miércoles, 29 de abril de 2015

ESCOLES DELS HOSTALETS. SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Angelina Llop Farré, publicava una fotografia de les ‘escoles dels Hostalets, i en trobava aquesta breu descripció ; Edifici format per dues naus que en planta formen una T, destinades a habitatge del mestre i a aula escolar. Les teulades són a doble vessant i les façanes tenen uns coronaments escalonats i motllurats amb boles decorades i garlandes. Presenta obertures amb llinda, marcs amb relleu i algunes columnes interiors.


No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, i als martinencs.

A reserva de consultar-ho entre d’altres al bon amic Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , mantinc la hipòtesis de que l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936 ), va dissenyar, o fer dissenyar ‘escoles tipus’, que s’edificaven en diferents llocs de Catalunya, tenim a Sant Martí els exemples de la Rovira Roja i els Hostalets, i a Gurb les escoles de Sant Cristòfol de Vespellà i Sant Julià Sassorba.

El Valentí Pons Toujouse, trobava a l’hemeroteca de la Vanguardia : http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1926/08/10/pagina-8/33249043/pdf.html?search=Sarroca que l’autor de les escoles dels Hostalets i de la Rovira Roja, va ser l’arquitecte Josep Alemany i Juvé (1890-1975)

Estem a l'espera de noticies de l'Ajuntament de Gurb

En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.

Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts

És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.

Catalunya us estarà eternament agraïda.

COL•LEGIS DE LA ROVIRA ROJA. SANT MARTÍ SARROCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

La Maria Àfrica publicava una fotografia de les dites ‘ Escoles de la Rovira Roja’, de les que trobava la següent descripció ; edifici amb planta en forma de T i d'una sola alçada, amb coberta a dues vessants. La part més allargada correspon a l'aula d'ensenyament, que té adossada la vivenda del mestre. Al porxo d'entrada i a les finestres, hi ha columnes de fust cilíndric i el coronament de l'edifici, té una decoració de boles i motllures. L'edifici respon a l'estètica noucentista.


No trobava cap dada del seu autor, en demanaré informació a l’Ajuntament, i als martinencs.

Tenia ocasió de retratar personalment l’edifici de les escoles, i la fèiem petar amb el Magi Suriol Romagosa, veí de la Rovira Roja, que havia fets els seus estudis primaris en aquest centre. M’explicava que hi ha un llibre en el que es recull la seva història, i quedàvem que quan trobi les dades del mestre d’obres i/o arquitecte m’ho farà saber.


Escoles de la Rovira Roja


Escoles dels Hostalets

Parlàvem també de les escoles dels Hostalets – idèntiques a aquestes - i de les escoles de Bellver que desapareixen en el dissortat període del segon feixisme, farà també gestions per trobar-ne fotografies.

M’explicava per telèfon el Magi Suriol Romagosa, que l’escoles de la Rovira Roja, els Hostalets i la Bleda, foren projectades a l’època de la Mancomunitat de Catalunya, encara que oficialment s’inauguraven el 20.11.1928 durant el primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ).

Pel que fa a l’autoria s’esmenta al Pau Guasch, com arquitecte, encara que en algun lloc apareix com a mestre d’obres, i l’autoria material de l’escola de la Rovira Roja, la tindrà l’Antonet de ca l’Anton que farà de paleta.

A reserva de consultar-ho entre d’altres al bon amic Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ , mantinc la hipòtesis de que l’arquitecte Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936 ), va dissenyar ‘escoles tipus’, que s’edificaven en diferents llocs de Catalunya, tenim a Sant Martí els exemples de la Rovira Roja i els Hostalets, i a Gurb les escoles de Sant Cristòfol de Vespellà i Sant Julià Sassorba.

A qui pugui tenir imatges de l’escola de Bellver, al terme de Vilobí del Penedès, sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES VELLES DE TORRELLES DE FOIX. PENEDÈS SOBIRÀ.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

L’Angelina Llop Farré em feia arribar una fotografia de l’edifici de les ‘escoles velles’ de Torrelles de Foix, i trobava una descripció que ens diu ; edificis entre mitgeres i fent cantonada, de planta baixa i pis, amb la façana principal de composició simètrica amb coronament motllurat i escalonat, i tres ulls de bou. Obertures composades verticalment amb marcs en relleu pintats de color vermell, repartides entre les línies de separació de pisos.


Llegia que actualment s’hi aixopluguen el dispensari mèdic i un centre de cultura.

No trobava cap dada del seu autor, i un ventall temporal 1911-1929 pel que fa a l’època en que s’aixecava, demanaré informació a l’Ajuntament, i als torrellencs.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ENS VOLEU AJUDAR EN LA RECERCA DE LES ESCOLES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A CATALUNYA ?

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Havíem fet algunes troballes :
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/04/breu-relacio-dalgunes-de-les-escoles.html

estàvem però, molt lluny d’assolir ni un 1% de l’objectiu de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( dictadura franquista).

Ens havia fallat en masses ocasions la resposta pública, ja des dels Ajuntaments, Consells Comarcals, i DIPUTACIONES PROVINCIALES, i ens quedava únicament confiar en la ‘societat civil’, entitats i/o persones que tinguin interès pel patrimoni històric col•lectiu i/o que sentin estimació vers Catalunya.


Així que a qualsevol persona que pugui llegir aquest post i fer-lo córrer ; sou pregats de fer-nos arribar imatges de les escoles anteriors a la dictadura franquista del vostre municipi , i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA A LA COMARCA DEL PENEDÈS SOBIRÀ / ALT PENEDÈS.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

La meva recerca fins al dia d’avui es resumeix en :

Avinyonet del Penedès

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/que-en-sabeu-de-ledifici-de-lajuntament.html

Cabanyes, les
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Castellet i la Gornal
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Castellví de la Marca

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/02/antigues-escoles-pau-torres-picornell.html

Font-rubí

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/edifici-de-lajuntament-i-les-antigues.html

Gelida

http://latribunadelbergueda.blogspot.com.es/2014/07/can-valls-escoles-velles-gelida-el.html

Granada, la
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Mediona

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/edifici-de-lajuntament-i-les-antigues_1.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/03/escola-de-les-cases-noves-de-can-pardo.html

Olesa de Bonesvalls
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Olèrdola
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Pacs del Penedès
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Pla del Penedès, el
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Pontons
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Puigdàlber
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Cugat Sesgarrigues
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Llorenç d'Hortons
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Martí Sarroca

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7996

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8004

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/collegis-de-la-rovira-roja-sant-marti.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-dels-hostalets-sant-marti.html

Sant Pere de Riudebitlles
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Quintí de Mediona
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sant Sadurní d'Anoia
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Santa Fe del Penedès
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Santa Margarida i els Monjos
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Subirats
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Torrelavit
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Torrelles de Foix

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2015/04/escoles-velles-de-torrelles-de-foix.html

Vilafranca del Penedès
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Vilobí del Penedès
Pendent de rebre imatges i dades des de l’ajuntament i/o la ‘societat civil’

Sou pregats de fer-nos arribar imatges, i si en teniu coneixement les dades dels arquitectes que les aixecaven , tant d’aquestes, com de les que tingueu coneixement a l’email coneixercatalunya@gmail.com



Reduir a la meitat les línies vermelles ja seria tot un èxit.

CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT PAU D’ORDAL. SUBIRATS. PENEDÈS SOBIRÀ.

Ja estava quasi ‘ fora de l’horari previst ‘ , veníem el Josep Olivé Escarré i l’Antonio Mora Vergés de Sant Sebastià dels gorgs, on havíem visitat el Claustre del Monestir, i la Capella de la Mare de Déu de Llinda, entre altres monuments d’interès.


La visió de la capella em feia aturar , i la retratava des de l’exterior tota vegada que el fossar estava tancat, és molt bonica també la portalada.




No trobava cap dada de l’autor d’aquest fossar, i ho demanaré a l’Ajuntament de Subirats, i ‘urbi et orbe’ també als nascuts a Sant Pau d’Ordal, que no tenen cap gentilici ‘particular’ quedant inclosos dins del genèric d’aquest terme de 55,92 km², que té 15 entitats de població , subiratenc, subiratenca.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ah!, arribava a Castellar del Vallès amb poc més de 10 minuts de retard.

martes, 28 de abril de 2015

EL BLASÓ DEL 'CASTELL’ DE LES GUNYOLES. AVINYONET DEL PENEDÈS.

Havia viatjat fins a les Gunyoles, al terme d’Avinyonet del Penedès Per a comprovar una dada que em donaven des de la Direcció General de Centres Públics, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Avinyonet del Penedès. Nucli de les Gunyoles. Antigues Escoles. Construïda l’any 1917. Actualment centre socio cultural les Gunyoles.

Em confirmaven que MAI havien tingut escola, i que anaven al col•legi d’Avinyonet, que es trobava aleshores a l’edifici de l’Ajuntament.

Aclarida la qüestió – per a mi, hi ha un error i/o confusió de l’Administració, amb la pedania d’idèntic nom al terme de la Secuita, al Tarragonès - , m’esforçava per retratar el blasó de la dita casa Castell, a les Gunyoles, terme d’ Avinyonet del Penedès.


Intuïa que era dels Rialb / Rialp
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/RIALP.html

I en cap cas dels Umbert, si creiem les dades de llibre d’Armoria
http://www.armoria.info/libro_de_armoria/UMBERT.html

Feta la despesa del viatge, havia d’intentar treure’n algun profit, oi ?.

Sou pregats a dir-hi la vostra a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LES CENTENÀRIES PALMERES DE CA L’AMAT. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. AVINYONET DEL PENEDÈS.

