lunes, 27 de junio de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. QUEROL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la portalada de l’església parroquial de Santa Maria de Querol, al Camp Sobirà de Tarragona, l’església i el fossar ocupen la part més alta del turó al voltant del qual s'estén el nucli de Querol.



La descripció de patrimoni Gencat ens diu que té una estructura irregular, producte de les modificacions que ha experimentat al llarg del temps. És d'una sola nau amb capelles laterals, volta de canó apuntat a la nau i apuntat i de creueria a les capelles, i coberta de teula a dues vessant. L'absis és semioctogonal i presenta a la part inferior la sagristia.

L'accés es realitza per una façana lateral que es troba davant del cementiri. Presenta porta d'arc de mig punt, adovellada, a la part inferior de la qual són visibles uns grans carreus regulars, segurament d'època romànica. Damunt la teulada s'eleva la torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. L'església s'il•lumina mitjançant escasses obertures, algunes d'elles atrompetades.

M’explicaven que els habitants ‘ habituals’ de Querol son una mitja dotzena escassa de persones, en aquest indret l’absència de ‘ Catalunya’ és manifesta.

domingo, 26 de junio de 2016

QUE EN SABEU DE L’EDIFICI QUE AIXOPLUGA LA CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ A LA PEDANIA DE CA L’AVI DE SUBIRATS?.

No trobava cap dada al Mapa de Patrimoni de Subirats http://patrimonicultural.diba.cat/# de l’edifici que aixopluga avui la Capella de sant Sebastià a la pedania de Ca l’Avi.


Per la seva estructura intueixo que havia servit com escola – potser abans de la dictadura franquista , i/o durant alguns dels llarguíssims anys que va durar, com a conseqüència del pacte que el dictador havia fet amb el diable, tot i passejar sovint sota pal•li - . Ens agradarà tenir noticia de la història d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

La representació política a l’Ajuntament no fa pensar en una acció hostil contra el patrimoni històric i/o artístic, el cert però, és que d’ençà de la mort del sàtrapa no s’ha tot el que es podia en aquest àmbit a Subirats.

Identificar amb una placa aquells edificis que aixoplugaven les escoles publiques abans de la dictadura franquista, no suposaria - necessariament – la ruïna economia de Subirats, ni de cap dels municipis de Catalunya. No fer-ho, si més no, fa pensar que hi ha un interès en ‘polític’ en que aquesta informació no surti a la llum.

sábado, 25 de junio de 2016

LA CASA RIGOL TOBELLA DE SANT SADURNI D’ANOIA, EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava l’edifici d'estil modernista d'una sola crugia, que fa angle per l'eixamplament del carrer Raval de Sant Sadurní d’Anoia.



La descripció ens diu que té dues façanes que fan cantonada, fet que s'aprofita per crear una simetria entre elles. L'eix està marcat per un pinacle, més ample a la base, i acabat amb un floró que corona l'edifici. A més d'aquesta simetria, la unitat de la façana queda reforçada per un balcó corregut al primer pis.

L'edifici té planta baixa, dos pisos, i acaba amb un terrat que es tanca amb una barana de ferro decorada amb els mateixos motius que el balcó.

Destaquen les línies sinuoses tant a les baranes com en les motllures que emmarquen les obertures o els relleus sota les finestres.

L’autor fou Miquel Madorell i Rius (l'Hospitalet de Llobregat, 1869 - Barcelona, 1936), que atendria l’encàrrec de Francesc Rigol i Tubella. Miquel Madorell i Rius fou nomenat arquitecte municipal de Sant Sadurní el 1904, i és l'autor d’algunes de les obres més representatives del modernisme de la vila, son obra seva els edificis de les Escoles Noves, i el de l’Ateneu. http://oslo.geodata.es/stsadurnia/textos/arquitectonic/11.pdf

Sant Sadurní d’Anoia més enllà del cava, té altres atractius que des del meu particular punt de vista, no es ‘saben vendre’ com caldria.

viernes, 24 de junio de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE VALLDEPERES ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. PONTILS. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Felicitava – com toca fer-ho el dia 26-06-2016 – al Joan Montagut Salat, i sortia el tema dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, m’enviava imatges de l’escola Pública de Valldeperes, al terme de Pontils, a la comarca de la Conca de Barbera, Tarragona, i m’explica que el text i fotos els enviava la Montserrat Rumbau Serra, historiadora, que té un secció a la web “Tribus de la Segarra", on col•labora amb els seus escrits.


"A Valldeperes, en temps de la guerra, van fer l’escola que hi ha davant mateix del poble, però a l’altre cantó de la carretera, agafant material del santuari de Sant Magí de la Brugfanya : pedres, marbre i rajoles. Eren 11 alumnes, de Valldeperes i de les masies del voltant, i tots eren de diferents edat”.

"En acabar la guerra, l’escola de Valldeperes va estar uns anys tancada, i la canalla van haver d’anar a Sant Magí, on el rector donava classes,

l'escola a Valldeperes es va fer en terreny del Goberna de Montalegre, el professor en aquells anys era el Sr. Pau.

El més sorprenent del Sr. Pau és que era un capellà, un claretià dels de Cervera, i que no li va passar res.

Diuen que tothom sabia que ho era, i que mai li van fer res.

Hi ha qui diu que ningú sabia que ho era i per això no li va passar res.

I també hi ha qui diu que la Generalitat el va posar allà de mestre i va demanar que sobretot no li passés res i que se’l protegís.

El fet és que va fer de mestre, que era molt apreciat per tothom i ajudava als veïns en la sega i ningú el va molestar.

Després de la guerra, va ajudar a sortir de la presó a veïns de la zona."

Montserrat Rumbau Serra

Que a Valldeperes, Pontils , Conca de Barberà, Tarragona, aprenien a llegir i escriure abans de la dictadura franquista està fora de dubte, oi?.

