sábado, 15 de octubre de 2016

EL PLANELL I LA CAPELLA DE SANT ANTONI DE PÀDUA . TONA. OSONA

A la pàgina de l’Ajuntament de Tona, trobava :
http://www.tona.cat/municipi/guia-del-municipi/llocs-dinteres/2013-01-07-mas-planell.html


Patrimoni Gencat ens diu ; gran propietat situada en una esplanada entre Tona i la Serra de Font Joana. Hi ha un edifici central cobert amb teulada als quatre vents en forma de casal amb balcons i finestres treballades amb pedra i també un portal adovellat a la façana principal. A les façanes dreta hi ha un cos afegit formant una amplia galeria amb deu obertures d'arc rebaixat. També té una torreta i una església dedicada a Sant Antoni en la seva part esquerre posterior, així com d'altres edificis auxiliars. Diferents llices i un mur encerclen la casa i els horts.


Fotografia de Joan Molera, any 1983

Pou, situat en un pla davant el Planell. És de secció circular revestit amb obra, cobert per una teulada de teula àrab d'una sola vessant, amb una obertura, tancada per una porta de fusta que permet l'accés a la politja que sosté la galleda per agafar l'aigua.


Fotografia de Joan Molera, any 1983

La majoria dels masos de Tona tenien un pou d'aigua a prop, degut a la facilitat d'arribar als corrents d'aigües subterrànies.

El Planell és citat en nombroses capbreus i fogatges de l'època medieval, i ja existia al segle XV, si bé la seva construcció i situació són pròpies del segle XVIII. A través del temps s'ha anat realitzant ampliacions pels hereus d'aquest llinatge que encara subsisteix.

L'any 1814 trobem a Josep de Planell com a procurador Síndic, i a l'any 1852 a Ramon Planell com a batlle de tona.

Ens agradarà confirmar l’advocació de la capella de la casa, i si fos possible rebre’n imatges, tant del exterior, com del interior a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Se’m encenia la bombeta – permeteu l’expressió - i trucava al rector de Tona, mossèn Josep Molist Rifà, que em confirmava que l’advocació era de la Sant Antoni de Pàdua.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada