jueves, 30 de julio de 2015

IN MEMORIAM. SANT ANTONI DE SUSTERRIS. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA

El Miquel Bailac Bonales, publica una fotografia del campanar de Sant Antoni de Susterris, que podem datar al voltant de l’any 1913, data en que es començava l’obra de l’embassament.


El Gustau Erill i Pinyot – excepcional cronista del Pallars jussà - li dedica un documentat article a la wikipedia.

Preguntaré quina era l’advocació de Sant Antoni, al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin )

IN MEMORIAM. ESCOLA EL BOSQUET. SANT FRUITÓS DE BAGES

Demanava a l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages, imatges de l’’escola al Bosquet de Sant Fruitós, que fou projectada per Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905 - Manresa, 17 de desembre de 1990), arquitecte municipal de Sant Fruitós de Bages.


En una entrevista que li feien a :

http://www.memoria.cat/entrevista-amb-pere-armengou-i-torra-arquitecte-municipal-de-manresa-i-de-sant-fruit%C3%B3s-de-bages-dura

Pere Armengou i Torra parla de 6 0 7 aules, amb un porxet davant de cada aula. El projecte encarregat per l’ajuntament era de 5 aules.

Creu recordar que l’obra la data l’any 1932 i/o 33. De la lectura de les actes del Ple de l’ajuntament es conclou que la construcció es va dur a terme entre els anys 1933 i 1934.



A les fotografies de l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages, apareix només un edifici, que actualment és la seu de Ràdio Sant Fruitós.


Les actes del Ple de l’ajuntament, ens diuen que l’any 1934 només es va construir un mòdul, d’aquelles Escoles Nacionals projectades des del Consell d’Ensenyament, que és el que actualment es troba al bosquet.

Agraïm a l’Arxiu Municipal de Sant Fruitós de Bages , i molt particularment a l’Anna Cura Subirana la seva col•laboració

miércoles, 29 de julio de 2015

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA.

Sobta – des d’una perspectiva catalana - trobar incloses al inventari de patrimoni de moltes poblacions barraques de vinya, i que alhora no es faci cap esment dels edificis que acollien les escoles , públiques, i/o confessionals en les que va rebre, i en algun casos rep encara, formació la quitxalla.


http://www.xn--espaaporlarepublica-y3b.es/2014/05/educar-para-ser-libres-la-escuela-en-la.html

El matis de la ‘perspectiva catalana’ és essencial, de vell antuvi a Catalunya l’educació ha estat una prioritat social, en algun moment com a conseqüència de l’acció dels patricis – un treballador format és més rendible -, més tard serà la combinació de l’acció pública , la Mancomunitat de l’Enric Prat de la Riba i Sarrà (Castelltersol, 29 de novembre de 1870 - Castelltersol, 1 d’agost de 1917), i l’aportació de les classes més afavorides; això es trencarà des del primer feixisme, dictadura de Miguel Primo de Rivera y Orbaneja (Jerez de la Frontera, 8 de gener de 1870-París, 16 de març de 1930 ) , que davant la magnitud de l’obra i malgrat el control dels mitjans d’informació, va témer – amb raó – que des d’altres llocs del REINO DE ESPAÑA s’alcessin veus contra la corrupció.

La II República – un miratge de llibertat, dignitat i democràcia – permetrà continuar amb l’obra de la mancomunitat, que serà novament trencada per la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, que ens portaran al segon feixisme, dictadura de Francisco Paulino Hermenegildo Teódulo Franco Bahamonde (El Ferrol, 4 de diciembre de 1892-Madrid, 20 de noviembre de 1975), que farà en bona mesura ‘ tabula rasa’ amb l’obra duta a terme per la II República, i la Mancomunitat de Catalunya.

Recuperar – si més no – la memòria històrica és un exercici de ‘decència social ‘ al que esteu tots convidats.

Podeu publicar directament imatges a la pàgina : https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts , i/o enviar-nos un email al coneixercatalunya@gmail.com


SANTA MARIA DEL SOLÀ. LLOBEROLA. BIOSCA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

L’Isidre Blanc, publica una fotografia d’aquesta església de Santa Maria de Lloberola o Santa Maria del Solà, d'una sola nau, a la que s’hi arriba per la carretera que deixa Lloberola, direcció a Sant Climenç, a uns 2km s'agafa un trencall a la dreta que ens porta a l'església.

La descripció ens diu que té un absis rodó cobert amb volta peraltada sobre motllura de pla icavet evolucionada. La nau és cobert amb volta apuntada. Te dos arcs torals i un de preabsidal apuntat. El mateix tipus de motllura de l'absis és a l'arrencada de la volta i dels arcs. Els dos podis de l'absis tenen l'inferior total, una alçada de 70 cm i el superior, de 50 cm. Com a decoració té al frontís, dues cares en relleu molt desgastades. A l'absis i murs laterals, de la nau, cornisa a un metre de la coberta. A l'absis a més, hi ha columnes quadrangulars amb els angles bisellats i decorats amb claus. El capitell és llis, pla i cavet, però més sortit que la cornisa. Hi ha dues obertures a l'absis i un altra al mur del costat de l'epístola. La portada és d'arc de mig punt adovellat, a sobre té una estirada espitllera. A la part superior, campanar d'espadanya de dues obertures.


Malgrat no se’n fa esment l’edifici ha estat sobreelevat.

Ens falten d’aquest terme, Sant Andreu de Montconill, Sant Miquel del Mas d'en Forn, i l’ermita de Santa Maria.

L'ESTUDI DE LLOBEROLA. BIOSCA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

L’ Isidre Blanc publica una fotografia de l’edifici que va fer funció d’escola on anaven els nens de Lloberola i els voltants.

La descripció ens diu ; edifici de quatre façanes i tres plantes. A la façana est, a la planta baixa hi ha dues entrades tapiades amb formigó, aquestes tenen el contorn de totxo. A la planta següent hi ha un balcó central amb barana de ferro ben treballada, l'entrada al balcó també te el contorn amb totxo. A cada costat del balcó hi ha una finestra amb petita barana de ferro ben treballada a la part baixa, també tenen el contorn amb totxo. A la part superior de la façana, als laterals hi ha dues obertures circulars i al centre finestra també tapiada amb el contorn amb totxo. A la façana nord, hi ha dues finestres a la segona planta contornejades amb totxo. A la planta baixa hi ha un edifici adjunt de nova construcció. A la façana oest, hi ha una entrada tapiada a la planta baixa, a la dreta hi ha unes escales amb barana de ferro que pugen fins a la següent planta, on hi ha una porta que dona accés a l'edifici. Aquesta entrada també te el contorn amb totxo. A cada costat de la porta, hi ha una finestra contornejada amb toxto. A la part superior de la façana hi ha una finestra tapiada. A la façana sud, a la planta baixa, hi ha les restes de dos finestrals que ja no hi son, en el seu lloc hi ha una gran entrada amb llinda de formigó i porta metàl•lica. A l'esquerra encara queda un finestral contornejat amb totxo. Adjunt aquesta façana hi han construït un petit edifici. A la segona planta, hi ha un balcó amb barana de ferro ben treballada, l'entrada que dona al balcó està contornejada amb maons. La coberta és de dues vessants(Nord-Sud), acabada amb teules. Davant de la façana oest, hi ha un pou.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. GUIMERÀ. LA VALL DEL CORB. L’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Preguntava a l’Ajuntament de Guimerà:

Les escoles de quina època son ?.

1910-1915 , les escoles es van construir amb pedres de la torre

Sabeu qui en va ser el mestre d'obres i/o arquitecte ?.

No he tingut encara resposta.


Demano - per l'amor a Déu i a Catalunya – als guimeranencs, i urbi et orbe a entitats i/o persones que en tinguin imatges que ens les facin arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

EDIFICIS ESCOLARS ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. SANT ANDREU DE LLAVANERES. EL MARESME.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a la Vanguardia del dia martes, 24 julio 1883, página 7

San Andrés de Llavaneras
.—Se han celebrado magníficas y animadas fiestas con motivo de la inauguración de las escuelas recientemente edificadas


Demano - per l'amor a Déu i a Catalunya – als llavanerencs, i urbi et orbe a entitats i/o persones que en tinguin imatges que ens les facin arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

martes, 28 de julio de 2015

FOGARS DE MONTCLÚS. VALLÈS ORIENTAL. MONTSENY JUSSÀ . CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Em deien ; a Fogars, anys enrere, existia l’escola a la plaça de les Escoles de Mosqueroles i una altra al nucli de Fogars de Montclús.


Malauradament, no en tenim fotografies ni ens consta en arxiu públic que n’hi hagin.

Demano - per l'amor a Déu i a Catalunya - als fogarencs, i urbi et orbe a entitats i/o persones que en tinguin imatges que ens les facin arribar a l'email coneixercatalunya@gmail.com

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLA PÚBLICA D’ULLDEMOLINS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia en relació a l’edifici de l’escola Montsant d’ Ulldemolins a la comarca del Priorat ‘fundada l'any 1925’, he demanat a l’ajuntament – via instancia digital – dades del seu autor.
http://www.xtec.cat/centres/e3004487/sb1/sb1.html


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

lunes, 27 de julio de 2015

NO PODEM PARLAR – ENCARA- DE LA COMARCA DEL LLUÇANÈS

Llegia que Sant Feliu Sasserra (617 metres ) , Sant Bartomeu del Grau ( 868 metres ) , Sant Boi del Lluçanès (813 metres ) , Sant Agustí de Lluçanès (816 metres ) i Santa Maria de Merlès (532 metres ), han votat NO a la proposta de creació de la comarca del Lluçanès.

El que em costa més d’entendre és Sant Bartomeu del Grau, (868 metres d’alçada) situat al començament de l’altiplà, i ‘arquetip’ d’aquesta ‘comarca natural’.

Els que menys Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès ‘afegits’ a la comarca ‘natural’ malgrat la seva potent vinculació al Berguedà en el cas de Santa Maria de Merlès, i al Bages pel que fa a Sant Feliu Sasserra.


La democràcia però, té les seves normes, i ara caldrà acceptar aquest resultat.

domingo, 26 de julio de 2015

LA BALLADA DE GITANES AL CARRER DE SANT JAUME. ESTIU DE L’ANY 2015

Ens convocaven a les 12:00, una hora un xic intempestiva en aquest tòrrid estiu que quedarà sens dubte com el primer d’una sèrie – potser curta – d’anys marcats per l’escalfament global.

Començaven els castellers passades les 12,30 , i feien el seu número ‘clàssic’ , algú em comentava ‘ sempre fan el mateix ‘, TOTES les entitats fan SEMPRE EL MATEIX, i en aquest cas concret, el número de persones que participen limita – i molt – el tipus de castells que es poden aixecar.

Continuava el Ball de Bastons, de blanc immaculat, donava tota la sensació que en aquest cas, l’equip formava en la seva totalitat.

Quan li tocava el torn a Gitanes advertíem – per la vestimenta – que la Colla s’havia completat amb persones que no en formaven part , l’estiu això de les absències ja ho té, oi ?.



L’actuació arrencava els aplaudiments de l’escassa concurrència, està clar que ho havien fet bé, molt bé, s’ha de sospesar també però, que el ball de Gitanes, forma part de l’ADN d’una majoria de castellarencs.




En venia al cap la dita ‘ tothom és important, ningú però, és imprescindible’ .

Concloïen l’actuació els castellers.

Havien tocat les 13:00 al campanar de Sant Esteve quan m’acomiadava; als que havien participat en la festa, els esperava un reparador ‘vermut’.

Castellers, Bastoners , i Gitanos, havien fet COM SEMPRE el millor que saben fer.

jueves, 23 de julio de 2015

ENVALL. LA TORRE DE CAPDELLA. LA VALL FOSCA. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

La Gemma Capdevila Ribes‎ publicava una fotografia d’Envall, avui dins al terme de la torre de Cabdella, en la que s’aprecia que hi almenys un parell de cases refetes, encara que sembla ensulsiada la coberta de l’església de Sant Jaume.


Trobava un enllaç del Bisbsat d’Urgell en el que es nomena Rector de Sant Jaume :
http://www.bisbaturgell.org/index.php/es/bisbat-durgell-sp-770872453/territori/pallars-jussa/231-senterada/614-envall

Llegia a : https://ca.wikipedia.org/wiki/Envall
L'església d'Envall, dedicada a sant Jaume (antigament era dedicada a sant Martí), és sufragània de Sant Feliu de la Pobleta de Bellveí. Sant Jaume d'Envall està documentada des d'antic, però no sembla conservar res de l'obra romànica.

El seu estil actual és barroc civil. A l'església de la Pobleta es pot veure la imatge de sant Jaume i el retaule de santa Anna, que són les úniques relíquies que es van conservar després de la guerra civil, ja que membres de la FAI van cremar els retaules en un prat de sota el poble. L'altar que van construir durant el franquísme era obra del Carlí, un escultor pallarès de renom a la comarca, però avui en dia es troba en molt mal estat de conservació.

El 2001 es va esfondrar la façana sud de l'església, i es van perdre les pintures murals que s'hi conservaven. L'església fou parcialment reconstruïda pels veïns, per tal d'estabilitzar l'edifici, amb l'ajuda d'un camp de treball internacional, el 2004. Tot i així, continua amb greus deficiències estructurals i mig derruïda, a l'espera del finançament necessari per a reprendre'n la recuperació.

El despoblament dels 28.861 veïns del cens de 1857, als 13.840 habitants del desembre de 2.009, explica en bona mesura el lamentable estat del patrimoni històric.

La incúria de TOTES les administracions vers aquestes comarques, és però, la causa real.

Ens cal l’ajuda de tothom per recuperar les imatges – i la memòria – de les escoles ‘ estudi’ anteriors a la dictadura franquista; sou pregats de fer-nos arribar les fotografies a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 21 de julio de 2015

SANT PERE DE TOR. ALINS. PALLARS SOBIRÀ.LLEIDA. CATALUNYA

El Jose Luis Escamilla Adrian publica unes fotografies de l’església de ‎ l’església parroquial advocada a Sant Pere, de Tor, al terme d’Alins ,a la comarca del Pallars Sobirà, de la que ens diu la descripció ; edifici d'una sola nau amb capçalera rectangular coberta amb volta de canó a l'est. La nau presenta una coberta de fusta. Als peus de l'església s'obre la porta amb arc de mig punt format per grosses i ben tallades dovellles emmarcades per una arquivolta exterior que descansa a cada costat en una imposta. A la part superior de la façana, s'obre una petita finestra. Al costat septentrional de la capçalera es troba la torre campanar que, en la base, és del segle X (Xavier Barral pensa que les finestres de la part baixa d'una sola esqueixada no justifiquen una datació tant alta), continua en el XI, en el qual són visibles les finestres geminades actualment encegades. Al segle XVII es construí en el costat septentrional un porxo, i sembla també que fou quan s'encegaren les esmentades finestres i els absis que remataven la nau en els quals s'emmarquen els arcs en el parament de l'actual capçalera. Remata el campanar una graciosa coberta amb diminutes llucanes.



Tor té ‘mala premsa’ , http://www.vilaweb.cat/noticia/1625814/20051122/noticia.html

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA. ALENDO. FARRERA. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Pere Casulleras pública unes fotografies de l’església de Santa Eulàlia d’Alendo, en la visita pastoral del 1758, el visitador diu que l'església d'Alendo, que era sufragània de Santa Eulàlia de Farrera, i "tiene su iglesia con sagrario y fuentes baptismales (...). No ay sino un altar que es de San Roque, està bien ornamentado y adornado (...). La iglesia es suficiente pero el simenterio no està bien rodeado de paredes".

En el "Plan Parroquial" del 1904, aquesta església apareix dedicada a santa Eulàlia, advocació que s'ha mantingut.



La descripció en diu que és troba a cavall del mateix llom on s'assenta el petit llogaret d'Alendo, separada però d'aquest per un escaló rocós, és un edifici d'una sola nau, amb accés a l'interior per una senzilla porta de mig punt situada en el mur lateral de migdia, on també hi ha dues finestres de doble esqueixada en la part alta del mur; a l'est hi ha un absis semicircular, totalment llis a l'exterior, amb una finestreta de doble esqueixada al centre i una altre a migdia més ben treballades que les de la façana sud. A l'interior, cobreix l'absis una volta de quart d'esfera lleugerament apuntada. Entre la nau i l'absis, existeixen un petit presbiteri que s'obre a la nau mitjançant un arc toral apuntat. Aquesta última és coberta per una encavallada de fusta que suporta un llosat de llicorella a dues aigües. A l'exterior, sobre el presbiteri i en el pinyó de la coberta, s'aixeca un petit campanar d'espadanya. Els paraments són de tosc aparell de pedra del país, parcialment coberts per un arrebossat. A la façana sud, en l'àmbit de la porta es conserven uns caps de biga que responen, amb tota probabilitat, a l'estructura d'un porxo de fusta, l'àmbit del qual és assenyalat en la façana del parament, arrebossat, que també es repeteix en la façana absidal. L'aparell és de petit carreu de pedra llosenca, molt irregular, en filades irregulars, amb peces de pedra tosca en la formació dels arcs de la porta i les finestres. L'exterior és totalment orfe de decoració i només el petit campanar d'espadanya de dos ulls situat sobre l'arc presbiteral, modifica el compacte joc de volums d'una obra eminentment rústega, de datació ja força avançada dins el segle XII, en la qual cal destacar l'element, força estrany, dels contraforts laterals de l'arc presbiteral.

L’ESTUDI DE SANT MARTÍ DE CANALS. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El topònim Sant Martí de Canals pren la primera part de l'advocació de la parròquia del poble, dedicada a sant Martí de Tours, sant molt venerat a casa nostra a l'edat mitjana. La segona part del topònim, Canals, és d'origen ja romànic i de caràcter descriptiu: la terra, en aquesta zona muntanyosa, s'erosiona molt, i fa que arreu dels voltants del poble estigui ple de canals formades per l'aigua en anar-se menjant la terra. El proper poble de Sossís té un origen semblant, però encara més descriptiu, ja que ve del verb solsir-se (ensorrar-se).

El Pere Casulleras publicava una fotografia de l'antiga escola ("l'estudi") de Sant Martí de Canals. Al fons el Pui de Lleràs i el Coll de Serradell.


En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

ESCOLES PÚBLIQUES . MONTSENY. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El municipi de Montseny, conegut antigament amb el nom del titular de la seva parròquia, Sant Julià de Montseny, té actualment una extensió de 27,02 km², està situat al vessant meridional de la muntanya del Montseny i és l'únic poble del massís que en manté el nom. El seu relleu és molt accidentat, ja que s'estén des dels cims de Matagalls i Les Agudes., al voltant dels 1.700 metres d'altitud, fins més avall del nucli principal del poble, que està situat al voltant de l'església parroquial, a una cota de 530 metres.


Retratava el que podien haver estat les ‘escoles públiques, i demanava informació a l’ajuntament de quan es va fer, i qui va ser el seu autor. Faig extensiva la petició a tots els montsenyencs, ens agradarà tenir-ne noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

lunes, 20 de julio de 2015

SANT ROMÀ I SANT MARC. PALLEROLS DEL CANTÓ. MONTFERRER I CASTELLBÓ. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava a Pallerols del Cantó, municipi de Montferrer i Castellbò , a la comarca de l’ Urgell sobirà, a la província de Lleida, per retratar l’església de Sant Romà i Sant Marc.


La descripció ens diu que és un edifici d'una sola nau, amb la capçalera plana orientada al sud, per bé que aquesta orientació es va invertir a causa de l'afectació de la carretera sobre l'edifici. L'actual capçalera presenta dues grans obertures a banda i banda, en forma de triangles invertits. Dues capelles s'obren a la nau per llevant, en arc de mig punt, mentre que una tercera ha estat reconvertida en sagristia. Al mur occidental, hi ha restes d'antigues capelles cegades. L'edifici integrava la rectoria, que ocupava la planta superior i que presentava dues finestres rectangulars sobre la porta d'accés al temple, al mur nord, actualment cegades. El conjunt, que presentava una antiga porta d'accés al mur de llevant, és cobert per un llosat a doble vessant. Cap a la dècada de 1920 s'hi construí un campanar de torre, de secció quadrangular i amb coberta piramidal de llosa, adossat a la cantonada nord-est.

Cap dada del mestre d’obres i/o arquitecte autor d’aquella reforma de l’any 1920, sou pregats de fer-nos-ho saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CASTELL DE CLASQUERÍ. CASTELLAR DEL VALLÈS.

El Josep Antoni Uriz Rodríguez em feia arribar unes fotografies fetes al Castell de Castellar, o Castell de Clasquerí, on va realitzar unes sessions fotogràfiques.

La descripció ens diu que el castell de Castellar es troba a prop del poble, a l'altra banda del riu Ripoll.


El seu emplaçament equivalia a una defensa natural. És de planta quadrada, deformada en trapezi, amb torres emplaçades a les cantonades coronades amb merlets, excepte la major on els merlets queden coberts per una teulada. Al centre s'obre un pati on es troben les dues escales que condueixen a la planta noble del castell. A la façana hi ha, al primer pis, dues finestres gòtiques geminades, amb estilitzades columnes, i entre aquestes es troben els diferents escuts dels senyors del castell; al segon pis hi ha dues finestres amb arcs conopials. El parament és de carreus ben escairats i col•locats de forma alineada.


Davant de la façana principal es troba la capella gòtica de Santa Bàrbara, d'una sola nau i absis poligonal. La porta principal és d'arc de mig punt adovellada, amb un guardapols amb forma d'arc apuntat; per sobre hi ha una petita rosassa amb traceria de pedra. La teulada és a dues aigües amb acabaments coronats amb merlets. Els carreus estan mitjanament escairats. Adossat a una de les parets s'hi troba un atri d'arcades ogivals amb acabament decoratius de merlets.


El Castell és de propietat privada – i esperem que ho continuï sent pels segles dels segles -, els nostres veïns de Sentmenat, acceptaven el regal enverinat del castell homònim, i això comprometrà les seves finances durant molts i molts anys.

ESCOLA ANSELM CLAVÉ DE RIPOLLET. VALLÈS OCCIDENTAL.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Rebia un enllaç amb la imatge de l’escola pública Anselm Clavé de Ripollet : https://ripollet.cat/asp/llistat_entitats.asp?ID=706


Demanava a l’Ajuntament dades de l’època en que es va aixecar, i qui en va ser l’autor.

Estic pendent de la resposta.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

IN MEMORIAM. ESCOLA PÚBLICA DE LLANARS ANTERIOR A LA DICTADURA FRANQUISTA. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Demanava a l’Ajuntament de Llanars, a la Vall de Camprodon, a la comarca del Ripollès, imatges de l’escola pública anterior a la dictadura franquista, i dades de l’època en que es va aixecar, i qui en va ser l’autor.


Em diuen que només tenen aquesta fotografia publicada al llibre de Llanars.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

domingo, 19 de julio de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT SALVADOR. RUBIÓ. SORIGUERA. PALLARS SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

L’herba que neix entre les llambordes del que havien estat els carrers de Rubió, ens diu al Josep Olivé Escarré, de 89 anys, i a l’Antonio Mora Vergés, que no té possiblement culte regular , el petit edifici de planta rectangular amb capçalera a l'est i porta a ponent descentrada. A l'oest també s'alça la petita espadanya amb arc apuntat, construïda en un moment posterior a la resta de l'edificació. A cada costat de la nau s'aixeca una petita capella lateral. A la capçalera en el parament exterior s'observen certes diferències entre els extrems i la part central que fan suposar l'existència d'un absis (avui en dia desaparegut). Al costat nord existeix una petita porta d'arc de mig punt cegada.


L'aparell emprat són blocs de gres roig local i de conglomerat. La coberta a dues aigües és de lloses de llicorella.
Al seu costat inferior la vegetació s’ha ensenyorit també del petit clos del cementiri, en el que se’ns fan visibles encara algunes flors de plàstic.

L’any 1900 la demografia d’aquesta comarca era de 12.990 persones, les darreres dades de l’any 2010 , ens diuen que hi havia 7.548 habitants, una pèrdua d’un 41,89 %.

L’abandó de les infraestructures públiques que depenen del REINO DE ESPAÑA, ho explica en part.

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA DE CERDANYOLA DEL VALLÈS

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Llegia a http://www.salillas.net/Modernisme_Cerdanyola/

Que l’edifici de les escoles , actualment Centre de Documentació i Experimentació en Ciències i Tecnologia (CDECT) del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.


Va ser obra l’any 1914 de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas (Barcelona, 22 de setembre de 1877 - 4 de novembre de 1965) – que va ser l’arquitecte municipal de la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

A banda de les escoles, algunes de les seves obres més destacades són : la casa Lluch (1906), la casa Mir, la casa Calat, la casa Generalife i la casa Monés o casa Mònaco, totes elles a sant Cugat del Vallès, la casa Gual de Cardedeu (1910), la casa Carles Balcells (1913) i la casa Manuel Balcells (1923), aquestes dues últimes a Cerdanyola i d'un estil gairebé racionalista.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

sábado, 18 de julio de 2015

LA TORRE RAMON MAURI ARNALOT DE LA POBLA DE SEGUR. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

M’aturava sota un sol abrusador per retratar aquest singularíssim edifici que devem al mestre d’obres Ramon Mauri Arnalot (1851-1928), que havia fet fortuna treballant a la Villa y Corte.


Lluís Brú i Salelles (Ondara, la Marina Alta, València 1868 - Barcelona, 1952) va ser l’autor dels mosaics que llueixen a la façana de la casa del propietari – avui seu de l’Ajuntament de la Pobla de Segur - , i Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d’abril de 1864 - 27 de febrer de 1934)va ser l’autor de la imatge de Sant Josep que presideix l’edifici que aixopluga avui l’oficina de turisme.


L’any 1920 el Josep Salvany Blanch, retratava ja aquest edifici.


La primera part del nom de la Pobla de Segur ens remet a una població nova alçada a partir d'un repoblament mitjançant una carta pobla, en la qual es concedia una sèrie de privilegis als qui anessin a repoblar un determinat territori que interessava repoblar, per causes diverses.

La segona part del topònim, Segur, que segons Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997) Joan Coromines[3] hauria de ser grafiat Segú, procedeix, segons aquest mateix autor, del terme cèltic Segodunum, que s'aplicà a tota la zona on actualment hi ha la vila i terme de la Pobla de Segur.

Un dels documents més antics, del 976 o 978, documenta la spelunca de Sequni.

Sens dubte la població tenia escola pública abans de la dictadura franquista, i deixo el meu prec als poblatans, perquè me’n facin arribar imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o les publiquin directament a https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Catalunya els ho agrairà.

viernes, 17 de julio de 2015

EL POU GRAN DE L’AVENÇÓ. TAGAMANENT. VALLÈS ORIENTAL.

Es començava aquest pou quan Catalunya era una nació sobirana, i s’acabava quan esdevenia colònia del REINO DE ESPAÑA.


El 27 de setembre Catalunya decidirà si vol continuar finançant la disbauxa del REINO DE ESPAÑA, o si pel contrari, vol donar oportunitats de créixer als seus ciutadans.

Si surt la 2na opció també el patrimoni col•lectiu reeixirà.

Difícilment però es tornarà a fer gel als pous de l’Avenço, i/o en qualsevol altre lloc de Catalunya com la propera comarca del Moianès, tots plegats , uns per acció, i els més per omissió hem permès que s’arribi a una situació de molt difícil retorna, l’escalfament global del nostre planeta.

Donar la culpa només als cleptofeixistes fora en aquests cas injust i àdhuc immoral.


El Josep Olivé Escarré de 89 anys , va de sorpresa en sorpresa, en veure tantes meravelles juntes, en un indret tant i tant proper.

CEIP MONTJUICH. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

El Josep Plantalech Albertí m’envia un enllaç : .
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates/fitxa/1930.html?pos=2

On s’explica la historia del projecte de Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) de l’any 1931, que es construïda en el període 1931-33, i final d'obra 04/08/33.

Inauguració: diumenge dia 3 de setembre de 1933 amb la presència del President de la Generalitat , Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933) Francesc Macià. En aquest mateix any, Ricard Giralt Casadesús (1884-1970) projecta la "Cantina Escolar".


La fotografia és de l’arxiu Joaquim Nadal.

http://www.diaridegirona.cat/girona/2009/01/18/lescola-montjuic-girona/309303.html
http://www.fapac.cat/wiki/CEIP_Montjuic_Girona
http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000082/00000011.pdf
http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/05/el-somni-de-la-ciutat-escolar-prat-de.html

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE LA PIETAT. EL PONT DE MUNTANYANA. OSCA.

M’aturava al Puente de Montañana en terres de Osca ( Huesca ) , feia el camí de tornada des del Pont de Suert ( el pont del pont, com ens explicava el mestre Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de marzo de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de enero de 1997)) , i advertia que el ferm de la carretera és ‘normal’ , mentre que la N-260 que comunica les comarques de l’Alt Urgell, Pallars sobirà i la Ribagorça catalana, està quasi, com la deixaven els enginyers de la II República, una mostra més de l’estimació que ens té el ‘camarada’ Mariano Rajoy Brey (Santiago de Compostela, 27 de marzo de 1955), i els que l’han precedit en el seu càrrec.

Retratava la façana de la capella de la Pietat, i llegia ‘Del siglo XVII es la capilla de Nuestra Señora de la Piedad, una edificación de planta rectangular y cabecera plana. La entrada, situada a los pies es de medio arco y posee una fecha de 1679’ .


Advertia que la qüestió de la independència de Catalunya, l’entenen en tant que constaten – com jo mateix – els maltractes en qüestió d’infraestructures, curiosament com la resta de ciutadans del REINO DE ESPAÑA diuen no poder fer-hi res però.

Des d’algun mitjà de la meseta, la cosa té altres lectures, normal, oi ?.
http://www.lasexta.com/noticias/nacional/puente-montanana-vive-independentismo-catalan-perspectiva-muy-particular_2012101800252.html


Com recorda la làpida, exclamava ‘ Ave Maria ‘, com manifestació clara de que ens caldrà l’ajut celestial, en aquesta tasca.

miércoles, 15 de julio de 2015

THE CARTEL PARTY. “LA CASTA”.

Des de la ‘ Ciència’ Política s’ha desenvolupat aquest concepte ‘ partits càrtel ‘ per explicar el fet obvi per a tothom – sobretot en sistemes bipartidistes - que més que ‘competir ‘ entre ells, els partits acaben ‘ compartint’ una bona part dels recursos de l’Estat, en detriment de les necessitats dels ciutadans.


En realitat el ‘corporativisme’ és tant antic com l’home mateix, i funcionava a l'antiga Grècia, l'antiga Roma, i està en la base de religions com el budisme, cristianisme, confucionisme , hinduisme i l’ Islam....

La traducció a la llengua castellana amb el terme ‘ casta’ obeeix a la dificultat ‘tradicional’ que tenen els de la ‘llengua única ‘ per entendre expressions procedents d’altres cultures.

Qualsevol opció política esdevé ‘ casta’ , des del mateix moment de la seva constitució, de la mateixa manera que TOTES les professions defensen als seus associats i/o membres, davant la resta de la societat, sigui quina sigui, l’acusació que faci en la seva contra.

Poc a poc, anem retrocedint en direcció a la caverna, això si, ho fem enduent-nos el mòbil, la tablet, i la tota la parafernàlia tècnica de la ‘modernitat’.

Espero amb ànsia, llegir la noticia del invent del ‘pa amb tomàquet’ per part d’alguns d’aquests ‘laboratoris culinaris’ que a l’empara de les institucions neixen aquí i allà, alhora que es redueixen i/o es tanquen els centres d’investigació física, química, mecànica,....

martes, 14 de julio de 2015

ESCOLA D'ECONOMIA DOMÈSTICA - ESCOLA DE LA LLAR. TERRASSA

Melcior Vinyals i Muñoz (Barcelona 1878 – 1938), va ser l’autor l’any 1929 , d’aquest edifici singular aïllat, d'obra vista, amb zones angulars de maó rom, de grans proporcions i de planta rectangular, que retratava l'Enric [ Enfo ].


La descripció ens diu que està format per semisoterrani, planta baixa, entresòl i pis, formant la primera un sòcol de paredat comú amb morter. Les façanes presenten un ritme de finestres ordenat i regular, agrupades per parelles a la planta principal i individuals tant a la inferior com a la superior. Pel seu traçat superior contrasten amb les proporcions horitzontals que dominen l'edifici. La façana principal està ordenada simètricament respecte a un eix marcat pel frontó triangular que remata l'edifici i la porta d'accés, que n'ocupa dues alçades. El ràfec és de poca volada i la coberta és a quatre aigües de teula àrab.

En la recerca de la ‘memòria històrica’ dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, sou pregat de fer-nos arribar imatges i dades a l’email coneixercatalunya@gmail.com , i/o directament a la pàgina :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

El primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) aturava l’obra de la Mancomunitat de Catalunya. L’argument era clar, malgrat no tenir recursos propis – només coordinava els de les DIPUTACIONS - havia fet més obra pública, biblioteques, escoles,... que TOTA LA RESTA del REINO DE ESPAÑA, i deixava en evidència que el nivell d’estultícia i corrupció de les elits politiques era estratosfèric.

Amb aquest mateix argument el segon feixisme, i la Democraciola, continuen practicant l’asfixia econòmica de Catalunya i els catalans.

lunes, 13 de julio de 2015

ESCOLA DE LA COMPANYIA FERROVIÀRIA MZA A MAÇANET DE LA SELVA. GIRONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Companyia ferroviària Madrid-Zaragoza-Alicante MZA, va ser una història d’èxit que acabarà amb la victòria dels sediciosos feixistes encapçalats pel general Frnaco, contra el govern LEGÍTIM de la II República; la seva cronologia comença el 31 de desembre de 1856, quan el malagueny José de Salamanca y Mayol (marquès de Salamanca) (Màlaga, 23 de maig de 1811 – Carabanchel Bajo, Madrid, 21 de gener de 1883), va adquirir, per a la seva companyia Madrid-Albacete-Alacant, la línia Madrid-Saragossa, creant-se la nova societat de Madrid a Saragossa i a Alacant(MSA) que va arribar a ser la primera gran companyia ferroviària de l'Estat Espanyol en expandir-se cap a València, Andalusia i Extremadura, afavorida per la família Rothschild, la societat de crèdit francesa Gran Central i el Marquès de Salamanca.

L'1 de gener de 1898 es fusionà amb la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França creant així una de les xarxes ferroviàries més grans de l'estat Espanyol.

Des del 1908 fins al 1934 va estar dirigida per Eduard Maristany i Gibert (Barcelona, 1855 - 1941)

L'1 de juliol de 1941 va ser nacionalitzada pel govern franquista i la seva xarxa va ser integrada a la nova empresa pública RENFE.

Llegia a : http://www.docutren.com/HistoriaFerroviaria/Gijon2003/pdf/ta4.pdf , enllaç que em feia arribar l’ Andreu Garcia Martinez ; Escuela de Maçanet-Massanas : se trata de un edificio de pequeñas dimensiones con un solo cuerpo, en el que destaca una cubierta a dos aguas rematadas con una acanaladura ornamental que cuelga del tejado.



M’envia un altre enllaç el que es poden veure tota mena d’edificis, des del estrictament relacionats amb l’activitat ferroviària, als de vivendes pels treballadors i/o femi-les, esglésies i escoles : http://infodigital.opandalucia.es/bvial/handle/10326/764, l’obsessió per tancar escoles, i posar tota mena d’impediments a l’educació de les classes econòmicament més desfavorides , es farà palesa en el segon feixisme ( dictadura de Franco ), i en els moments en que el govern d’aquesta ‘democraciola’ està en mans de forces politiques afins a aquells postulats.

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

QUE EN SABEU D’AQUEST EDIFICI ESCOLAR DE MAÇANET DE LA SELVA?.

José Ignacio Wert Ortega (Madrid, 18 de febrero de 1950), será recordat sempre per les seves afirmacions :
https://www.youtube.com/watch?v=2HksuIL2llw

està clar però, que no se li pot imputar la ruïna del edifici escolar situat al costat del barri de l’estació de Maçanet de la Selva.


Dit això, españolizar ha esdevingut sinònim, de tancar escoles, d’augmentar les taxes universitàries, i de retallar de qualsevol manera possible l’accés a l’educació de les persones que no provenen de l’elit que té l’alt designi - designi diví - de conduir el REINO DE ESPAÑA.

De forma democràtica s’ha de ‘desplaçar’ fora de la societat, TOTES les opcions politiques, que defensen postulats clarament antidemocràtics.

I per descomptat esbrinar l’autoria d’aquesta malifeta, i de tantes i tantes que s’han practicat contra el patrimoni col•lectiu de Catalunya.

CASTELL CARTOIXA DE VALLPARADÍS. TERRASSA

Retratava l’antic castell i més tard monestir cartoixà situat a l'indret conegut per Parc de Vallparadís, a l'altra banda del fondal o torrent de Vallparadís, que el separa de les esglésies de Terrassa, al centre de l'actual població.


La descripció ens diu que és un edifici de planta rectangular, amb murs espitllerats i sis torres (en alguns casos només mitges torres) als angles i al mig dels paraments de la part N i E de l'edificació. La façana és a la part nord i un pont de pedra salva el fossat per donar accés a la porta principal. Bona part dels murs perimetrals corresponen a la primitiva edificació del segle XII, però l'adaptació a convent o monestir del segle XIV i les destinacions posteriors han estat causa de moltes modificacions, com ara l'obertura de finestrals gòtics, la transformació del pati primitiu en un claustre de dos pisos i l'escapçament de la planta superior del sector NE de l'edificació per a la construcció d'una església, a partir del 1345, que ha donat un gran espai cobert per arcs diafragma, actualment anomenat Saló del Tinellet.

El seu estat de conservació era molt precari i en bona part una ruïna fins que l'adquirí l'ajuntament de Terrassa l’any 1947 i el restaurà a càrrec d' Alejandro Ferrant Vázquez (Madrid, 1897-1976)

L’any 1959, s'hi inaugurà el Museu Municipal d'Art.

El primitiu castell de Vallparadís fou construït poc després del 1110, quan el comte Ramon Berenguer III vengué el terreny a Berenguer Sal•la. Els seus descendents es cognominaren Terrassa i tingueren un paper destacat en la història local i comarcal. Envoltava el castell un territori autònom, conegut per la quadra de Vallparadís. Prop del castell hi havia la capella de Sant Jaume.

L’any 1344 Blanca de Centelles (filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa) va fundar en el castell familiar una cartoixa amb monjos procedents d'Escaladei i de Sant Pol de Mar.

La comunitat transformà el castell per adaptar-lo a la vida monàstica i també el fortificà entre 1373 i 1374 per disposició del rei Pere III.

L’any 1413 els cartoixans van vendre el castell-convent a l'orde del Carme, i es traslladaren a la nova cartoixa de Montalegre, al Maresme.

Els carmelitans van vendre Vallparadís a Jofre de Sentmenat, senyor de Sant Fost de Campsentelles, descendent d'un avantpassat cabaler de la branca dels senyors de Sentmenat, l’any 1432. Jofre senyor vingut a més i amb pretensions topà amb els drets jurisdiccionals què el Muntanyans, castlans del castell palau de Terrassa, tenien sobre la Quadra de Vallparadís i el seu castell. Ja de bon principi va emprendre un contenciós sobre aquesta la jurisdicció civil aconseguint la manumissió de la Quadra de Vallparadís a favor seu. La família Sentmenat el van posseir 1852 - no sense problemes - fins al en què el vengueren a la família Maurí.


El Josep Salvany Blanch el retratava l’any 1915

L’any 1947 passà a l'ajuntament de Terrassa.

CASA JOSEP MARIA COLL I BACARDÍ. TERRASSA

Josep Maria Coll i Bacardí (Barcelona, 23 d'agost de 1878 - Terrassa, 24 de març de 1917) va ser l’arquitecte municipal de Terrassa des de novembre de 1911, fins a la seva prematura mort d'una afecció pulmonar el 24 de març de 1917.

Des de la seva condició d'arquitecte municipal, va realitzar un projecte d'urbanització del Torrent de Vallparadís amb el fi de destinar-lo a parc municipal. Alguns industrials es varen construir la seva residència (Casa Salvans, Torre Soteras).

Es tractava de realitzar un projecte d'urbanització del torrent a manera de "Ciutat Jardí", un entorn allunyat dels "mals fums" provinents de la industrialització.

Ell mateix s’hi va construir la que havia de ser la seva residència familiar, la casa Coll i Bacardí, un gran edifici de 750 m² , que la família de l'arquitecte va haver de vendre després de la mort.



Els compradors foren la família Masdeu, que reformaren l'edifici l'any 1926.

El següent , Ernst Baumann, representant de llanes vingut de Suïssa, utilitzà la casa per vivenda i per despatxos fins que abandonà el negoci i la casa al voltant dels anys 1960.

Continuà el negoci de llanes en Josep Colomer i Montmany, que deixarà definitivament la casa, que anirà a mans de l’Anjuntament de Terrassa.

S’ha reivindicat – jo sempre la designo com Casa ‘Josep Maria Coll i Bacardí’ - honorar al seu autor, gran arquitecte i funcionari de l’Ajuntament de Terrassa, sembla però, que hi ha ‘qüestions ideològiques’ que no ho han permès fins al dia d’avui.

http://relatsencatala.cat/relat/la-casa-josep-maria-coll-i-bacardi-a-terrassa-al-valles-jussa/1042254

Sou pregats – ara diuen que hi ha democràcia – d’adreçar-vos a l’Ajuntament de Terrassa, per demanar que es designi la casa amb el nom del seu autor.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TERRASSA

Retratava l’església de Santa Maria de Terrassa, de la que ens diu la descripció tècnica, edifici de planta de creu llatina, amb una nau i braços de creuer coberts de volta de canó i teulades a dos vessants. Absis a llevant d'exterior rectangular i interior amb arc ultrapassat cobert de cúpula i teulada a dos vessants. Absis de tradició romana, amb aparell exterior dels murs a base de petits carreus, que s'alternen molt de tant en tant amb filades de bipedals d'obra cuita; interior cobert de pintures al fresc, amb dos estrats sobreposats: l'inferior resta al mur i l'exterior fou arrencat pels 1937 i es conserva en grans plafons exposats dins l'església mateixa. Tres finestres esqueixades cap endins. Campanar de doble filada de finestres amb columna central proveïda de base i capitell; situat sobre un cimbori octavat decorat d'arcuacions llombardes i amb teulada d'angles triangulars. Façana de nord i ponent amb decoració llombarda. Destaca l'absidiola amb el fresc de Sant Tomàs Becket i els dos grans retaules de Sant Miquel (de Jaume Cirera i Guillem Talarn) i el dels Sants Abdó i Senén (de Jaume Huguet), a més del descompost de Sant Pere (de Lluís Borrassà), a l'interior de l'església. Murs d'una casa romana sota el mosaic, d'època romana, situat davant de santa Maria. Dos peus d'estàtua romans, amb inscripcions dedicatòries del Segle II, una làpida fragmentària, un capitell i altres fragments romans. Dues làpides romanes convertides en ares d'altar.


El Josep Salvany Blanch la retratava l’any 1912, i advertim en la imatge la presència de nínxols a la paret més propera a Sant Miquel


Al Segle XII s'hi instal•la un priorat de canonges agustinians dependent de l'abadia de Saint Ruf de França. L’any 1601 el priorat i la parroquialitat són traslladats al Sant Esperit, dins la vila de Terrassa.

L’any 1612 s’hi fan obres de restauració pel prevere Joan Arnella.

A darreries del Segle XIX, obra de Francisco de Paula del Villar y Lozano, (Murcia, 1828–Barcelona, 1901) Francisco de Paula Vilar.

A L’any 1916, Josep Puig i Cadafalch (Mataró, Barcelona, 17 de octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956).Excavacions principals (queda pendent el presbiteri) .

Es repeteixen l’any 1917 novament per Josep Puig i Cadafalch.

L’any 1947 pel mateix i per Josep de Calasanç Serra i Ràfols (Maó, Menorca, 1900[1] - Barcelona, 1971).

La trobava tancada.

És del tot inusual la coexistència de tres edificis religiosos en un espai tant proper, tradicionalment l’església catòlica romana, dessacralitza un edifici, i amb els materials n’aixeca un de nou, i així successivament, enlloc he trobat cap explicació versemblant.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com