lunes, 30 de noviembre de 2015

CASA ANITA COLOMER. VIC. OSONA

Josep Maria Pericas i Morros (Vic, Província de Barcelona, 27 d'agost de 1881 - Barcelona, 1 d'abril de 1966), fou l’autor de la dita casa Anita Colomer. http://www.raco.cat/index.php/ausa/article/viewFile/38655/38527

La descrpció ens diu que és d'un clar estil noucentista amb elements neogòtics d'inspiració modernista, destaca la tribuna del primer pis, el balcó amb una forja molt interessant i la ceràmica verda com a element que li dóna personalitat i apareix emmarcant els forjats dels pisos. Destaca la seva composició asimètrica i la disminució de les obertures en alçada i el lloc amb les diferents alçades d'aquestes en el tercer pis. L'edifici queda coronat per una torre situada a la cantonada.


Actualment aquest edifici està unit interiorment amb la veïna casa Bayés.

No trobava cap dada del segon cognom, i lloc i data de naixement i traspàs d’Anita Colomer, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA PUIGSEC I MASFERRER. VIC. OSONA

No trobava cap dada de l’autor d’aquest magnific Casal al centre del casc antic, davant del temple romà. La descrpció de patrimoni Gencat, en diu que l'edifici consta d'una planta baixa, dos pisos i golfes, amb un cos més elevat en una angle, en forma de torre. Té també un jardí elevat.

La façana principal, de caràcter abarrocat i recoberta d'esgrafiats de caràcter classicista, és centreda per la portalada, d'arc rebaixat, amb una finestra a cada banda; al primer pis o pis principal, hi ha tres balcons amb frontó partit, situats sobre les tres obertures de la planta baixa; sempre seguint els eixos de simetria verticals, al segon pis s'obren tres finestres quadrangulars de dimensions més reduïdes, i a les golfes hi ha sengles obertures petites allargassades.

La façana posterior, també abarrocada i molt més llarga, presenta una alternança de portes i finestres a la planta baixa; al principal, balcons amb frontó partit i també alguna finestra; finestres quadrangulars petites a la tercera planta, i obertures petites allargassades a les golfes.


Adossada al costat dret d'aquesta façana trobem un cos elevat en forma de torre, de caràcter historicista. En el lateral, i entre aquesta torre i el costat de la façana principal, hi ha un jardí elevat a nivell de primer pis, on destaquen quatre estàtues de les estacions, símbols dels quatre germans Masferrer.


La teoria de que fos el diable – des de sempre, el maligne ha tingut una especial relació amb el sector de la construcció . malgrat no es pot excloure, atesa la qualitat de ‘Ciutat dels Sants’ que tenia – aleshores si – Vic, ens sembla força inversemblant, ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

ELS ESCLAUS NEGRES ES VENEN A PREU DE SALDO, AFEGEIXO, I ELS BLANCS TAMBÉ. "Black Friday"

Llegia al face del bon amic Josep Bonnín Segura, una informació publicada per Mariam Carissa, el 26 de novembre a les 18:24.

El Divendres Negre (Black Friday) es deriva de l'esclavitud. Va ser el dia després d'Acció de Gràcies, quan els comerciants d'esclaus els venien rebaixats ... per a la temporada d'hivern. ... D'aquí el nom "Black Friday" Aquest tipus d'esclavisme va finalitzar avui dia però, n’hi ha un altre ... som esclaus del capitalisme, del consumisme, i obeïm i creiem tot el que els mitjans ens diuen, tant ... que molta gent celebra festes o tradicions que no són seves ni saben d'on vénen, simplement perquè ho anuncien a la televisió etc ... Em sembla penós que amb els mitjans que hi ha avui dia ningú es preocupi a mirar l'arrel de les coses!, i simplement segueixen com titelles!


Em nego a anar de rebaixes aquest dia simplement perquè veig més enllà del que em diuen, i per respecte a tots els que van patir l'esclavisme durant molts anys.

La història ‘oficial’ ens diu que el comerciants americans anotaven amb tinta de color vermell el dies que seguien a la celebració d’Acció de Gràcies fins les compres nadalenques, i se’ls va ocórrer anticipar les rebaixes. Si tenim en compte que als EEUU no hi ha cap norma que reguli les rebaixes, ni quan, ni com es poden fer, aquesta ‘història’ no s’aguanta per enlloc.

LA CAPELLA DE MARE DE DÉU DEL ROSER DEL MOLI D’EN LLOBET. VIC. OSONA.

Anàvem a dinar al Gran Blau un bon nombre de membres del grup 100Menat de Country, havíem fet en el nostre camí, una visita al Santuari de l’Ajuda de Balenyà, i un tomb per Vic, la Plaça Major, el temple romà, la Catedral, i a la Plaça del Pes número,5 , ens aturàvem a Queviures Capdevila ‘ Cal Ramón’, email roda.1.m@hotmail.com, on el millor venedor del món ens venia unes excel•lents llonganisses.

