miércoles, 31 de agosto de 2016

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. CASTELLFOLLIT DEL BOIX. BAGES. CATALUNYA

Llegia a la pàgina de l’Ajuntament de Castellfollit el Boix ; Santa Maria del Pla (Medieval, estil romànic tardà XIII, molt transformada). Església on s’hi fa missa cada diumenge. En bon estat de conservació. Situada al nucli de Castellfollit, accés senyalitzat. Al seu interior hi ha algunes peces del retaule original de Sant Pere.



La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d'una sola nau i amb un cos adossat al lateral situada als afores del poble. Presenta una façana molt senzilla coronada per un frontó i un campanar d'espadanya d'un sol ull. L'interior presenta murs emblanquinats, i un presbiteri sense cap tipus de decoració.

Damunt la porta consta la data 1855

M’explicaven que l’edifici de l’escola de Castellfollit del Boix és anterior a la dictadura franquista, i molt similar al de Fonollosa, del que agrairé em facin arribar almenys una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que s'aixecava l'escola, i dem mestre d'obres i/o arquitecte, autors del projecte.

martes, 30 de agosto de 2016

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS DE LES ESCOLES PÚBLIQUES DE SANT PERE DE VILAMAJOR ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

En ens censos anteriors a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II Republicà, acte que els guanyadors batejaven com CRUZADA, el nombre de veïns de Sant Pere de Vilamajor superava sempre els 700.

No va comptar aquesta població amb un arquitecte com l’Augusto Miret Baldé , autor de l’edifici de l’escola de Sant Antoni de Vilamajor , i del que més enllà de la seva inclusió en el col•lectiu d’arquitectes depurats en el II feixisme ( Dictadura del general Franco ) http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm , no en sabia trobar cap dada relativa al lloc i data del seu naixement i traspàs, ni de cap altra de les seves obres. Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gamil.com

Alfou conserva el testimoni de l'odi irracional del feixisme http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/les-runes-de-la-inacabada-escola.html

Coincidia amb la mestressa de Cal Ferrer de Dalt que m’explicava que l’escola de nens ocupava l’espai on hi ha avui l’edifici conegut com la Mongia – on hi ha algunes imatges que ho acrediten - , i que les nenes anaven a un edifici situat al carrer de baix, on hi ha haver més tard la farmàcia.



Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos, el que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible, i està cofoi d’ostentar el lideratge en el rànquing europeu de l’estultícia i la corrupció - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

sábado, 27 de agosto de 2016

IN MEMORIAM DEL CASTELL DE MONT-ROIG, ARA ERMITA DE SANT RAMON DE PENYAFORT. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

Pujàvem la Conxita, la Maria Jesús, el Paco i l’Antonio, els irregulars graons tallats a la roca, fins a la capella de Sant Ramon de Penyafort , un edifici rectangular, emblanquinat perquè servia de guia als mariners, situat al cim d’una roca molt erosionada en la base, que alhora que desafia les lleis de la gravetat, posa a prova la fe dels pelegrins.



La capella de Sant Ramon ocupa el lloc que en origen ocupava el castell.

La imatge del sant que em permetia captar a traves dels vidres la Canon Ixus, es diu que va ser trobada per pescadors de Cambrils.


La capella està documentada des del segle XVI, amb nombroses donacions que foren traslladades a la vila.

Fou restaurada l’any 1902.


L’any 1916 Joan Miró va pintar el quadre Mont-roig, Sant Ramon , que és la visió de la capella des del darrer tram del camí vell que ve del poble. Actualment, la capella forma part de la ruta turística 3MR (Mirar, Miró, Mont-roig).

martes, 23 de agosto de 2016

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MEMÒRIA DEL BERGUEDÀ ACTUAL. II

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Recordo encara que malgrat la lògica – que us confirmarà mínimament aquesta relació – hi ha haver persones que defensaven que al Berguedà la ‘civilització ‘ va arribar amb l’entrada de les tropes feixistes.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA DEL BERGUEDÀ

http://www.bergactual.com/2013/11/28/lescola-josep-prat-salles-de-la-colonia-guixaro-casserres-bergueda-jussa
http://www.bergactual.com/2013/08/04/les-escoles-de-la-colonia-de-sant-esteve-de-guixaro-casserres
http://www.bergactual.com/2015/12/13/in-memoriam-de-la-inacabada-escola-publica-de-saldes
http://www.bergactual.com/2015/07/19/escola-publica-de-cal-bassacs-anterior-a-la-dictadura-franquista-gironella
http://www.bergactual.com/2015/06/21/edifici-de-lajuntament-i-escoles-dolvan
http://www.bergactual.com/2015/05/31/in-memoriam-escoles-de-baga
http://www.bergactual.com/2015/05/17/lescola-republicana-de-gironella-el-bergueda
http://www.bergactual.com/2015/03/09/in-memoriam-escoles-publiques-de-guardiola-de-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/03/13/edifici-de-les-antigues-escoles-publiques-de-santa-maria-de-merles-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/04/03/ceip-lillet-a-guell-la-pobla-de-lillet
http://www.bergactual.com/2016/04/16/in-memoriam-escola-de-la-colonia-de-sant-corneli-cercs-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/06/12/edifici-de-lajuntament-i-escoles-publiques-de-castellar-de-nhug-el-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/07/09/in-memoriam-de-lescola-publica-de-malanyeu-anterior-a-la-dictadura-franquista-malanyeu-la-nou-de-bergueda
http://www.bergactual.com/2016/07/21/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de-la-pobla-de-lillet-anteriors-a-la-dictadura-franquista
http://www.bergactual.com/2016/08/21/in-memoriam-dels-edificis-que-acollien-les-escoles-publiques-de-vilada-abans-de-la-dictadura-franquista-el-bergueda
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/08/in-memoriam-dels-edificis-escolars-de.html

