sábado, 30 de enero de 2016

L’ASSUT DE L’EBRE JUSSÀ ALS TERMES DE XERTA, TIVENYS , I BENIFALLET.

Retratava al Josep Olivé Escarré en el punt en que comença el canal de l’esquerra de l’Ebre, i davant la perspectiva del mal dit assut de Xerta, tota vegada que està situat en el punt de convergència de tres termes municipals: Xerta, Tivenys i Benifallet. En això de les denominacions s’acompleix també el principi ‘agafa fama i posa't a jeure’.


L'Assut creua en diagonal l'Ebre i alimenta els canals dits de la Dreta i de l'Esquerra de l'Ebre.

És una obra d'enginyeria fruit d'una llarguíssima seqüència constructiva.

L'inici de la primera temptativa d'elevar el nivell de l'aigua de l'Ebre per canalitzar-la a sèquies de reg, té els seus orígens en l'època àrab, l'any 944, encara que es va fer d'una manera rudimentària . Segons Francesca Aliern en el llibre "Xerta", l'any 1402 el bisbe de Tortosa Pere de Lluna amb alguns cristians i 40 mores, va començar l'obra sota la direcció del sarraí Muza Alami, però l'obra es va paralitzar en ser promulgat el bisbe per a la seu de Toledo.

El 20 de maig de 1441 es tornava reprendre, en temps del bisbe Oto de Montcada. El bisbe i el capítol de Tortosa es van comprometre a contribuir en el gran cost que l'obra suposava.


El dia 31 d'agost del 1446, es va donar per acabada la presa, encara no s'havia completat la totalitat de l'obra, ja que mancava la construcció dels dos canals, base fonamental del projecte.

L'any 1452 es van iniciar les obres per construir la sèquia que prendria les aigües de l'assut, a l'esquerra del riu, i poc després s'emprenia el canal o sèquia de la part dreta. Les obres foren represes i abandonades en diferents ocasions i a causa d'això el canal de la Dreta, que havia d'abocar inicialment les seves aigües al previst canal de navegació de Sant Carles de la Ràpita, no es va acabar fins a l’any 1857, mentre que el canal de l'Esquerra s'acabà el 1912
La presa o resclosa està construïda en diagonal sobre el riu Ebre. Té una longitud de 310 metres , una amplada de 3,50 metres en coronació i de 35 metres en la fonamentació, i una alçada de 6 metres . La seva distribució en diagonal constitueix un aspecte singular d'aquest assut ja que la majoria dels assuts són perpendiculars als marges del riu. La fonamentació de l'estructura ha perdurat al llarg dels anys. La seva disposició geomètrica en planta permet la derivació per cada marge dels cabals necessaris per al rec. Tota l'aigua que no es deriva cap als canals de la Dreta i l'Esquerra és evacuada per un gran sobreeixidor central. Aquest sobreeixidor abasta tota la longitud de la presa i dóna un aspecte majestuós a l'obra. En cada estrep de l'assut se situen les comportes, que s'utilitzen per obrir o tancar els períodes de rec. També s'usen si per avaria o per altres causes (per exemple quan hi ha una gran avinguda) cal deixar secs els canals que alimenta l'assut.

Des del PP hi ha una voluntat manifesta de fer inútil aquest esforç de segles, el mal dit PLAN HIDROLÓGICO, pretén deixar ermes les terres del Delta, i condemnar a la misèria i/o a l’emigració als seus habitants.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 29 de enero de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT GABRIEL DE GRIONS. SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA . GIRONA

Retratava l’església parroquial advocada a l’Arcàngel Sant Gabriel, situada al poble de Grions, que pertany avui al terme municipal de Sant Feliu de Buixalleu.


L'església consta d'una sola nau.

A la façana principal trobem la porta d'entrada amb un arc rebaixat molt pla, i a sobre hi ha un ull de bou. A cada costat de l'ull de bou hi ha una finestra amb arc ogival. El coronament de la façana principal recorda la forma d'un frontó clàssic.

El campanar, adossat a la part esquerra, té una estructura de planta quadrada amb coronament octogonal i quatre obertures en arc de mig punt, a manera de balconada.

Al costat de l'església hi ha la rectoria i el cementiri, i al seu davant l’edifici de l’antiga escola pública .

La façana està arrebossada i pintada de color blanc, deixant visible una cadena cantonera de carreus.

La primera notícia sobre l'església parroquial de Sant Gabriel de Grions és un document del 1185 en el que s’inclou dins les possessions del monestir de Breda. Aquest fet es confirmà en una butlla del 1246 del Papa Innocenci IV .

De l'edificació primitiva no en queda res, ja que ha estat enormement modificada amb el temps. El temple actual és una obra del segle XIX.

Quan al topònim, hom l’associa amb el Griu, una criatura mitològica ferotge i perillosa que té el cap i les potes davanteres d'ocell rapaç gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les musculoses potes de darrere i la cua són de lleó. La seva significació resta desconeguda, se suposa però, que originàriament era un símbol de la vigilància i la protecció. Això coincidiria amb algunes de les característiques de l’Arcàngel Sant Gabriel:


És l'àngel de la vida i la mort i també de la venjança.


Segons la tradició, va ser ell qui va anunciar l'embaràs a Maria, mare de Jesús, en una escena molt representada en les arts plàstiques.

Vigila l'entrada al paradís perquè no tornin a entrar els fills d'Adam i Eva (tot i que alguns textos diuen que és Miquel qui ho fa) i segons algunes fonts, va ser ell qui va enterrar Moisès.

Per a la religió musulmana, va dictar l'Alcorà a Mahoma en nom de Déu i va acompanyar el profeta en la seva ascensió als cels (Miraj).

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ESCOLA PÚBLICA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CONSTANTÍ. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Rebia un email des de l’Arxiu Municipal de Constanti, signat per Josep Estivill Pérez , en el que en relació a la meva demanda d’informació sobre l’escola pública anterior a la dictadura franquista, em deia:


Pere Caselles i Tarrats (Reus, 1 de novembre de 1864 - 28 de juliol de 1936), va ser l’autor del projecte de l’edifici de les Escoles Públiques de Constanti que s’inauguraven el 20 de gener de 1920, essent President de la Mancomunitat de Catalunya Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Maresme, 17 d'octubre de 1867 – Barcelona, 23 de desembre de 1956), i Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) rector de la Universitat de Barcelona, qui des d’aquest càrrec impulsà el desenvolupament de l'ensenyament primari i la creació d'escoles, per la qual cosa el rei Alfons XIII li havia concedit el títol de marquès de Carulla l’any 1919.

Els veïns van finançar l’obra com recull Pep Plana Espanyol, en la seva obra : “Les escoles públiques, Constantí 1918-1920″, Estudis de Constantí, 26. Ajuntament de Constantí i Centre d’Estudis de Constantí, 2010, pp. 89-109.


L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu amb hon roses excepcions com aquesta és difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, i deixant constància del meu personal agraïment al Josep Estivill Pérez, arxiver municipal de Constantí, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

jueves, 28 de enero de 2016

ESCOLA DE REMOLINS. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia a :
http://www.setmanarilebre.cat/opinio/lescola-de-remolins/?id=4338

Abans de la Guerra Civil, la disponibilitat de centres públics d'ensenyament a Tortosa –excloent els barris rurals i les pedanies– es limitava a la Mercè, Remolins, la petita escola de Sant Llàtzer i el centre Daniel Mangrané de Jesús. Hi havia també escoles, algunes unitàries, a diversos indrets, però de forma molt precària, sovint en magatzems, sense les mínimes condicions d'habitabilitat i higiene. La situació era especialment deplorable als pobles del Delta, aleshores pertanyents al terme de Tortosa, on va arribar a haver una escola a l'illa de Buda.

Des de principis del segle XX consta l'existència d'una escola unitària de nois a Remolins. Estava instal•lada en construccions molt precàries, un pavelló provisional, a la vora i el mateix espai que la presó del Partit Judicial. La presó s'havia instal•lat allí el 1848, al que anteriorment, des del 1712, havia estat convent del Miracle dels Carmelitans Descalços al carrer de Santa Anna, vora la parròquia de Sant Jaume. Durant la Guerra tot quedà enderrocat.

La construcció d'una nova escola a Remolins es va incloure dins el pla de reconstrucció de Tortosa per Regiones Devastadas. Tot i que l'Ajuntament demanava unes instal•lacions als afores del barri i amb més espais, finalment es va optar per fer un edifici nou al mateix solar. Les obres es van realitzar entre 1941 i 1942 amb un pressupost inicial de 569.780 pessetes, segons projecte de l'arquitecte Eduardo Torrallas López, quantitat que se sobrepassaria amb escreix. En el moment de ser acabada (l'Escola de Ferreries no ho seria fins a sis anys després) era l'escola més moderna i funcional de la ciutat, constava de dos plantes amb aules assolellades i espaioses, una galeria exterior i un pati interior de jocs i esbarjo sota les muralles del castell. En reobrir el centre, en fou director David Carles, a qui va succeir Fermín Viladrich, però un dels més recordats fou Àngel Aznar, arribat el 1957 procedent de Sant Jaume d'Enveja, casat amb M. Cinta Febrer, mestra de la Mercè i pares d'una nissaga d'ensenyants encara en actiu. L'edifici ha estat objecte de diverses actuacions i millores al llarg dels anys, però sempre mantenint l'esquema inicial.

http://hemeroteca.abc.es/cgi-bin/pagina.pdf?fn=exec;command=stamp;path=H:%5Ccran%5Cdata%5Cprensa_pages%5CMadrid%5CABC%5C1998%5C199810%5C19981021%5C98O21-105.xml;id=0002146982


Sou pregats de fer-nos arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com de les escoles que s’esmenten : la Mercè, la petita escola de Sant Llàtzer , el centre Daniel Mangrané de Jesús, i l’escola a l'illa de Buda. Per descomptat agrairem la tramesa de les escoles anteriors a la dictadura franquista de qualsevol altra població d’aquesta comarca i/o de qualsevol població de Catalunya

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

miércoles, 27 de enero de 2016

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA DE LA RIBERA D’EBRE. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Trobava a :
LA HISTORIA CONTEMPORANIA DE LA RIBERA D'EBRE A TRAVÉS DELS DOCUMENTS DE L'ARXIU HISTORIC DE LA DIPUTACIÓ DE TARRAGONA
De MANEL GÜELL

Les escoles primàries es van construir en quatre etapes: 1) L'últim terç del segle XIX, 1866-1900 [OPf, 57-59]: Ascó, Garcia i Ginestar. 2) Vers 1928 [OPf, 1071: Benissanet, Flix, Miravet, les dues Móres," Ribaroja: la Torre de 1'Espanyol i Vinebre. 3) A L’època de la Segona República (1931-1937) [OPf, 1801: altre cop Ascó, Benissanet, Garcia, Ginestar i Miravet a més de la Palma i Tivissa.~

Ascó
Benissanet . Escola Antoni Nat
Flix
Garcia
Ginestar
La Palma d'Ebre
Miravet
Mòra d'Ebre
Mòra la Nova
Ribaroja
Tivissa

Les persones que viuen en aquestes poblacions i/o els que en marxàvem bàsicament en el període posterior al triomf militar dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República, sou especialment pregades de fer-nos arribsar imatges d’aquells edificis a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Trobava una relació d’equipaments escolars a la comarca de Ribera d’Ebre, la pregunta és obligada, quants d’aquests edificis son anteriors a la dictadura franquista?.

http://www.riberaebre.net/joventut/images/fitxa_v6.pdf

Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

martes, 26 de enero de 2016

ESGLÉSIA DE SANT JAUME D’ENVALL. LA TORRE DE CABDELLA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

L’Ester Gonzalez Vidal , publica un seguit d’imatges a la pàgina https://www.facebook.com/groups/48905807696/?fref=ts del poble abandonat d’Envall.

Llegia a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Envall

L'església d'Envall, dedicada a sant Jaume (antigament era dedicada a sant Martí), és sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellveí. Sant Jaume d'Envall està documentada des d'antic, però no sembla conservar res de l'obra romànica.


El seu estil actual és barroc civil. A l'església de la Pobleta es pot veure la imatge de sant Jaume i el retaule de santa Anna, que són les úniques relíquies que es van conservar després de la guerra civil, ja que membres de la FAI van cremar els retaules en un prat de sota el poble. L'altar que van construir durant el franquisme era obra del Carlí, un escultor pallarès de renom a la comarca, però avui en dia es troba en molt mal estat de conservació.

El 2001 es va esfondrar la façana sud de l'església, i es van perdre les pintures murals que s'hi conservaven. L'església fou parcialment reconstruïda pels veïns, per tal d'estabilitzar l'edifici, amb l'ajuda d'un camp de treball internacional, el 2004. Tot i així, continua amb greus deficiències estructurals i mig derruïda, a l'espera del finançament necessari per a reprendre'n la recuperació.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM DE LES ESCOLES DEL CASTELL DEL PABORDE DE LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia a patrimoni Gencat; des del 1194 la vila de la Selva del Camp i el castell estaven sota la jurisdicció del paborde [Membre d'una comunitat religiosa (de monestir o d'església catedral) que estava revestit d'autoritat inferior a la de l'abat o del degà, però molt important sobretot en el que es referia a l'administració dels béns temporals de la comunitat] que era una dignitat del capítol de Tarragona. Es coneixen inventaris del castell i també les dimensions del mateix, així com la funció de les diferents estances. El castell tenia un espai destinat a graner, que era el lloc de recollida dels fruits del delme i també disposava de grans cups de la verema. Era un punt de guaita i defensa, tenia presó i era la residència principal del paborde. La pabordia quedà suprimida el 1410 i les seves rendes quedaren distribuïdes entre els dignataris del capítol. L'any 1412, el domini directe sobre el castell i la vila de la Selva del Camp s'atribuí a l'arquebisbe que freqüentà menys el castell.

Al final del segle XVI i al principi del segle XVII, amb la construcció de la nova església parroquial, bona part de l'antic castell va desaparèixer.

La senyoria de l'arquebisbe sobre la Selva del Camp durà fins a la desamortització del segle XIX. A partir de llavors el castell passà a tenir diverses funcions (escoles, caserna de la guàrdia civil).


A l'extrem nord del raval de Vilanova hi trobem el castell. Es tracta d'un edifici d'estructura originàriament rectangular, del segle XII, al qual s'anaren afegint diverses construccions. La porta principal d'accés, amb arcada de canó, es troba al carrer Major, al costat de l'església parroquial. El mur exterior, visible des del carrer, és dels segles XIII-XIV. Al parament exterior del castell es poden observar nombroses obertures, portals i voltes tapiades.

L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

ANTIGUES ESCOLES DE SANT FELIU DE BUIXALLEU. LA SELVA. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Edifici aïllat, situat al municipi de Sant Feliu de Buixalleu, al costat de l'església de Sant Feliu, en el petit nucli urbà.

Llegia a patrimoni Gencat; L'edifici, de planta baixa i pis, està cobert per una teulada a doble vessant desaiguada a les façanes principals i posterior.

A la façana principal,a la planta baixa, hi ha la porta d'entrada (un portal) en arc escarser. Al costat esquerra hi ha una finestra rectangular vertical.

Al pis, dos balcons en arc de llinda, amb barana de maó i ceràmica.

Les façanes estan arrebossades i pintades de color cru. A la façana lateral esquerra, es visible el treball de maçoneria.

Edifici de finals dels anys 40 del segle XX, amb un cert gust de model constructius de les primera dècades del segle. És una construcció austera, sense elements superflus.Té una planta rectangular amb laterals de reduïdes dimensions a la zona de l'entrada. El mur de l'entrada té un porxo i arcades que donen gran plasticitat al mur; destaca l'acabement ondulat remarcat per una motllura de pedra formant frontó trencat. Als laterals hi ha tot de finestres rectangulars, els dos nivells es diferencien exteriorment pels finestrals, quadrangulars els inferiors i en arcada, els tres superios. Tot plegat està cobert a dues aigües a excepció dels laterals, a tres aigües. L'acabat és amb un sòcol de pedra i arrebossat per als murs.


Fotografia de l’any 2006 de V. Esteras/A. Tubert

Segons el registre del cadastre, l'edifici fou construït el 1898.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte, autors del projecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE NENS. ARBÚCIES. LA SELVA. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que a principis de la dècada de 1860 , Arbúcies tingué la necessitat de construir un nou edifici escolar, la qual cosa significà que en el ple municipal del 28 de setembre de 1863 es nomenés una comissió per portar a terme el projecte. L’edifici es construí sobre uns terrenys (de 18.800 pams quadrats de superfície) donats per la Maria Dolors Pasqual, vídua de Roquer amb la finalitat de construir una escola per a nens i habitació pel mestre. La construcció fou adjudicada a l’arquitecte Carles Lambert de Roquer [ no trobava cap referència que corrobori la titulació com arquitecte, sou pregats de confirmar-nos-ho en el seu cas a l’email coneixercatalunya@gmail.com [ i costà 9.217,34 pessetes. Les obres de l’edifici començaren el novembre de 1864 i es van acabar el mes d’agost del 1865, sota la direcció del mestre d’obres Sebastià Ferreras, i en les quals hi treballaren entre 12 i 20 obrers. Aquest edifici escolar va complir la seva funció de centre docent fins l’any 1916, quan es varen construir les noves escoles prop de la Capella de la Pietat, després de desestimar la idea de la seva rehabilitació per encabir l’escola de nenes.