El sostre demogràfic de Pontils s’assolia al cens de 1857 amb 1030 ànimes, i es tancava l’any 2014 amb 123 habitants, el percentatge de pèrdua de població supera amb escreix, els que patien Hiroshima, Nagasaki, o Txernòbil, en aquells casos la desgràcia tenia relació amb l’energia nuclear, en el de Pontils, amb la dependència del REINO DE ESPAÑA

L’edifici de l’escola de Valldeperes, Pontils, a la Conca de Barberà, com la de Pavia, Talavera, a la Segarra, tenen l’aspecte dels edificis escolars que es feien seguint els models i/o projectes que es facilitaven primer des de la Mancomunitat de Catalunya, i desprès des de la Generalitat durant la II República. Ens agradarà tenir noticia dels seus autors a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Edifici de l'escola de Pavia. Talavera. La Segarra. Lleida.

En la meva recerca m’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Si no apareix a https://issuu.com/1coneixercatalunya , entre les 936 escoles que tenim publicades, la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La memòria històrica es recuperarà NOMÉS si ho volen els ciutadans.

ESCOLES DE SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Des del del filofranquisme es defensa que la historia comença amb Francisco Franco Bahamonde f (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), imagino que volien fer coincidir els any del seu naixement amb el començament d’una nova era, i la resta del món els va dir que desfer-se de més d’un milió d’essers humans encara es podia entendre però que això ja era massa.

En tot cas, abans de la dictadura franquista, LA MAJOR PART DE POBLACIONS DE CATALUNYA, tenien escola, pública, confessional o privada, volem recuperar aquesta part de la prehistòria de la humanitat ‘decent’.

Anava fins a Subirats a la comarca del Penedès sobirà, en els 55,92 km² del seu terme municipal hi havia escola almenys a :


Ca l'Avi. Ara acull la capella de Sant Sebastià.


Can Batista


Can Cartró


Lavern


Ordal. En el seu lloc s'aixecava un edifici de vivendes.


Sant Pau d'Ordal

També al Pago, segons en confirmava el Josep Mata Massana, fins a 13 edificis escolar.

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

A la vista dels Grups Politics presents al consistori no trobava cap raó – ideològica – per no incloure els edificis de les antigues escoles – que tenen avui funcions de caire social – dins del Catàleg de Patrimoni històric.

Agrairé als subiratencs que en tingui coneixement que em facin saber en quina data s’inauguraven les escoles i qui en va ser l’autor a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Que a Subirats aprenien a llegir i escriure abans de la dictadura franquista està fora de dubte, oi?.

Si no apareix la del poble son vius i/o vas néixer, pregunta-ho a les persones d’edat que encara estiguin vives, i ens ho envies a coneixercatalunya@gmail.com i/o publica-ho a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

miércoles, 22 de junio de 2016

ESGLÉSIA ‘NOVA’ DE SANT ESTEVE DE L’ORDAL. SUBIRATS. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Retratava l’església parroquial del nucli de l’Ordal , tenia ocasió de xerrar una estona al mossèn abans de que marxes cap a Vilafranca per atendre temes personals; la descripció de patrimoni Gencat en diu que aquest edifici presenta la façana principal amb tres finestres que acaben en un arc apuntat pròpies de l'estil neogòtic, i dos medallons als extrems de la part inferior de la construcció cultual. L'entrada principal de l'església destaca ja que és força monumental, i està formada per tres arquivoltes acabades en dues columnetes a cada banda que descansen sobre les impostes. L'edifici està coronat per una petita estructura quadrangular on hi resideix un òcul amb el campanar d'un sol ull de bou, i coronat per una creu.



Els amics de Pobles de Catalunya, afegeixen ; Sant Esteve d'Ordal té la consideració de parroquial des de l'any 1963. Abans, des de 1867, era una tinença parroquial. El temple actual, de tres naus amb la capçalera recta, va ser projectat per l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés (Vilafranca del Penedès, 1870-Buenos Aires, 1950) l'any 1900 i les obres s'iniciaren l'any següent però les obres es van aturar i no es reprengueren fins l'any 1927. Un any després el temple s'obria al culte.

La façana, neogòtica, va ser refeta l'any 1963. Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor d’aquesta reconstrucció a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Explicàvem que l’advocació de Sant Esteve originàriament la tenia l’esglesiola de Can Ravetlla que es coneix ara com Sant Sebastià , això té la següent explicació , desprès del genocidi contra Catalunya 1936-39 – alguns li diuen guerra Civil, al fet que un general de nom Franco s’aixequés contra el govern LEGÍTIM de la II República, provocant més d’un milió de morts - el marquès de Camps, Felip de Camps i Subirats (1928-2010) va decidir crear una festivitat pròpia per al nucli de Can Ravella; l’advocació en que s’havia de celebrar aquesta festivitat fou Sant Sebastià; fins es va fer una imatge del sant que actualment es conserva a la casa de Can Ravella, i que es porta a la capella el dia de Sant Sebastià.


L’esglesiola ha estat el panteó de la família Ravella, ara Camps.

Ens agradarà rebre imatges de les escoles públiques del nucli de l’Ordal que s’aixecaven prop de la ‘nova església de Sant Esteve’, i quin espai ocupen avui uns habitatges nous.


Que a Subirats hi havia moltes persones que sabien llegir i escriure abans de la dictadura franquista, imagino que ningú ho posa en dubte, oi?.

IN MEMORIAM. ESCOLA DEL MEÜLL. CASTELL DE MUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

La Mercè Pons em deixava un comentari al facebook, varem comprar l’escola del Meüll, Castell de Mur, Pallars Jussà i està rehabilitada, té a dintre pintures que va fer la mestra



El Gustau Erill i Pinyot, en la seva entrada sobre el Meüll, diu ; El Meüll és un poble, actualment despoblat, del municipi de Castell de Mur, al Pallars Jussà, dins de l'antic terme de Mur. Em fa feliç que la realitat contradigui aquesta afirmació en la seva per demés excel•lent entrada : https://ca.wikipedia.org/wiki/El_Me%C3%BCll

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email
coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

martes, 21 de junio de 2016

IN MEMORIAM ESCOLES DE GODALL ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Llegia a : http://blocs.xtec.cat/godall/ceip-sant-salvador-godall/

HISTÒRIA DE L’ESCOLA , a començament de segle XX, les escoles de Godall estaven situades a la Plaça de l’Església (Plaça Mare Teresa Blanch).Eren dues escoles unitàries: una de nens i l’altra de nenes. L’escola de nens estava situada en un vell edifici tocant a l’església, que constava de planta baixa i un pis; la planta baixa era un magatzem on l’Ajuntament guardava els mals endreços, mentre que al pis hi havia l’escola de nens.

Les nenes tenien la seva escola en un vell casalot de la mateixa plaça, la planta baixa del qual estava repartida entre la presó i un forn conegut com “El forn de la vila”. Aquest edifici era també propietat de l’Ajuntament. Les dimensions de l’aula eren molt reduïdes, perquè a la mateixa planta es trobava la vivenda de la mestra.

Cap als anys 20 es va enderrocar el ruïnós edifici de l’escola de nens i es va construir un edifici d’una sola planta que resultava espaiós, airejat i ben il•luminat per diverses finestres. El mobiliari es va renovar, canviant els bancs de sis alumnes per pupitres de dos.

Quan es va proclamar la república, es van crear unes altres dues unitats, de manera que l’escola va quedar constituïda per quatre mestres, distribuïts de forma que els nens estaven repartits entre dos mestres- un per als grans i l’altre per als petits -, i les nenes es distribuïen de la mateixa manera. Es considerava que hi havia quatre unitàries, perquè es parlava de l’escola de nens número 1, l’escola de nens número 2, i el mateix per a les nenes.

El problema creat per la manca de local per a les noves aules es va resoldre amb una paret que dividia cada una de les aules inicials.


Ens agradarà rebre imatges d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No havia trobat cap referència de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, al excel•lent treball :
http://exteriors.gencat.cat/web/.content/Enllac/participacio/01_premi_participa_l_escola/01_premi_2009/categoria_a_2009.pdf

A manca d’imatges dels edificis escolars i/o d’algun grup d’alumnes de l’època poso la imatge de l'escut oficial de Godall, que té el següent blasonament:


Escut caironat truncat i semipartit: 1r de sinople, un món d'argent cintrat d'atzur i somat d'una creu grega patent d'argent; 2n losanjat d'or i de gules; 3r d'or, 4 pals de gules. Per timbre una corona mural de poble.
Va ser aprovat el 21 d'abril de 1983 i publicat en el DOGC el 25 de maig del mateix any.

El món de la primera partició és l'atribut del Crist Salvador, patró del poble. La segona partició presenta el losanjat dels Centelles, senyors de la localitat, i la tercera partició té els quatre pals de Catalunya, en record de la jurisdicció dels comtes reis (Godall fou concedit pel comte Ramon Berenguer IV a Guillem de Copons, batlle de Tortosa, el 1153, i fou governat pels Centelles, que el 1238 van donar la carta de població a la localitat). A més, és l'escut més antic de la comarca, ja que és el primer que es va aprovar i, publicar posteriorment.

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

ESCOLES DE LA COMARCA DEL MONTSIÀ ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

La comarca del Montsià tenia escoles en TOTES les poblacions abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, llegia un excel•lent treball que en documenta l’existència en algunes poblacions :
http://exteriors.gencat.cat/web/.content/Enllac/participacio/01_premi_participa_l_escola/01_premi_2009/categoria_a_2009.pdf

Alcanar

Amposta

Freginals

Galera, la

Godall


Mas de Barberans

Masdenverge

Sant Carles de la Ràpita

Sant Jaume d'Enveja

Santa Bàrbara

Sénia, la

Ulldecona
Barri Castell
Sant Joan del Pas
Els Valentins
la Miliana

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.


M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

lunes, 20 de junio de 2016

IN MEMORIAM DEL LICEU ESCOLAR DE LLEIDA. OBJECTIU MILITAR DE L’AVACIÓ FEIXISTA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

La proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Llegia a : http://www.twosearquitectes.com/celesti_campmany.pdf

1912 PROJECTE DEL LICEU ESCOLAR PER EN FREDERIC GODÀS AL CARRER BLONDEL DE LLEIDA Frederic Godàs i Legido (Lleida, 1879 – Senaillac, 1920), encarregà el projecte d'una nova seu del Liceu Escolar a l’arquitecte Celestí Campmany Pellisser ( Lleida 1847 + Lleida, 28 de novembre de 1914.) qui el realitzà al febrer de 1912, i en la memòria del qual s'explicita: "El proyecto del edificio que se trata de construir es un cuerpo de edificio de 24 metros de fachada por unos 20 metros de fondo en el centro del solar adquirido de treinta y dos metros de fachada ...” A la planta baixa, a part de l'entrada amb la porteria i l'accés vertical a les altres plantes, es distribuïren un saló d'actes i cinc aules. L'edifico era exempt, la seva façana principal donava al carrer Blondel i als dos costats, i per la part posterior estava envoltat pels patis d'esbarjo. A la primera planta, a part d'una ala de l'edifici en la que es situaven un total de sis aules, la resta es destinava a organització i servei intern del centre, a més de la vivenda del director. La segona planta es reservava per les ensenyances especials i l'internat del mateix. Al gener de 1913, Celestí Campmany presenta a l'Ajuntament de Lleida el projecte de l'ampliació de la tercera planta del Liceu, i la redistribució de la primera i segona planta de l'edifici que estava en construcció. Al primer pis situa un total de vuit espaioses aules a més d'un despatx i els serveis. Mentre que a la segona distribueix totes les dependències del internat. Al mateix temps desapareix la vivenda del Director, amb el que tot l'edifici es dedica a l'ensenyança. El nou centre escolar fou inaugurat el dia 31 d'agost de 1913, al frontispici de l'edifici es podien llegir els noms de: Rousseau, Froebel, Spencer, Montesino, Vives, Llull, i al coronament de la façana el de Pestalozzi. Es tracta d'un edifici modernista sota una composició classicista dominada per la simetria. Representa una important evolució estilística de l'arquitecte, encara que no s'ha de perdre de vista la capacitat d’anàlisis dels primers tècnics historicistes, i la seva capacitat d'adaptació, que hem vist en vàries ocasions al llarg d'aquest treball. Aquí es planteja un pas més en l'evolució de l'arquitecte, doncs adopta l'estil arquitectònicament vanguardista en aquella època, el modernisme, per a projectar un centre d'ensenyança pioner a la ciutat. Aquest edifici que va estar al costat de la Casa Xamar, fou ensulsiat sobre els anys 70 del present segle.