Retratava al Josep Olivé Escarré al davant de les palmeres més que centenàries de Ca l’Amat a Sant Sebastià dels Gorgs.


M’ho confirmaria per escrit el Joan Almeyda Amat ;

Antonio;

Les palmeres varen arribar fa uns 100-110 anys a casa Amat, a Sant Sebastià dels Gorgs , com regal d’un germà del meu besavi per al seu casament, procedeixen de Veneçuela, i fins al moment semblen ser immunes al Rhynchophorus ferrugineus Olivier (El morrut de les palmeres ).

M’explica també que es reprodueixen per llavor.

Advertia palmeres amb bon aspecte també a Cal Bou.

Ja ‘toca’ incloure aquests exemplars dins al Catàleg d’Arbres monumentals, primer d’ Avinyonet del Penedès, desprès de la comarca, i pels seus tràmits de Catalunya.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAL BOU. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS. AVINYONET DEL PENEDÈS

Observava que les dades referents a l’autor de l’edifici estaven en blanc a la fitxa del Mapa de Patrimoni Cultural, va ser construït l'any 1893 . Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del mestre d’obres i/o arquitecte autor.

La descripció ens diu ; edifici aïllat, de planta quadrangular, compost de planta baixa, pis, golfes i torratxa. Cobertes a dues vessants de ceràmica vidrada, en forma de creu, i terrats i cobertes a una vessant, més baixes, laterals. Obertures allargades d'arc rebaixat. Cornises motllurades de separació de pisos. Ràfec amb mènsules, baranes de merlets i ulls de bou en els pisos superiors. Fusteria de llibret a les obertures amb decoració modernista, així com la reixeria. Jardí amb baluard amb divisions d'estil francès. Té barri amb una interessant reixa amb elements simbòlics del treball al camp (arpiots, rella, etc..), a més de la llegenda "JB 1893", a dins hi ha una altra data que és "JB 1910"



Al Quixot, hi ha una frase molt encertada ‘ con la iglésia hemos topado, Sancho amigo' , en el nostre cas, la topada es dona SEMPRE a nivell local, Ajuntaments i/o DIPUTACIONES PROVINCIALES.

Ens queda però, la ‘societat civil’ en aquest cas els avinyonetencs, als que demanem la seva col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CAL SUAU. AVINYÒ NOU. AVINYONET DEL PENEDÈS

Observava que les dades referent a l’autor de l’edifici estaven en blanc a la fitxa del Mapa de Patrimoni Cultural, va ser construït l'any 1901, i reformat el 1920. Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’ambdós tècnics.

La descripció ens diu ; casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller.


La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i panells ceràmics.

Al Quixot, hi ha una frase molt encertada ‘ con la iglesia hemos topado, Sancho amigo’, en el nostre cas, la topada es dona SEMPRE a nivell local, Ajuntaments i/o DIPUTACIONES PROVINCIALES.

Ens queda però, la ‘societat civil’ en aquest cas els avinyonetencs, als que demanem la seva col•laboració a l’email coneixercatalunya@gmail.com

lunes, 27 de abril de 2015

CAPELLA DE SANT ISCLE I SANTA VICTÒRIA. SABADELL

Retratava al Josep Olivé Escarré davant la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, adossada l'edifici de l'Hostatgeria del Santuari de Nostra Senyora de la Salut, excelsa Patrona de la ciutat de Sabadell.
http://ca.sabadell.cat/Turisme/p/patrimonirodal_cat.asp


L’havíem visitat l’any 2012.

Contràriament al que es podia esperar i/o preveure, la dramàtica situació econòmica en que viu més d’un terç de la ciutadania, com a conseqüència de l’estultícia i la corrupció de les elits politiques i econòmiques del REINO DE ESPAÑA, ha fet empitjorar – encara més - els ràtios de creients/practicants de l’església catòlica, tant dels que continuen en la fe tradicional, apostòlica, romana, com aquells que reivindiquen l’església associada al feixisme.

Els edificis monumentals haurien de haver estat SEMPRE per damunt d’aquestes ‘diferencies ideològiques’ , així tindríem almenys a dia d’avui un patrimoni col•lectiu bescanviable per l’ajuda financera dels ‘nostres amics europeus’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gamil.com

LA DESCURADA CAPELLA ROMÀNICA DE SANT LLÀTZER. BARCELONA

El Marcel Morató Tort em feia arribar una fotografia de la capella romànica de Sant Llàtzer que va pertànyer al desaparegut Hospital de Mesells o leproseria. Aquest hospital va ser fundat pel bisbe Guillem de Torroja a mitjan segle XII en el que aleshores eren els afores de la ciutat de Barcelona.


Publicàvem l’any 2011 un post amb el títol ‘ El romànic encaixonat ‘ ; Barcelona no ha tingut vers aquest monument la mínima cura que caldria, en bona part pel fet que s’identifica el romànic amb la Vall de Boí, i això s’ha fet en perjudici dels testimonis presents a la ciutat de Barcelona, o a la comarques del Barcelonès, el Llobregat jussà, els Vallesos, el Maresme, el Penedès, el Bages, el Moianès, el Berguedà,...

Si algun dia assolim l’ estatus de Nació sobirana – entre moltes altres coses – haurem de corregir aquesta greu anomalia ‘intel•lectual ‘.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 26 de abril de 2015

ERMITA DE SANT MARC. CALLDETENES. OSONA

Visitàvem Sant Març de Calldetenes en ocasió la XI Caminada Popular organitzada per l’Associació de Familiars de Malalts Mentals d'Osona. http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/06/xi-caminada-de-lafmmo.html

Dèiem aleshores ; ‘fins arribar al turó de Sant Marc, on trobem un punt d’assistència, on beurem i menjarem fruita, abans d’aturar-nos a recollir imatges de la Capella que dona non al lloc, i que trobem documentada des de 1.530, des d’aleshores s’han succeït les reformes de l’edifici, motivades algunes per l'envelliment de l'edifici, altres per desperfectes causats per causes naturals, ens expliquen que especialment pels llamp, i d'altres pels desperfectes causats per la Guerra Civil (1936-1939). La capella actual és àmplia i està ben cuidada, però no conserva cap element antic. És probable que en els seus murs s'aprofitessin parets antigues, per no es pot precisar a causa de l'arrebossat i de les pintures que hi ha. L'edifici actual, amb un noble portal de pedra treballada, es va refer el segle XIX, al voltant de 1860. A banda del culte a Sant Marc, molt arrelat entre els habitants de Calldetenes i també els del poble veí de Santa Eugènia de Berga, el paratge on es troba ubicada la capella és, de per sí, un espai especial per les vistes que s'hi poden contemplar’.


La Pilar Juanuix publicava una magnifica fotografia que ens ho feia recordar.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Esperàvem resposta de l’ajuntament de Calldetenes a la nostra petició sobre l’escola pública abans de la dictadura franquista.

IN MEMORIAM ESCOLA DE LA LLOTJA. BARCELONA

Escriu la Maria Mercè Vilana ; jo vaig estudiar en aquesta escola, i conèixer la noticia que aquesta escola que es propietat de la GENERALITAT DE CATALUNYA, ara una empresa privada vol fer-hi un museu del Woddy Allen, m'ha omplert de tristesa. També estaria be fer-hi un museu dels grans artesans que hi ha, i sempre hi ha hagut a Catalunya.

Ens explica que l’Escola de la Llotja o simplement Llotja són formes usuals per a referir-se a la que actualment s'anomena l'Escola Superior de Disseny i Art "Llotja" ( Els orígens cal trobar-los sota la tutela de la Junta Particular de Comerç, primer com Escola Gratuïta de Disseny (1775) i després com Escola de Nobles Arts.

Pel decret de 31 d'octubre de 1849 l'escola es va posar sota l'autoritat de l'Acadèmia de Belles Arts Provincial i els estudis es van dividir en menors i superiors. Entre els superiors, a part dels ensenyaments de dibuix, pintura, escultura i gravat hi havia l'ensenyament de mestres d'obres i directors de camins veïnals.

Amb la llei Moyano de l'any 1857, es posava sota les ordres de la Universitat que va regir-la en els aspectes pedagògics fins al 1871, si bé en els aspectes econòmics quedava vinculada a l'Estat com escola d'arts i oficis. No obstant això, cal tenir en compte que al voltant del 1869 l'Estat es va desentendre de sufragar els estudis superiors o de belles arts carregant el seu finançament a la Diputació que va conservant-los perquè formessin part de l'Escola Politècnica Provincial que desaparegué el 1871. El mateix 1871 va crear-se l'Escola Lliure de Pintura, Escultura i Gravat sota la immediata dependència de l’Acadèmia de Belles Arts i a començament del segle XX, amb l'aplicació del Decret de 4 de gener de 1900 es va transformar en Escola Superior d'Arts i Indústries i Belles Arts de Barcelona (1900-1911).

Amb l'aplicació dels Decrets de 1907 i 1910, que van regular el canvi d'orientació cap a una separació de les Escoles d'Arts i Oficis de les Escoles Industrials, la institució es va denominar com Escola d'Arts i Oficis i Belles Arts de Barcelona (1911-1923), i després, tot i que canviaria de nom, ja no hi hagué modificacions substancials en l'orientació pedagògica.

Fou així com s'anomenà fins a la guerra civil, Escola d'Arts i Oficis Artístics i Belles Arts de Barcelona (1923-1936).

Finalitzat el desastre de la guerra, les branques de Belles Arts i la dels Oficis Artístics es van separar, a partir d'aquell moment, l'escola Llotja passava a ser l'Escola d'Arts i d'Oficis Artístics de Barcelona (1940-1961) o Escola d'Arts Aplicades i Oficis de Barcelona (1961-1991) i la secció de Belles Arts com Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

Últimament, amb l'eclosió del disseny dels anys noranta fou rebatejada com Escola Superior d'Arts Plàstiques i Dissenys de Catalunya, després Escola Superior d'Art i Disseny i ara com Escola Superior de Disseny i Art (2011-...).


http://www.publicacions.bcn.es/b_mm/bmm_disseny/bmm_disseny_84.htm
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escola_de_la_Llotja

Em costa afegir, Catalunya a la major part de noticies que tenen a veure amb Barcelona, i el Barcelonès, ....

sábado, 25 de abril de 2015

SANT XIMPLI O SIMPLICI DEL TERRÚS. ELS HOSTALETS D’EN BAS. VALL D’EN BAS. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Vicente Capdevila Rimbau publica una fotografia de la capella de Sant Ximpli, o Sant Simplici, de la masia el Terrús, als Hostalets d'en Bas, al municipi de la Vall d’en Bas, a comarca de la Garrotxa.


La descripció tècnica ens diu ; capella rural situada en una petita elevació prop de la masia L'Aubert. A ambdós costats hi ha dos contraforts. És de planta rectangular i l'absis ha estat substituït. Hi ha un campanar de cadireta que conserva una campana de ferro. Al porta d'entrada hi ha una llinda de grans dimensions, datada l'any 1642, còpia d'una llinda igual que es troba davant l'església, trencada. Ha estat restaurada.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES DE VILAFANT. EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Les Escoles de Vilafant es construïen l’any 1931 seguint el projecte de l’arquitecte Emili Blanch i Roig (La Pera, 30 d'octubre de 1897 - Girona, 9 de gener de 1996).

Foren enderrocades als anys 80 del segle XX per construir l’escola SOL I VENT

Demanava imatges a l’Ajuntament d’aquell edifici escolar.

I, rebia un email en el que em deien ;

Benvolgut Antonio Mora,

Al llibre d'història de Vilafant (que tenim compartit per capítols a la pàgina web: http://www.vilafant.com/historia.php) podeu trobar, a les pàgines 76 i 77, explicacions i fotografies (de la inauguració dels any 30 i de la dels anys 80). Us adjuntem el pdf d'aquestes dues pàgines.

Vers el que ens demaneu, fotografies de l'antiga escola municipal, hem trobat el següent:



- Dues fotografies del Fons del Moviment de Mestres de l'Alt Empordà que estan disponibles per internet a l'arxiu en línia de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà: us adjuntem les dues fotografies i els corresponents enllaços:
http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/imatge100x100.do?reqCode=view&posIm=1&totalIm=2&pageIm=1&primera=1&codiUnitat=576810&tipusUnitat=1&codiImatge=2444170&nomImatge=acae_576810_3705,0002.jpg i http://extranet.cultura.gencat.cat/ArxiusEnLinia/imatge100x100.do?reqCode=view&posIm=0&totalIm=2&pageIm=1&primera=1&codiUnitat=576810&tipusUnitat=1&codiImatge=2444169&nomImatge=acae_576810_3705,0001.jpg

- 3 fotografies de grups escolars de l'Escola de la 2a República (del 1933, 1934 i 1936)




- Tria de 3 fotografies de grups escolars on es poden veure, com a imatge del fons, l'escola construïda a la 2a República (anys 1958, 1957 i 1968. No podíem reproduir aquest adjunt que trobareu a la pàgina web de l’Ajuntament.

Esperant que el material que tenim us sigui útil, us saludem cordialment.


Em calia l’ajuda del meu bon amic, i expert tècnic Joan Escoda Prats, per passar les imatges al format que em permeti la seva publicació.

Agraïm l’ interès de l’Ajuntament de Vilafant.

En matèria d’escoles TOTHOM a Catalunya ha tingut ocasió si més no de veure’n una, sou pregats d’ajudar-nos en aquesta recerca dels edificis escolars anterior a la dictadura franquista.

Rebia un parell de fotografies en format JPG, que em trametia el Francesc Jiménez i Martín, des de Desenvolupament Local i Social, de l’Ajuntament de Vilafant. Incorporava també enllaços a les dades històriques a les que podreu accedir clicant damunt de les lletres que apareixen en color blau.



Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA CAPELLA DEL SANT CRIST DEL CEMENTIRI DE SANT NICOLAU. SABADELL

Miquel Pascual i Tintorer (Sant Feliu de Llobregat, Barcelona, 1849 - Barcelona, 1916), en el període 1887-1891, i l’any 1893 tenia lloc la seva solemne consagració, essent bisbe de Barcelona Jaume Català i Albosa (Arenys de Mar, 1 de novembre de 1835 - Barcelona, 1 de març de 1899)- oncle besavi del poeta, Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farnés, Girona; 10 de juliol de 1913-Barcelona; 22 de febrer de 1985) , la seva casa pairal conservada avui encara, es troba al carrer que porta el seu nom a Arenys de Mar -. Carrer del Bisbe Català.

Restaurada l’any 1973 per l’arquitecte Félix de Azúa Comella (Barcelona, 30 de abril de 1944)



http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/02/sant-nicolau-i-el-cementiri-de-sabadell.html

http://www.sabadell.net/Fitxes/FitxesPepps/pagines/047-B.htm

Us recomano un excel•lent treball de l’ Ana Fernández Álvarez, publicat en PDF

El cementiri de Sant Nicolau: un disseny urbanístic original i únic a Catalunya

Teniem un petit dubte, la capella està advocada a Sant Nicolau, o al Sant Crist ?.

Des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavin) el Josep Sansalvador Castellet, em contestava, capella del Sant Crist del fossar de la Salut.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

viernes, 24 de abril de 2015

ESCOLA SANT ESTEVE. VALLS DE TORROELLA. SANT MATEU DE BAGES.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període de la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ), fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .

L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadora del general Franco.

Havíem visitat la contrada l’any 2012, i repetia en aquesta ocasió en companyia del Josep Olivé Escarré
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/03/del-bages-al-valles-els-valls-de.html


Retratava l’edifici que conformen l’església de Valls de Torroella, advocada avui al Roser, i del que ens diu la descripció tècnica; edifici religiós al mig, escola per a nens i vivenda del capellà i del mestre, al sud, i escola per a nenes i convent de les germanes Dominiques, a la banda nord. Els edificis són neogòtics i els plànols foren obra del Sr. Oigini Negre, germà polític del Sr. Esteban Valls Pasqual. Les obres finalitzen el dia 7-11-1926, amb la benedicció de l’Església dedicada al Sagrat Cor de Jesús, pel bisbe de Solsona, Valentí Comellas i Santamaria (Casserres, 1861 - Solsona, 1945).

Actualment podeu llegir directament al web de l’escola :
http://agora.xtec.cat/ceipsantesteve-vallstorroella/moodle/mod/page/view.php?id=2

Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com del segon cognom de l’Oigini Negre, de la seva formació acadèmica, i de la seva peripècia vital.

miércoles, 22 de abril de 2015

EDIFICI DE LES ESCOLES DE SANTA CECILIA DE VOLTREGÀ. OSONA. CATALUNYA

En ocasió d’una visita a Santa Cecilia de Voltregà – en la que succeïa un fet quasi extraordinari - , advertia en la tipologia de l’edifici que esta al davant de l’església, i que és avui un local municipal – els trets ‘clàssics de les escoles, i m’adreçava a l’ajuntament via e.mail per a demanar-los informació.





Rebia amb la signatura de l’alcalde Joan Senmartí Escarrà (CiU) la següent resposta ;

Benvolgut senyor,

Responent al vostre amable correu, efectivament l'edifici a que fa referència havia estat al seu temps l'edifici de les escoles.

Pel que fa a la resta de qüestions, malauradament no us podem donar resposta, atès que, un cop efectuada una cerca, no hem trobat en l'arxiu municipal cap document que en faci referència, si be creiem que va funcionar com a escola fins abans de l'any 1975 per passar desprès a ser l'ajuntament.

Salutacions cordials.


Ens agradarà tenir noticia de l’autor de l’edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA MARIA. SANTA PAU. LA GARROTXA. GIRONA. CATALUNYA

El Camil Roig Pardos publica una fotografia de la façana de l’església parroquial de Santa Pau, advocada a Santa Maria.
Llegia que els cataclismes sísmics de 1427-1428, amb el parcial enderrocament de Santa Maria dels Arcs -fins aleshores parròquia- portarien a sol•licitar oficialment el trasllat dins el reducte fortificat.


Així, a finals dels segle XV es començarien les obres.

Es va seguir l'estil gòtic encara que tota la part última de l'església es devia decantar cap al barroc. El temple és d'una sola nau, amb quatre capelles laterals i una sagristia. Amb voltes d'aresta rematades amb unes claus molt boniques i interessants per la datació cronològica de l'edifici. Adossada al costat esquerra dels peus de la nau, s'aixeca l'esvelta torre del campanar. Antigament va tenir un retaule barroc i l'actual, que intenta ser gòtic, està molt lluny d'aquell pel qual el baró arribà a pagar deu mil sous.

Flanquejant la porta hi ha dos pilars quadrats, decorats per la part davantera i acabats amb decoració típicament gòtica. La porta té un arc ogival acabat amb una creu. Sobre aquesta porta hi ha unes decoracions vegetals molt riques. Claus de volta Heràldiques: els escuts esculpits a l'església no són del Santa Pau sinó dels Oms. L'escut de la casa dels Oms presenta tres faixes sobre el camp. Dues claus de volta pròximes a l'entrada del temple presenten el blasó dividit, representant l'aliança familiar entre els Oms i els Parapertusa. Iconogràfiques: - Santa Maria: és la clau de l'altar principal, més gran i anterior a les claus laterals. Representa la Verge abillada amb mantell i coronada amb el Nen al braç esquerre. L'Infant aguanta el llibre amb les dues mans i la Mare porta a la dreta l'esfera. Està sostinguda per dos àngels. - Mare de Déu del Roser: La data marcada a l'entrada de la capella i que coincideix exactament amb la mencionada en una de les visites pastorals, dóna l'any 1594 com el de la construcció. La capella presenta petits escuts de la família Oms a cada costat de l'entrada. La imatge de la Verge respon a la típica iconografia de l'època: la Verge dempeus sostenint el Nen als braços i encerclada d'un rosari -Sant Isidre: datada el 1634, data que es repeteix a l'entrada de la capella, acompanyada d'escuts de la família Oms. La primera visita pastoral que esmenta l'altar de Sant Isidre és la de 1637. La clau té forma troncocònica. El sant duu barba, jaqueta i calça curta i porta la pala entre les mans. Al terra de la capella hi ha la llosa sepulcral de la família Bohigues, amb l'escut familiar. Mènsules Situades a l'acabament dels nervis de la volta. Són esculturades en forma de lleons, un personatge grotesc semblant a un putti i d'altres tapades per l'actual retaule del segle XX. A les capelles de la Mare de Déu del Roser i a la de Sant Isidre també hi ha mènsules molt interessants amb la data d'edificació esculpida (1934, 1594) i els escuts de la família Oms. Torre-campanar Construcció de planta quadrada que denota l'època d'edificació (cap el 1400). Està rematada per un coronament de merlets. Les cantonades són obrades amb carreus alternats. El conjunt demostra un caire defensiu. Pica baptismal situada a la capella lateral (segona, esquerra). És de grans dimensions; té la forma de copa, amb vuit cares; en una d'elles hom hi pot llegir la data: MDCXII. Té unes senzilles decoracions que semblen simbolitzar fulles estilitzades. En l'actualitat encara està en ús. Al seu interior conserva la Verge de Sant Martí Vell, gòtica, de marbre; la talla barroca de la Verge del Carme, procedent d'un retaule de Santa Llúcia de Treinteres i la imatge d'una Mare de Déu, procedent de Santa Maria dels Arcs

Portada afegida amb posterioritat (1929), neogòtica.

L’Antoni Pladevall Font , em feia un comentari en el que em deia que darrerament ‘deixava ‘ les esglésies per les escoles, en la mesura de les meves limitades possibilitats intento ser fidel al lema del ‘Conèixer Catalunya’ i recollir TOT el que valoro com ‘interessant’, al capdavall unes i altres son temples, oi ?. Gràcies al Camil Roig Pardos i als amics de ‘Esglésies i campanars de Catalunya’ per la seva bona tasca.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 21 de abril de 2015

ESCOLA MILÀ I FONTANALS. BARCELONA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.

Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.

I sortosament hem comptat amb la col•laboració entre d’altres del Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME, http://vptmod.blogspot.com.es/ i autor d’aquesta breu ressenya

El Grup Escolar que la Mancomunitat va destinar al barri del Raval es troba al carrer dels Àngels.


És un altre dels Grups projectat per Josep Goday i Casals (Mataró, 1882 - Barcelona, 1936) entre els anys 1919 i 1931 amb construcció interrompuda per la Dictadura de Primo de Rivera. El Grup Escolar s'inaugurà com tota la resta el Diumenge de Rams del 1931 (29 de març) i és precisament en la sala d'Actes d'aquest edifici on s'inauguraren oficialment tots ells.


Estètica noucentista que es reflecteix en l'estructura dels edificis, en les façanes i en la decoració a base d'esgrafiats, terra-cuites, gerros, escultures de nens, frontons, gerros, etc. A la portada dos lleons, un a cada banda, sostenen sengles escuts amb els noms d'erudits com ara Erasme.



A la façana del carrer del Carme fa pocs anys es va recuperar la font en estil art-déco projectada pel propi Goday.

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 04/05/1818 - 16/07/1884) va ser un erudit català, llicenciat en Dret, doctorat en Filosofia i Lletres i catedràtic de Literatura a la Universitat de Barcelona. Estudiós de la poesia trobadoresca i un dels impulsors de la renaixença catalana.

Valentí Pons Toujouse

lunes, 20 de abril de 2015

PLAÇA DE FRA BERNARDÍ. MANLLEU. OSONA.CATALUNYA

Retratava al Josep Olivé Escarré, a la plaça porticada de Manlleu.


Res a veure amb la descripció que tenia l’any 2004 quan la retratava el Francesc Ojeda, i que era la següent; de planta circular amb una font (sortidor) al centre, paviment de pedra i jardinets a cadascuna de les cantonades, vorejant l'espai central. Els bancs de pedra delimiten la plaça en els llocs on no hi ha jardinets. Tocant al carrer de la font hi ha una escultura (feta al 1982) feta en una llosa de pedra en la que està representat en relleu el bust de Fra Bernardí (1586-1644), monjo caputxí que fou ambaixador de la Generalitat durant el regnat de Felip V, i al record del qual està dedicada.


La plaça de fra Bernardí neix de la exigència d'obrir una via que comuniqués el carrer de sant Jaume i el del Pont, idea recuperada per un projecte fet per l'arquitecte vigatà, en algun lloc el trobava com a mestre d'obres Marià Callís i encarregat per l'Ajuntament l'any 1891. L'any 1893 s'inicià l'obertura de la plaça, que s'encarregà a , l'arquitecte Manuel Vega i March (Granollers, 1871 - Barcelona, 1931) L'any 1897 s'obrí el carrer Bisbe Morgades, i l'any 1900 es construïren les primeres cases al voltant.

L'any 1922 es construí un brollador en substitució d'un fanal que era situat al centre de la plaça.

Avui és una superfície de terra, sota de la qual, hi ha un pàrquing.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

MARE DE DÉU DE LA FONT. MANLLEU. OSONA. CATALUNYA

Retratava a la Carme Caballeria Comas, i al Josep Olivé Escarré, davant d’aquest espai excavat a l'antiga muralla que voltava el primitiu nucli de la ciutat, del que ens diu la descripció tècnica que és de planta rectangular i coberta amb volta de canó. S'hi accedeix per unes escales que corregeixen el desnivell del terreny. A la paret del fons s'hi obren dues aixetes per aconseguir l'aigua i , a la part baixa dels murs laterals, hi ha uns bancs de pedra que envolten les piques on cau l'aigua. Imatge de la Mare de Déu amb el nen als braços, que sosté la bola del món a la mà esquerra. La Verge està sobre un pedestal i inclosa en una fornícula semicircular coronada per una petxina i emmarcada amb uns baixos relleus esculpits en la pedra amb motius d'iconografia vegetal. La fornícula està recolzada per dos modillons treballats.


Aquest tipus d'imatge de la verge és una evolució formal de les talles romàniques de fusta, pròpies de l'època medieval que, per motius de tradicionalisme formal han anat perdurant durant èpoques posteriors.
http://goigsmanlleuencs.blogspot.com.es/2010/01/mare-de-deu-de-la-font.html


L’autor del dibuix del frontal va ser el Francesc d’ Assis Pujol Escalé (Manlleu, 1916 - Manlleu, 1999)

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’ATENEU D’ESPARREGUERA. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Retratava aquest edifici de planta baixa al qual s’accedeix per una escala doble decorada amb una balustrada de balustre i dos pinacles. La façana, de línies clàssiques, té un eix de simetria amb una porta al centra i dos finestres de grans dimensions per banda. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. La façana es coronada per una balustrada de balustres i en el centre un element de pedra amb una línia ondulada a la part superior on hi ha l’ inscripció L’ATENEU. La coberta es plana. A l’interior hi ha una gran sala que serveix de bar, ball, joc,...i, separat per un pati, hi ha l’antic teatre.


Ni un mot del seu autor, omissió que contradiu l’essència mateixa del mot Ateneu, que en origen era una associació científica i literària dedicada a elevar el nivell intel•lectual dels seus associats mitjançant cursos, conferències, discussions i lectures. El nom prové del temple dedicat a Atena d'Atenes i de l'Ateneu de Roma, i fou aplicat a diverses societats sorgides a Paris a la fi del segle XVIII.

L’any 1860 sorgeix un ateneu català.

Des de mitjans del segle XIX aparegueren els ateneus obrers dedicats a l'ensenyament de la classe treballadora, els quals sostenien escoles primàries i d'arts i oficis.

L’edifici actual va ser construït l’any 1926.

En els seus orígens era freqüentat per gent catalanista de caire progressista.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

QUE EN SABEU DE LA CAPELLA DE LA PURISSIMA CONCEPCIÓ DE LA CASA DE LES ELIES A CAN BROS ?. MARTORELL. LLOBREGAT JUSSÀ. CATALUNYA

Retratava la malmesa capella de la Puríssima Concepció de Maria de la casa de les Elies, a la colònia de Can Bros de Martorell.


http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2012/05/la-colonia-de-martorell.html

http://www.amartorell.com/uploads/canbros130.pdf

http://urbexenelolvido.blogspot.com.es/2013/01/can-bros.html



La incúria vers els sarcòfags de l’entrada del temple, fins en un temps de descreença com l’actual en sembla excessiva.


Cap dada enlloc del mestre d’obres autor de l’edifici.


Ni un mot de la utilitat que tenia aquest espai tancat situat al davant de la casa, a l’altre costat del carrer.

Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com