EL FOSSAR DE SANT PERE I SANT FELIU DE SALO. SANT MATEU DE BAGES

M’arribava fins a Salo, nucli de població situat a l’extrem nord-est del municipi de Sant Mateu de Bages, a 620 m. d’altura, solcat per les rieres de Vallmanya i Matamargó, que formen la riera de Salo. Limita al Nord amb Cardona, a l’Oest amb la província de Lleida, al Sud amb Castelltallat i a l’Est amb Coaner.

Llegia a la pagina de l’Ajuntament, que la població censada a 1 de gener de 2010, és de 110 habitants, distribuïts entre el poble rural de Salo, 24 habitants, 28 a la zona del Raval de Mejà i la resta dels disseminats amb 58 habitants.

El poble rural de Salo, està format per un únic carrer, amb l’església, el cementiri i el Casal Social.

Retratava el petit fossar annex a l’església parroquial advocada a Sant Pere i Sant Feliu, que llueix adornat amb les ‘inevitables flors xineses ‘ – el progrés com diuen els de Barcelona, també ha contaminat aquests indrets desconeguts - . Per descomptat cap dada de l’autor d’aquest equipament, som encara al REINO DE ESPAÑA, la façana està coronada per una pedra on llegeixo 1881, llevat d’error. La pedra sorrenca es desfà sempre, en la dictadura, la Monarquia ‘ parlamentaria’, la República, la ‘Democraciola’,..., com altrament pertoca. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitecte, dades com aquestes son les que diferencien els països civilitzats de la resta.

Les làpides ens expliquen que la presència d’emigrants ha estat en el millors dels casos, simbòlica.

No tenia ocasió de retratar el fossar de la Colònia Valls ( dels Valls i Taberner ), el sol, com el vent, fan la seva via, mani que mani. Intueixo però, que les làpides ens donarien una visió diferent de la història.