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. MEMÒRIA DEL BERGUEDÀ ACTUAL. I

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.



EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DEL BAGES


http://www.bergactual.com/2015/01/11/lescola-publica-de-l-any-1929-cornet-sallent-de-llobregat-bages
http://www.bergactual.com/2015/10/04/escoles-escasany-cardona-bages
http://www.bergactual.com/2016/05/01/in-memorian-de-lescola-publica-de-santpedor-bages


EDIFICIS ESCOLAS ANTERIORS A LA DICTADURA D’OSONA


http://www.bergactual.com/2015/09/11/alpens-antic-ajuntament-i-escoles-publiques-osona
http://www.bergactual.com/2015/04/26/edifici-de-les-escoles-de-santa-cecilia-de-voltrega-osona
http://www.bergactual.com/2016/05/08/in-memoriam-de-les-escoles-publiques-de-saderra-anteriors-a-la-dictadura-franquista-oris-osona


EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DEL RIPOLLÈS

http://www.bergactual.com/2015/08/30/in-memoriam-escola-publica-de-llanars-anterior-a-la-dictadura-franquista-el-ripolles
http://www.bergactual.com/2015/03/22/escola-mestre-andreu-sant-joan-de-les-abadesses-el-ripolles
http://www.bergactual.com/2016/05/22/ajuntament-i-escoles-de-les-lloses-el-ripolles


http://www.bergactual.com/2016/02/28/in-memoriam-dels-mestres-de-sequer-a-catalunya

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

lunes, 22 de agosto de 2016

IN MEMORIAM DE LES RECTORIES ‘ ESCOLES’ DE CATALUNYA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

En moltes de les rectories de les parròquies rurals de Catalunya, alhora que ‘ la Doctrina’ s’ensenyava a llegir i escriure, i es feia una ‘selecció’ dels millors candidats/candidates per entrar al servei de l’Església.


L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista, el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar

El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que imatges d’aquells edificis, el testimoni – si encara és possible – de persones que rebien formació, ‘les primeres lletres’ a la rectoria de la parròquia del seu lloc de naixement.

Tinc molt clar que malgrat el seu trist present l’església catòlica va ser un factor de progrés social en èpoques passades, tant com que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a Catalunya.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

SANT VICENÇ DE MAÇANÓS. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Retratava l’església de Sant Vicenç de Maçanós, al terme de les Llosses, a la comarca del Ripollès, Girona, patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular, amb una sola porta d'accés des de l'exterior, sobre la que hi ha un petit ull de bo, al cantó esquerra de la façana, servint de prolongació a aquella hi ha un petit campanar.


La coberta a dos aigües està formada per cabirons de fusta i teula àrab, essent l'interior de la nau decorat amb una cornisa i una falsa volta de canó feta de maons arrebossats amb dibuix de carreus. La volta és reforçada per nervis d'obra en forma d'arcs, que es recolzen sobre falsos capitells, a la banda d'esquerra del presbiteri, una porta condueix a la sagristia amb dintell i llinda de pedra treballada. Els murs van ser repicats per deixar vista l'obra en pedra, segon és de moda en algunes restauracions, sobre la porta d'accés hi ha un petit cor de cabirons, llates i barana de fusta .


A l'exterior es troba el petit fossar presenta un estat incúria que podem qualificar dissortadament de ‘made in les Lloses’ .

No trobava cap dada relativa a l’ús escolar de la rectoria annexa, que com molts d’aquests edificis està ocupada per usuaris privats. Desconeixem si l’església catòlica com a persona jurídica, percep i declara l’iva corresponent a les rendes d’aquests lloguers. Només a Catalunya, fent una estimació poc rigorosa, hi ha més de 1500 edificis en la mateixa situació.

L’església catòlica feia en el terreny cultural una gran tasca en el període que va des de la fi de la ‘Santa Inquisició’ abolida l’any 1834 en el regnat d’Isabell II, fins a la signatura de la Carta de recolzament al feixisme promoguda per l'Isidre Gomà i Tomàs (la Riba, Alt Camp, 19 d'agost de 1869 - Toledo, 22 d'agost de 1940) bisbe, cardenal primat d'Espanya durant la mal dita ‘Guerra Civil’ i/o ‘Cruzada’ , en la qual va ocupar un destacat paper protagonista; el contrapès a seva iniquitat el donaria un altre català, l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), que morirà a Suïssa a la cartoixa de Valsainte l’any 1943. La seva negativa a signar la carta de la jerarquia eclesiàstica, es fonamenta en les terribles conseqüències que tindrà pels fidels que estan en el territori controlat pel govern LEGÍTIM de la II República, i en el mateix devenir de la religió catòlica que veu molt difícil, ‘aquesta guerra passarà, la vostra iniquitat i manca d’amor al proïsme però, no s’oblidarà fàcilment’. La desolació de tantes i tantes esglésies a les Lloses i arreu de Catalunya, la manca de vocacions, i la descreença de la ciutadania, venen dissortadament a confirmar la visió del Venerable Francesc d’Assís Vidal i Barraquer, quines restes no podran retornar a Catalunya fins a l’any 1978 , en que d’acord amb la seva voluntat testamentària, les seves restes foren traslladades a la catedral de Tarragona, al costat de les del qui havia estat el seu bisbe auxiliar.

El sàtrapa com el Cid, guanyava – i guanya – batalles fins desprès de la seva mort.

Per intermediació de Sant Vicenç aixecava la meva pregaria a l’Altíssim, Senyor; allibera el teu poble !!!!!!!!!!!!!!!

domingo, 21 de agosto de 2016

SANTA EULÀLIA DE VILADONJA. LES LLOSSES. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Havíem dinat al Restaurant la Plaça de Matamala, al municipi de les Llosses, a la comarca del Ripollès, Girona, Catalunya.

No trobava cap referència d’aquest local de restauració – cosa que trobo del tot injusta - , i us deixo la meva opinió:

Alhora de valorar el restaurant la Plaça de Matamala, forçosament s’ha de tenir en compte la peculiar situació d’aquest terme municipal de 114,0 km² , amb un cens de 211 habitants a darreries de l’any 2014.

Quan al preu/qualitat és excel•lent , quan al servei – que atén la família - correcte , quan a les instal•lacions - en el context en que es troba – optimes.

La recomanació està clara, quan vingueu a visitar els molts atractius que té les Lloses, diuen que ‘ a les Lloses hi ha mil coses ‘, a la Plaça de Matamala, teniu un bon restaurant on podreu dinar.


Ens arribàvem el Josep Olivé Escarré, amb 90 anys complerts i l’Antonio Mora Vergés , amb 65 a l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Viladonja, que es troba situada a l'extrem Sud del terme, a 1012 metres d’alçada sobre el nivell del mar.


Patrimoni Gencat ens explica que l’actual temple fou reedificat al segle XVIII – amb els diners d’Amèrica ‘ - , sobre la base d'un primitiva església romànica, de la qual guarda la disposició de la nau, ampliada amb una sagristia i capelles laterals. Té un petit campanar de torre amb coberta piramidal a la banda de migdia.

L’any 1802 li fou afegit un vestíbul d'entrada.

Al costat el clos del cementiri, descurat sembla que és ‘ mala costum local ’ al terme de les Lloses .


La concentració de municipis ha provocat entre altres danys – de benefici cap – la pèrdua de la memòria històrica dels nuclis integrats, Viladonja, Palmerola ,...., sortosament el bon Déu ens enviava al Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), que feia realitat les paraules del Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985) :

Hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.

http://www.onomastica.cat/sites/onomastica.cat/files/06_casanova.PDF

Trobàvem l’església de Santa Eulàlia de Viladonja voltada de soledats’. A la ‘nova’ Catalunya s’hauran d’endegar polítiques per recuperar l’equilibri demogràfic d’aquesta pobra, bruta, trista, i dissortada pàtria nostra.

Que Santa Eulàlia  i  Sant Antoni de la  Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits   ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 La selecció  femenina de futbol aconseguia el Campionat del  món gràcies al gol de l’Olga Carmona García (Sevilla, 12 de juny de 2000 ), si és certa la cita atribuïda al rei  Carlos III: “Ni gitanos ni murcianos ni gente de mal vivir quiero en mis ejércitos", està clar que una vegada més els Borbons, desaprofitaven una ocasió d’or per tenir la boca tancada, oi?. 

 El nostre més sincer condol a l’Olga Carmona García, pel traspàs del seu pare.

El nostre rebuig al Luis Manuel Rubiales Béjar (Las Palmas de Gran Canaria23 de agosto de 1977) presidente de la Real Federación Española de Fútbol,  que menystenia manifestament a les jugadores. 

sábado, 20 de agosto de 2016

IN MEMORIAM DELS EDIFICIS QUE ACOLLIEN LES ESCOLES PÚBLIQUES DE VILADA ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BERGUEDÀ

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – al Berguedà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicaven a Vilada que l’escola abans de la ‘ Guerra’ estava situada a l’edifici de l’Ajuntament, dada que es corrobora al mapa de patrimoni: es devia començar a utilitzar com a casa consistorial a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, vivenda, central telefònica..., Josep Roca ha estat l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la façana de ponent. Ens agradarà tenir noticia del cognom matern i del lloc i data de naixement d’aquest Josep Roca a l’email coneixercatalunya@gmail.com


I, que en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, també es feia escola a l’Hotel. Edifici que es troba al costat de la carretera C-26, del que no en trobava cap dada – quan es va fer, qui en va ser l’autor, ... - , i que avui està en venda. Sou pregats de fer-nos arribar informació d’aquest magnífic edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament al Berguedà.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

jueves, 18 de agosto de 2016

L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT DE SANT SADURNÍ D’ANOIA VA AIXOPLUGAR TAMBÉ LES ESCOLES PÚBLIQUES?. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – Al Penedès sobirà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

Llegia a http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/12.pdf

La Casa de la Vila de Sant Sadurní d’Anoia [ 1887-1900 ] fou construïda seguint el projecte de l’arquitecte municipal Ubald Iranzo i Eiras (Barcelona, 1854 -1923), sobre el solar ocupat per l'antiga Casa del Comú, datada de 1673, que a finals del segle XIX es trobava en estat ruïnós.

Al vestíbul de l'actual ajuntament es conserva l'escut que hi havia a la façana de l'antiga Casa del Comú, així com una finestra en forma d'espitllera. Les obres van començar el 1887 amb diverses modificacions i ampliacions posteriors. El campanar de ferro forjat que corona el segon cos fou incorporat el 1896, en substitució d'una torre que hi havia a la mateixa plaça. El treball del campanar fou executat per Joan Forns, ferrer de Sant Sadurní.

La darrera modificació es produí amb l'ampliació de la plaça quan el 1945 s'enderrocaren dos edificis deixant al descobert dos cossos més de la façana. Aquesta ampliació de les dependències municipals havia de donar cabuda al jutjat comarcal que s'acabava de crear. Posteriorment hi ha hagut altres reformes d'adequació. Hi havia el projecte de continuar ampliant la plaça enderrocant la resta de cases que la tancaven pel costat del carrer Sant Antoni, però no es va arribar a fer.

És un edifici marcat per l'allargada de la façana, vers la profunditat. Inicialment, la façana només mostrava tres cossos centrats amb la plaça, però el 1945 es va enderrocar l'edifici que tancava la plaça pel costat del carrer Sant Antoni (ca la Tiues), deixant a la vista dos cossos més. Aquesta ampliació és la causa que la torre del rellotge, més alta i sobressortint de la resta, presenti un aspecte tan descentrat. Les fotografies de 1905 mostren una façana encara sense decorar. Posteriorment fou arrebossada i decorada amb esgrafiats de motius florals i cortinatges. S'hi afegiren també els dos fanals, sobre suport de ferro, a cada costat del balcó. L'ampliació posterior reproduí aquesta decoració en els dos cossos nous. Per tal de crear un equilibri amb l'edifici antic, s'incorporà al quart cos un balcó amb balustrada, similar al de la torre del rellotge. Aquesta ampliació implicà la remodelació interior amb l'adaptació als nous usos de la casa que havia quedat al descobert, i una nova distribució dels espais. El material emprat és el maó.



Jordi Contijoch Boada és l’autor d’aquesta fotografia de l’edifici de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia.
No trobava cap referència al seu us com escola pública

L’escola pública [1902-1904 ] va ser obra de Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), arquitecte municipal de sant Sadurní d’Anoia.

Ens agradarà tenir confirmació – en el seu cas – de l´’us de l’edifici de l’actual Ajuntament com Escola Pública a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

lunes, 15 de agosto de 2016

PERQUÈ ES CREMEN ELS BOSCOS?.

Sembla d’entrada que hi ha una relació clara entre el canvi climàtic i el nombre d’incendis, i això malgrat que des d’algunes instàncies politiques es nega el canvi climàtic, com es negava la crisis econòmica, i la corrupció política i econòmica.

Reprodueixo de l’articulat de la Llei 21/2015, de 20 de juliol, per la qual es modifica la Llei 43/2003, de 21 de novembre, de forests.

En relació als boscos que han patit incendis :

‘amb caràcter excepcional les comunitats autònomes poden acordar el canvi d’ús forestal quan concorrin raons imperioses d’interès públic de primer ordre que s’han d’apreciar mitjançant una llei, sempre que s’adoptin les mesures compensatòries necessàries que permetin recuperar una superfície forestal equivalent a la cremada. Aquestes mesures compensatòries s’han d’identificar amb anterioritat al canvi d’ús en la mateixa llei juntament amb la procedència del canvi d’ús.

En cas que aquestes raons imperioses de primer ordre corresponguin a un interès general de la Nació, ha de ser la llei estatal la que determini la necessitat del canvi d’ús forestal, en els supòsits i amb les condicions que s’indiquen al paràgraf anterior’


Esta enmienda se aprobó con los votos a favor del PP, UPyD y UPN, la abstención del PSOE y el voto en contra del resto de grupos.

El PP acusó a la oposición de tener un concepto "rancio" de lo que es el monte "como algo que no se puede tocar" "A ustedes los árboles no les dejan ver el bosque" remachó.

http://www.farodevigo.es/espana/2015/07/09/aprobada-reforma-ley-montes-permite/1274704.html


Feu una lectura curosa abans de respondre-us la pregunta del títol.

domingo, 14 de agosto de 2016

MIRADES I REFLEXIONS D’ESTIU

Avui sento la necessitat imperiosa d’obrir una finestra a l’exterior. Al balcó, s’hi està bé. Passa un airet fi que et revifa de la calor nocturna de Barcelona i et torna a la vida.

He posat l’ordinador, el meu estimat amic, sobre una tauleta petita, entre dos testos de menta. Avui és festa, 15 d’agost, hi ha poca circulació, només se sent, de tant en tant, passar algun cotxe i l’autobús que gira fent fressa, potser per avisar que passa. En aquest tros de carrer tan poc transitat també hi passen coses.

Em ve al cap la imatge d’una dona ja gran estirada en un banc. Són les 12 del migdia, el sol cau descaradament sobre els transeünts que passen pel seu costat sense fer-ne cas. Al costat de la dona hi ha un carro de la compra ple que vetlla el seu repòs. Malgrat aquest detall, ningú s’atura. La dona és del barri, ningú la coneix? Des del balcó estant observo un gos que s’hi acosta seguit d’un home gran. Ell la sacseja amb cura. Fa parar una noia que obra la seva bossa i en treu un mòbil, parlen, se la miren, i el gos intenta llepar-la amb discreció; ella, amb la mà intenta apartar-lo.


Ara ve una ambulància amb la sirena a tot volum. Paren, parlen i treuen una llitera per endur-se-la. El gos fa un salt i entra a l’ambulància sense que ningú li digui res: ell té clar el que ha de fer. L’ambulància, tal com ha arribat, fent-se sentir, se’n va. L’home recull el carro i també se’n va. Uns veïns comenten alguna cosa sobre la dona...

Després d’arreglar-me baixò a comprar una mica, i m’assabento que la dona és l’Enriqueta. Una dona que viu sola amb el gos. El gos és molt conegut i estimat, es diu Petard, i que gràcies a ell que ha anat a buscar el veí, el senyor gran, l’Enriqueta encara és viva.

Em pregunto si és normal viure sol i menysprear uns animals que sembla que tenen més sentit comú que molts humans. Ara a l’agost es veuen molts gossos abandonats a la carretera que corren seguint el rastre dels seus amos, del cotxe...

Alguns moren en l’intent, d’altres els atropellen i algú els recull, però la majoria moren i ningú pensa en l’angoixa d’aquell animal abandonat pels seus amos a la carretera. Aquests amos, tan proclius a desfer-se d’un gos quan els fa nosa per poder anar-se’n de vacances tranquil•lament, me’ls imagino bebent-se una cervesa i rient, sense que els afecti el destí del MILLOR AMIC DE L’HOME!! Aquests HOMES, són amics dels HOMES?

MARIA TERESA GALAN BUSCATÓ

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPCIÓ i/o ESGLÉSIA DE SANTA MARIA. MALDÀ. VALL DEL CORB. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Retratava en un angle força complicat , l’església parroquial de Maldà , a la Vall del Corb, a la comarca de l’ Urgell jussà, a la província de Lleida, advocada a L'ASSUMPCIÓ , encara que se la coneix també com ESGLÉSIA DE SANTA MARIA, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta basilical de tres naus amb transsepte i absis poligonal. La nau principal presenta unes proporcions elevades amb una coberta de volta de canó reforçada per quatre arcs torals. La nau central es divideix de les laterals per grans pilars amb falsos pilars més petits acanalats i adossats amb capitells compostos damunt dels quals hi ha tot un entaulament complert. Les naus laterals es troben cobertes per volta d'aresta. A la zona del creuer del transsepte hi ha una cúpula de grans dimensions sostinguda per quatre trompes. L'absis és poligonal i a la seva banda dreta hi ha adossada una capella dedicada al Beat Sant Tomàs Capdevila. A la banda esquerra de l'absis de l'església hi ha la sagristia. La portalada exterior, de clara inspiració barroca, es troba distribuïda en dos cossos dividits a partir de dues columnes de fust llis i coronades per capitells corintis damunt dels quals hi reposa un elevat entaulament de forma irregular perquè s'adapta a les entrades i sortides que marquen les columnes com a ritme de la façana.



Damunt de la portalada hi ha un frontó mixt amb la inscripció de la data d'aquesta façana. Damunt de la portalada hi ha un frontó mixt amb la inscripció de la data d'aquesta façana. El campanar és de planta vuitavada.

Pica beneitera de pedra, d'un metre de diàmetre aproximadament. A la part inferior hi ha una mena de cordó esculpit en disposició transversal. A la part mitjana hi ha una sanefa i a la superior, fent una vora, una inscripció molt erosionada.

Aquesta pica es troba assentada sobre un pilar de pedra, ja que li manca el seu peu original.

L’església fou construïda , amb ‘ els diners d’Amèrica ‘ pel mestre de cases d'Òs de Balaguer; Francesc Albareda, artífex de les esglésies –entre d'altres- de Rocafort de Queralt i de Palau d'Anglesola, de les quals també en fou responsable de la traça, donada la semblança existent entre aquests tres exemples i la documentació que ho confirma.