Podeu veure’n més imatges a : http://quinalafem.blogspot.com.es/2012/11/213-liceu-escolar-in-memoriam.html

Ens cal l’ajut de TOTHOM per recuperar la memòria històrica, el pas del temps ens juga a la contra, i la Democraciola que s’instituïa l’any 1978, no ha fet res per evitar-ho.

M’adreço principalment a la ciutadania per recavar la seva col•laboració en la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista, agrairé la tramesa d’imatges i/o dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

domingo, 19 de junio de 2016

QUE EN SABEU DEL CEMENTIRI DE XERTA?. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

M’aturava al Cementiri de Xerta, quasi envoltat avui per carreteres, la que va de Tortosa a Mora per Benifallet, la que comunica Xerta amb al seva antiga parròquia de Paüls, el lloc és qualsevol cosa menys un indret de tranquil•litat i pau.
Retratava l’entrada , la que intueixo capella del Sant Crist, una vista del fossar, i un dels tres panteons, el que està fet en un estil neogòtic, de tot això no en trobava cap dada, ens agradarà saber qui va ser l’autor del fossar .





possiblement el mestre d’obres i/o arquitecte municipal de l’època – que potser devia fer també la capella del Sant Crist, i l’autor del panteó neogòtic, que sense cap dada relaciono amb l’autor de Villa Retiro, Josep Fontserè i Mestre (Barcelona, 1829 - Barcelona, 15 de maig de 1897), per encàrrec de Jaime Martí Tomàs (Xerta, 1844 – 1914)

De tot plegat ens agradarà rebre’n dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE VILAMOLAT. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

La proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

El Josep Castells em feia arribar un email a coneixercatalunya@gmail.com, en el que em diu ; us trameto fotos de l'escola publica de Vilamolat de Mur (Pallars jussà), oberta l’any 1861 i que de fet va tancar el franquisme l’any 1960. Està situada a casa Josep, tenint en compte que aquesta casa hi va aportar l'espai per a poder-se crear.
Curiositats: a la bandera republicana quan va entrar Franco s’hi va retallar la franja mirada per reciclar-la i esperar el dia de poder-la recuperar.




A Vilamolat, lloc cèntric de l'època hi acudien en els seus inicis, a escola, els alumnes dels petits pobles de Puigmaçana, Collmorter, el Meüll, Fornicó, Auberola ...

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 925 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

viernes, 17 de junio de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT ESTEVE. 'EL CASTELL DE DÉU'. BORDILS. GIRONA. CATALUNYA

Aprofitàvem el Tomàs Irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, l’estada al Monestir de Sant Daniel, per visitar algunes poblacions de l’entorn de la capital.

Anàvem fins a Bordils per veure i retratar l’església de Sant Esteve , ‘ el Castell de Déu’, patrimoni Gencat ens diu que és un bell edifici és d'estil gòtic tardà amb alguns detalls d'influència renaixentista feta amb obra és de carrers de pedra i la coberta de teula. . És d'una sola nau coberta amb voltes de creuaria i amb claus centrals estan decorades amb els escuts de Bordils, el del Papa i el de Catalunya. Els arrencaments dels arcs de la volta són cisellats amb figures d'animals. Hi ha tres capelles a cada lateral, cobertes amb arcs de mig punt construïdes al segle XVIII. El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s'han datat del segle XVI, i es troben situades en cada un dels angles i unides per una galeria.




De l’interior on no podíem accedir ens diu que la porta d'accés a la sagristia, situada en un lateral de l'absis, és d'estil renaixentista, amb frontó, tríglifs i mètopes. A la capella del sagrari hi ha un altar neogòtic.

La pica baptismal està feta de pedra de "Girona". D'estil barroc, és llisa i té una mida d’uns 100 centímetres d'alçada per 95 centímetres de diàmetre. Està col•locada al presbiteri de l'altar major de l'església.

Són interessants les impostes decorades, a l'arrencada de l'arc que sosté el cor, representant els sants patrons de l'església i Sant Jaume.

Conserva diverses imatges de sants, com un Sant Josep amb el Nen; la Mare de Déu del Roser, que podria provenir d'una altra església; un Sant Esteve, restaurat els anys 1980 i una altra Mare de Déu del Roser, feta pel taller de Llimona.

Té Bordils molt per a visitar, l’escola anterior a la dictadura franquista, la capella del Sant Crist ‘Traspassat’ del fossar municipal,...., us recomano fer-hi un tomb quan us sigui possible.

miércoles, 15 de junio de 2016

CAPELLA DE SANT VICENÇ FERRER. LA GALERA. EL MONTSIÀ. TARRAGONA

Retratava la petita capella dedicada a Sant Vicenç Ferrer es troba abans de travessar el pont que creua el barranc de la Galera en direcció a la Sènia -Godall o Ulldecona.