Quan aturava davant del malmès edifici del Moli d’en LLobet, advertia la inconfusible silueta d’un campanar d’espadanya, i ja a casa, el dilluns 30-11-2015, llegia a patrimoni Gencat en relació a la Capella del Moli d’en Llobet; construcció de planta quadrada coberta a dues vessants i amb el carener paral•lel a la façana, orientada a migdia. A l'extrem del capcer del mur de llevant hi ha un campanaret d'espadanya i un penell. El portal d'entrada és rectangular. A l'interior i a nivell del primer pis hi ha el cor, amb la barana de ferro, i el portal que dóna accés a l'església des de la casa i mitjançant un pont voladís. Al mur nord és on se situa l'altar i hi ha una arcada d'arc de mig punt.


És de pedra i arrebossada al damunt. L'interior és de guix. L'estat de conservació és dolent ja que està en desús i serveix de magatzem agrícola.

L'església va ser erigida pels propietaris de la casa, però mai es va arribar a consagrar. La seva història va unida a la del molí del Llobet

Pel que fa al moli la descripció ens diu ; construcció de planta rectangular, situada sobre un talús de la riba dreta del Gurri i orientada de Nord a Sud. Consta de soterranis, on hi ha les moles, el primer pis, on hi ha el portal d'accés, i uns porxos a la part superior que serveixen de graner. En aquest pis hi ha diverses obertures rectangulars als murs laterals.

És construït amb pedra blavosa unida amb morter de calç fins al primer pis, la resta és de tàpia arrebossada.

L'estat de conservació és regular, ja que ha perdut les seves funcions i serveis com a magatzem.

El molí de Llobet, la història del qual va unida a la del mas homònim, i com aquest es degué construir a les darreries del segle XIX o principis del XX.

La història del Llobet prové però, de més antic i es troba documentat des del segle XVI, al fogatge de la parròquia i fora murs de la ciutat de Vic de l'any 1553 es troba registrat el Mas Llobet.

Les dades relatives a la Masia ens diuen que presenta dos cossos de planta rectangular que consten de planta baixa, dos pisos i golfes. Tots dos estan orientats a llevant i amb el carener perpendicular a la façana.


Uneix els dos cossos una torre, quadrada, coberta a quatre vessants, amb un terradet a nivell del quart pis. A ponent hi ha tres portals a la planta, tres finestres al primer pis, tres finestres a cada cos lateral i un òcul al tram que uneix les dues edificacions. En aquest lloc hi ha un pont penjat que comunica amb l'ermita i el molí.

És construïda amb maó cuit, els escaires i obertures són de pedra blavosa, picada i unida amb morter de calç i arrebossada al damunt.

L'estat de conservació és regular, donat que es troba mig abandonat.

Les dades del Catàleg de béns protegits del terme municipal de Vic_ VOLUM 1, no aporten cap informació d’interès :
https://www.vic.cat/viure-a-vic/urbanisme/planejament/planejament-aprovat/pla-dordenacio-urbanistica-municipal-poum/documentacio-escrita/cataleg-de-bens-protegits/CATALEG-BENS-PROTEGITS_VOLUM-01_TEXT-REFOS_VIC.pdf

M’adreçaré al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) per demanar dades de l’advocació de la Capella, i si les tenen imatges del seu interior.



Rebia un parell de fotografies des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu ) de la Capella del Moli del Llobet, de Vic, comarca d’Osona, datades el 8-XII-1982, em diuen que la capella estava sense culte l’any 1982, i que havia tingut com advocació la Mare de Déu del Roser.

Faig extensiva aquesta petició a tots els vigatans, i ‘ urbi et orbe’ a qualsevol persona i/o entitat, pregant-los que ens facin arribar aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

sábado, 28 de noviembre de 2015

EDIFICI DEL CAFÈ I LA SALA DE MASLLORENÇ. PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA

Llegia que l’arquitecte Josep Batalla Saigi ( 1957) va ser l’autor l’any 1999 de les obres d’ampliació i reforma de l’edifici del Cafè i la Sala de Masllorenç.



No consta enlloc qui en va ser el mestre d’obres i/o arquitectes, i quan al constructor se’l identifica com ‘ Sr. Roca, contractista del Vendrell’. Ens agradarà tenir noticia de qui va ser l’autor del projecte inicial.

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1769 , http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-3877-cat-sindicat_agrycola.htm , i http://www.diputaciodetarragona.cat/marc/web/diputacio-de-tarragona/masllorenc/sindicat-agricola-de-masllorenc , en fan referència sense aclarir però, qui en va ser l’autor.

Això em succeïa també amb el Castell que anomenava de José Calaf Boronat, sou pregats tant pel que fa a l’edifici del Cafè i la Sala, com a l’inacabat Castell , de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com qui en va ser l’autor del projecte, i la data i lloc de naixement i traspàs, com també les dades dels promotors.

Catalunya i Masllorenç us en deurà una.

viernes, 27 de noviembre de 2015

EL CASTELL DE JOSÉ CALAF BORONAT A MASLLORENÇ. EL PENEDÈS JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Llegia que el Castell de Masllorenç va ser un somni de José Calaf Boronat, que va lliurar l’unim-se al senyor sense veure la seva obra acabada, els seus descendents malgrat que en mantenen la propietat, no han continuat aquell somni.

El Josep Olivé Escarré, pujava a peu – no pot fer-se d’altra manera - fins dalt del turó, i es retratava davant d’aquesta estructura inacabada.



Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data i lloc de naixement i traspàs de José Calaf Boronat, també de l’autor del projecte del Castell de Masllorenç, i fins de la història d’aquest peculiar edifici.

miércoles, 25 de noviembre de 2015

IN MEMORIAM DE SANT SADURNI D’ÀRREU. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’ Olga Bergua, em deixa un comentari a la imatge que escollíem per il•lustrar un dels contes del NADAL DE CONTE de guimera.info ; si no recordo malament es el poble d'Arreu. Ara ja no hi viu ningú i està tot abandonat... Una bona pena.


A: http://www.iec.cat/arcat/ps/psedificis/02389.htm llegia que l’església de Sant Serni d’Àrreu és un edifici de planta rectangular i absis quadrat, orientat a llevant. La coberta és de fusteria a doble vessant, i s’estén des dels peus de l’església fins a l’absis, a diferència del que és habitual en altres edificis d’aquesta tipologia en què l’absis és cobert amb volta de mig punt de pedra. La coberta de fusta s’amaga sota una volta de fusteria, com hem trobat en d’altres esglésies del Pallars Sobirà (Sant Pere de Tor o Santa Maria de les Neus d’Àrreu).

La porta se situa al mur de migjorn i és construïda amb un arc de mig punt format de pedres sense tallar, a manera de dovelles. Per dissort, l’arrebossat que cobreix els muntants i l’arc d’aquesta obertura dificulta una lectura de la seva tipologia.

Al mur sud de l’absis hi ha una petita finestra rectangular d’una esqueixada que té com a característica un ampit molt inclinat. El murs nord i oest de la nau presenta sengles obertures d’època posterior.

Actualment el parament es troba totalment cobert per un arrebossat. Tanmateix, a les zones on l’aparell és visible, aquest és format de pedres de diferents tipologies, situades aleatòriament i no formen filades regulars.

El mur de ponent és coronat per un gran campanar d’espadanya de dos ulls. L’aspecte original de l’església fou alterat per la perforació dels murs nord i sud de la nau, a la seva part més propera al presbiteri, per tal de situar-hi capelles, cobertes amb encavallades de fusta a una vessant. Aquestes foren construïdes en un moment posterior al segle XIII per tal com ho palesen els arcs apuntats que hi donen accés.

Per les seves característiques planimètriques i arquitectòniques cal situar el moment d’erecció d’aquest edifici en el segle X.

L’església, molt modificada en el decurs del temps, es trobava ja molt deteriorada en la nostra campanya de l’any 1991
.

Rebia del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ) una fotografia datada el 25-VII-1978, de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Àrreu, coneguda popularment com Sant Serni.


Sou pregats de fer-nos arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com fotografies del interior de l’església i/o d’activitats religioses, bateigs, comunions, casament, funerals,.. que s’hi dugessin a terme.

La ruïna del patrimoni històric de Catalunya s’iniciava en l segon feixisme ( dictadura del general Franco ) i ha continuat en la ‘democraciola’ – dita també tercer feixisme, que ha excel•lit en les manifestacions d’odi contra Catalunya.

martes, 24 de noviembre de 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA DEL TERME. TORRELLES DE FOIX. PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L'Angelina Llop Farré, cronista gràfica del Penedès, em feia arribar una fotografia de l’edifici que va ser escola pública del Barri del Terme, al municipi de Torrelles de Foix, a la comarca del Penedès sobirà.


Ens agradarà tenir a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que s’aixecava aquest edifici, i qui en va ser l’autor.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

lunes, 23 de noviembre de 2015

EL SOMNI DE NADAL.

Hi havia una vegada un regne on es practicava la ‘discriminació racial’ en contra de tothom que no penses, o que no parles, de la forma en que ho feien els que des de temps immemorial formaven part de la classe dominant.

La discriminació la patien molt especialment els que vivien a Catalunya, tenien les pitjors carreteres, el pitjor servei de trens, i quan es van imposar retallades socials, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques que conformaven la classe dominant, va ser també Catalunya qui les va patir durant més temps, i de forma més dramàtica.

Els habitants de Catalunya van decidir democràticament que no volien continuar per més temps en aquell regne que els tractava de forma tant injusta.

La resposta van ser més retallades, més controls, més amenaces, i lluny del que es pensaven les elits politiques , el desig de deslliurar-se d’aquell jou tant pesat, creixia dia a dia.

Al mes de desembre es convocaven eleccions generals a tot el regne, i a banda dels partits democràtics de la perifèria, només hi havia un grup polític que deia reconèixer el dret de tots els pobles a decidir lliurement el seu futur.
El joc brut va assolir nivells insospitats, tot era vàlid per impedir que Catalunya assolis el seu somni de llibertat.
Finalment va arribar el dia de les eleccions.

Amb els tripijocs habituals, difunts que votaven, i emigrants que NO podien fer-ho inclosos, es van tancar les urnes amb un 89% de vots emesos, un nivell que no s’assolia des de l’època del sàtrapa que convocava els comicis en dia laborable, i obligava a les empreses a donar migdia de permís als treballadors per anar a votar.

Les elits politiques que conformaven la classe dominant, es fregaven les mans, donaven per suposat que la ciutadania ratificaria els seus excessos i fins entendria i perdonaria els incomptables casos de corrupció que s’amuntegaven als jutjats.

Els observadors internacionals van ser els garants – a contracor - de la pitjor derrota electoral de història de la humanitat, NI UN SOL MEMBRE ELECTE a les llistes de les elits politiques que conformaven la classe dominant!.

Es van obrir negociacions de forma immediata entre els guanyadors i els representants de Catalunya per tal que el procés es dugués a terme de forma ordenada i pacifica.


Si, si, és un conte, els miracles però existeixen, i el Nadal és un moment en el que tot pot succeir.

INSTITUT D’ESTUDIS SECUNDARIS RAMON MUNTANER. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Manllevava una fotografia de l'Enric Fontvila de l’edifici de l’Institut d'Estudis Secundaris Ramon Muntaner de Figueres on es va instal•la la primera escola d'Humanitats d'Espanya l’any 1839, promoguda per Julián González de Soto (Ejea de los Caballeros, 1803 - Barcelona, 1862). L’any 1876 exercia ja com a institut.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici de planta baixa i dos pisos. La façana està ordenada amb un cos central i dos cossos, un a cada banda amb finestres al primer i segon pis, amb pintures geomètriques decoratives entre les finestres d'aquest segon pis. De la façana cal destacar el cos central, que recorda a una església renaixentista. Encoixinat fins el primer pis, i en el segon un balcó amb l'obertura emmarcada per una motllura i dos gran volutes a cada costat del balcó. Continua amb una gran cornisa que dóna lloc a dues volutes més petites que les anteriors i que sostenen un frontó. Pel que fa al seu interior tot l'edifici es situa al voltant d'un Claustre, de planta quadrangular, que en l'actualitat presenta uns arcs de mig punt, amples, sostinguts per columnes de fust gruixut i quadrat. Un dels costats presenta un sòcol de pedra d'uns 75 centímetres d'alçada que el tanca. Hi ha una petita entrada en la part central d'aquest costat. A la planta baixa s'hi ubiquen: les Sales de professors, despatxos, i cinc aules; els W.C., la vivenda del bidell, i laboratori. Totes les dependències estan retocades. El primer pis presenta aules, i el que havia estat l'antiga Biblioteca i un petit Museu. El costat dret ha sofert la reforma d'un segon pis, totalment nou, -1974 aproximadament-. Les parts visibles i no retocades, de l'antic edifici, són de construcció senzilla, sense ornamentació. Té una façana que dóna a les Escoles Nacionals (actual Col•legi Sant Pau) a on es conserva una clau de volta datada del 1556 amb una figura exempta, que podria ser la mare de Déu. Aquesta clau es trobava a l'antic convent, i seria on es situarien les cambres dels monjos.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

IN MEMORIAM. ESCOLA DE TREBALL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. FIGUERES. L’EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Manllevava la fotografia de l’AlbertJB d’un edifici de Figueres, construït entre 1903 i 1905 com a església evangelista promoguda pel pastor, publicista i regidor republicà lerrouxista els anys 1903-05 i 1911-12, Alejandro López Rodríguez (Madrid, 1854-Figueres, 1912), d’estil eclèctic, presenta una arquitectura de pauta no domèstica referida a una sèrie regular d’obertures en arcades pròpies dels magatzems d’època, visible especialment en la façana posterior. A inicis del segle XX la façana principal va ser objecte d’una reconfiguració monumentalitzant amb pinyó de campanar amb esgrafiats, motlluracions i apilastraments per tal de fer més patent en l’edifici el seu caràcter de centre de culte. L’autor fou el mestre d’obres Francesc Puig Saguer.

L’any 1911 amb projecte del mestre d’obres Sebastià Pi i Pi, s’amplià afegint-li un campanar d’estil modernista. Aquesta església va ser dirigida pel mateix Alejandro Lopez Rodríguez i posteriorment pel seu nebot Luís López-Rodríguez Murray (Figueres,1884-1937), radiòleg, dirigent del lerrouxisme figuerenc i regidor de l’Ajuntament els anys 1915-20 i 1922-23.

L’any 1932 l’edifici fou adquirit per la Fundació Clerch i Nicolau com a seu de l’escola d’Arts i Oficis per a joves obrers que aquest industrial del tèxtil d’origen figuerenc va llegar a la ciutat en el seu testament.