-1796.-L'església de Maldà va iniciar les seves obres de reforma.


-1798.-Any en que es finalitza la transformació de la portalada de l'església, tal i com ho especifica la inscripció de la mateixa façana.

El cens de 1787 ens diu que hi havia 554 veïns, que es quasi duplicaven l’any 1857, en que se’n registren 925, el sostre demogràfic però s’assolia l’any 1930 amb 952 habitants – sense que consti enlloc que hi havia escola pública - , al desembre de 2014 hi constaven 227 habitants, una pèrdua del 76,16% de la població que lluny del context d’estulticia i corrupció política i econòmica del REINO DE ESPAÑA, s’explicaria únicament com a conseqüència d’algun desastre natural i/o un accident nuclear com el de Txernòbil .

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com imatges de l’edifici o edificis que aixoplugaven les escoles publiques abans de la dictadura franquista, no vaig trobar cap persona que me’n pugues donar raó el dia d’agost de 2016 que visitava Maldà.

sábado, 13 de agosto de 2016

IN MEMORIAN DE LES ESCOLES PUBLIQUES DE LA CURULLADA. TERME DE GRANYANELLA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – A la Segarra i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicava el Josep Maria Ubach Molins, President de l’Associació d’antics veïns del poble de Tordera, que en aquesta població no tenien escola pública, i que anaven a la Curullada, i que els de Moncortés, anaven a l’Aranyó.

A la Curullada m’indicaven on havia estat l’escola, un edifici en el que ara s’hi fan obres per a destinar el local a altres usos.



No en trobava cap dada a : http://www.ccsegarra.cat/fitxers2014/titol-6-cataleg-de-bens-a-protegir.pdf

Ni cap referència a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_monuments_de_la_Segarra#Granyanella

Ens agradarà tenir noticia de l’època en que s’aixecava l’edifici i del seu autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En altres indrets de Catalunya això es pot explicar només des de l’opció política que enderrocava al govern LEGÍTIM de la II República, i que des de l’1 d’abril de 1939 fins avui mateix, posava tots els mitjans per esborrar i/o esborronar l’obra de la Mancomunitat de Catalunya – suspesa pel ‘camarada’ Primo de Rivera, perquè va posar en evidència l’estultícia i la corrupció dels GOBIERNOS del REINO DE ESPAÑA – i de la Generalitat durant la II República.

Actualment a la Segarra únicament superen el miler d’habitants Cervera , Guissona , Sant Guim de Freixenet i Torà. I en el cas de Granyanella assolia el seu sostre demogràfic al cens de 1857 amb 659 ànimes, i tancava l’any 2014 amb 147 habitants, una pèrdua de població del 77,69%, que es dona únicament a les terres del Pirineu i/o com a conseqüència de desastres naturals i/o accidents atòmics com el de Txernòbil.

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a la Segarra.

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social, o destina milions d’€ cada any a sufocar els incendis forestals, i ni un cèntim a explotar aquests recursos de forma sostenible - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.

viernes, 12 de agosto de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LLORENS O LLORENÇ , DIT ABANS DE ROCAFORT I ANTERIORMENT DE VALLBONA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Em sorprenia l’explicació de patrimoni Gencat relativa a l’església parroquial de Llorens o Llorenç , dit abans de Rocafort i més antigament de Vallbona; església gòtica de nau única amb dues petites capelles laterals. Coberta per tres trams de volta de creueria amb claus de volta centrals. En una d'aquestes claus de volta hi ha un alt relleu de la Mare de Déu amb el nen Jesús i en la següent hi ha una flor. L'absis és recte i a la seva esquerra hi ha l'accés a la sagristia, instal•lada just darrera de l'altar principal. La primera capella lateral esquerra consta d'un espai reduït on hi trobem la pica baptismal.

Exteriorment té una portalada de carreus de pedra irregulars fruit de les diferents ampliacions. La façana és llisa i coronada per un campanar d'espadanya amb tres obertures en arc de mig punt on hi ha les campanes. La porta d'entrada a l'església és d'estil renaixentista: sobre un gran sòcol s'alcen dues pilastres acanalades adossades damunt les quals hi ha un arquitrau de cornisa poc voluminosa, on es pot llegir una inscripció de caire marià. Tot el conjunt es troba coronat per un frontó triangular amb una fornícula buida a dins.


Text procedent de l'expedient de declaració de BCIL:

L'església de Llorenç de Rocafort conserva una estructura gòtica quan al sistema de voltes apuntades amb nervis en diagonal i arcs torals de la nau original, mentre que les dimensions dels murs perimetrals i la tipologia del campanar de cadireta (espadanya per sobre del nivell de coberta original) que conforma la part superior de la façana principal, semblen d'època anterior.

Únicament es conserva la data de 1593 a la llinda de la portalada d'entrada, d'estil plenament renaixentista i seguint les proporcions clàssiques.

La nau central primitiva, formada per tres crugies cobertes amb voltes de pedra, te unes dimensions interiors de 13,61 m. de llargada, 4,70 m. d'amplada i 5,11 m. d'alçària fins a la part superior de les voltes.

Posteriorment a la fàbrica original es va afegir l'espai de la sagristia situat darrera el presbiteri i les capelles adossades en ambdós laterals, dues per banda, així com el baptisteri situat a l'esquerra de l'entrada.

D'època posterior també és el cor, ubicat en forma d'altell sobre l'espai d'entrada al temple i en contacte amb la façana principal. La formació del cor va comportar la construcció d'una escala d'accés lateral, així com la finestra de proporcions rectangulars situada just per sobre del frontó de la portalada d'entrada.

A la façana lateral de l'edifici s'aprecien els volums afegits a la nau original, de menor altura que aquesta, que contenen les dues capelles laterals i l'escala d'accés al cor.

Des de l'extrem esquerra de la façana principal s'accedeix, a través d'una porta aixecada respecte el nivell del carrer, a unes escales que, passant per sobre del baptisteri, donen accés a l'espai situat entre la coberta original de la nau i la coberta de teula actual. La coberta original, situada just per sobre de les voltes, era a dues vessants, conformada amb enllosat de pedra i encara avui dia és visible des de l'interior del sota coberta. A la façana lateral s'observen diverses pedres motllurades en voladiu, situades sobre la coberta de les capelles laterals que, juntament amb els diferents carreus emprats a partir d'aquest nivell, assenyalen la cota d'arrencada de la coberta original de l'edifici.

A la façana principal, la forma i dimensions dels carreus de pedra regulars fins a la motllura situada sota els finestrals de les campanes i la seva prolongació en el campanar, ens donen una idea de la volumetria del temple primitiu, en el seu origen.

És de destacar el campanar de cadireta amb tres obertures de proporcions rectangulars acabades amb arc de mig punt, dues inferiors més grans i la superior més petita, així com els grans contraforts de pedra situats a les cantonades NE i NW.

Igualment, destaca la portalada de pedra d'estil renaixentista, rematada amb un frontó que conté en el seu interior una fornícula ("hornacina") acabada amb petxina, amb pilars laterals estriats i motllurats en els capitells i la base. La llinda de la portalada conté la inscripció "AVE MARIA GRATIA PLENA DOMINUS", i conserva la data de 1593.

Encara avui s'endevina en els llocs menys exposats (part superior dels pilars laterals i pany interior del frontó) la policromia que decorava la pedra, de color blavós.

A l'interior, tot el paviment està configurat a base d'enllosat de pedra, a excepció de la zona d'entrada i de l'altar, on el terra és de peces ceràmiques. Les voltes del sostre de la nau central estan conformades mitjançant nervis de pedra vista motllurada amb les claus amb peces circulars ornamentades i, els panys de les voltes, també de pedra, es troben revestits amb guix i pintats.

Pel que fa a les capelles laterals, les arcades de mig punt de l'entrada i els brancals són de pedra és vista, mentre que la part interior es troba revestida. L'altar del Timoneda (capella 1 als plànols) te una finestra lateral en semicercle que li dona il•luminació natural.

La sagristia te un fals sostre d'encanyissat i guix situat a 2,58 metres d'altura per sota de la coberta de teula.

L'estat de conservació general de l'edifici es bo, atenent a les operacions de manteniment que s'ha anat efectuant, si bé l'edificació te una sèrie de patologies sobre les que caldria actuar, com són les filtracions d'aigua provinents de la coberta que han provocat humitats a l'interior, diverses canals d'evacuació d'aigua en mal estat que cal substituir, arrebossats exteriors desconxats en la façana lateral, humitats en l'enguixat de les parets de totes les capelles laterals, així com les escales d'accés al cor i la porta de fusta d'entrada al temple, que cal rehabilitar.

Pel que fa al campanar, és convenient reforçar l'estructura de suport de les campanes i substituir les reixes de ferro -el rovell de les quals està embrutant la façana- per una xarxa de polièster que eviti l'accés dels ocells al campanar.
L'any 1593 l'església va patir reformes, entre les que destaca la de la porta d'accés.

Text procedent de l'expedient de declaració de BCIL:

L'església parroquial de Llorenç en origen era dedicada a Santa Maria (com es pot comprovar per les inscripcions de la campana mitjana, de la façana i en la clau de volta), bé que més tard foren declarats patrons del poble Sant Abdó i Sant Senén, les imatges dels quals foren col•locades a l'altar major.

Abdó i Senén són dos sants màrtirs d'origen oriental. Al segle X les seves relíquies van ser traslladades de Roma al monestir benedictí d'Arles del Tec, a la comarca del Rosselló. Des de la Catalunya Nord el seu culte es va difondre molt ràpidament per tot l'entorn mediterrani.

Hi ha el costum de treure les imatges dels patrons al cancell del temple quan amenaça tempesta, per tal que vegin el perill i evitin els estralls de la maltempsada. El poble celebra la festa major per Sant Abdó, el diumenge pròxim al 30 de juliol.

No em sabien donar raó de l’existència d’escoles públiques abans de la dictadura franquista, el sàtrapa ho deixava tot ‘atado y bien atado’.

miércoles, 10 de agosto de 2016

ESGLÉSIA DE SANT PERE APÒSTOL. EL SERRALLO. TARRAGONA

Retratava l’església en ocasió d’una ballada ‘ Temps de Linedance ‘ el dissabte 6 d’agost de 2016.

