sábado, 2 de abril de 2016

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LES GERMANES CARMELITES DE LA CARITAT DE SANT JOSEP. OSOR. LA SELVA.

Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – de religiosos i de ‘particulars’ , uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.

Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.

Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2

I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.

La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.

Llegia que la proporció de població escolar es distribuïa en els anys anteriors a la dictadura franquista en aquesta proporció :

Quasi el 40% en Centres religiosos

Al voltant del 30% en Centres Públics [ cal fer èmfasi en que a Catalunya, primer la Mancomunitat i més tard la Generalitat feien un gran esforç en aquest àmbit, i això malgrat l’odi cerval del primer dictador feixista , Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930) militar espanyol que amb l’aquiescència del rei Alfonso XIII va exercir com a dictador entre 1923 y 1930.

Mes del 10% era atesa des de escoles ‘particulars’ .

La resta quasi el 20% gaudien de la consideració d’analfabets
, condició que era – i és – molt estimada des de l’àmbit dels poders fàctics i les formacions politiques – conservadores – que ho eren i encara ho son, únicament dels ‘seus privilegis de casta’.

Trobava una fotografia: Sant Pere d'Osor(OSOR) "Col•legi de les Germanes" . Imatge aportada per Rosa Carbonell


Osor, a la comarca de la Selva assolia el seu sostre demogràfic l’any 1857 amb 1374 veïns, i tancava l’any 2014 amb 452 habitants.

Tenia documentada una escola Pública anterior a la dictadura franquista :
http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2015/05/lescola-de-la-ii-republica-osor-la.html

Ens agradarà tenir noticia de la història del Col•legi de les Germanes Carmelites de la Caritat de Sant Josep d’Osor.

Llegia a : http://www.catalunyareligio.cat/ca/articles/7605

Durant la República, quan s'hagin de tancar aquests centres, es transformaran legalment en Mútues Escolars. La seva relació ens permet de conèixer la gran diversitat de l'ensenyament congregacionista al bisbat, el 1934. Mútua Masmitjà (monges Immaculat Cor de Maria: Girona, Cassà de la Selva, la Bisbal, Lloret de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Santa Coloma de Farners, Blanes); Mútua Baldiri Reixac (Dominiques: Girona, Celrà, Pont Major, Salt, Verges, Cornellà de Terri); Mútua Balmes (Carmelites de la Caritat: Arbúcies, Calonge, Hostalric, Llagostera, Palafrugell, Palamós, Sant Feliu de Guíxols); Mútua Eiximenis (monges Beates i Adoratrius de Girona); Mútua Gerundense (Germans Maristes de Girona i Palafrugell); Mútua Galiana (Escolàpies de Girona); Mútua del Ter i la Garrotxa (Dominiques: Anglès, Amer, les Planes; Carmelites de la Caritat: Osor, la Cellera de Ter); Mútua Escolar Pares de família d'Olot (monges del Cor de Maria: Olot, Besalú, Camprodon; Carmelites de la Caritat: Sant Feliu de Pallerols, les Preses; Dominiques: Mieres, Castellfollit de la Roca, Sant Esteve d'En Bas, Santa Pau, Tortellà; Clarisses de la Divina Providència d'Olot, Caputxines de Sant Joan les Fonts; monges de la Mare de Déu del Carme de Sant Jaume de Llierca i Escolapis d'Olot); Mútua Empordanesa (Maristes de Pontós, Gabrielistes de Castelló d'Empúries, monges Agustines de Peralada, monges franciscanes de Maçanet de Cabrenys, Filles de Jesús: Darnius, Llançà, Portbou i el Port de la Selva; Dominiques de Cadaqués; Carmelites de la Caritat: Figueres, Borrassà, Castelló d'Empúries i Llers, a més dels centres que hi havia a Figueres de les monges de la Divina Providència, les Escolàpies, les Esclaves del Cor de Maria, les Dominiques de la Presentació, les Terciàries Franciscanes i els Missioners de Sant Vicenç de Paül); Mútua La Banyolense (a Banyoles: Gabrielistes, monges de la Divina Providència, Carmelites calçades i Filles del Sagrat Cor de Jesús); Mútua de Blanes (Pares de la Sagrada Família); Mútua Costa Brava (col•legi del Carme de Tossa de Mar).

Hi ha sens dubte una gran tasca a fer per posar llum damunt d’aquest fet innegable, una gran part de la tasca educadora en aquella època l’assolia l’Església Catòlica, enfront d’un Estat que s’ocupava bàsicament de l’ordre públic, de l’exèrcit, i dels ‘negocis particulars’ dels seus membres, família, amics i saludats.

En la recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, advertim que més que un desinterès – que existeix – sobre el tema, hi ha un ‘especial interès ‘ en que es perdi la memòria sobre aquest aspecte de la vida quotidiana dels nostres avantpassats.

Alhora, dissortadament, l’experiència – tenim recollides més de 700 escoles – em diu que és MOLT difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.

A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.

Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.

En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.

La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

No hay comentarios:

Publicar un comentario