És edifici és de planta quadrada, la porta d'accés és d'arc de mig punt. A l'interior es conserva només la imatge del sant dins d'un retaule de fusta damunt d'un altar. La coberta és una teulada a quatre vessant i al centre hi ha una creu de ferro. A la vora hi ha un petit pou que és el que dóna a la capella el nom de Sant Vicenç Ferrer del "povet".


Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419), segons la tradició sempre va predicar en valencià, i encara que el públic fóra d'una altra llengua l'entenia. En aquella època no existia encara el PP, i el coeficient d’intel•ligència sempre superava el 1%.

ESGLÉSIA DE SANT JOSEP DEL CONVENT DE CARMELITES DESCALCES, JESÚS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA

Retratava l’església de Sant Josep del Convent de les Carmelites Descalces, de la població de Jesús, al terme de Tortosa, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de una nau única amb capella laterals entre els contraforts i absis poligonal de cinc costats. A l'exterior destaca la seva imponent presència dels volums que la conformen, molt compactes i d'una austeritat evident; vegeu la maçoneria emprada en els seus murs i contraforts (cal recordar els casos del noviciat de les teresianes, també aquí a Jesús, o dels edificis baixos dels jesuïtes al complex de l'observatori de l'Ebre a Roquetes), mentre el maó és utilitzat a certes parts dels contraforts i en els emmarcaments de les finestres. Els contraforts, escalonats, arriben fins el mateix inici de la teulada, de doble vessants molt pronunciat. Les parts sustentadores -tant poc típiques d'aquesta tipologia constructiva a Catalunya- recauen a solucions pròpies del neogòtic i es presenten com a principi d'organització vertical de l'edifici.


L'interior, presenta un absis poligonal de cinc costats que resolt la seva volta amb dos solucions diferents d'arestes reforçades amb nervis. La nau, de cinc trams, es cobreix amb volta de canó i en els dos últims trams es disposà un cor. Les capelles laterals són rectangulars.

Entre 1887 i 1888 es va construir el gran edifici que avui en dia existeix, gràcies a les donacions d'una senyora que va viure els últims anys de la seva vida amb les germanes de la carmelites, ens agradarà tenir noticia del nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs d’aquesta benefactora a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militats feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, fets que els cronistes de la victòria descriuran com ‘la Guerra Civil’ , fou utilitzada com a fàbrica per produir sabó (els camions penetraven fins a dins de tot l'edifici), i encara que no va sofrir importants desperfectes, cal ressenyar la pèrdua de la major part dels vitralls artístics que decoraven els finestrals alts (les capelles no disposaven de finestres).

Fins al moment present, les úniques transformacions realitzades són a nivell ornamental: grans teles pintades a l'oli decoren les capelles laterals (pintures realitzades per una de les germanes del convent). Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com , del noms i cognoms d’aquesta artista, quina obra no podíem admirar en aquesta ocasió.

El bisbe Félix Bilbao Ugarriza (Bakio, Biscaia, 18-V-1873 + Tortosa , 18 de novembre de1943) va ser un dels signants de la carta ignominiosa que alhora que la mort de milers de persones, comportaria anys a venir, la creixent descreença de la ciutadania vers una jerarquia que tornava a escollir a Barrabàs.

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA PÚBLICA DE SANT MARTÍ VELL. GIRONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava l’edifici que acull avui l’ajuntament i que segons m’expliquen havia estat la seu de les escoles públiques de Sant Martí Vell, el terme municipal té una extensió de 17,48 km2. i una densitat de població d'11,8 habitants per quilòmetre quadrat, està situat al nord del massís de les Gavarres i el punt més alt és el puig Alt o muntanya de la Mare de Déu dels Àngels, a 490 metres d'altitud, des d'on es divisa una impressionant panoràmica, des del Pirineu a les illes Medes.


Travessen el terme el Rissec, afluent del Daró, i la riera de Sant Martí, que neix al terme municipal, als vessants a tramuntana del puig Alt i que es barreja avall amb les aigües del Ter.

Sant Martí Vell gaudeix de les característiques d'una petita vall i de la sinuositat de les Gavarres, el que li ofereix una important diversitat paisatgística, amb el bosc salvatge poblat de pins, alzines, alzines sureres i arbustos, i amb la vall amb conreus majoritàriament de secà.

El dia de la nostra visita es duia a terme un taller per elaborar ratafia. La temptació va ser molt difícil de vèncer, em quedaven però un grapat de quilometres fins al Monestir de Sant Daniel, on ens esperaven a dinar a les 13:00

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista d’aquesta comarca , sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 918 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya , i els lectors han fet 20668 impressions de totes o algunes de les publicacions, això vol dir que podrien existir fins a 23 ‘llibres’ que recullen TOTS els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hem pogut documentar.

Ens encanta aquest nivell d’acceptació que hauria però, passar de ser passiva, a ser activa, i fer les seves aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL CONVENT DELS FRANCISCANS. SANTPEDOR. BAGES

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El Xavier Codina Balletbo‎, penjava una fotografia en el meu facebook, amb el següent text; claustre del antic convent dels franciscans segle XVII, (foto 1920), desprès de l’exclaustració havia estat escola.


l’any 1996 s'enderrocava l'edifici del Convent i s'hi construïa l'actual Institut d'Auro.

El Josep Salvany Blanch retratava també el claustre l’any 1918.


Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista d’aquesta comarca , sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 918 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya , i els lectors han fet 20668 impressions de totes o algunes de les publicacions, això vol dir que podrien existir fins a 23 ‘llibres’ que recullen TOTS els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hem pogut documentar.

Ens encanta aquest nivell d’acceptació que hauria però, passar de ser passiva, a ser activa, i fer les seves aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

martes, 14 de junio de 2016

IN MEMORIAM DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL DE GIRONA

Sembla que hi ha acord respecte de la data de naixement 09/02/1899 de l’arquitecte Joaquim Maggioni Castellà, autor de l’edifici de la Biblioteca de Girona que acull avui entre altres serveis municipals l’Oficina de Turisme
http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/viewFile/53844/64054

No certament quan a la data del seu traspàs que una noticia del diari El País afirma que es produïa als 64 anys d’edat a Saragossa. http://elpais.com/diario/1995/05/18/agenda/800748006_850215.html

Quan a la descripció de l’edifici trobem a patrimoni Gencat; edifici d'una sola nau, crugia perpendicular al riu. La coberta és plana a la catalana. Les façanes són arrebossades amb nombroses elements ornamentals de pedra de Girona, bàsicament la porta d'accés, les finestres i el basament general. El conjunt s'estructura a partir d'un eix central per on s'accedeix a l'interior. Des del vestíbul s'accedeix a dues sales laterals.


Ens agradarà rebre informació d’aquesta qüestió, així com del lloc de naixement de l’arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE L’INSTITUT VELL DE GIRONA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Retratava la façana de l’ Institut Vell de Girona al que Dolors Condom i Gratacòs ( Palamós 4.03.1926 + Girona, 5.3.2016 ) dedicava un article en ocasió dels 150 anys de la seva fundació: http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/view/96431/121646



L’edifici de l'antic Convent de Sant Antoni va ser construït durant el segle XVIII, per convertir-se durant el segle XIX en l’ Institut de Girona.

Actualment, l'arxiu comparteix aquest edifici amb el Museu d'Història de la Ciutat de Girona, i altres serveis del Servei de Gestió Documental de l'Ajuntament de Girona.

http://www.girona.cat/museuhistoria/cat/museu_edifici.php

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista d’aquesta Ciutat de Girona i la seva província, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 900 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Hem superat les 917 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya , i els lectors han fet 20668 impressions de totes o algunes de les publicacions, això vol dir que podrien existir fins a 23 ‘llibres’ que recullen TOTS els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista que hem pogut documentar.

Ens encanta aquest nivell d’acceptació que hauria però, passar de ser passiva, a ser activa, i fer les seves aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o a la pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

lunes, 13 de junio de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GREGORI. GIRONA. CATALUNYA

La visitàvem el Tomàs irigaray Lopez i l’Antonio Mora Vergés, aprofitant l’estada que fèiem al Monestir de Sant Daniel, a la vall homònima del terme de Girona.

Llegia que l’any 882 fou donada pel bisbe Teuter (870-888)a la catedral de Girona, devia ser aleshores una petita construcció preromànica de la qual no se'n conserven restes. Al segle X o XI s'hauria ampliat, segons es pot veure en el pergamí de consagració realitzada pel bisbe Ot (995-1010)a finals del segle X o principis del segle XI. Devia tenir planta de creu llatina, una nau i capçal amb tres absis, cimbori i creuer. La nau devia tenir la llargada de l'actual i la portada era la mateixa. Es conserven dos dels tres absis primitius. És probable que fos consagrada el 1038. Fou la segona consagració ja que el bisbe Odó ho havia fet 50 anys enrere. En el segle XIII i XIV es feren importants reformes. S'haurien obert els murs laterals de la nau i construït les capelles, donant així un temple de tres naus com és ara. El 1588 es construí la pica baptismal. De la mateixa època és la capella del Roser, acabada abans de 1606, i la del Sant Crist. De principis del segle XVII seria també l'actual campanar.


A la primera meitat del segle XVIII es feren també altres obres: s'allargaren les naus del creuer amb les dues capelles fondes. Primer fou la del costat de l'evangeli, al 1727. La que es troba al costat de l'epístola és de 1730. Es construí la sagristia nova, destruint l'absidiola lateral romànica que falta. L'any 1851 s'hauria acabat el remat de caire abarrocat que configura l'actual façana principal.


L’any 1984 s'han realitzat obres de restauració.

No trobava cap dada de la funció que s’exercia des de la torre incorporada a la façana, entenc – Sant Gregori, era en aquella època un terme que vivia de l’agricultura – que es tracta d’un comunidor, com els que entre moltes d’altres esglésies tenia Sant Martí de Mura a la comarca del Bages, o Santa Maria d’Agullana, a l’Empordà sobirà, o Santa Maria de Ginestar dins del mateix terme de Sant Gregori. .

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2007/11/sant-mart-mura.html

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/santa-maria-dagullana-lemporda-sobira.html

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/06/la-trobada-amb-el-maligne-santa-maria.html

La parròquia de Sant Gregori centra el barri anomenat de l'Església, separat uns 2 Km del nucli actual de la població.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres de l’any 1851 a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 10 de junio de 2016

IN MEMORIAM DEL COL•LEGI DE GRAU I DE GRAS DE LES GERMANES DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA DE BENIFALLET. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Magdalena de Grau i de Gras, va morir a Barcelona el 19-12-1900, deixa en testament el col•legi de les Dominiques de l’Anunciata de Benifallet que prendrà el nom de Col•legi de Grau i de Gras.

https://books.google.es/books?id=DNtskwqp6vcC&pg=PA101&lpg=PA101&dq=magdalena+de+grau+i+de+gras&source=bl&ots=YWzih46M8R&sig=92RdFjBNGpcdYJW3ma2gMEcvwHQ&hl=en&sa=X&ved=0ahUKEwjNm_n5ip3NAhVFDxoKHZfjC6EQ6AEIJTAB#v=onepage&q=magdalena%20de%20grau%20i%20de%20gras&f=false

Com ja assenyalen les làpides presents en l'edifici, aquesta fundació feta per Na. Magdalena de Grau i de Gras estava destinada a ser un col•legi per a noies, dirigit per monges de l'ordre de l'anunciata, que tenien el seu convent en el mateix edifici. Va funcionar com a tal fins abans de la mal dita ‘Guerra Civil - eufemisme que vol amagar la sedició dels militars feixistes encapaçalts pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República - en que fou abandonat per aquella congregació religiosa.

Actualment hi ha vàries dependències treballant dins l'edifici: lloc de reunió del Club de Futbol del poble, biblioteca Santiago Rusiñol de la Xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya (Diputació de Tarragona).


Sobre l'entrada hi ha una làpida amb la següent inscripció: DOM Colegio de Grau i de Gras. Fundado por el albazeazgo de la Ilustre Senyora Doña Magdalena de Grau i de Gras. Año MCMXII.


La descripció ens diu que l’ edifici fa cantonada, i consta d'una planta baixa amb pati interior obert, un primer pis (on es troba la biblioteca i la seu del Club de Futbol local), i les golfes. Té planta en forma de U. La planta baixa és porticada amb arcades de mig punt, excepte en la part frontal del pati, on les arcades són en carpanell, tant en les de la planta baixa com en les balustrades del primer pis. El braç més llarg de la construcció està ocupat per l'antic convent i per l'església d'aquest mateix, de qui és l'espai que es pot veure des del carrer. Els materials constructius emprats són carreus de pedra i fusta. La superfície interior o del pati presenta una decoració sòbria, lineal, amb esgrafiat. Les cobertes són teulades de doble vessant.


Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista d’aquesta comarca de l’Ebre Jussà o Baix en la traducció de la llengua castellana BAJO, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

La comarca i Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 900 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya

Des del ‘tontisme feixista’ encara es reivindica l’educació com una obra del sàtrapa, fins alguns creuen que va inventar el bolígraf, oi?.

miércoles, 8 de junio de 2016

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE SANT JOAN ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. BERGA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

El Genís Simon em feia arribar un email amb el següent text :

L'antiga escola de Sant Joan, ubicada a la plaça del mateix nom de Berga era l'única escola pública de Berga en època de la II República. Aquest edifici encara existeix, tot i que remodelat, i acull el casal d'avis.

No va ser fins als anys 60 del s. XX que es parlà d'una nova escola pública: fou el «nou edifici» de l'escola Sant Joan ubicat al carrer Roca de la Pila. http://www.escolasantjoan.cat/

La curiositat que jo volia remarcar és que dóna la sensació que el projecte de nova escola de la IIa república ubicat molt més avall que el de la nova escola de Sant Joan (entre els carrers Santa Joaquima de Vedruna, Onze de Setembre, Cervantes i Mossèn Marià Miró) va ser reutilitzat per a bastir el «nou» edifici de l'escola Vedruna als anys 50 del segle XX («carmelites»). http://www.vedrunaberga.cat/

Antigament les «carmelites» s'ubicaven en un edifici al costat de l'hospital de sang («hospital vell») a la plaça Dr, . Saló.


El Miquel Pujol Mur i la Rosa M Planell Grau, em comentaven : t'enviarem una fotografia de l'entrada del Casal, Antigament entrada del col•legi, anys abans convent de les monges de Valldaura, abans convent mercedari i abans no sé... Encara hi ha més història, potser hospitalers o agustinians.

La M. Rosa va ser alumna del col•legi però al fer-se el Casal va ser majoritàriament modificat. La capella és la sala de reunions, el pati la sala gran. Titularitat compartida de la Generalitat i l'Ajuntament.



Ens manquen encara molts edificis escolars anteriors a la dictadura franquista del Berguedà, sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca.

La comarca i Catalunya us en deurà una.

Hem superat les 900 publicacions a https://issuu.com/1coneixercatalunya

MEMÒRIA INCOMPLERTA DELS EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE LA COMARCA DEL VALLÈS OCCIDENTAL.

Completava – parcialment, n’hi havien més – els edificis escolars anteriors a la dictadura en els municipis de la Comarca del Vallès Occidental.


Badia del Vallès. No existia en aquella època.

Barberà del Vallès
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/08/escoles-publiques-de-barbera-del-valles.html

Castellar del Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memorian-de-lescola-de-nens-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/07/les-flors-de-lemili-sala-cortes-les.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/01/escola-assumpcio-rusinol-de-sant-feliu.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/emili-carles-tolra-i-amat-les-escoles.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/06/les-escoles-pies-de-castellar-del.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/04/in-memorian-de-la-guarderia-el-coral-de.html

Castellbisbal. No hem sabut trobar-ne cap.

Cerdanyola del Vallès
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2016/01/escoles-nacionals-de-cerdanyola-del.html

Gallifa. No hem sabut trobar-ne cap.

Matadepera
http://relatsencatala.cat/relat/edificis-de-les-dites-ara-escoles-publiques-velles-de-matadepera/1041114

Montcada i Reixac. No en trobava cap imatge, si però, una clara referència : http://montcadapost.blogspot.com.es/2009/05/lescola-publica-montcada.html

Palau-solità i Plegamans
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/02/casa-del-comu-de-palau-solita-i.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/03/les-escoles-sert-de-palau-solita-i.html

Polinyà. No hem sabut trobar-ne cap.

Rellinars. No hem sabut trobar-ne cap.

Ripollet

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/07/escola-anselm-clave-de-ripollet-valles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser-i.html

Rubí

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/11/escoles-protestants-de-rubi-al-valles.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/08/les-escoles-ribas-de-rubi-obra-de.html

Sabadell
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/lescola-publica-de-can-rull-memoria.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/01/escola-publica-enric-casassas-i-simo.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/in-memoriam-grup-escolar-de-la-creu.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-cal-tatche-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2014/02/mystere-de-la-maison-de-la-sainte.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/escola-del-carme-sabadell.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/collegi-claret-sabadell.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/02/in-memoriam-lescola-de-la-casa-de-la.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2012/04/esglesia-de-les-escoles-pies-de.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-dels-maristes-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/collegi-de-la-sagrada-familia-sabadell.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/12/edifici-de-les-escolapies-de-sabadel.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/03/escoles-tecniques-creades-per-la.html

Sant Cugat de Vallès
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/01/escola-publica-joan-maragall-gorina.html

Sant Llorenç Savall
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/05/les-escoles-publiques-la-postal-de-sant.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/06/torre-albages-de-sant-llorenc-savall-al.html

Sant Quirze del Vallès. No hem sabut trobar-ne cap.

Santa Perpètua de Mogoda
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/escola-publica-de-santa-perpetua-de.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/07/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada_11.html

Sentmenat
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/05/escola-de-les-germanes-de-la-sagrada.html
http://espaicountry.blogspot.com.es/2016/05/4-marato-country-de-100menat.html

Terrassa
http://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-grup-escolar-torrella-terrassa-valles-occidental/1056973
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2016/04/escola-denginyers-de-terrassa-valles.html
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/09/in-memoriam-escola-parellada-terrassa.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2016/02/vedruna-terrassa-valles-occidental.html
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/escola-donya-magdalena-rosell-matlleu.html

Ullastrell.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/07/edifici-de-lajuntament-i-les-escoles.html

Vacarisses. No hem sabut trobar-ne cap.

Viladecavalls. No hem sabut trobar-ne cap.

Esperem trobar alguna persona en cadascuna de les poblacions on no hem sabut trobar l'escola anterior a la dictadura franquista, que ens expliqui on era , i si és possible ens faci arribar una imatge a l'email coneixercatalunya@gmail.com i/o en aquesta pàgina https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/?fref=ts

La comarca, llevat potser dels municipis situats a la part més elevada, Gallifa, Sant Llorenç de Savall, Rellinars ,... , ha patit un creixement demogràfic exponencial durant la dictadura franquista, i durant aquella època es va fer ‘tabula rasa’ de la memòria històrica – particularment si tenia relació amb la Mancomunitat de Catalunya, la II República, i la Generalitat Republicana.

martes, 7 de junio de 2016

SANTA MARIA DE CASTELLAR DE N’HUG. EL BERGUEDÀ

Retratava l’església parroquial de Castellar de n’Hug advocada a Santa Maria, la descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici ubicat a la plaça, presidint el nucli antic de la població. Algunes de les parts es consideren romàniques. És una església de dimensions no massa grans, construïda en diverses campanyes constructives. La nau és coberta amb volta de canó i l'altar amb volta de creueria. El parament és de grans carreus ben escairats i disposats en filades.


La porta es troba centrada al mur dels peus. És l’ únic element que trenca la monotonia de la façana. La porta està a migjorn, és de dos batents de fusta que s'obre cap a dins i tanca el portal d'entrada, molt auster, amb dos arcs de mig punt en degradació. és a destacar la ferramenta de la porta, amb formes senzilles d'espirals entrellaçades. el ferro era utilitzat com a element de protecció i evolucionà cap a la seva utilització com a element decoratiu.

El campanar és una massissa torre de planta quadrangular amb obertures dovellades d'arc de mig punt, algunes d'elles parcialment cegades. El parament és força diferent, els carreus són de menors dimensions que els de la façana, menys homogenis i no tant ben escairats. La coberta és a dues aigües de teula àrab. Actualment la base del campanar correspon a un tram de la nau lateral de l'església modificada al segle XVII-XVIII aprofitant elements de l'antiga església romànica.

L’església estava tancada, les botigues que ofereixen croissants gegants, obertes, en un i altre lloc però – almenys el dia de la nostra visita – no trobàvem ningú interessar a entra-hi. Per les botigues vindran – esperem – els caps de setmana d’estiu i les vacances, el temple parroquial no tindrà – ens temem – cap variació ‘notable’ en la seva afluència. El bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (les Cabanyes, Alt Penedès, 12 de setembre de 1846 - Vic, Osona, 7 de febrer de 1916) deia "Catalunya serà cristiana o no serà" en el seu llibre La tradició catalana, malgrat trobem la frase gravada a la façana del Monestir de Montserrat, ens temen que almenys en la concepció del Venerable Josep Torras i Bages


El Miquel Pujol Mur, i la Rosa Maria Planell Grau, afegien en la seva ressenya d’aquesta església de Santa Maria, que fou des dels seus orígens, l’església del castell de Castellar de n’Hug i parroquial de tot l’àmbit casteller. Després de la creació de la vila l’any 1292, fou parroquial de la capital de la baronia de Mataplana, dins el comtat de Cerdanya.

L’església de Santa Maria de Castellar és documentada al final del segle X o començament del XI, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de la Seu d’Urgell.

Hug de Mataplana i la seva esposa Elisenda, l’any 1229 van prendre sota la seva protecció l’església, la van dotar de diversos béns, així com feren edificar un altar dedicat a sant Miquel i el dotaren amb l’alou a la Coma, els molins que posseïen al Llobregat, cinc modis i mig de blat de mesura de Puigcerdà, i dos carnalatges d’oli i designaren al seu servei un prevere.

L’església, relativament allunyada del castell, fou el centre escollit per Ramon d’Urtx per establir la nova capital de la baronia de Mataplana i edificar-hi una nova vila, a partir de la carta de franqueses del 1292.

L’any 1376 ja depenen Castellar de n’Hug dels barons de Pinós, el paborde de Santa Maria de Lillet, el capellà de Falgars, i els rectors de Sant Cristòfol de Vallfogona, Sant Vicens del Rus, Santa Maria de Castellar, Sant Romà d’Aranyonet, Sant Pere de Mogrony i Santa Cecília de Riutort reclamaven als successors del barons de Mataplana que complissin els llegats piadosos dels anteriors senyors en aquestes esglésies.

L’any 1383 Pere III Galceran de Pinós nomena el rector de Santa Maria col•lector dels censos de la Vall de Toses.