sábado, 31 de octubre de 2015

TORRE DE LES HORES. CERVIÀ DE TER. EL GIRONÈS

Advertia quan retratava la mal dita Torre de les hores que no funciona el rellotge, per quina raó s’hauria de dir pròpiament TORRE DE L’HORA , perquè marca sempre la mateixa.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; Torre de planta circular, medieval, per a la defensa de la vila. Es va completar modernament amb un pis per al rellotge amb campanes al cim. Té accés exterior que es fa a través d'una porta allindada, a la qual s'hi accedeix pujant tres esglaons. Presenta una sola obertura, de forma circular i petites dimensions, situada damunt la porta. La porta alta estava incompleta, se li ha afegit un templet de ferro al capdamunt, on s'ha instal•lat un rellotge públic. Arc portal: Portal d'entrada situat a l'antiga muralla medieval, dóna pas al que havia estat el carrer principal de l'antiga vila, el carrer de l'Hospital. És l'única entrada conservada entre un bigarrat conjunt edificat. Consta d'un gran arc de mig punt adovellat sobre el qual l'edifici existent obre dues finestres.


http://cerviaantic.org/wp-content/uploads/2013/04/BreuHist%C3%B2ria-del-Castell-de-Cervi%C3%A0.pdf
http://cerviaantic.org/?page_id=1032

El rellotge aturat és un símbol poderós que exerceix sens dubte la seva influència – negativa – damunt el poble i tots cadascuns dels cervianencs.

jueves, 29 de octubre de 2015

SANT PERE DE SOBRÀNIGUES. SANT JORDI DESVALLS. GIRONÈS

Retratava l’esglesiola de planta rectangular, petit absis semicircular a la capçalera i teulada a doble vessant coberta de teula àrab, advocada a Sant Pere, al petit nucli de Sobrànigues pertanyent al municipi de Sant Jordi Desvalls, a la comarca del Gironès.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que el seus murs no tenen cap obertura i un d'ells atalussat amb contraforts. La façana presenta una porta allindada i dovellada a sobre de la qual hi ha una finestra rectangular, acabada amb un campanar d'espadanya curvilínia d'un sol ull i rematada per una petita creu de ferro. Tota la façana es troba arrebossada i la resta de la construcció roman en maçoneria.

Data de mitjans de segle XVIII.

L'any 1936 en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República, la campana va ser destruïda, un grup suís en va fer donació d'una de nova.
Després de la restauració de l'any 1985 portada a terme per l'associació de Veïns i Amics de Sobrànigues, la capella a més de la seva funció com a lloc de culte ha esdevingut local social del veïnat.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 27 de octubre de 2015

EDIFICI DE LA CASA DE LA VILA D’AVINYONET DEL PENEDÈS.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava la façana de l’Ajuntament i quan a la descripció tècnica – quasi telegràfica – ens diu ; edifici de dimensions considerables, compost de planta baixa i pis.


Façana de composició simètrica. Cos central destacat amb balcó tripartit i portal principal d'arc rebaixat. Obertures amb llindes i trencaaigües superior. Finestres geminades a la planta baixa. Motllura horitzontal de separació de pisos, i vertical. Coronament amb escalonaments. Interior amb columnes toscanes de fusta treballada.

S’aixecava l’any 1909, i l’autor fou Josep Llopart, Podria ser el mestre d’obres Josep Llopart Sagalas ?.
http://www.rosammasana.com/?p=1632

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de si l’edifici va tenir originàriament el doble ús d’ajuntament i escoles, i les dades complertes de l’autor, i el lloc i data de naixement i traspàs.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

lunes, 26 de octubre de 2015

HOSTAL LA GAVINA. S’AGARÓ. PLATJA DE SANT POL. SANT FELIU DE GUIXOLS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Volia fer un tomb per S’Agaró, em trobava però, que no està permesa l’entrada de vehicles aliens a l’ urbanització, i en atenció als 89 anys del Josep Olivé Escarré, desistia de fer-ho.


Em permetia retratar de lluny una de les obres del Rafael Masó i Valentí (Girona, 16 d'agost de 1880 - 13 de juliol de 1935) l’Hostal la Gavina de S’Agaró que obria les seves portes el 2 de gener de 1932.

Havia de recórrer als amics de Festa Catalunya per poder ‘ veure’ l’església de Nostra Senyora de l’Esperança.
http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-1768-cat-esglysia_de_nostra_senyora_de_lesperanya_a_sagary.htm

Per descomptat espero tenir ocasió de poder fer un llarg passeig per aquest indret màgic.

domingo, 25 de octubre de 2015

EDIFICI DE L’AJUNTAMENT, ANTIC CASAL BECH DE CAREDA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, davant l’edifici de l’Ajuntament de Palafrugell, al Empordanet, Girona, Catalunya


Llegia a la pàgina 80 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20doc
Gran casal d’estructura complexa (galeries, tribunes terrasses, balustrades, pati interior i jardins). És de tres plantes més un cos a mena de torreta quadrada que s’eleva al centre, voltat de terrassa amb balustrades. Baixos destinats a serveis; pati d’entrada descobert amb l’escala i galeria oberta en un i altre costat sobre columnetes. La tercera planta crea un cos més reduït, sobre l’espai central de l’edifici. Aquest espai central s’estructura en tres grans crugies i el conjunt es completa amb els grans cossos més baixos, a mena de braços a cada costat. Destaca la façana que dóna a l’avinguda Pla de contorn sinuós la dita part central, amb galeries amb columnetes, tribunes amb grans finestrals; decoració en relleu de temes clàssics.

A l’interior destaca el gran vestíbul de les plantes nobles amb l’escala interna que els uneix així com les sales de tot el costat de migdia amb fusteria decorada. L’acabat de les façanes és de remolinat rugós, de color ocre molt clar. Pati a la part posterior amb una glorieta circular sobre columnata.

S'ha construït una ampliació que ocupa una part del jardí posterior de l'edifici.

Els Bech de Careda, que feren bastir aquesta casa, eren un llinatge de surers d’Agullana, que tenien estreta relació amb Palafrugell. El casal estigué, a la postguerra, deshabitat durant molts anys. Tenia un ampli jardí a mena de parc, ara ocupat per l'avinguda Pla i el jardí públic i els edificis que s'hi han construït.

L’arquitecte Josep Ferrés Marco , era l’encarregat de l’ampliació.

L'antiga casa Bech va passar a ser de propietat municipal l'any 1962, després de la permuta acordada per l'ajuntament de Palafrugell d'aquesta finca, propietat dels senyors Agramunt i Sala, per la de propietat municipal coneguda cm a "HORTA D'EN CARLES".


Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte autor de l’edifici l’any 1925 a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASA BECH (Cal Noi Lan) PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la façana del grup de cases que donen al carrer de Torres Jonama, 80, 82 i 84 i carrer de Girona, 46-50 de Palafrugell.


A la pàgina 156 de http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Llegia, edifici plurifamiliar, format per tres vivendes, cadascuna de dues crugies. És de planta baixa, pis i golfes. La gran façana unitària és molt suggerent per la seva organització compositiva i pels diversos detalls ornamentals, amb elements com les tribunes – dues de cantoneres i una de central – i la galeria correguda a la planta superior, que és totalment oberta i presenta una balustrada i columnes i capitells que també segueixen per sobre de les tribunes.
La distribució dels buits s’ha mantingut excepte a la vivenda número 80, alterats als baixos. Els interiors són conservats de manera iregular segons les vivendes.

La casa havia estat caserna de la Guàrdia Civil fins a l’any 1941.


No hi ha cap dada de l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber al’email coneixercatalunya@gmail.com

ANTIGUES ESCOLES PÚBLIQUES DE PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Isidre Bosch i Bataller ( Vilanna, 1875-1960 ) aixecava aquest edifici al començament del segle XX, i serà l’escola pública fins que Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946) faci edificar un nou edifici – l’actual CEIP que porta el seu nom – i també les escoles de Mont-ras, Pals, Begur i Regencós.

La descripció ens diu ; edifici és de planta rectangular i coberta de teula a dues vessants; consta de planta i un pis, i es troba dividit verticalment en tres parts, la central lleugerament més avançada. A cada pis hi ha cinc obertures rectangulars; totes són finestres, llevat de la porta d'accés, centrada a la planta baixa. Allò que caracteritza aquest edifici és la utilització decorativa del maó vist.


L'edifici de les antigues escoles públiques es troba situat al carrer Josep Torres i Jonama.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

Continuarem ,...

sábado, 24 de octubre de 2015

CASTELL DE RUPIÀ. AJUNTAMENT I ESCOLES. L’EMPORDANET. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

M’explicava un veí dels que van sobreviure de la ‘Quinta del biberó’, que els nois anaven a estudi al primer pis del Castell de Rupià , i les noies a la planta baixa, i que potser hi havia una quarantena de persones en cada grup.


Les dades de l’evolució demogràfica ens confirmen que al cens de l’any 1930 hi havia 411 veïns, i que el màxim es va assolir l’any 1950 amb 445, al tancament de l’any 2014 hi havia registrats 246 habitants de dret.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici de planta rectangular, gòtic, amb una gran sala i façanes amb finestres coronelles. És la casa del comú. El primitiu castell de Rupià ocupava una gran part de l'espai situat intramurs del recinte fortificat que encerclà la població. Actualment el circuit que formen la plaça d'Avall, el carrer Ample, el carrer de Sant Esteve i el carrer dels "Xifrers" assenyalen el perímetre d'aquest antic castell. El castell o palau episcopal que ha arribat als nostres dies s'alça en l'angle S-E de la primitiva fortalesa. Aquest edifici ha estat modificat modernament per a servir de Casa de la Vila i d'escoles. Actualment s'utilitza encara per a la primera funció esmentada, per aquest motiu l'interior del palau és la part que ha sofert més alteracions fins el punt de conservar, almenys visibles, molt pocs elements antics. Es tracta d'un edifici rectangular, allargat. La façana més gran dóna a la Plaça d'Avall, en ella es nota la conjunció de dos dels cossos de l'antic palau: la part més septentrional pertany a l'ala nord doncs la seva teulada és més alta que la resta de l'edifici -l'antiga ala oriental- i en el punt on es forma l'escaló de les dues teulades hi ha, en el parament de la façana, una separació formada per carreus més grans i ben escuadrats que en la resta del llenç. Tanmateix, actualment tot és un sol casal, orientat de sud a nord. En la façana esmentada, de la plaça d'Avall, en el fragment que pertanyia a l'ala nord, hi ha una finestra geminada gòtica amb arquets de punt rodó que no conserva la columna ni el capitell. A la part baixa modernament s'hi ha obert una porta. En el llenç que correspon al cos oriental hi ha una altra gran finestra coronella, triforada amb arcs trilobulats i amb columnes i capitells perfectament conservats. Les impostes tenen decoració floral. En data recent, en arranjar l'edifici per a serveis publics, s'han obert en aquest lloc cinc finestres rectangulars. Publiquem una fotografia anterior a aquesta reforma. En el frontis d'aquesta ala del palau, coberta amb teulat a doble vessant, orientada al sud, hi ha una finestra geminada d'arcs de punt rodó, amb columna i capitell; les impostes amb decoració floral. El palau està construït amb pedres no molt grans, escairades i mal allisades, que formen filades regulars. Hi ha un sòcol de dues o tres filades de carreus més grans, bastament escairats. Es tracta d'una construcció dels segles XIV-XV. Les altres possibles restes del castell estan destruïdes o colgades pels edificis posteriors dels carrers abans esmentats. El casal que s'afegeix al palau per la banda de ponent, amb façana al carrer Ample, té un portal adovellat d'arc de mig punt que dóna accés a un petit pati des d'on podem veure el mur occidental del palau on hi ha una escala de pedra i una petita porta adovellada. És molt possible que alguns murs de les façanes posteriors, que donen als patis, de les cases dels carrers que segueixen més o menys la planta del gran castell antic, puguin conservar algunes estructures de la fortificació. Tot, però, està colgat per l'arrebossat i segurament molt destruït per les construccions tardanes. a l'interior de Can Català, casal amb façana al carrer dels "Xifrers", hi resta part d'una torre que ha estat aprofitada per a utilitzar-la d'oratori. (Joan Badia i Homs; Palafrugell, 1941 )

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis de Catalunya, tota vegada que entre els seus associats, es troben encara moltes de les persones que rebien educació en els edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

martes, 20 de octubre de 2015

MASIA BACH I CELLERS. SANT ESTEVE SESROVIRES. EL LLOBREGAT JUSSÀ.

La retratava des de lluny i per la seva part posterior.


Els amics de Pobles de Catalunya, l’havien publicat per la ‘cara bona’ :
http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=478

La descripció de patrimoni Gencat, ens diu ; hi ha diverses construccions, algunes dedicades a habitatge i altres a la producció vinatera, aquestes darreres situades, bàsicament a la part lateral i posterior de la casa. La casa té l'estructura de masia, un cos central simètric i dues solanes a cada banda. Una torre mirador, al costat nord, de planta quadrangular, des de la qual es domina la població. Destaquen algunes dependències, modernistes, i el pati, que dóna accés a la casa, que està envoltat per una tanca.

La descripció de Pobles de Catalunya, és més precisa i concreta; l’antiga masia del segle XVIII coneguda com Can Estrada va ser adquirida pels germans Pere i Ramon Bach i Escofet l'any 1915. Al seu lloc van alçar un magnífic edifici senyorial amb la doble funció de mansió residencial i bodega. Els seus vins van assolir un gran renom, especialment el famós Extrísimo.

L'edifici és una obra del 1926 construïda en un estil noucentista on dominen els elements d'inspiració renaixentista amb notes derivades del barroc espanyol. Totes les façanes estan decorades amb esgrafiats. A l'interior destaca la cúpula de cristall policromada.

Els germans Pere i Ramon Bach Escofet, eren al ensems propietaris de la Fàbrica dels Comtals a Manresa :
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2013/09/fabrica-ramon-bach-y-hermano-manresa.html

L’any 1975, la Masia Bachs va ser adquirida per la família Raventós integrant-se al grup Codorniu.

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2013/08/en-venda-la-casa-de-lextrissim-de-sant.html

http://www.eleconomista.es/catalunya/noticias/4545943/01/13/Codorniu-cierra-la-bodega-Masia-Bach.html

No trobava cap referència a la capella de la casa, i en demanava informació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin ), la seva resposta em confirmava alhora que la seva existència, l’estat en que es trobava : Capella de Sant Isidre, sense culte l'any 1987.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 16 de octubre de 2015

FUNDACIÓ ESCOLES TOLRÀ. CABRILS. EL MARESME. EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia de es ara dites ‘ Escoles bressol’, edifici públic de planta rectangular; consta de planta baixa i pis. Típic edifici d'estil neoclàssic amb una simetria perfecta. Porta principal adintellada amb una doble obertura; amb dues finestres reixades a banda i banda.



A la planta pis hi ha sis finestres disposades simètricament en grups de dos, esquerra, dreta i grup central coincidint amb les obertures de la porta. Les finestres de la planta baixa són adintellades i les del pis amb arc escarser. Coronat per un frontó triangular encapçalat per un fals acroteri o antefixa en forma de palmeta. Entre pis i pis hi ha cornises. A l'alçada de la porta principal està decorada amb dentellons. Els capitells dels pilars estan decorats amb motius geomètrics; n'hi ha tres a la porta principal i tres en els finestrals del pis.

No s’esmenta l’autor, que posaria la ma al foc, va ser Emili Sala i Cortés (Barcelona 22 de febrer de 1841 - la Garriga 7 de juny de 1921), em pregunto la raó per la qual – de manera conscient i voluntària – s’amaga aquesta informació a la ciutadania.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

jueves, 15 de octubre de 2015

ESGLÉSIA DE SANT PERE DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX. BAGES

Església edificada a mitjans de segle XI que presentava una planta d'una sola nau, amb un gran transsepte i una capçalera a llevant estructurada en un absis central i dues absidioles. La nau i els braços del transsepte estaven coberts amb volta de canó i els absis i absidioles amb volta de quart d'esfera. Al segle XIII l'església fou ampliada : s'allargà el braç sud del transsepte es reféu l'absis d'aquest costat i s'obrí una portalada en el braç de migdia. Els carreus de la part antiga del temple són petits i no estan ben tallats; en canvi els de la part ampliada són ben tallats i disposats en filades i a trencajunt. L'absis i l'absidiola primitiva presenten ornamentació llombarda amb arcuacions cegues i lesenes. En l'absis s'obren 3 finestres de doble esqueixada i una en cada absidiola.


L’any 1633 fou modificada s'escurçà la nau, de forma que el transsepte passà a ser la nau principal i el presbiteri quedà cap al nord. L'estat de conservació és bo. Al seu interior hi ha el retaule major, barroc, del segle XVII.


Portalada: Portal centrat dins una petita façana que sobresurt del mur de la nau. El seu aparell és regular, els carreus ben tallats i disposats en filades i a trencajunt. Està estructurat en tres arcs de mig punt en degradació fets de dovelles i adornats amb arquivoltes que es recolzen sobre dues columnes a cada cantó, acabades en dos capitells. A sobre d'aquests hi ha una imposta que ressegueix els arcs. L'arquivolta interior està ornamentada amb puntes de diamant. La temàtica dels quatre capitells és vegetal, derivació dels motius corintis del capitell romànic. Motius florals de tiges allargades i fulles de parra amb nervis. Es pot veure la influència de l'escola lleidatana.


les funcions d'aquesta parròquia, han passat a l'església de Santa Maria del Pla del mateix terme.

Castellfollit del Boix, assolia el seu sostre demogràfic l’any 1857 amb 1008 veïns, des d’aleshores la davallada ha estat continua, fins arribar als 428 habitants a darreries de l’any 2014.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

miércoles, 14 de octubre de 2015

ESCOLES VELLES DE LLOFRIU. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Trobava una fotografia de les Escoles Velles de Llofriu, on assitia molt probablement, Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 – Llofriu, 23 d'abril de 1981)


Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

IN MEMORIAM. ESCOLA DE L’ATENEU DE VILANOVA I LA GELTRÚ. EL GARRAF.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Maria Artigas publica una fotografia a la Vilanova d’ abans, datada el 13/06/1934 – dia de Sant Antoni de Pàdua – en la que apareix la seva mare que assistia a l'escola Ateneu a Vilanova.


La Maria Engracia Soler Mestre, publica la fotografia de l’Ateneu de ‎ la Rambla Principal nº 10, cantonada carrer Jardí.


Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Les doctrines feixistes que enalteixen el paper de les ‘elits’ , tenen un efecte corrosiu, sobre valors humans tant bàsics, com la dignitat, la honestedat, el desig de justícia,... , encara avui en tenim clars exemples en l’actuació d’algunes de les forces politiques ‘hereves’ d’aquell regim dictatorial.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

En la nostra recerca un necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

lunes, 12 de octubre de 2015

FELICITATS A LES PILARS

Felicitem a totes les Pilars.


La Mare de Déu no s’ha manifestat mai a favor de la Guardia Civil, ni beneeix el genocidi dels pobles americans, ni qüestiona la facultat de decidir lliurement que ens va ser atorgada originàriament a totes les persones.

Els creients sabem que l’església catòlica romana, no admetria la seva vinculació amb un cop d’estat, un assassinat ‘polític’, o de caràcter passional.

domingo, 11 de octubre de 2015

CEMENTIRI DE SANT FELIU DE CODINES. VALLÈS ORIENTAL.

Havia demanat informació a l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines, sobre alguns dels edificis del fossar municipal, no em sabien dir res de l'autor del Panteó COMES, ni tampoc dels altres dos edificis :


M’explicaven però, que la Capella no té cap ús religiós actualment tot i que la façana és molt bonica. L’Àngel de la mort porta una “dalla” que sega les vides, al•lusió evident de que és una capella per redempció de les ànimes. Hi ha una inscripció en llatí que diu: "Aquell que cregui en mi viurà eternament”.


I que la construcció de la cúpula blanca té la funció de magatzem temporal de materials per a ús del cementiri. Abans i guardaven “marseques “, és a dir, calaveres ... que potser abans d’anar a la ossera es posaven a assecar.


Sou pregats d’ampliar-nos aquesta informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 9 de octubre de 2015

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ

L’església de Sant Martí de Merlès, situada en un desnivell, és un edifici de mal retratar.



Llegia que Sant Martí era la parròquia dels masos situats a l'esquerra de la riera de Merlès o d'Adest, dins el bisbat de Vic; el límit del terme entre els bisbat d'Urgell- ara el de Solsona - i el de Vic, era la riera de Merlès.

En la seva demarcació (14 masos l’any 1680) es trobava el castell de Merlès, i tingué com a sufragània l'església romànica de Sant Pau de Pinós.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església d'una sola nau, coberta amb volta de canó i orientada a llevant, adossada a la casa rectoral. Té un campanar de planta rectangular, coberta a quatre vessants i amb ulls d'arc de mig punt adovellat.

Les reformes del segle XVII modificaren sensiblement l'estructura primitiva de l'església romànica: es va canviar l'absis de mig punt per un presbiteri quadrat, es van fer dues capelles formant un creuer, la sagristia i la casa rectoral.
L'any 1778 s'instal•là un retaule major i un altre a la capella lateral.

L'any 1822 s'instal•la la del Roser.

Al seu costat s’aixeca el cementiri.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESGLÉSIA DE SANT PAU DE PINÓS. SANTA MARIA DE MERLÈS. BERGUEDÀ

Llegia que l'any 1878 l'església de Sant Pau de Pinós, fou erigida en parròquia independent, a la qual foren adscrites Santa Maria de Pinós – o del Ginebret - , i Sant Amanç de Pedrós, al cens de 1857 figuren inscrites 818 persones, al tancament de l’any 2014, consten 177 habitants de dret, s’ha perdut un 78,36% de la població, quasi al mateix nivell que a les comarques pirinenques.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu que l'edifici conserva encara alguns elements de la seva primera construcció romànica, encara que ha estat molt transformat i desfigurat, sobretot durant el segle XVII (la porta d'entrada, el campanar de planta quadrada, etc.).


Entre els elements que conserva de la seva estructura romànica cal remarcar l'absis semicircular amb una finestra adovellada, llisa i molt rudimentària. L'aparell de l'absis i dels fragments de nau conservats és de carreus grossos, ben treballats i col•locats ordenadament a contrapunt en filades força regulars.


L'estructura de l'església està totalment ofegada per les veïnes construccions modernes; em pregunto, si una d’elles era l’escola pública.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CODINA DE GAIÀ. BAGES

Quan m’aturava al Km. 6 de la carretera que mena des de Navàs a Prats a lluçanès, coincidia amb el propietari que agafava el trencall cap a la masia de la Codina.

L’entrada de patrimoni Gencat ens diu que la Codina és una gran masia de dues plantes i baixos, orientada a migdia, amb eixides als dos primers pisos. Coberta a dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana, ha sigut restaurada recentment.

Les llindes de les portes fan esment a les construccions i restauracions més noves d'aquest gran casal: 1803, 1860.


La visió – en bon estat - d’aquestes grans cases, reconforta l’ànim.

RESTAURANT GAIÀ. BAGES

Havíem dinat esplèndidament el Josep Olivé Escarré, i l’Antonio Mora Vergés, en aquesta gran masia barroca del segle XVII, que conserva una bella façana amb esgrafiats que el temps va esborrant, i que caldria recuperar.


El local és de titularitat de l’església – havia estat la casa rectoral d’aquesta contrada, on hi ha entre altres les antigues parròquies de Sant Esteve de Vilaramó, Sant Miquel de Terradelles, i Santa Maria de Gaià, a pocs metres de la casa - ; el pressupost, segons m’explicaven, supera amb escreix els 200.000€, i en un context de crisis econòmica, suposa un esforç que no es pot assumir ni des de la propietat, ni des de l’arrendatari, ni des de l’administració local.

Cal valorar la possibilitat, atesa la gran afluència de persones a la instal•lació, d’endegar una recol•lecta voluntària, els catalans tenim una gran solidaritat.

En tot cas, us recomano molt la visita, quan a l’itinerari cal agafar la carretera C-16 fins l'altura de Navàs, allà ens desviem per la carretera que ens porta a Prats de Lluçanès, i només a 4.8 Km a la dreta de la carretera el petit nucli presidit per l’església de Santa Maria, i el nou edifici de l’ajuntament, aixecat en el mateix indret on hi havia l’anterior que acollia també les escoles públiques.


Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com

jueves, 8 de octubre de 2015

ON ERA L’ESCOLA DE SANTA MARIA DE MERLÈS ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA?.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Retratava la darrera escola de Santa Maria de Merlès data l’any 1958, i els dos edificis que podien aixoplugar – al meu criteri – les escoles abans de fer aquest edifici.





Ens agradarà tenir confirmació de quin dels edificis acollia l’escola de Santa Maria de Merlès des d’abans de la dictadura franquista i fins l’any 1958

Sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com i/o de penjar-ho directament a :
https://www.facebook.com/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista-400721423462325/timeline/?ref=ts

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Catalunya us en deurà una.

lunes, 5 de octubre de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT FELIU DE LA POBLETA DE BELLVEÍ. TORRE DE CAPDELLA. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYAS

La Gemma Capdevila Ribes, publica una fotografia ‘ coral’ en la que apareix el campanar de l’església de la Pobleta de Bellveí.


La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és un edifici molt modificat, integrat a la trama medieval del casc antic. Al costat nord-est sobresurt un absis semicircular molt reformat. La façana principal dóna a un carreró amb un arc de pas. Té la porta decorada per una arquivolta sobre impostes, amb rosetó per a il•luminació del cor. En la coberta, a dues vessants, sobresurt un "campanile" com a cimbori lateral. A la cantonada de ponent s'adossa un campanar de base quadrada, vuitavat a la part superior, amb quatre obertures mig tapiades i coberta gairebé plana.

Cal aprofitar totes les ocasions per ‘posar cara’ a les esglésies, capelles, ermites, escoles, ajuntaments, fàbriques,... que van aixoplugar fins a 28.861 persones segons el cens de 1857, i que n’acollien NOMÉS 13.840 en els seus 1343,08 km², segons el cens de l’any 2009, darrer que trobava publicat.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL CAMÍ. GRANEYNA DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

Estava convocat a les 11:00 a Guimerà, i sortia de casa cap a les 8:00 i començava el meu ‘ recorregut’ aturant-me en aquest Santuari marià , en el que es venera l’advocació de la Mare de Déu del Camí , i que està situat a les afores de Granyena de Segarra.


En primer terme podeu veure la cisterna, que presenta planta quadrada amb alçat rectangular, bordura motllurada està i coberta amb una estructura de volta de creueria. En una de les seves cares, situada a mitja alçada, hi trobem l´obertura d´accés al seu interior i té forma d´arc de mig punt. L´estructura de la cisterna està realitzada amb pedra del país.

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; edifici d’origen romànic que ha estat constantment remodelat durant l`època moderna i contemporània, fins al punt que avui en dia és difícil esbrinar si fou aprofitada alguna estructura de l´antiga construcció. Es tracta d’un edifici de planta rectangular,amb tres naus, la nau central més alta i ampla respecte a les dos laterals. La teulada de la nau central se’ns presenta a doble vessant a diferència de les dos laterals que presenten una teulada a una vessant, destacant, també, el fet de disposar d' un ràfec amb decoració de maó i que ressegueix tot el perímetre de la façana principal de l’edifici. La porta d’accés al recinte està situada al mig de la façana principal. Es tracta d´una porta amb doble arc de mig punt; per damunt d´aquesta un òcul i al capdamunt cinc arcs cecs entre lesenes, disposats amb una gradació ascendent i descendent. Les façanes d’ambdues naus laterals del santuari presenten tres nivells d´obertures seguint l´eix vertical, dos finestres allargassades i un petit òcul. L´obra del santuari està realitzada amb carreus de mida mitjana, presentant un treball més acurat en les arestes dels murs i en les obertures. Al costat dret d´aquest edifici s´adossa la casa dels cuidadors d´aquest lloc.

Al seu interior es conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Camí, de fusta.


Us deixo un enllaç als seus goigs :
http://algunsgoigs.blogspot.com.es/search/label/Granyena%20de%20Segarra

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, a la reunió de guimera.info s’acordava publicar dins del proper any 2016, el llibre GUIMERÀ I EL MONESTIR DE VALLSANTA.

domingo, 4 de octubre de 2015

CASTELL DE CABRERA D’ANOIA

El Josep Salvany Blanch, visitava el Castell de Cabrera l’any 1912 i en retratava el conjunt que conforma amb l’església de Sant Salvador.


El Josep Olivé Escarré la visitava el 2-10-2015

La descripció que en fan a patrimoni Gencat ens diu ; ruïnes del castell entre les dependències de la casa dels Móra,que aprofita alguns murs antics.

La dita Casa dels Mora és de planta rectangular. S'aprofita el mur de l'antic castell de Cabrera, en realitat són dos cases adossades a les quals s'hi entra a través d'un pati que les comunica mitjançant una antiga arcada que conserva l'escut dels Cardona.

A la part dreta se li adossa el pati que està situat davant l'església de Sant Salvador, que fou església parroquial, i que era annexa al castell. Té restes romàniques.

Es conserven algunes restes de l'antiquíssima muralla emmertelada formada de grossos carreus i alguns detalls de construcció no del tot desapareguts, entre les modernes dependències de la Casa Senyorial dels Morá.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/05/el-castell-de-cabrera-i-esglesia.html

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

IN MEMORIAM. SANT BARTOMEU DE VALLBONA D’ANOIA

El Josep Salvany Blanch, visitava Vallbona d’Anoia l’any 1912 i retratava l’església de Sant Bartomeu.


El Jaume Borràs Martí, comenta al facebook ; a la façana encara no hi el rellotge. El van posar el 1923 o 1924, i el va pagar la família de Can Carrión

L’església de Sant Bartomeu, apareix citada des de l’any 1184, al seu redós va sorgir el poble de Vallbona d’Anoia que es va desenvolupar posteriorment al peu de l’antic camí ral que comunicava Barcelona amb Lleida.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

PATRIMONI ‘POC DOCUMENTAT’ A VALLBONA D’ANOIA

Llegia que CAL MIQUELET als anys 30 va ésser propietat d'en Miquel Moragrega i Ollé (1889 -1969) , el qual la va fer restaurar, i va encarregar a Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com a Ferdinandus Serra, la decoració de la façana, que patrimoni Gencat ens descriu aixi ; Els dibuixos són en la major part geomètrics que ressalten la figura humana que es troba situada sobre els dos balcons de la primera planta i que està emmarcada per unes orenetes molt estilitzades.


Imagino que devia ser la casa natal de Miquel Moragrega i Ollé, que va iniciar a Mèxic una nissaga triomfadora en el mon dels negocis. https://alvarolopez50.wordpress.com/2011/08/23/moragrega-una-dinastia-en-el-comercio-de-mexico/

Ho demanarem a l’Arxiu Municipal, Ajuntament de Vallbona d'Anoia , www.vallbonadanoia.net , vallbona@diba.cat

PATRIMONI ‘POC DOCUMENTAT’ A VALLBONA D’ANOIA

Els amics de Pobles de Catalunya, pel que fa a Cal Pons, en fan aquesta descripció; gran casal de planta i pis que antigament havia estat un hostal. La façana ha sofert diverses reformes (a un balcó hi ha la data de 1882), però conserva elements antics, com el portal adovellat i especialment els dos finestrals gòtics. Són de tipus conopial baix, amb les mènsules esculpides amb caparrons. Cal destacar també el rellotge de sol esgrafiat.


A patrimoni Gencat és recull el comentari que feia mossèn Joan Avinyó, prevere i rector de la parròquia de Sant Salvador de Cabrera ; en Pere Ferrer i Vallès, amo d'aquest casal a finals del segle XIX va tenir el mal gust de pintar el frontis de la casa i escurçar-lo, posant a nivell dels demés el ràfec de la teulada, traient-li així tota la gràcia i aspecte senyorial.


La data ens fa pensar que l’autor de l’esgrafiat del rellotge va ser Ferran Serra i Sala (Barcelona, 1905 - 1988) dibuixant, esgrafiador i escultor, conegut com a Ferdinandus Serra.

Ho demanarem a l’Arxiu Municipal, Ajuntament de Vallbona d'Anoia , www.vallbonadanoia.net , vallbona@diba.cat

ESGLÉSIA NOVA DE SANT BARTOMEU. VALLBONA D’ANOIA

La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; església parroquial de Vallbona d’anoia, advocada a Sant Bartomeu, és un edifici de planta basilical, la nau central fa 8,5 metres d'ample, l'atri és porticat, no té absis. A l'entrada hi trobem el baptisteri i la sagristia i als costats de l'altar major un magatzem, a l'interior hi han pilastres que separen els arcs que suporten les bigues de la coberta i les biguetes que suporten el cel ras. Les capelletes laterals tenen sostre amb volta per aresta tapat. La coberta central es a dues aigües i els laterals a una.


El rellotge havia estat col•locat a l’anterior temple parroquial que fou destruït l'any 1936, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

L'antiga església de Sant Bartomeu estava situada sobre una carena que domina l'Anoia, i en la que avui hi ha una zona d’aparcament.


El Josep Salvany Blanch, visitava Vallbona d’Anoia l’any 1912 i retratava l’església de Sant Bartomeu.

Curiosament les esglésies que tenen aquesta advocació han patit en ocasions el mateix martiri que el Sant titular.


L'arquitecte fou Joaquim de Ros i de Ramis (Sant Celoni, agost de 1911 - Barcelona, 2 de maig de 1988)

http://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-916-cat-esglesia_parroquial_de_sant_bartomeu.htm

PATRIMONI ‘POC DOCUMENTAT’ A VALLBONA D’ANOIA

No sabia trobar – si és que existeix – el Catàleg de Patrimoni en línia de Vallbona d’Anoia.

Retratava la casa dita ‘ Torre de San Juan’ , patrimoni Gencat ens descriu així; casa precedida de pati, coberta a dues vessants amb sostre de teules i formant barbacana. A la façana principal destaca la presència, a la planta baixa, de sis finestres disposades simètricament a banda i banda de la porta, separades entre elles per columnetes i essent, la finestra central més gran que les dels seu costat; uns arrebossant damunt seu recorden l'idea de les dovelles a la part que envolta l'arc. Damunt la porta hi ha una capelleta de majòliques amb la imatge del nen Jesús protegida per una cobertura de teules a dues vessants, més amunt hi ha un òcul. S'hi accedeix per una escalinata amb barana de ferro forjat.


A la reixa de la porta formant part del treball forjat s'hi llegeix : Torre Sant Juan 1935.

Dissortadament enlloc es fa esment al mestre d’obres i/o arquitecte, que en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ho demanarem a l’Arxiu Municipal, Ajuntament de Vallbona d'Anoia , www.vallbonadanoia.net , vallbona@diba.cat

PATRIMONI ‘POC DOCUMENTAT’ A VALLBONA D’ANOIA

No sabia trobar – si és que existeix – el Catàleg de Patrimoni en línia de Vallbona d’Anoia.

Els amics de Pobles de Catalunya descriuen així la casa coneguda com Cal Baiona; Edifici que fa cantonada entre la carretera i el carrer Major. L'element dominant és la tribuna circular que presideix l'angle i que s'eleva damunt del terrat a mode de torre. Els elements ornamentals que envolten les finestres són motllures amb garlandes i altres detalls florals.

No tinc clar que no sigui aquesta la mateixa casa que patrimoni Gencat, anomena Can Carrion; casa de planta quasi quadrangular, de dos pisos i acabada en terrat en mig del qual hi ha una torre de base rectangular i coberta a 4 vessants coronada per decoracions. El terrat presenta una balustre de terra cuita i els finestres i portes estan remarcats per arrebossat. Construïda en desnivell.

Dissortadament enlloc es fa esment al mestre d’obres i/o arquitecte, que en va ser l’autor, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Ho demanarem a l’Arxiu Municipal, Ajuntament de Vallbona d'Anoia , www.vallbonadanoia.net