Reprodueixo de la pàgina de la parròquia :

L'Església de Sant Pere Apòstol al barri del Serrallo de Tarragona , es obra l’any 1878 de l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà (Tarragona, 1848-1926) , la descripció ens diu ; edifici singularment petri i de reduïdes dimensions.


S’inaugurava per Tots Sants de l’any 1880. Les despeses de la seva construcció foren a càrrec de l'Arquebisbe d'aleshores Dr. Constantino Bonet i Zanuy ( Tamarite de Litera, 11-03.1808 + Tarragona, 1878) , de qui pren nom la plaça davantera del temple.


La Parròquia de Sant Pere comprèn el Barri del Serrallo i el de la Residencial Palau conjuntament amb tot l'espai abraçat pel carrer Torres Jordi, cruïlla amb Jaume I, que mira la banda del mar. Hi ha vuit escales de pedra en forma semicircular a l’accés. Portal i finestra superior proporcionats. El rematament de la façana principal és de forma triangular sense la base i en el seu vèrtex emergeix una creu. En aquesta façana es combina la pedra de maçoneria amb la llavorada, que emmarca els elements. Es veuen perfectament els contraforts. Les obres de l’església van costar, segons pressupost, 19.960,03 pessetes. És, sens dubte, l’edifici més representatiu d’en Ramon Salas i Ricomà al barri marítim (en va bastir molts entre els anys 1870 i 1926), aquella no tan petita església neogòtica que va projectar amb tota mena de detalls tant pel que fa al temple pròpiament, com per a la sagristia, casa rectoral i escola d’infants, edificis tots ells annexos. Les obres varen ésser adjudicades al contractista Pau Castellà al qual se li va atorgar probablement l’escriptura corresponent durant la primera meitat del mes de maig de l’any 1878.


El lloc de l’obra de l’antiga Bateria del Francolí va ésser ben utilitzat per la nova església, els fonaments de la qual constituïen tal vegada el problema tècnic de més difícil solució, tenint en compte la proximitat de les aigües i el nivell de la zona

lunes, 1 de agosto de 2016

IN MEMORIAM DE L’EDIFICI DE L’AJUNTAMENT I ANTIGUES ESCOLES DE BOTARELL. EL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Ha costat – i continua costant – Al Camp jussà i arreu de Catalunya, recuperar imatges relatives al ensenyament anteriors a la dictadura franquista. Cal recordar – ara que som al 80 AÑO TRIUNFAL – que la pretensió d’aquell regim criminal era la d’esborrar el passat, i situar la història del món al ‘quilòmetre zero’ a partir del Glorioso Alzamiento Nacional, el dictador assumia el paper d’un semidéu, i alhora que s’anul•laven – retroactivament lleis com les del divorci civil – s’escrivia una ‘Història de España’ que començava a la prehistòria de la humanitat, estava clar que el missatge -sobretot per als funcionaris públics- era fer desaparèixer qualsevol referència al passat que poses en dubte la naturalesa divina del sàtrapa, i dissortadament en aquest àmbit, tot continua ‘ atado y bien atado’.

M’explicava el Just Margalef i Rabascall que les escoles de Botarell anteriors a la dictadura franquista compartien espai amb l’edifici de l’ajuntament.


I que en el cas de Dosaigues estaven al lloc on hi ha avui l’Ajuntament.

No recordava on eren les de Riudecanyes.

Ens agradarà tenir noticia de l'autor de l'edifici de l'ajuntament i escoles de Botarell a l'email coneixercatalunya@gmail.com

Tinc molt clar que no va ser la dictadura franquista, la que va portar l’ensenyament a Catalunya, oi?

Defensem que no seria una despesa excessiva - som al país dels excessos que malgasta el fons de reserva de la Seguretat Social - confegir un panell informatiu per posar-lo en aquests edificis explicant que servien com escola en el període ---- . ----, això ultra ajudar a la recuperació d ela memòria històrica, esvairia els ‘dubtes’ sobre la ‘catalanitat’ dels funcionaris i/o politics dels nostres consistoris. Als catalans, com a la dona del Cèsar se’ls demana que siguin honestos , i que ho semblin. Acostumo a mirar el ‘color polític’ del Ajuntament, i massa habitualment constato que en matèria de recuperació de la memòria històrica, son els de ‘casa’ els primers en no fer res.

Hem recuperat a https://issuu.com/1coneixercatalunya imatges de més de 1000 edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, època que no es pot relacionar ni amb l’educació ni amb la cultura ; insistim tossudament en que ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

Fem la tasca de recollida d’imatges amb recursos propis – escassos com us podeu imaginar, quan es viu només d’una pensió pública del GOBIERNO DEL REINO DE ESPANA- per aquesta raó, m’ ’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Us insistim - des del respecte - que passeu de l’admiració a la col•laboració, Catalunya us en deurà una, recordeu sempre que l’infern està empedrat de bones intencions.