Des d’aquest moment fins el 1934, se sap que l’edifici fou utilitzat per a allotjar colònies d’estudiants a l’estiu i també s’hi impartien cursos i s’hi celebraven exposicions. En el Ple Municipal del 27 de gener de 1935, la Junta Gestora, que des del 13 d’octubre de 1934 i per imposició militar, regia el municipi, decideix convertir en caserna les escoles velles. En el mateix Ple es presenta i s’aprova el projecte d’habilitació de l’edifici redactat per l’arquitecte Isidre Bosch Bataller ( Vilanna, 1875-1960 ), així com el pressupost de les obres que s’iniciaren immediatament i van durar fins l’agost del 1935. El cost va ser de 31.784,40 ptes. més 1.064,80 ptes. del projecte arquitectònic. L’edifici com a Caserna de la Guàrdia Civil fou desocupat el desembre de 1997.

Des de principis de l’any 1998 es començà a plantejar el nou ús de l’edifici i les perspectives de futur de la infraestructura.

Després de diferents consultes amb col•lectius i entitats de la vila, estava clar que l’edifici estaria destinat a usos públics.

Finalment, el 4 d’abril de 1998 s’inaugurà la remodelació de l’antiga caserna com a seu de les diverses entitats del poble.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que l’edifici consta d’una planta baixa, primer i segon pis, golfes i un pati a la part posterior. Es tracta d’una construcció d’estil neoclàssic amb un gran frontó que corona la part superior del cos central. Les obertures són rectangulars amb un marc motllurat pintat de color ocre que ressalta amb el blanc de la paret. A la planta baixa, els vertex de la part superior del marc són en punt rodó, hi ha tres portes i dues finestres.

La façana està delimitada en tres cossos marcats per tres falses pilastres de carreus pintades també en ocre igual que la cornisa i els tres balcons del primer pis, fets d’obra.

A la part superior, per damunt la cornisa hi ha quatre pinacles decoratius en forma de gerret, pintats de blanc, i al centre, a la punta del frontó una mena de petxina que fa la mateixa funció decorativa.

L’interior ha estat totalment reformat per a ubicar-hi la seu de les diferents entitats del poble. A la planta baixa hi ha una sala polivalent i unes escales menen al primer pis dividit amb diferents espais i sales de reunions. Una gran obertura de vidre dóna sortida al pati del darrera.


Fotografia de l’any 2005 de I.Forts/M.Pibernat

L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

lunes, 25 de enero de 2016

SANTUARI DE PARETDELGADA. LA SELVA DEL CAMP JUSSÀ DE TARRAGONA.

El santuari és format per un conjunt d'edificacions: l'església, porxo, casa de l'ermità, cavallerisses i altres dependències menors. L'església, rectangular, d'una sola nau, fa 28,50 x 9,60 metres i està coberta a dues vessants, sostinguda per l'enteixinat decorat de fusta damunt perpanys apuntats de pedra. Capçalera plana amb creueria quatripartita. Interessants restes de pintura decorativa al sostre, i d'altres canviats de lloc. Té una part romànica-gòtica ampliada a l'època barroca, amb una capella i cambril nous, amb planta de creu llatina de 11,50 metres de llargada per 7,50 metres d'amplada al creuer, i quatre metres a la nau. Porta d'arc rodó, de grans dovelles, amb una petita fornícula i un escut a la clau. Ha estat restaurada en diferents estils i èpoques.


Paretdelgada es construí damunt restes romanes i sarraïnes. A la carta de poblament de la Selva de 1165 s'esmenta ja ‘ad parietes graciles¡’ que és una possible referència a restes de parets romanes. Les primeres notícies documentades que fan referència a les seves edificacions són del segle XIV. Segons la tradició, l'origen de l'ermita és una casa de l'orde del Temple establerta al Rourell. Documentada el 1200, s'hi feren reparacions el 1303.

L’any 1313, l'arquebisbe Guillem de Rocabertí i Desfar donà llicència a la vídua de Ramon Agell, de la Selva, perquè edifiques la casa habitació dels qui tenen cura del santuari.

De l’any 1504 en endavant les obres es refereixen a la capella i a les edificacions anexes. L'any 1518 es construí el cor. El 1523 es bastí la sagristia nova, que és l'actual, ja que la primitiva només comprenia l'espai que avui és el passadís. L'any 1526 es reparà el campanar.

L’any 1600, Pere Blai va fer la traça de la nova capella per a la Verge de la Pietat.

Entre els anys 1739-46 s'hi va fer una ampliació, amb una capella i un cambril.

L’any 1765, després d'un incendi, s'hagué de fer quasi tota de nou.

En els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, va patir greus desperfectes, fou restaurada l’any 1959.



L’advocació de Paret-Delgada, es actualment la Verge de la Pietat, i en altre temps, ho fou la Verge de les Neus; la recent història particular d’aquest Santuari, la trobem explicada en un petit quadre d’uns 20 centímetres2 , en el que hi veiem un petit pergamí escrit a màquina, i un trosset de metall, segurament de bronze, és la resta d’una creu que segons explica el pergamí, fou trobada entre les restes ja apagades de les fustes, quadres , bancs i estris diversos del Santuari, quan en la loteria sinistra de la guerra civil, algú va decidir que el foc seria el millor final, per aquell i molts altres llocs creats i mantinguts per la pietat popular. La Creu de petites dimensions, deuria caure al terra, tant bon punt és va cremar la fusta del suport, i només amb alguna mínima senyal de la barbàrie romania oculta, fins que la curiositat d’un noi ( l’autor del pergamí escrit a màquina ), el va trobar, i va anar a fer companya, a tot un reguitzell de records de guerra infantils, trossos de metralla, casquillos de divers calibre, municions noves, un signe de pau, entre un petit arsenal !

L’autor del pergamí va créixer, i el Crist i els records bèl•lics, van romandre oblidats, desprès de la infantesa, la joventut i la maduresa de l’autor del pergamí, el van dur lluny d’aquella casa, i només amb motiu del traspàs d’un familiar proper, quan va caldre remenar de dalt a baix la casa, la petita caixa dels records de la guerra, va tornar a veure la llum, i en obrir-la aquella petita Creu de Paret-Delgada, i les circumstancies de la seva troballa, se li van fer presents.

L’autor va pensar que calia tornar la imatge al lloc on l’havia trobada, i desprès d’una tasca de neteja i recuperació fins on va ser possible, va confeccionar el petit quadre que conté la Creu i la seva història particular; la resta va ser senzilla, parlar amb el mossèn de la Selva, i demanar-li que li permetés tornar la imatge, dins el petit quadre que havia confeccionat expressament.

Avui la Creu està penjada just, a la part interior del cambril de la Mare de Déu de la Pietat. Crec que és un símbol preciós i m’ha semblat que fora bonic compartir-lo amb vosaltres.



La decoració actual és de l'artista Josep Grau-Garriga (Sant Cugat del Vallès, 18 de febrer de 1928 - Angers, 29 de agost de 2011) (1963).


Entre el 1961 i el 1964, amb motiu dels aplecs que s'hi feien, es convocà un important concurs literari d'incidència nacional, que serien prohibits per la censura franquista, i que es reprengueren l’any 1976 desprès de la mort del sàtrapa.

Actualment s’hi celebra, a l'agost, la festa de la Mare de Déu de Paretdelgada.

El santuari centra la caseria de Paretdelgada (263 habitants l’any 2005).

El Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés, dinàvem esplèndidament al restaurant annex a Paret Delgada, que us recomanem.

domingo, 24 de enero de 2016

L’EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA D’ALCOVER ACOLLIA TAMBÉ LES ESCOLES?. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Retratava l’edifici de la Casa de la Vila d’Alcover al Camp sobirà de Tarragona, que segon m’expliquen havia acollit les Escoles públiques.


Llegia a patrimoni Gencat; l 'edifici que hostatja actualment la Casa de la Vila data de l'any 1581.

La seva funció actual com a edifici consistorial s'inicià el segle XIX, i fou deguda a la donació del seu propietari - del que ens agradarà saber-ne nom i cognoms i lloc i data de naixement i traspàs a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Abans, l'Ajuntament havia estat situat en una casa de la plaça Vella, concretament al núm. 8.

S'han fet diverses reformes de redistribució dels espais interns per a una millor adequació a les seves necessitats.
L’any 1981 es va obrir el recinte de l'antiga presó.

L'edifici conté l'Arxiu Municipal, amb documentació abundant del segle XIII fins ara.

La descripció ens diu que la Casa de la Vila forma part del conjunt d'edificis de la banda superior de la Plaça Nova, que tenen com a característica general l’existència de porxos.

Consta de planta baixa i dos pisos.

La façana, d'un notable estil renaixentista, presenta una ordenació simètrica d'obertures respecte a un eix vertical. La decoració és d'una gran simplicitat, basada en l'ús de l'estil jònic en els capitells, en la utilització de simples motllures de resseguiment de finestres i balcons, i en un frontó que corona l'edifici. L'interior ha sofert diverses modificacions al llarg del temps. La façana d'accés, sota el porxo, mostra grans carreus de pedra ben escairats. S'hi obren tres portes allindades, la central, més gran, és coronada per un frontó semicircular motllurat al timpà del qual hi ha l'escut de la vila. Damunt de cada porta lateral hi ha una obertura circular.

En demanaré informació a : ajuntament@alcover.cat

L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

CEMENTIRI MONUMENTAL DE VILALLONGA DEL CAMP. TARRAGONÈS

Retratava la portalada i el que intueixo la capella del Sant Crist que s’alçava malgrat tenir l’ermita de la Mare de Déu del Roser, escassament a deu metres.



No en trobava cap esmen t en el treball de la Pilar Riera Fortuny, VILALLONGA DEL CAMP AL SEGLE XVIII

En demanaré informació a : arxiu@vilallongadelcamp.cat

Ens agradarà saber en quina data es va fer l’actual fossar i les dades del mestre d’obres i/o arquitecte a l’email coneixercatalunya@gmail.com

També la ubicació de les escoles en el període anterior a la dictadura franquista, i si és possible rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 23 de enero de 2016

LA INDOCUMENTADA ERMITA DE SANT NICOLAU A LA SELVA DEL CAMP.

Retratava la mal dita capella de Sant Nicolau, situada al costat de la carretera que mena des de la Selva del Camp a Vilallonga del Camp – tècnicament el terme capella fa referència a un lloc consagrat al culte religiós, situat dins del nucli urbà, i/o formant part d’una església, o d’un edifici ; el terme ermita designa un lloc consagrat al culte religiós situat en un despoblat – només trobava una dada repetida, en un diabòlic copiar/pegar ‘refeta després del 1939’. Amb tot això indica que és anterior a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.


En demanaré més dades a : arxiu@laselvadelcamp.cat

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 22 de enero de 2016

ENS PODEU CONFIRMAR QUE L’EDIFICI DE LA DEFENSA AGRÀRIA DE LA SELVA DEL CAMP VA ACOLLIR LES ESCOLES PÚBLIQUES DELS NENS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la Defensa Agrària era una entitat que va néixer el 1926 a la Selva del Camp a redós del catalanisme polític d'esquerres. El projecte per a la seu de la Defensa Agrària presentava un immoble de grans dimensions i dins dels cànons del noucentisme. L'arquitecte Josep Francesc Ràfols i Fontanals (Vilanova i la Geltrú, 1889 - Barcelona, 1965) treballà de franc com a mostra d'adhesió als postulats de la nova entitat. Es conserven la planta i l'alçat del projecte original a l'arxiu municipal. L'ajuntament va posar entrebancs davant d'aquesta iniciativa i per això el projecte inicial fou retallat i també van haver-hi problemes per tenir accés a l'aigua.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que es tracta d'un equipament cultural de factura sòlida però senzilla, sense ornaments. Consta de dos recintes diferents: la zona del teatre i altres dependències que acullen diferents serveis. El conjunt de la planta és de forma trapezoïdal. El teatre fa uns 30 metres de llargada en un costat i a l'altre uns 40. L'amplada és de 15,50 metres. Hi ha tres nivells. A la planta baixa es troba el vestíbul, el pati de butaques amb la platea a dos nivells. La part més alta de la platea està envoltada per una llotja. L'escenari està emmarcat per una motllura que ressalta força. A sota hi ha un soterrani on hi ha els camerinos i un magatzem. L'estructura de la sala del teatre i la decoració que emmarca l'escenari són clarament noucentistes, i s'han mantingut sense modificacions. L'annex al teatre destinat a ús social està format per dos nivells: la planta baixa, on hi ha el bar, la cuina, sales i lavabos. A la planta primera hi ha dues sales i l'habitatge del conserge. Aquest annex data de la dècada 1930 ja que l'edifici anterior va ser malmès per una ventada. Al llarg del temps ha patit diverses remodelacions. La façana principal de l'edifici presenta decoració a base de motllures horitzontals i està modulada per pilastres que sobresurten de l'alineació de la façana. Les façanes secundàries no presenten cap tipus d'ornamentació, tenen obertures petites i col•locades de forma desordenada.


M’explicaven , i m’agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com que l’edifici va aixoplugar l’escola de nens en el període previ al segon feixisme ( dictadura del general Franco, que s’alçava en armes contra el govern LEGÍTIM de la II República ).

L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

jueves, 21 de enero de 2016

MARE DEL DÉU DEL ROSER.AMILCAR. DOMINIQUES DE L’ANUNCIATA. BARCELONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia a :
http://www.fedac.cat/amilcar/index.php?option=com_content&&view=article&id=3

‘aquest barri de Santa Eulàlia de Vilapicina va tenir la sort que un dia de l’any 1876 va arribar-hi, cridat pel rector de la parròquia, un petit grup de religioses dominiques per educar i ajudar les noies que hi vivien. Eren els temps de la Restauració, durant el regnat d’Alfons XII. En aquella època, algunes fàbriques començaven a despuntar en un paisatge d’horts i camps que miraven Barcelona.

Des d’aquella data, el nostre barri ha sofert grans transformacions. Les cases petites de pagesos i menestrals que formaven el veïnat de Santa Eulàlia de Vilapicina han donat pas als blocs de pisos, moltes vegades anònims, que formen avui un barri més de la ciutat de Barcelona. Els carrers, tranquils aleshores, pigallats de carros i tartanes, avui formen part de la xarxa urbana.

Molts de nosaltres recordem l’època en què el metro s’acabava a la plaça de Virrei Amat o a Vilapicina. Llavors, d’anar a la plaça de Catalunya, en dèiem, "anar a Barcelona".

La nostra escola va començar en un petit edifici del carrer Amilcar. A poc a poc, es va desenvolupar adquirint solars i edificis al voltant d’aquella caseta. A mesura que creixien les necessitats educatives, es van anar ampliant instal.lacions. És probable que alguns de vosaltres encara recordeu, en entrar a l’escola, els espais que abans havien estat una merceria, una casa de grans, una fàbrica de botons, la carboneria -que avui és el nostre poliesportiu- i altres establiments’.


Trobava una llista d’Escoles :
http://www.fedac.cat/novafedac/index.php/les-nostres-escoles

Moltes d’elles, tenen una història que comença molt abans de la terrible dictadura que va persistir des de l’any 1939 fins a l’any 1975, i que des d’aleshores s’ha transformat en una ‘Democraciola’ que manté dissortadament molts dels tics del període anterior.

Llegia que l’arquitecte Joaquin Porqueras Bañeres- en algun lloc he trobar Bañeras- feia obres, l’any 1936 , per adaptació a escola en un edifici del carrer Amilcar, 10 de Barcelona, ens agradarà tenir noticia a l'email coneixercatalunya2gmail.com del lloc i data de naixement i traspàs de l’arquitecte Joaquin Porqueras Bañeres.


Trobava una imatge actual de l’escola Mare de Déu del Roser-Amilcar , ens agradaria rebre imatges antigues d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

QUE EN SABEU DE L’ESCOLA DEL EDIFICI DEL PATRONAT DE NOSTRA SENYORA DE LA SOLEDAT DE BARCELONA?

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :

Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que Claudi Diaz – del que no trobava cap altra dada, i del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com almenys del segon cognom, i la data i lloc de naixement i traspàs – havia habilitat l’any 1936 l’edifici de l’Ex-Patronat de Nostra Senyora de la Soledat , al carrer Torroja, carretera de Sant Adrià, com escola.


No trobava cap imatge d’aquell edifici, i sou pregats de fer-nos-en arribar alguna a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...