Durant la guerra civil esdevingué la seu de l’Escola del Treball de la Generalitat i actualment és l’Escola d’Arts i Oficis de la mateixa fundació.


http://www.diaridegirona.cat/alt-emporda/2015/03/06/figueres-rehabilitara-ledifici-clerch-nicolau/713236.html

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

domingo, 22 de noviembre de 2015

CAPELLA DE SANT JOSEP DE CAMPDEPARETS. LA QUAR. EL BERGUEDÀ

LLegia a : http://www.territorimaquis.cat/nivells/contingut/titular/bergueda

Campdeparets: Arran de l’afer dels assassinats d’Alpens (el 15 d’octubre de 1949 algú -el Massana, sovint s’ha dit- hi matà a un matrimoni i a un capellà), la Guàrdia Civil va detenir a diverses persones. Les autoritats aprofitaren el moment per empresonar a un seguit de sospitosos de ser “desafectos” al règim. Un dels detinguts fou el masover de Campdeparets. No en trobava cap dada a l’hemeroteca de la Vanguardia, en aquells dies, els diaris escrivien NOMÉS el que convenia al Regim.

L’enciclopèdia catalana a l’entrada la Quar fa esment de la gran masia de Campdeparets, encarada a migjorn, amb àmplies galeries volades i una capella moderna de planta rectangular i amb porxada dedicada a sant Josep, actualment sense culte, de la que l’Avet Blau - Xavier Burcet Darde - , escriu ;

a Campdeparets, La Quar. ermita de sant Josep :

Prego
en la meva capella personal;
no te cap sant
i cadascú s’ encomana als seus somnis .

La meva fe,
em convida a pregar,
allà a Sant Cel;
per que rebrotin els arbres,
la gespa creixi ufanosa,
i els núvols no deixin de jugar.

I miro amb fervor el cubícul del Sant
que esta sol en el seu cel...buit
Ii demano pluges,
li encomano boires i rosades,
imploro neus flonges,
i albades cremades.

i em diu, a cau d'orella, que si camino molt i molt,
tot serà meu.



Ens agradarà tenir més noticies d’aquesta capella a l’email coneixercatalunya@gmail.com

sábado, 21 de noviembre de 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA DE LA POBLA DE CARIVENYS. SANTA COLOMA DE QUERALT. LA CONCA DE BARBERÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Assolíem 455 publicacions a http://issuu.com/home/publications , molt lluny encara d’un percentatge ‘mitja’ que representi l’esforç de Catalunya en aquest àmbit, sovint contra la voluntat dels GOBIERNOS DEL REINO DE ESPAÑA.

Llegia a ‘ Notes històriques de la Pobla de Carivenys ‘ , de Pelegrí Segura i Trullols;

1937. Inauguració de I'Escola Nova Unificada Francesc Ferrer i Guardia per als alumnes de la Pobla, les Roques i Plans de Ferran. El primer professor nomenat per la Generalitat fou Alfons Ferran Izquierdo, de I'Espluga de Francolí.

No trobava cap imatge d’aquell edifici, sou pregats de fer-nos-en arribar alguna a l’email coneixercatalunya@gmail.com


http://tribusdelasegarra.cat/tribusdelasegarra/Montse_Rumbau/Entries/2014/6/29_La_Pobla_de_Carivenys_passat_i_present(segona_part).html

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

viernes, 20 de noviembre de 2015

CASTELL I VILA CLOSA DE TAMARIT. TARRAGONA

Per accedir-hi cal agafar, des del P.K. 1172'100 de la CN-340 (tram Tarragona-Barcelona), un desviament a mà dreta en direcció al Càmping Tamarit. Seguint aquest desviament i a uns 1.300 metres, aproximadament, s'arriba al Castell de Tamarit. El jaciment està envoltat pel Càmping Tamarit al NE i per la muntanya "El Puig" al SW, aquesta muntanya presenta una vegetació de bosc de pi blanc amb matolls. És a tocar de mar, a la dreta de la desembocadura del riu Gaià, i s'aixeca en un esperó rocós.


La descripció ens diu que tot i el marcat aspecte defensiu que li confereixen el seu emplaçament i la muralla que en delimita el perímetre, el castell, situat dins la vila i a partir del qual es formà el nucli de poblament, fou destruït en el decurs de la guerra dels Segadors, els anys 1640-1647.

Encara que no hi ha restes evidents del que fou el nucli fortificat del segle Xl ni de les seves ampliacions i reformes baixmedievals, estem davant d'un bon exemple a les comarques tarragonines de vila closa medieval. Sembla que el tancament o emmurallament de la vila, igual com en molts altres indrets de Catalunya, fou manat per Pere III el Cerimoniós a mitjan segle XIV en el context de la guerra contra Castella. Tot i que es pot resseguir bona part del seu traçat, cal saber que molts trams han estat reformats o modificats en èpoques posteriors. Un bon punt des d'on observar el recinte murat és a la petita cala de la platja. Des d'aquí, es fa evident l'aspecte fortificat de tota la vila: són els murs de tancament dels propis edificis, amb les façanes principals obertes a la plaça dins la vila, els que formen la línia de muralla. A l'extrem oest d'aquesta línia perfectament tancada pels edificis s'hi afegí un tram de muralla atalussada amb dues balconades d'artilleria, que correspon a una de les reformes d'època moderna. En canvi, a l'extrem oriental s'hi troba un edifici sense coberta i amb portada gòtica que cal datar en època baixmedieval. Del conjunt que forma aquesta línia fortificada en sobresurt del seu traçat i alçada una construcció en forma de torre quadrada —a l'interior de la vila queda adossada a l'església—. Tot i el seu aspecte baixmedieval que li confereix el seu parament i la galeria o mirador sota teulada, alguns autors li atribueixen un origen altmedieval. Davant d'aquest clos murat s'hi troba una torre de guaita .Es tracta de la típica "torre de moros" construïda per a defensa contra els freqüents atacs pirates que afectaren la costa catalana els segles XVI-XVII. S'accedeix a l'interior de la vila per una porta d'arc de mig punt oberta a la muralla. Abans d'arribar-hi cal passar per un petit pont que salva el desnivell del fossat, excavat per reforçar en aquest sector més vulnerable la muralla. Des de la plaça es fa novament evident la disposició defensiva dels edificis, dels quals ara es veuen les façanes principals. La construcció més remarcable és l'església romànica de Santa Maria, amb el seu campanar d'espadanya. D'una sola nau i amb capçalera recta, és un dels exemples més primerencs d'arquitectura romànica del segle XII al Baix Gaià. Successives reformes al llarg dels segles n'han alterat de forma significativa el seu traçat original.

En l'avenç del comtat de Barcelona, Tamarit representa un enclavament estratègic com a punt més meridional, a les portes de la ciutat de Tarragona. Les incursions sarraïnes dificulten, però, la continuïtat en el seu poblament des del segle X. Els comtes de Barcelona demostren un especial interès en la possessió del castrum de Tamarit i així ho confirma la primera notícia que tenim documentada. Data de l'any 1049 i el comte Ramon Berenguer I compra el lloc a Bernat Sendred de Gurb (1019-1049), que el tenia per aprisió. Sabem, per tant, que fou abans d'aquesta data que s'ocupa Tamarit però no queda clar si Bernat Sendred basteix el castell de nou o si bé el reconstrueix sobre una fortalesa anterior. Entre el 1050 i el 1053 Ramon Berenguer I infeuda el lloc a Sunyer amb l'obligació de residir al castell i de donar al comte la meitat de les captures de peix i corall. En aquells moments deu resultar difícil una ocupació efectiva i continuada, ja que l'any 1060 els comtes recorren al llinatge dels Claramunt amb l'objectiu de tornar a infeudar el lloc. Les incursions dels almoràvits a començaments del segle Xll (1107-1108, 1114-1115) vers el Penedès fan suposar que Tamarit és un front de guerra. De l'any 1115 es documenta l'ocupació del castell. Probablement relacionat amb aquest fet, el 1119 Bernat Amat de Claramunt, nét de l'anterior i vescomte de Cardona, és destituït per Ramon Berenguer III per l’ incompliment del servei de guàrdia. Llavors aquest servei el formen entre cinc i deu guerrers que es reforcen en necessitats extraordinàries. Els Claramunt, però, recuperen aviat el castell i en mantenen el domini fins al segle XIV. L'any 1134, ja organitzada la ciutat de Tarragona, Tamarit presenta una estructura feudal força consolidada. Els Claramunt subinfeuden el castell al seu vassall Pere Mir de Banyeres, el qual, al seu torn, compta amb un castlà anomenat Ponç Guerau, amb residència al lloc. D'aquesta manera, a meitats del segle XII podem parlar de Tamarit com a lloc estable i poblat, fet que corrobora l'existència de la parròquia de Tamarit, documentada per la butlla papal de 1154 (en aquell moment les més properes eren Barà i Calders). Al segle XIII el monestir de Santes Creus rep donacions al castrum de Tamarit, a l'igual que en d'altres indrets del Baix Gaià. Així, Guillem de Claramunt dóna a començaments de segle la senyoria de l'estany de la Móra, tocant a la quadra del castell de Tamarit, amb totes les seves pertinences, per tal que el cenobi hi estableixi unes salines. Durant tota l'edat mitjana, Tamarit és un dels ports importants, amb activitat comercial i pesquera; és un dels pocs que disposa del privilegi de la lleuda. Els fogatges del segle XIV ens donen testimoniatge d'una població considerable, amb vuitanta famílies (1365-70). Pertany llavors a l'arquebisbat de Tarragona, que l'ha comprat l'any 1339 al baró Francesc de Vallgornera. A meitats del segle XIV és quan Pere III (1363) disposa l'emmurallament del nucli medieval de Tamarit. A partir del segle XV la vila closa de Tamarit, a causa de la seva situació estratègica, pateix continuats atacs corsaris i es ressent especialment en les guerres. Durant la guerra civil del segle XV, el lloc és ocupat per les tropes joanistes en el seu atac a Tarragona. A finals del segle XV (fogatge de 1495) es constata una forta davallada de població, amb només una quarantena de famílies. Per fer front a les incursions de les galeres, els jurats de Tamarit decideixen construir la torre de la Móra. En la guerra dels Segadors, del 1640 al 1647, la vila closa és abandonada a causa de les successives entrades de tropes de l'un i l'altre bàndol. Les destruccions són considerables, incloent l'edifici del castell. Tot i la reconstrucció, en especial de les muralles, Tamarit, després de la guerra, altra vegada veu reduïda la seva població, ara en una tercera part. En aquests segles l'arquebisbat és senyor del indret i a partir de 1681 comparteix el domini amb Francesc de Montserrat, el qual, enriquit en el transcurs de la guerra dels Segadors, compra Tamarit. El rei Carles II, agraït pels seus serveis, li concedeix el títol de marquès de Tamarit, que també portaran els seus successors, els quals en mantindran el domini fins a la fi del règim senyorial. Al llarg del segle XIX Tamarit es descompon gradualment a causa de l'existència de febres palúdiques per l'entollament de les aigües de la pluja i del riu. A meitats del segle XIX es comptabilitzen 146 habitants que a poc a poc l’acaben abandonant traslladant-se als pobles propers d'Altafulla i Ferran. Amb posterioritat, cal destacar la compra feta l’any 1916 pel col•leccionista Charles Deering a l'arquebisbe Antolín López Peláez (Manzanal del Puerto, província de Lleó, 31 d’agost de 1866 + Madrid el 22 desembre de 1918 ). Llavors Tamarit es restaura com a lloc de repòs, fet que comporta la privacitat de l'indret. Aquesta situació no canvia fins transcorregudes quasi set dècades, quan passa a mans d'una empresa privada dedicada a la restauració.

El Josep Olivé Escarré té 89 anys, i gaudia com un infant, de l’esplèndida vista des de la petita Cala Jovera



H’haviem escrit anys enrere d’aquest indret :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/04/castell-de-tamarit-o-de-charles-deering.html
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2011/02/castell-de-garidells-la-pedrera-dels.html

Els Montserrat no es feien seu l’escut ‘històric’ dels Tamarit.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 19 de noviembre de 2015

IN MEMORIAM. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE RODA DE BERÀ. TARRAGONÈS. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

M’explicaven que la primera escola de Roda de Berà estava a Ca la Perentona, i em confirmava aquesta informació la mestressa de la casa.


Hi havia un edifici on avui hi ha la Plaça de l’església de Sant Bartomeu, Cal Virgili, que acolliria també les escoles ( sou pregats de fer-nos arribar una imatge d’aquell edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com)

Un tercer lloc era Can Guivernau de la que llegia que a l'arxiu Històric de Tarragona, en un document notarial de 1793, apareix esmentat cal Guivernau com un immoble que constava de "casa, pati i forn" i s'indica que era conegut com "lo castell". La seva situació en el lloc més alt del poble, proper a l'església al costat d'una plaça és un model que es repeteix en altres castells dels pobles de Tarragona, com el castell de Torredembarra, del segle XV, castell de Creixell del segle XVI... És molt probable que es tracti del castell de Roda de Barà, per les seves dimensions i per la seva ubicació, continuador de l'antic castell medieval de Roda que estudis recents identifiquen amb l'anomenada torre de Cucurull, al voltant de la qual es conserven diverses restes de murs. Des de 1903 cal Guivernau acollia l'escola de nenes i per això es va modificar l'estructura de l'edifici. La façana principal va ser reformada entorn 1930 pel mestre d'obres local Marià Bonan. En aquest moment, segurament, es van afegir dues terrasses a la part superior i es van modificar o afegir alguna de les finestres que tenen forma ovalada. Els balcons probablement són del segle XIX per les seves característiques. Es sap que un dels laterals de la casa tenia quatre contraforts que l'any 1928 es van eliminar per facilitar el pas dels carros. A la casa havia un baluard al davant que incloïa un pati, actualment transformada en plaça. El carrer entre cal Virgili i cal Guivernau era d'ús privat i que es va obrir al públic al segle XX.



També a Cal Elies, dit també ‘les monges’ , edifici bastit a inicis del segle XVIII, i que va ser concebut com a casa pairal, Ca l'Elies. La família Elies, a finals del segle XIX i fins a 1959, el cedeix a una comunitat de monges les quals fan modificacions perquè la destinaran a parvulari i escola d'ensenyament primària. Després s'utilitza com a casal parroquial i als anys 80 va ser adquirida per l'ajuntament, que l'ha destinat a Escola de Música i Casa de Cultura. Va ser inaugurada al maig de 2000.


Enviarem aquest post a : rbenimeli@rodadebera.cat , responsable de l’ ARXIU MUNICIPAL de Roda de Berà, per rectificar, afegir i/o complementar allò que calgui en relació a les dades que ens facilitaven.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

martes, 17 de noviembre de 2015

SANT ESTEVE DE PRULLANS. LA CERDANYA JUSSANA. LLEIDA. CATALUNYA

Visitàvem el Joan Vives Castells i l’Antonio Mora Vergés, l’interior de l’església de Sant Esteve de Prullans gràcies a l’Enric Górriz Nuet, que ens explicava la tasca de recuperació que s’havia dut a terme, i el petit Museu, que aixopluga alhora, ornaments eclesiàstics, imatges religioses – pròpies de l’església i alguna com en el Nen Jesús, cedida pel propietari de la Torre -, i documentació que té a veure amb la història del temple, i de Prullans.




Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976)

El Miquel Pujol Mur i la Maria Rosa Planell Grau, havien fet un treball magnífic sobre aquest temple que publicaven a :
http://indretsescbergueda.blogspot.com.es/2014/05/sant-esteve-de-prullans-baixa-cerdanya.html


L’Enric Górriz Nuet, autor d’un llibre sobre la població, ens acompanyava a fer un tomb per Prullans, ens explicava la història de la Torre, i ens portava fins a l’edifici que comparteixen l’Ajuntament i l’Escola Pública el Puig.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 16 de noviembre de 2015

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE SANT SEBASTIÀ DELS GORGS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA. PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L'Angelina Llop Farré, em feia arribar un enllaç :
https://www.flickr.com/photos/angela_llop/22417091004/in/dateposted-public/


En el que al peu hi ha escrit ; antiga escola de Sant Sebastià dels Gorgs, Avinyonet del Penedès.

Li agraïm aquesta nova tramesa que incrementa el nombre d’aportacions que ha fet a la recerca dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista.

Necessitem que des de TOTS els pobles i/o parròquies de Catalunya ens feu arribar la fotografia de l’edifici que acollia l’escola i/o escoles abans de la dictadura franquista, qui per la memòria, per la identitat, oi?.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

domingo, 15 de noviembre de 2015

QUI ASSUMIRÀ LA CULPA POLÍTICA DELS ATEMPTATS DE PARIS?

Tothom diu estar esfereït per les noticies que arriben de França, es parla de 129 persones mortes, i 352 de ferides, en els atemptats del divendres 13.11.2015 .

Com succeïa en el cas de l’atemptat de Madrid de l’11-3-2004, ningú ha demanat responsabilitats politiques per l’ús – manifestament inadequat dels recursos públics - , que feia exactament la policia?. Que feien els serves d’intel•ligència?.

França s’ha fet seva la frase Laissez faire et laissez passer, le monde va de lui même’ pronunciada per Jacques Claude Marie Vincent de Gournay (Saint-Malo (Francia), 1712 – Cádiz (España), 1759).

La mala costum de considerar ‘propis’ per part dels Partits governants, els mecanismes públics de seguretat i defensa, dona lloc dissortadament a situacions com les esmentades.

Al Reino de España el PP només va rebre el ‘càstig’ de les urnes, al bressol de la democràcia succeirà el mateix?.


Els ciutadans d’arreu del món, ara com ara, només podem pregar per les víctimes i les seves famílies.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE FOGARS DE LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava l’edifici de l’Ajuntament de Fogars de la Selva, i no em podien confirmar que hagués acollit les escoles públiques, alhora però, m’explicaven a Ramió si que hi havia hagut una escola pública, en la meva visita l’any 2.011 no la sabia identificar, sou especialment pregats de fer-nos-en arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Reprodueixo de enciclopedia Catalana ; 'L’ajuntament, situat prop de la carretera d’Hostalric i de l’església de Fogars, ocupa l’edifici de les antigues escoles'.

Necessitem que des de TOTS els pobles i/o parròquies de Catalunya ens feu arribar la fotografia de l’edifici que acollia l’escola i/o escoles abans de la dictadura franquista, qui per la memòria, per la identitat, oi?.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

viernes, 13 de noviembre de 2015

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DEL PONT DE VILOMARA ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL BAGES. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia respecte del nucli del Pont de Vilomara : Al final del segle XIX s'hi construeixen diverses fàbriques tèxtils que van fer engrandir la població, primer provinents de la comarca i després d'immigracions espanyoles.

Això reforça la hipòtesis de l’existència d’escoles – publiques, privades o confessionals – abans de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República

A la pàgina : https://sites.google.com/a/xtec.cat/escola-de-vilomara/l-escola


Trobava una fotografia coral, i malgrat que se li dedicava un carrer, cap dada del ‘ mestre Saura’; sou pregats d’ampliar aquesta informació a l’email coneixercatalumya@gmail.com

Rocafort, tenia una escola en aquell període.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

jueves, 12 de noviembre de 2015

CEIP MARE DE DÉU DE MONTSERRAT. ‘ESCOLES NOVES. MALGRAT. EL MARESME

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Julio María Fossas Martínez (1868-1946 ) va ser l’autor de les Escoles Noves de Malgrat.




http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/02/old-new-schools-malgrat-de-mar-el.html
http://www.xtec.cat/centres/a8019873/c2/historia.htm
http://www.xtec.cat/centres/a8019873/c2/historia1.htm
http://www.xtec.cat/centres/a8019873/c2/historia2.htm
https://www.ajmalgrat.cat/recursos-compartits/arxius/ajuntament-seu-electronica/informacio-oficial/urbanisme/poum/documentacio/cataleg/memoria-i-normativa-del-cataleg.pdf se li atorga la categoria de BCIL ( bé cultural d’interès local )

Advertia a patrimoni Gencat que hi ha un errada en les dades que publiquen d’aquest edifici.

Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...