jueves, 7 de enero de 2016

ERMITA DEL SAGRAT COR DEL TIBIDABO. BARCELONA

Llegia a : http://www.arquebisbatbarcelona.cat/node/367

El 30 de maig de 1886 es començava a construir al punt més alt de la muntanya una ermita que es conserva en l'actualitat adossada al temple superior.

Es va beneir un mes més tard, el 3 de juliol, dissabte, i al dia següent, diumenge, es van celebrar-hi dues misses. D'aquesta manera, abans que passessin dos mesos del lliurament dels terrenys a Don Bosco, quedava al cim un senyal ben clara del seu destí a glòria del Cor de Jesús.

L'ermita de línies gòtiques assoleix una alçada de vuit metres. La seva planta és quadrada de poc més de dos metres de costat, amb una imatge del Sagrat Cor sobre un altar de metre i mig de llarg.

Els materials van ser enviats sobre albardes, ja que en aquelles dates cap carretera arribava al cim. Conserva el nom i la fotografia del traginer, Joaquín Piquet, que va morir als 83 anys el 1951. Tenia 18 quan es va aixecar l'ermita. Sembla que els paletes van passar diverses nits d'aquell mes de juny al ras per allargar la seva jornada de treball intens al llarg d'un mes.

Durant molts anys una làpida feia constar. "Va ser costejada per la caritativa dama barcelonina, la serventa de Déu (avui Venerable) senyora Dorotea de Chopitea de Villota (Santiago de Chile, 4 de junio de 1816-Barcelona, España, 3 de abril de 1891). Fundadora d'unes 25 obres benèfiques de Barcelona, va ser clarivident a decidir realitzar i finançar aquesta humil construcció amb tota urgència: era un avís palpable que en endavant no es podia disposar arbitràriament d'aquell descampat, ja que havia estat ofert al Sagrat Cor de Jesús . Era una eficaç presa de possessió de la cimera.


El Josep Olivé Escarré es fotografiava al davant d’aquesta ermita de la que no trobava cap dada del seu autor , sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Em deia el Valenti Pons Toujouse , autor del bloc MODERNISME http://vptmod.blogspot.com.es/ , que l’ermita del Sagrat Cor del Tibidabo, ha estat atribuïda a l’arquitecte Enric Ferran Josep Lluís Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 - ibídem, 1 de setembre de 1931), pel Santi Barjau Rico, autor d’una extensa bibliografia relaciona da amb l’arquitecte i la seva obra.

No hay comentarios:

Publicar un comentario