miércoles, 18 de mayo de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L'ASSUMPTA. TORREGROSSA. PLA D’URGELL. LLEIDA

Llegia que l'església actual fou refeta en temps dels Montsuar-Avinyó, que durant el segle XVI referen el castell de la vila i després l'església. Les parts lateral i posterior de l'església enllacen amb les restes del castell.



Manuel de Montsuar i Mateu (Lleida, aprox. 1410 - 1491) va ser president de la Generalitat en temps de Joan II al segle XV.

En data 1832 consta una autorització per a la construcció del campanar en terrenys de Francesca Pignatelli y Aymerich Pinelli Ravaschieri, 10ª princesa de Belmonte Gioacchino, senyora de la vila de Torregrossa des de mitjans de segle XVII fins a la fi de l'Antic Règim. Un d'aquests prínceps, resident a Nàpols, sostingué un llarg plet amb l'Ajuntament de la població que fou resolt el 1827, i el 1832 s'autoritzà la construcció del campanar.
La descripció de patrimoni Gencat es pot qualificar de ‘telegràfica’ ; església amb frontó triangular a la façana.

La porta principal és d'estil neoclàssic amb dos pilars adossats.

La torre del campanar és quadrada amb ràfecs que subratllen els diferents pisos. Té base quadrada, 33 metres d'alçada i estricta i austera ornamentació.

L'interior, de tres naus, és enguixat i modificat.

A la llinda de la porta hi ha la data de 1679.

S’adverteixen taques d’humitat que arriben quasi a l’alçada de la porta.

Els amics de : http://campaners.com/php/campanar.php?numer=3350 diuen ;

Església del Renaixement tardà aixecada el 1679 i modificada i modernitzada l’any 1987.

Consta d'una nau rectangular moderna; la nau queda coberta per un sostre de formigó amb dos grans plafons rectangulars de fusta fosca; la resta del sostre i dels murs estan pintats de blanc i ornats de pintures modernes; el presbiteri té el fons lleugerament corbat i, a l'esquerra, com si fos d'una altra nau, hi ha un altre petit absis semicircular. El cor amb una barana d'obra als laterals i de balustres de fusta al centre descansa en una gran biga horitzontal. Els seus murs són de carreus de pedra blanquinosa d'Arbeca i Belianes. El frontis auster del primitiu temple té una portalada classicitzant sobre grades obertes pel centre i pels laterals; el portal rectangular està flanquejat per unes pilastres encoixinades adossades als muntants; té un arquitrau llis i un frontó triangular que inclou una petita fornícula amb imatge; al damunt, un òcul motllurat i, per coronament, una cornisa angular motllurada amb un estret fris de denticles; té una creu de pedra al cim.

Guarda unes pintures murals del 1995 de l'artista Antoni Borrell Pujol (Barcelona, 1927 )

Dimensions: 20'50 x 17'94 x 8'48 metres de llargada, amplada i alçada respectivament.

Campanar neoclàssic iniciat el 1832 i acabat el 1908. Té un primer alt cos de planta quadrada (5'95 x 5'95 metres ); el segon de caires aixamfranats està dividit en dos per una motllura composta; en el primer hi figura un rellotge d'esfera a la cara frontal; el segon constitueix la cel•la que queda oberta amb finestrals d'arc de mig punt damunt senzilles impostes i amb balustrada; els seus caires queden lleugerament ressaltats per unes estretes bandes que emmarquen els seus vuit costats; està coronada per una cornisa motllurada i un terrat amb balustrada i petits pinacles de bola als angles; unes senzilles motllures es troben a sota i a sobre la cel•la. Els seus murs són de carreus ben escairats i alineats de pedra groguenca. Damunt el terrat s'aixeca una estructura metàl•lica per sostenir la campana horària; té una alçada d'uns tres metres que no ha quedat inclosa en la mesura del campanar.

Es puja dalt del campanar per una escala ampla de graons de pedra picada, barana de metall i amb un ull central. A la part alta l'ull d'escala queda tancat per guardar-hi la maquinària del rellotge. Per accedir a la cel•la cal aixecar una gran placa metàl•lica que tanca una trapa allargassada rectangular. Hi ha penjades tres campanes; la gran porta el nom d'Assumpta, les altres s'anomenen Vicenta i Vicenteta. Per una escala de gat s'arriba a un trapa que dóna pas al terrat.

Situació: adossat al mur lateral de ponent fent angle al sud-oest del frontis orientat a migdia.
Alçada: 31'64 metres.

Torregrossa possiblement està prop de Déu, lluny , molt lluny però , de Barcelona.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada