓ.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/la-casa-de-la-vila-de-montmelo.html

LA CASA DELFI SABADELL I SERRA DE MONTMELÓ

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/la-casa-delfi-sabadell-i-serra-de.html

LA DESCONEGUDA CASA ANDALUSÍ DEL ‘TURO DELS TEIXONS’

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/02/la-desconeguda-casa-andalusi-del-turo.html

LA CASA GAIETÀ RAMON VILLÀ DE MONTMELÓ. EL VALLÈS ORIENTAL.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/10/la-casa-gaieta-ramon-villa-de-montmelo.html

CAPELLA DEL SANT CRIST DE LA GRUA. MONTMELÓ. EL VALLÈS ORIENTAL

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/10/capella-el-sant-crist-de-la-grua.html

Dubto que les Tres Creus es posessin per emular el MONTE DEL OLVIDO


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CASA GAIETÀ RAMON VILLÀ DE MONTMELÓ. EL VALLÈS ORIENTAL.

Havia demanat informació a l'Arxiu Municipal de l’edifici que aixopluga ara l’Escola Municipal de Música.


M’explicaven que es va construir a petició de Gaietà Ramon Villà a meitat de la dècada de 1950, en aquella data el cens superava escassament el milers de persones.

Em preguntava si hi havia alguna relació amb Joan Ramon Villà :
http://www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net/ficha.php?id_alcalde=970

Quan a l’autor del edifici traslladava la meva petició al Centre d'Estudis de Montmeló

Bibliografia: Enric Garcia-Pey. Montserrat Salvador Corros. Montmeló Recull Onomàstic. Ajuntament de Montmeló (2005)

Sou pregats d’ajudar-nos en la nostra recerca, esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 24 de octubre de 2016

ESGLÉSIA DE L'ASSUMPCIÓ DE SANTA MARIA.BOLDÚ. LA FULIOLA. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Els ‘diners d’Amèrica’ , 1767, 1803, 1842 (dates a llindes de finestra i al rellotge de sol), permetien convertir l’església romànica de Boldú , agregat de la Fuliola, a la comarca l’Urgell, en aquest edifici de nau única amb dues capelles laterals per banda, que segons ens explica patrimoni Gencat, es troben cobertes per falses cúpules. L'accés a les capelles es fa a través d'arcs de mig punt. Sobre el primer arc lateral hi ha la data de 1704, quan possiblement neix la capella adossada a l'església medieval. L'absis és poligonal, rematat per una venera. La coberta s'articula en tres trams de volta de canó. Hi ha presència de contracor.


Exteriorment té una estructura irregular amb la porta d'entrada al lateral esquerre. El campanar s'eleva a la seva banda dreta i és datat de 1842. Té una estructura de planta quadrada amb una alçada de dos trams, cobert per una estructura piramidal de quatre cares.

No trobava ningú per a preguntar-li on anaven a escola els de Boldú, abans de la dictadura franquista. L’afirmació de que els feixistes inventaven l’abecedari, descobrien el paper, i promovien l’educació, no passa de ser una mostra més del ‘tontisme feixista’.

QUE EN SABEU DE LA RÀPITA DE VALLFOGONA DE BALAGUER?. EXISTEIX, JO HI VAIG SER. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

Veníem de Balaguer, on havíem assistir a la 9ª Fira de l’Alimentació i la Salut, eren més de 18:00 hores, com el sol encara lluïa, entrava a la Ràpita, nucli que pertany al terme de Balaguer, i retratava alguns dels seus monuments l’església de Santa Margarida, de l’escola, i del fossar situat al costat de la carretera que comunica Balaguer amb Tàrrega, com no en trobava cap dada a la Wikipedia , que no fa esment de cap d’aquests edificis, ni fins del mateix nucli de la Ràpita. https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Noguera#Vallfogona_de_Balaguer

Constatava que no disposa Vallfogona de Balaguer d’un Catàleg de Patrimoni en línia.

Demanava a l’Ajuntament de Vallfogona de Balaguer, dades com; quan es van fer, qui en va ser l’autor, per tal de confegir un post, que per descomptat faré arribar al Consistori.


Església de Santa Margarida. Quan es va fer?, Qui en va ser l'autor?.


Escola Pública. Quan es va fer?, Qui en va ser l'autor?.


Capella del Sant Crist ' absent' del Cementiri de la Ràpita. Quan es va fer?, Qui en va ser l'autor?.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com , difondré el patrimoni històric i/o artístic de Catalunya és feina de TOTHOM

9ª FIRA D’ALIMENTACIÓ I SALUT DE BALAGUER.

Anàvem fins a Balaguer la Maria Jesús Lorente Ruiz i l’Antonio Mora Vergés, d’aquesta fira ens interessava més l’àmbit de la salut – no vinculada a negocis farmacèutics- que l’alimentació, dit això adquiria xocolata artesanal, un formatge amb castanyes, i alguns panellets.

Assitiem al matí a la xerrada HO’OPONOPONO, de la Dra. Maria Carmen Martínez Tomàs, insisteixo en l’aspecte de la formació tècnica, perquè tant des del ‘tontisme feixista’ , com des de l’àmbit dels interessos econòmics que volen ‘medicalitzar l’existència humana’, sembla que NOMÉS hi ha vida intel•ligent darrera dels títols universitaris.

A primera hora de la tarda escoltàvem al Dr. Andreas Ludwig Kalcker, Llicenciat en Economia, Biofísica i Salud Alternativa (Ph.D), que parlava de SALUT PROHIBIDA. Intervenia al principi el Josep Pàmies Breu, explicant que com el ponent s’enfronta a penes de presó per defensar en el seu cas. l’ús en medecina de plantes i flors, que en tant que no es poden ‘patentar’ no son susceptibles de generar GRANS BENEFICIS ECONÒMICS.

La darrera xerrada TERÀPIA CANNÀBICA en la donaria el Dr. Em medecina , Joan Parés Grahit, com ho havia fet amb el Dr. Andreas Ludwig Kalcker. . Intervenia al principi el Josep Pàmies Breu, explicant que s’enfronta a penes de presó per defensar en el seu cas. l’ús en medecina de plantes i flors, que en tant que no es poden ‘patentar’ no son susceptibles de generar GRANS BENEFICIS ECONÒMICS.


En tots els casos l’aforament de les sales era manifestament insuficient per acollir al públic interessat, està clar que tothom que té un problema busca remei, tant, almenys per a mi, com que des de les INDUSTRIES FARMACÈUTIQUES i QUÍMIQUES, el benefici econòmic està en primer lloc, o en ÚNIC LLOC, i NO en els interessos de la ciutadania.

Es denunciava que tant des de les Administracions Publiques, com des d’altres àmbit del poder, hi havia una gran col•laboració amb els interessos econòmics, i una acarnissada persecució de qualsevol intent de cercar alternatives que els poguessin perjudicar. Com en quasi tots els àmbits, social, laboral, polític, ..., s’espera que des de EUROPA es vagin legalitzant pràctiques i situacions que avui condueixen als que les practiquen al REINO DE ESPAÑA de dret a la presó. No parlo de la corrupció econòmica i/o política, que com sabeu - fins al dia d’avui – gaudeix d’un tracte exquisit.

sábado, 22 de octubre de 2016

IN MEMORIAM DEL FOSSAR DEL SANTUARI DE SANTA MARIA DE COANER. SANT MATEU DE BAGES

Coaner és el menys poblat dels nuclis poblacionals que formen Sant Mateu de Bages. Limita al Sud amb Sant Mateu, a l’Est amb Súria i Navàs, al Nord amb Valls de Torroella i a l’oest amb Castelltallat i Salo. És configurat per un seguit de masos disseminats al llarg de la vall formada per la riera de Coaner i part de la vall de la riera de Salo. La riera de Coaner neix prop de la Molsosa i discorre travessant les faldes de la Serra de Castelltallat fins a desembocar al riu Cardener, prop del límit oriental del terme.

L’havia visitat l’any 2009 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner.html

Tornava en aquesta ocasió per retratar el fossar annex a l’església de Santa Maria.


El trobava tancat, i amb alguna dificultat tècnica, el retratava entre els espais de la porta en la seva part superior.

També els Goigs d’aquesta advocació

http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2015/05/goigs-la-mare-de-deu-de-coaner-sant.html

I una joia fotogràfica datada als anys 1919/1921


http://www.amicsdecoaner.org/p/fotos-i-videos.html

El mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), eminent filòleg que d’haver nascut en un país d’Europa. Alemanya, Anglaterra,França, sortiria cada dia a les noticies de la televisió, atorga al topònim el significat , boscúria, selva,..., la incúria de les administracions que han estat incapaces d’asfaltar el camí, ja des de Súria, ja des Sant Mateu de Bages, reforça aquesta tesis, tant com el fet objectiu de que la ‘Democraciola’ és incompetent alhora de donar solució a qüestions molt senzilles.

Li deixava la meva pregaria a la Mare de Déu de Coaner, perquè per la seva intercessió arribes a l’Altíssim; Senyor, allibera el teu poble !!!!

EL FOSSAR DE SANT MIQUEL DE CASTELLTALLAT. SANT MATEU DE BAGES

M’arribava fins al centre de Castelltallat (zona de l’Esglèsia, el Casal i l’Observatori) o feia per la carretera BV-3003, que comença a Callús. Hi ha 13 km. de carretera comarcal i després s’ha de continuar per una pista forestal pavimentada, al llarg de 8 quilòmetres. Un trencall a mà esquerra del camí, ens portarà al centre.

També s’hi pot arribar per la C-25 (Eix Transversal), sortida 114 Aguilar de Segarra Fonollosa. Agafarem la BV-3008 i anirem en direcció a Fonollosa, i entre el pk 17 i 18, trobarem un trencall a mà esquerra, a la zona coneguda com de Cal Pallarés, on comença una pista forestal pavimentada. Després de 7 quilometres trobarem un trencall a mà dreta del camí, que ens portarà al centre de Castelltallat.

Hi havíem estat l’any 2009 :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-miquel-de-castelltallat-bages.html

Tornava en aquesta ocasió per retratar el petit fossar annex a l’església parroquial, en el que hi ha una mínima presència de les ‘inevitables flors xineses ‘ – el progrés com diuen els de Barcelona, no ha contaminat gaire. aquests indrets desconeguts – . Vinc de pagès, i malgrat fa més anys que visc l’àmbit urbà, als meus progenitors els posem SEMPRE, SEMPRE, flors del ‘seu país’ , tampoc no cal adonar les tombes amb flors exòtiques,oi?.


Les làpides ens expliquen que la presència d’emigrants ha estat en el millors dels casos, simbòlica.

No tenia ocasió de retratar el fossar de la Colònia Valls ( dels Valls i Taberner ), el sol, com el vent, la pluja, el fred i la calor, fan la seva via, mani que mani. Intueixo però, que les làpides ens donarien una visió diferent de la història

EL FOSSAR DE SANT PERE I SANT FELIU DE SALO. SANT MATEU DE BAGES

M’arribava fins a Salo, nucli de població situat a l’extrem nord-est del municipi de Sant Mateu de Bages, a 620 m. d’altura, solcat per les rieres de Vallmanya i Matamargó, que formen la riera de Salo. Limita al Nord amb Cardona, a l’Oest amb la província de Lleida, al Sud amb Castelltallat i a l’Est amb Coaner.

Llegia a la pagina de l’Ajuntament, que la població censada a 1 de gener de 2010, és de 110 habitants, distribuïts entre el poble rural de Salo, 24 habitants, 28 a la zona del Raval de Mejà i la resta dels disseminats amb 58 habitants.

El poble rural de Salo, està format per un únic carrer, amb l’església, el cementiri i el Casal Social.

Retratava el petit fossar annex a l’església parroquial advocada a Sant Pere i Sant Feliu, que llueix adornat amb les ‘inevitables flors xineses ‘ – el progrés com diuen els de Barcelona, també ha contaminat aquests indrets desconeguts - . Per descomptat cap dada de l’autor d’aquest equipament, som encara al REINO DE ESPAÑA, la façana està coronada per una pedra on llegeixo 1881, llevat d’error. La pedra sorrenca es desfà sempre, en la dictadura, la Monarquia ‘ parlamentaria’, la República, la ‘Democraciola’,..., com altrament pertoca. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, dades com aquestes son les que diferencien els països civilitzats de la resta.





Les làpides ens expliquen que la presència d’emigrants ha estat en el millors dels casos, simbòlica.

No tenia ocasió de retratar el fossar de la Colònia Valls ( dels Valls i Taberner ), el sol, com el vent, fan la seva via, mani que mani. Intueixo però, que les làpides ens donarien una visió diferent de la història.

EDIFICIS DE CULTE CATÒLIC AL TERME DE SANT MATEU DE BAGES

Fa temps, molt temps, que intento completar el ‘mapa’ d’edificis religiosos catòlics a Sant Mateu de Bages, he trobat MOLTES, MOLTES, MOLTES  ‘pegues’, la primera es l’extensió del terme 102,93 km², la segona la baixa demografia que genera una lògica desconfiança amb les ‘cares noves’, la tercera té un caràcter clarament econòmic, l coneixercatalunya.blogspot.com és una iniciativa PRIVADA, i voltar pel país té un cost.



Us faig una relació del que tinc,  i del que em consta que existeix, us insisteixo en que potser no hi son totes.



SANT MIQUEL DE CASTELLTALLAT. BAGES

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/sant-miquel-de-castelltallat-bages.html

ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR DE LA COLÒNIA VALLS.

SANTUARI DE SANTA MARIA DE COANER
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/08/santuari-de-la-mare-de-deu-de-coaner.html

IMATGE DE LA VERGE DE COANER
http://www.raco.cat/index.php/Dovella/article/view/142878/239009

ESGLÉSIA DE SANT MATEU DE BAGES

SANT GENIS DE GALOBARDI

SANT PERE DE CLARET DE CAVALLERS

EL BARDISSER DE SANTA MARGARIDA DE MEJÀ.

SANT PERE I SANT FELIU DE SALO. SANT MATEU DE BAGES
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/10/sant-pere-i-sant-feliu-de-salo-sant.html

SANT MARTÍ / SANT MIQUEL DE LES PLANES. SANT MATEU DE BAGES

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE COANER. SANT MATEU DE BAGES

CASA I ERMITA DE LA SALA DE LA ‘VERGE BLANCA’. SANT MATEU DE BAGES, CATALUNYA

SANT CRISTÒFOL / MENNA DE FIGUERA. SANT MATEU DE BAGES.

SANT MIQUEL DE LES PLANES. SANT MATEU DE BAGES.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/sant-miquel-de-les-planes-sant-mateu-de.html


 SANT JAUME DEL MAS CAMPS. DITA DE SALERM. CASTELLTALLAT. SANT MATEU DE BAGES. CATALUNYA

 http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/03/sant-jaume-del-mas-camps-dita-de-salerm.html




FEINA PENDENT.


Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, i fer-nos arribar les imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com  , si us fa gràcia us podem expedir un títol de ‘bon català’, això de les gradacions de primera, segona,... no ens acaba de fer el pes. 

viernes, 21 de octubre de 2016

ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE COANER. SANT MATEU DE BAGES

L'església de Sant Julià es dreça al costat d'una masia, prop de la torre cilíndrica de l'antic castell de Coaner i dins de l'antic recinte emmurallat. És una construcció romànica llombarda de planta basilical trapezoïdal que presenta tres naus, separades per tres arcs formers que descansen sobre pilars cruciformes, d'on arrenquen els arcs torals de reforç de la volta de canó que les cobreix. Les naus són capçades per tres absis semicirculars ornats exteriorment per arcuacions llombardes. La decoració externa omple les naus laterals, el frontispici i l'absis. L'absis presenta una doble decoració de finestres cegues i d'arcuacions, mentre que la cornisa està formada per petits nínxols cecs. A les absidioles també es poden observar decoracions d'arcs cecs llombards treballats en unitats de dos. El fris d'arcuacions de la façana de migdia apareix a mitja alçada, no sota el ràfec de la coberta com és habitual. El treball de decoració, però, és rústec i tot el parament és recobert pel morter de calç. L'accés actual a migjorn data de l'any 1573 i consta d'un portal adovellat. Destaca el campanar situat als peus de la nau central, de torre quadrada amb finestres geminades en dues cares i senzilles en les altres dues.



L'església se sap fou consagrada l'any 1024 (alguns diuen 1034) pel bisbe Ermengol d'Urgell. L'edifici ha estat restaurat dues vegades: una el segle XVI, trobem la data de 1573 en el portal de l'església, i l'altra en el nostre segle per la diputació de Barcelona. Malgrat les restauracions, l'edifici sempre ha conservat la seva estructura primitiva.

El gran culte que despertà la Verge de Coaner al segle XVII, en almenys aquestes 8 parròquies: Súria, Castelladral, Valldeperes, Orriols, Torruella, Salo, Castelltallat i la pròpia de Coaner, va fer que l’església parroquial de Sant Julià quedés petita.

Avui, una i altra esglésies estan voltades de soledat’.

Alguns autors (com J.M. de Mas i Casas) manifesten que l'església, al peu de la torre, era una mesquita.

Coaner, sempre havia estat un poble independent, amb el seu propi batlle i comú (la forma arcaica de l'ajuntament actual), durant la creació dels termes municipals a mitjans del segle XIX, va ser agregat de Sant Mateu de Bages, la centralització política del govern és sens dubte un factor a tenir en compte a l'hora d’avaluar la decadència del lloc.

En ens anys foscos que seguien a la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, les dures condicions de vida al camp varen fer marxar la major part dels seus habitants. No en va ser tampoc aliena la manca de carreteres asfaltades o vies de comunicació que l'unissin amb els pobles veïns – fet que continua succeint quan superem ja el 80 AÑO TRIUNFAL - tampoc la duresa de l'orografia del terreny, que contribueix a l'aïllament del lloc, tot plegat en motivà la despoblació, que només seria reversible en una Catalunya sobirana

Quan al topònim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997)[1] eminent lingüista català, autor del Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, de l'Onomasticon Cataloniae i del Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, proposava el sentit, boscúria, selva, ..., està fora de dubte que la majoria de topònims son descriptius, i avui si us arribeu fins a Coaner podreu comprovar amb els vostres ulls quan encertada era la tesis del mestre.

EL PRAT DE LA BARROCA I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR DE JESÚS. TONA. OSONA

Havíem endegat una col•laboració amb el Claudi Pagès Puig, que disposa d’un excel•lent arxiu fotogràfic de Tona i les seves masies, i que volia completar i publicar la relació d’esglésies, capelles, oratoris i ermites, que hi ha i/o hi havia en aquesta poblacióde la comarca d’Osona

Reprodueixo de patrimoni Gencat en relació a la casa dita El Prat de la Barroca ; és una masia amb una gran tradició històrica. L'arbre genealògic de la família del mas, de cognom Pratsobrerroca, comença el 1196 i compta fins a trenta una generacions. Malgrat hi ha moltes pubilles, no es perdé el nom perquè fins al segle XVIII s'adaptava el nom de la família Pratsobrerroca. El Prat tenia importants possessions com el mas Munt, del terme de Gavadons, adquirit el 1285, empenyorat més tard, però recuperat el 1679; el mas Miravalls, casa forta del terme de Sant Cugat de Gavadons, comprat el 1632 i reedificat en un emplaçament diferent el 1808 i, finalment, el mas Roqueta, totalment desaparegut, les propietats del qual eren repartides entre els masos Prat, Vilamajor i Vendrell. Molts hereus del Prat de la Barroca van ser batlles de Tona.


Quan a la descripció ens diu; edifici de planta rectangular d'un sol cos, cobert a doble vessant. El portal és adovellat. Al primer pis s'hi obren tres balcons i a sota teulada una galeria amb tres finestrals semicirculars amb una barana de ferro. A banda i banda de la galeria hi ha dues finestres de testera recta, carreus d'una sola peça a la llinda i als brancals i ampitadors motllurats. Adossats al cos central s'hi ha afegit un cos allargat amb una galeria continua al primer pis.


Cap dada de la capella del Sagrat Cor de Jesús: dissortadament fins en alguns ambients presumptament il•lustrats , s’ha instal•lat la consideració de que la religió, i les obres que hi tenen relació, no formen part de la ‘CULTURA’ en majúscules, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que es va atorgar la llicència eclesiàstica, les vicissituds que ha patit en el seu cas, i si fos possible les dades dels autors de les imatges.


El Claudi Pagès Puig em feia arribar també un exemplars dels Goigs d’aquesta capella.

martes, 18 de octubre de 2016

IN MEMORIAM DE LES COLÒNIES DE LA LLIGA D’HIGIENE ESCOLAR DE SABADELL A LA MASIA DE LA CANAL DE TONA, ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. OSONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia que les Colònies de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell, eren gestionades entre altres persones, per la parella de mestres Enric Casassas i Cantó (Barcelona, 14 d'abril de 1894 - 24 de juliol de 1977), i Carme Simó Saco ( de la que ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs ). Es varen dur a terme uns anys a Rellinars, Vallès Occidental, i posteriorment a Tona, Osona, a la casa dita la Canal, en el període 1930-1937.








Les imatges han estat facilitades pel Claudi Pagès Puig.


Reprodueixo un text aparegut a la Vanguardia el dia 30.04.1930

Aquí trobareu el significat d’alguns dels mots emprats en aquell article. Avui dissortadament continuen existint col•lectius infantils d’aquelles característiques, ara però NO SE ESTILA fer Colònies com aquelles, entre altres motius perquè no existeix la Lliga d’Higiene Escolar.

depauperar
Del lat. pauper, -ĕris 'pobre'.
1. tr. empobrecer.
2. tr. Med. Debilitar, extenuar. U. m. c. prnl.

desvalido, da

1. adj. Desamparado, privado de ayuda y socorro. U. t. c. s.
2. adj. desus. Acelerado, presuroso, desalado.

escrófula
Del lat. tardío scrofŭlae 'paperas'.
1. f. Med. Tumefacción fría de los ganglios linfáticos, principalmente cervicales, por lo común acompañada de un estado de debilidad general que predispone a las enfermedades infecciosas y sobre todo a la tuberculosis.

El Claudi Pagès Puig, amb qui tenia el goig de col•laborar en la tasca de documentar els edificis religiosos de Tona i el rodal, em feia arribar un email, on entre altres coses em deia:

L’any 1995, la casa ja era tant malmesa, que tot i que es va posar tanques metàl•liques per evitar que hi entressin persones, i esperar un millor moment per la seva reconstrucció o utilització pública, es va detectar que la mainada hi anaven a jugar representant un seriós perill. Es va intentar fer-hi unes obres de manteniment, els arquitectes municipals però , van aconsellar el seu enderrocament total, ja que les parets dels baixos eren de tàpia que ja estava feta malbé.

Esta retratada i dibuixada per reconstruir-la quant hi hagi disponibilitats i dedicar-la a museu de la pagesia o les activitats més adient que s’hi vulguin fer en l’avenir.


Havia demanat la col•laboració de l’Arxiu d’Història de Sabadell, de l’Arxiu fotogràfic de la U.E.S, i de qualsevol persona de Sabadell que en pugues facilitar imatges de la Capella de la Marededéu de la Canal, en aquells anys.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

Alguns lectors voldrien veure les publicacions en un llibre, des d’aquí esperono a qualsevol persona a endegar un procés de crowdfunding per aconseguir el finançament necessari.