sábado, 7 de mayo de 2016

IN MEMORIAM ESCOLA PÚBLICA DEL VEINAT DE CIRERA. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

L’actual municipi de la Vall d’en Bas va ser creat el 1968 per la unió dels antics municipis de Sant Privat d’en Bas, Sant Esteve d’en Bas, Joanetes i la Pinya, inicialment amb capital a la vila del Mallol.

Llegia amb fruïció QUANTA MISÈRIA! L’ESCOLA PÚBLICA A LA GARROTXA ALS ANYS QUARANTA , de SALOMÓ MARQUÈS, del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona :

Se autoriza el traslado de la escuela mixta femenina de El Mallol por mejora de edificio al sitio en el barrio “Sidera” del agregado mencionado, que pertenece al municipio de Sant Privat de Bas (febrer del 1942).


L’edifici té un plantejament clàssic que pensem es deu a un plantejament ‘professional’ , ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte.

Es recull en aquest magnífic treball del Salomó Marquès i Sureda (L'Escala, 1942), com des del ‘tontisme feixista’ es vas creure necessari l’assassinat d’un mestre – que esdevindrà màrtir per Catalunya – per fer entendre que l’educació franquista NO PRETENIA formar persones, sinó súbdits.

A la Garrotxa hi hagué un mestre afusellat pels franquistes. Va ser suficient per fer saber com les gastaven els nous governants. De fet, tal com hem vist, ja ho havia anunciat el comandat de les forces d’ocupació Camilo Alonso Vega *. Es tracta del mestre Joan Bagué Ribot, fill de Sant Esteve d’En Bas, on havia nascut el 1889. Després dels estudis a Barcelona i d’exercir en diferents poblacions arribà a Sant Esteve, casat i amb un fill, durant la dictadura de Primo de Rivera.

* Camilo Alonso Vega (Ferrol, La Coruña, 29 de maig de 1889-Madrid, 1 de juliol de 1971), va ser responsable de a gestió dels camps de concentració en els anys immediatament posteriors a la victòria dels sublevats militars contra el govern LEGÍTIM de la II República. La seva fidelitat al general Franco, li valdria ser nomenat Ministro de Gobernación en el període 1957-1969; com el seu valedor mai va respondre de les seves accions criminals.

Visqué la inauguració de les noves escoles el curs 1927-1928. En teniu imatges ?, sou pregats de fer-nos-en arribar una a l’email coneixercatalunya@gmail.com , si al damunt sabeu qui en va ser l’autor, això serà el ‘Rien ne va plus’.

Militant d’ERC, fou alcalde de la població l’octubre del 1936.

Em comentem alguns lectors que els ha sobtat ‘descobrir’ l’esperit social de la Mancomunitat i la II República, i que no tenien consciencia de la duríssima oposició que va representar la primera dictadura feixista ( la de Primo de rivera ), la del General Franco – que molts patien en les seves carns – , i la ‘Democraciola’ actual que ha assolit els cims màxims de l’estultícia i la corrupció.

Volem – en tenim més que el dret, l’obligació i/o el deure – recuperar imatges i històries del nostre passat col•lectiu, que ens han estat furtant fins al dia d’avui, quan quasi ningú recorda ja la mort del sàtrapa.

Està clar que ‘qui perd la memòria, per la identitat ‘ , tant clar com que en la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, que hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 850 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca, Catalunya us en deurà una.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada