domingo, 2 de octubre de 2016

L’ESTACA DEL PSOE

Hi ha reflexions que malgrat cal fer, hagués preferit no fer-ho, penso en la ‘defenestració’ del Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid, 29 de febrer de 1972), volia un PSOE democràtic sense cap relació amb el ‘clientelisme’ que des de 1978 l’ha mantingut en el poder en algunes Comunitats Autònomes.

Parlava d’aquest tema en relació a Galicia, i recollia dades d’un mitjà de premsa ‘lliure de tota sospita’ :
http://www.farodevigo.es/galicia/2016/02/22/galicia-octava-region-trabajadores-publicos/1409290.html

El 16,6% de los ocupados que había en España a finales del pasado año estaban bajo el paraguas de una administración, según la Encuesta de Población Activa (EPA) que elabora el Instituto Nacional de Estadística (INE). Entre las comunidades que superan la media estatal figura Galicia, donde los empleados públicos representaban el 18%. Hay siete comunidades donde el porcentaje es mayor. En Extremadura alcanzan el 25,7%; el 20,6% en Asturias; el 20,3% en Castilla-La Mancha; el 19,8% en Castilla y León; el 19,7% en Andalucía; el 19% en Cantabria; y el 18,8% en Aragón.

El temps dirà la seva – sempre ho fa -, en qualsevol cas les maniobres politiques dels BARONS/ CACICS, tindran possiblement la seva resposta en les següents eleccions.

En venia al cap la cançó del Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) L'ESTACA


L'avi Siset em parlava
de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem
i els carros vèiem passar.

Siset, que no veus l'estaca
on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en
mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba
ben corcada deu ser ja.

Si jo l'estiro fort per aquí
i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja,
les mans se'm van escorxant,
i quan la força se me'n va
ella és més ampla i més gran.

Ben cert sé que està podrida
però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m'oblida.
Torna'm a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

L'avi Siset ja no diu res,
mal vent que se l'emportà,
ell qui sap cap a quin indret
i jo a sota el portal.

I mentre passen els nous vailets
estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset,
el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà...

Si jo l'estiro fort per aquí...

Com n’és de cert que “només cal asseure’s a la porta de casa per esperar a veure passar el cadàver del teu enemic” , oi

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada