lunes, 29 de febrero de 2016

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MAGDALENA. LA MASÓ. EL CAMP SOBIRA DE TARRAGONA.

L’església neoromànica de Santa Magdalena es troba en el centre del nucli. És de planta llatina, de tres naus amb quatre trams. Els suports de la volta són pilars i tots els arcs són apuntats. La nau central, més elevada, es cobreix amb volta d'aresta, sistema que es repeteix a les naus laterals. Al creuer hi ha una gran cúpula de 12 metres de diàmetre, que exteriorment forma un cimbori octogonal.. La façana és simètrica. La porta d'accés, centrada, és d'arc de mig punt amb brancals en forma de columnes amb capitells florals. Més apunt, dues línies d'imposta delimiten l'espai ocupat per dues finestres d'arc de mig punt. El coronament de la façana és a dues vessants amb decoració d’arcuacions llombardes.





El campanar, exempt, pertanyia a una altra edificació anterior, la qual ja era una adaptació barroca d'una altra més primitiva , és de planta quadrada amb dues torres octogonals i un coronament en forma de pinacle


El 25 de novembre del 1884, l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà(Tarragona, 1848-1926) presentava al Govern espanyol els plànols i el projecte detallat de la nova església. Aquesta llarga memòria explicativa la iniciava amb una descripció del poble, tot ressaltant la importància dels edificis religiosos com a lloc de reunió de bona part dels habitants per seguir la tradició moralista dels avantpassats. De tots els pobles de l'Arquebisbat que necessitaven aixecar una nova església, la Masó era, sens dubte, la localitat més necessitada, ja que fins aleshores el culte s'havia hagut de fer en una petita capella que no tenia ni la capacitat ni les condicions per complir aquella missió, tal com es desprenia dels nombrosos informes del rector de la parròquia i l'Ajuntament.

La situació de l’església es justificava per la seva centralitat. Les autoritats eclesiàstiques recomanaven sempre que s’edifiquessin en zones aïllades, en carrers amples de fàcil accés, preferentment en places, on se situava la porta principal. Per això, l’arquitecte escollí com a solar el de la petita església, un solar que s’eixamplaria amb un tros de terreny de sembradura que s’havia adquirit expressament. D’aquesta forma restaria, enfront de la façana principal, un espai de terreny que, unit a la part del carrer, donaria lloc a una plaça força original, presidida per un campanar alliberat de qualsevol suport. Salas i Ricomà, prèviament, havia vist tots els racons del poble per comprovar si l’església es podia aixecar en un altre lloc; cap però , reunia les qualitats de centricitat i capacitat com el terreny escollit. Cal tenir en compte que l’orientació de les primeres esglésies era de ponent a llevant; és a dir, tenien l’entrada a occident i la capçalera a orient.

http://www.esglesiadelamaso.com/justificacio

En la nostra visita trobàvem l’església tancada.

No així l’escola que sortosament es manté en funcionament.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario