viernes, 21 de octubre de 2016

EL PRAT DE LA BARROCA I LA CAPELLA DEL SAGRAT COR DE JESÚS. TONA. OSONA

Havíem endegat una col•laboració amb el Claudi Pagès Puig, que disposa d’un excel•lent arxiu fotogràfic de Tona i les seves masies, i que volia completar i publicar la relació d’esglésies, capelles, oratoris i ermites, que hi ha i/o hi havia en aquesta poblacióde la comarca d’Osona

Reprodueixo de patrimoni Gencat en relació a la casa dita El Prat de la Barroca ; és una masia amb una gran tradició històrica. L'arbre genealògic de la família del mas, de cognom Pratsobrerroca, comença el 1196 i compta fins a trenta una generacions. Malgrat hi ha moltes pubilles, no es perdé el nom perquè fins al segle XVIII s'adaptava el nom de la família Pratsobrerroca. El Prat tenia importants possessions com el mas Munt, del terme de Gavadons, adquirit el 1285, empenyorat més tard, però recuperat el 1679; el mas Miravalls, casa forta del terme de Sant Cugat de Gavadons, comprat el 1632 i reedificat en un emplaçament diferent el 1808 i, finalment, el mas Roqueta, totalment desaparegut, les propietats del qual eren repartides entre els masos Prat, Vilamajor i Vendrell. Molts hereus del Prat de la Barroca van ser batlles de Tona.


Quan a la descripció ens diu; edifici de planta rectangular d'un sol cos, cobert a doble vessant. El portal és adovellat. Al primer pis s'hi obren tres balcons i a sota teulada una galeria amb tres finestrals semicirculars amb una barana de ferro. A banda i banda de la galeria hi ha dues finestres de testera recta, carreus d'una sola peça a la llinda i als brancals i ampitadors motllurats. Adossats al cos central s'hi ha afegit un cos allargat amb una galeria continua al primer pis.


Cap dada de la capella del Sagrat Cor de Jesús: dissortadament fins en alguns ambients presumptament il•lustrats , s’ha instal•lat la consideració de que la religió, i les obres que hi tenen relació, no formen part de la ‘CULTURA’ en majúscules, ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que es va atorgar la llicència eclesiàstica, les vicissituds que ha patit en el seu cas, i si fos possible les dades dels autors de les imatges.


El Claudi Pagès Puig em feia arribar també un exemplars dels Goigs d’aquesta capella.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada