jueves, 26 de febrero de 2015

SANT MARTÍ D’OGASSA. EL RIPOLLÈS. GIRONA. CATALUNYA

El Sergi Campas Canalias, publicava una fotografia de l’església de Sant Martí d’Ogassa, a la comarca del Ripollès.

Trobava ; Sant Martí d'Ogassa és una església romànica del segle XI, a una alçada d'uns 1370 metres. Fou construïda i consagrada en data desconeguda pel bisbe de Vic Arnulf entre el 993 i el 1010 d.C. i coneguda llavors com a Sant Martí d'Aguacia. Més tard fou modificada per Joan Oriol i consagrada per l'Abat Oliba el 1024 amb el nom actual.


S'hi venera la imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla de fusta del segle XIV que actualment es pot admirar al Museu Episcopal de Vic.


Us deixo un enllaç amb més dades i imatges.
http://www.artmedieval.net/Sant%20Marti%20Ogassa.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

AJUNTAMENT I ESCOLES DE SÚRIA. BAGES. CATALUNYA

Recordo haver retratat aquest edifici situat en el barri central de la vila, ubicat en un gros solar de 3480 metros quadrats ocupant-ne l'edifici sols 382'70 (17'20 metres x 22'25 metres de fons). Presenta planta baixa i dos pisos amb un pati central d'iluminació i ventilació on hi ha l'escala que permet accedir a la primera planta. En la façana són apreciables els tres nivells degut als nombrosos vanos; en la part superior hi ha un ócul. Finestres i cornisa superior (arrodonida del mig) estan acabades amb rajola vidriada de color verd. La coberta és de fusta i teules. El material emprat és el totxo.

L'obra fou promoguda pel batlle del moment Jaume Biadiu i Morera degut a que els locals que ocupava la Casa Consistorial eren necessaris per vivenda. L'adjudicació de les obres a Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951 ) , sense el previ concurs fou motivat per la seva coneixença amb el secretari de l'ajuntament en Mario Arnal Duran.

L'edifici va néixer com a Casa Consistorial i Escoles publiques que eren dos cossos annexes a banda i banda del cos de l'ajuntament. Dels dos annexes avui en dia un ja no existeix i l'altra ni tan sols s'arribà a construir.

Us deixo un enllaç en el que podreu fer un viatge en el temps per la història recent de Súria.
http://beninar.blogspot.com.es/2014/07/asi-que-pasen-los-anos-una-visita-de_29.html


Edifici l’any 1932


Edifici en l’actualitat.


Edifici de l’escola en l’actualitat

Fotografies de José Añez Sánchez (alias Pedro Sánchez)

Esta clar que d’aquella època hi ha altres edificis escolars a la comarca del Bages , ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

ESCOLA BERNAT DE RIUDEMEIA. ARGENTONA. EL MARESME

Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951) és l’autor del projecte d’aquesta Escola, que acabava l’any 1928.
També son obra projectes seus, les escoles de Granollers, Calella, Vilassar de Dalt , Torroella de Montgrí, Vilobí, Banyoles, , Súria, Sant Joan de les Abadesses, Ribes de Fresser i Batea a la Terra Alta [ Tarragona ].


La fotografia és de la publicació totmataró.cat

Us deixo un enllaç a la història de Bernat de Riudemeia, el cavaller i l'escola (1932-2008), de l’ ENRIC SUBIÑÀ i COLL
file:///C:/Users/Antonio/Downloads/129210-269618-1-PB.pdf

Esta clar que d’aquella època hi ha altres edificis escolars a la comarca del Maresme , ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

ANTIGUES ESCOLES PAU TORRES PICORNELL. LA MÚNIA. CASTELLVÍ DE LA MARCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

No sabia trobar cap dada de les antigues escoles Pau Torres Picornell, a la Múnia ( Castellví de la Marca ), comarca del Penedès sobirà.


http://www.castellvidelamarca.cat/web/documents/inventari_castellvi.pdf

http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08065

http://www.helixarquitectes.com/espanol/proyecto/109/proyectos_de_edificacion/DISPENSARI_I_LLAR_DAVIS_ANTIGUES_ESCOLES_PAU_TORRES_PICORNELL___La_Munia_-_Castellvi_de_la_Marca_Barcelona.html

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2012/10/patrimoni-historic-la-munia-com-exemple.html

Esta clar que d’aquella època hi ha altres edificis escolars a la comarca del Penedès , ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

ESCOLA EL ROSER - EL POAL. EL PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

Havia demanat a l’Ajuntament del Poal, dades de l’ESCOLA EL ROSER - EL POAL, i rebia un email amb les següents dades ;

Responent a la vostra sol•licitud us comuniquem que el projecte de les escoles data de l’any 1920, l’arquitecte era el Sr. Ignacio de Villalonga ( pensem que fa referència a Ignacio Villalonga Casañés, de qui ens agradarà tenir noticia del lloc i data del seu naixement i traspàs , a l’email coneixercatalunya@gmail.com ) .

Es van construir entre els anys 1921 i 1922.

És encara el mateix edifici de l’Ajuntament que es va independitzar de Bellvís el 1922.
Atentament.

Teresa Salvia

Ajuntament del Poal



Esta clar que d’aquella època hi ha altres edificis escolars a la comarca del Pla d’Urgell , ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

SERINYÀ. ESCOLES DEL PLA DE L’ESTANY DISSENYADES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA.

Consultava al mapa de patrimoni del Pla de l’Estany, i només a Serinyà i Vilademuls, es fa referència a les escoles.

En els cas de Serinyà, la descripció tècnica ens diu , Edifici de les Escoles i l'Ajuntament, edifici aïllat de planta quadrangular i coberta de teula àrab a dues vessants. Es desenvolupa en planta baixa i pis, interiorment s'estructura en tres crugies, paral•leles, perpendiculars a la façana principal. L'escala d'accés al pis es situada en el centre de la planta i presenta il•luminació zenital. Les parets exteriors són arrebossades, amb elements ornamentals de totxo i pedra a les obertures i el ràfec de la façana principal. L'arrebossat de la façana principal imita carreus. L'acabat superior d'aquesta i els elements ornamentals són de caire modernista.

L'edifici va ser construït l'any 1919 i se sap, gràcies una memòria de l'època, que el cost de la construcció va pujar a 32.000 pessetes. Va ser concebut per a complir simultàniament les funcions d'ajuntament i d'escola pública.
A la planta baixa s'ubicaren les aules de l'escola, separades per gènere, mentre que la primera planta allotjava les oficines de l'ajuntament i el jutjat de pau, i la part posterior fou adaptada com a presó.

Actualment la planta baixa està destinada als locals del parvulari i l'escola, i la primera planta s'ha remodelat per a donar cabuda a les dependències de l'ajuntament.


Trobava dues imatges, en blanc i negre una - sembla que de l'any 1932 - i en color l’altra.


No s’esmenta l’autor del projecte, dada que demanarem a l’Ajuntament de Serinyà, i que ens agradara rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Esta clar que d’aquella època hi ha altres edificis escolars a la comarca del Pla de l’Estany, ens agradarà rebre a l’email coneixercataunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

ESCOLES DE LA PROVINCIA DE LLEIDA DISSENYADES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

S’acostuma a dir que per a mostra n’hi ha prou amb un botó.


PER LA CONTINUITAT FISICA DE L’EDIFICI DE LES ESCOLES VELLES D’IVARS D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA BARONIA DE RIALB. LA NOGUERA. LLEIDA. CATALUNYA

EDIFICI DE LES ESCOLES MUNICIPALS DE MONTORNÈS DE SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

EDIFICI DE LES ESCOLES DE TORREFETA. LA SEGARRA. LLEIDA. CATALUNYA

ANTIGA ESCOLA DE LA BASTIDA D’HORTONS. ALÀS I CERC. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA. CATALUNYA

ESCOLA EL ROSER - EL POAL. EL PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

TOTHOM en qüestió d’escoles ha tingut ocasió de conèixer-ne almenys una.

Fem una reflexió ‘ urbi et orbe’ a tots els catalans; l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

ESCOLES DE LA PROVINCIA DE GIRONA DISSENYADES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

S’acostuma a dir que per a mostra n’hi ha prou amb un botó.


EDIFICIS ESCOLARS A L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

COL•LEGI PÚBLIC JOSEP TORRES JONAMA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

MEMÒRIA DEL GRUP ESCOLAR DOCTOR VALENTI CARULLA MARGENAT. ARBÚCIES . LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

CEIP SANT SALVADOR D’HORTA. SANTA COLOMA DE FARNERS. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA


ESCOLES DEL PLA DE L’ESTANY DISSENYADES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA.


ESCOLES VELLES / CENTRE SOCIAL DE TORRUELLA DE FLUVIÀ. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.CATALUNYA

TOTHOM en qüestió d’escoles ha tingut ocasió de conèixer-ne almenys una.

Fem una reflexió ‘ urbi et orbe’ a tots els catalans; l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer

ESCOLES DE LA PROVINCIA DE TARRAGONA DISSENYADES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

S’acostuma a dir que per a mostra n’hi ha prou amb un botó.


ESCOLES VELLES/ CASA DE LA VILA. XERTA. L’EBRE JUSSÀ. TARRAGONA. CATALUNYA

ESCUELAS NACIONALES DE GANDESA. LA TERRA ‘NOBLE’. TARRAGONA. CATALUNYA

ESCOLES VELLES/BELLES DELS PALLARESOS. TARRAGONÈS. CATALUNYA

COL•LEGI PÚBLIC "ANTONI VILANOVA". FALSET. EL PRIORAT. TARRAGONA. CATALUNYA

LA SECUITA - Vistabella / Les Gunyoles - Antigues Escoles

TOTHOM en qüestió d’escoles ha tingut ocasió de conèixer-ne almenys una.

Fem una reflexió ‘ urbi et orbe’ a tots els catalans; l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

ESCOLES DE LA PROVINCIA DE BARCELONA DISSENYADES ABANS DE LA DICTADURA FRANQUISTA

S’acostuma a dir que per a mostra n’hi ha prou amb un botó.


LES ESCOLES PÚBLIQUES DE LA II REPÚBLICA A CALLÚS. BAGES

ESCOLES I AJUNTAMENT DE LES FRANQUESES DEL VALLÈS

LES ESCOLES PÚBLIQUES. LA ‘POSTAL’ DE SANT LLORENÇ SAVALL.

OLD NEW SCHOOLS. MALGRAT DE MAR. EL MARESME


CORNET. BAGES. L'ESCOLA ‘NACIONAL` DE L’ANY 1929

ESCOLA MARQUÈS DE LA POBLA (Capellades - Anoia)

ANTIGUES ESCOLES PAU TORRES PICORNELL. LA MÚNIA. CASTELLVÍ DE LA MARCA. EL PENEDÈS SOBIRÀ.

AJUNTAMENT I ESCOLES DE SÚRIA. BAGES. CATALUNYA


TOTHOM en qüestió d’escoles ha tingut ocasió de conèixer-ne almenys una.

Fem una reflexió ‘ urbi et orbe’ a tots els catalans; l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com les vostres aportacions, amb almenys una imatge del centre i el nom, en el cas de que en tingueu coneixement la data en que s’aixecava, l’autor, i si ja no fa funcions d’escola, fins quan les va fer.

SANTA CECILIA DE TORALLOLA. CONCA DE DALT. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Miquel Bailac Bonales, em feia arribar unes magnifiques fotografies de l'ermita romànica de Santa Cecília de Torallola, avui al terme de Conca de Dalt, a la comarca del Pallars Jussà.

La descripció tècnica – excessivament breu al nostre judici – ens diu; petit edifici d'una nau amb volta de canó. Absis semicircular a llevant i porta amb arcada de mig punt. Campanar de cadireta amb dos ulls a ponent. Murs de carreus de pedra reblats i coberta amb lloses de pedra.




Ha estat objecte de restauració en temps recents.

La podreu veure a 1,2 quilòmetres al sud-est del poble, ran de la carretera que des de Sant Joan de Vinyafrescal mena a Torallola.


Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905– Pineda de Mar, Barcelona, 2 de gener de 1997), defensa quan al topònim , atès que Toralla ve del llatí Tauralia, amb el significat de corrals de vacum, Torallola que és un diminutiu de Toralla, vindria a significar ‘ petits corrals de vacum’.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA D'ALMENAR. EL SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia un article sobre l’escola d’Almenar ,
http://www.unio.cat/noticia/reflexions-sobre-l%E2%80%99eterna-escola-promesa-d%E2%80%99almenar
; i demanava informació de l’època en que l’aixecaves l’edifici, i del seu autor.


Des de la Biblioteca d’Almenar [SLPC Almenar - Biblioteca Ramon Berenguer IV ] , rebia ràpida contestació en els següents termes ;

Bona tarda,

Segons el llibre Cinquanta anys d'una escola 1935-1985 de Maria del Carme Ardiaca, l'execució de l'Escola d'Almenar es va adjudicar al senyor Joan Miarnau Siurana com a director-gerent de l'empresa "Societat Anònima Fills de Josep Miarnau Navés" i es van iniciar les obres el de 12/06/1935.

L'Ajuntament del senyor Modest Bañeres i Reñé va endegà gestions amb l'arquitecte senyor Joaquim Porqueres Bañeres perquè hi hagués una reducció, rebaixant el cost, i poder així, procedir amb tota urgència a la construcció, sempre que les possibilitats econòmiques ho permetessin.

Espero que aquesta informació sigui d'utilitat.

Míriam.


També nosaltres esperem que sigui d’utilitat, en la nostra dèria de fer ‘visibles’ els edificis escolars dissenyats abans de la dictadura de Franco, i que no estan inclosos als catàlegs de patrimoni, ni apareixen com a ‘monuments’.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà tenir noticia de les dates i llocs de naixement i traspàs de l’arquitecte Joaquim Porqueres Bañeres , així com qualsevol altra aportació que us sembli d’interès a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Valentí Pons Toujouse , autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ atenen el meu prec, em feia arribar la següent informació : Joaquim Porqueras Bañeras, nat a Lleida el 1893, titulat a Barcelona el 1917 i mort a Barcelona el 21/05/1978. En endavant doncs, quan es faci referència a aquest arquitecte, designat en alguns llocs com Porqueras i en altres com Porqueres , cal afegir ( Lleida, 1893 + Barcelona, 21.05.1978 ).

miércoles, 25 de febrero de 2015

ESCOLES DE GOLMÉS. PLA D’URGELL. LLEIDA. CATALUNYA

La Rosa Visa retratava l’edifici de les escoles de Golmés, en va ser l’autor Josep Florensa Ollé ( Lleida , 15 de maig de 1889 + Barcelona , 14 de Juliol de 1968 ) que figura a la llista d’arquitectes que van esser objecte de represàlies per part de la dictadura del general Franco :
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm


Us deixo un enllaç on podreu llegir dades d’aquest centre.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Escoles_de_Golm%C3%A9s

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com


CEIP JACINT VERDAGUER I SANTALÓ. TARRÈGA. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Florensa Ollé,(Lleida 15 de maig de 1889 + Barcelona , 14 de Juliol de 1968 ) que figura a la llista d’arquitectes que van esser objecte de represàlies per part de la dictadura del general Franco :
http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm


Va ser l’autor del CEIP Jacint Verdaguer de Tàrrega.

Us deixo un enllaç on podreu veure dades de la història d’aquest centre.
http://www.xtec.cat/centres/c5004462/Documentsweb/historiaescola.htm

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLA MACIÀ – COMPANYS. AGRAMUNT. L’URGELL JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

Llegia que l'escola Macià - Companys d’Agramunt es va inaugurar oficialment el 7 de novembre de 1943 encara que el seu origen cal cercar-lo a l’any 1931, quan el Ministeri d'Instrucció Pública va planificar construccions escolars noves durant el govern de la II República. El seu ministre Marcel•lí Domingo que havia passat part de la seva infància a Agramunt va iniciar aquest ambiciós programa de construccions posant-se la primera pedra el dia 28 de setembre de 1933.

La primavera de 1936 es van donar per acabades les obres, la sedició però, dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, que van iniciar un gravíssim conflicte bèl•lic que s’enduria més d’un milió de vides, i endarreriria irremissiblement el progrés econòmic i social d’aquest país, va provocar que se’n aturés la posada en funcionament.

Acabat el conflicte armat – sense cap pressa , primer les esglésies i les cases benestants - es van dur a termes les tasques de rehabilitació del Centre, que lògicament no s’anomenava com avui.


Cercava el nom de l’arquitecte de l’època republicana, i no sabia trobar-lo al Catàleg de Patrimoni ;
http://agramunt.cat/docs/POUM%20-%20Aprovaci%C3%B3%20inicial/01%20DOCUMENTS/05%20POUM%20C%C3%80TALEG%20PATRIMONI%20ARQUITECT%C3%92NIC-INICIAL%20JULIOL-2014.pdf

Ens agradarà rebre aquesta informació, i també les dades de l’arquitecte de la rehabilitació a l’email coneixercataunya@gmail.com

A la pàgina 67, s’esmenten les Antigues escoles de Mafet , amb la mateixa manca de dades en relació al seu autor.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Des de l’Arxiu Històric Municipal d’Agramunt, rebia un email signat per la Rosa Maria Sera Granès , en el que deia ;

Bon dia,

El nom de l’arquitecte de les Escoles del Poble acabades al març de 1937 és José Florensa Ollé, que consta a la llista d’arquitectes que van ser objecte de represàlies per la dictadura de Franco.

La rehabilitació feta per Regiones Devastadas no he pogut esbrinar clarament si va ser Luis Doménech Torres, segurament.

També hi havia un altre arquitecte Manuel Cases Lamolla .

Cordialment.


ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT VICENÇ. REGENCÓS. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava – no sense dificultat – la façana de l’església parroquial de Regencós, advocada a Sant Vicenç, la descripció tècnica ens diu, edifici d'una nau, capçalera poligonal i capelles laterals, (tres per banda) obertes entre fers contraforts. Les voltes són llunetes, amb cornisaments motllurats. Al parament exterior de l'absis hi ha una làpida amb la següent inscripció: A 28 DE ABRIL 1805 FUE PUESTA LA PRIMERA PIEDRA. La portada, al frontis, és decorada amb pilars adossats i simples motllures; sobre el seu arc rebaixat hi figura l'any 1815 i una inscripció. Sobre l'angle NW de l'edifici es dreça el campanar de planta quadrada, amb arcades apuntades. La construcció és de grans rebles i morter, lligant amb carreus angulars.




Tenen a Regencós un altre temple, en aquest cas del ‘ saber’ del que no se’n diu res en relació al seu valor ‘monumental ‘.


Fou el primer edifici a Regencós , pensat i construït exclusivament per a ús escolar, mercès a l'aportació del patrici Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946).

Va portar el projecte de construcció de les noves escoles directament d'Amèrica; el disseny del grup escolar s'inspirava en els models que aleshores es construïen als Estats Units. A banda d'aquest grup escolar de Pals , Josep Torres i Jonama també va contribuir a la construcció de les escoles de Palafrugell , Pals i Mont-ras. El paleta que els va construir va ser Miquel Brias Torrent, de Palafrugell.

Trobava un magnífic treball de Gemma Domènech i Casadevall ‘Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar’ , quina lectura us recomano.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANTUARI DE SANT ANTOLI DE PALAU DE NOGUERA. TREMP. LLEIDA. CATALUNYA

El Miquel Bailac Bonales publica una fotografia del santuari de Sant Antolí, dins l’antic terme de Palau de Noguera, integrat ‘ manu militari ‘ als anys 1972 i el 197 [ darreries de la dictadura de Franco ], al terme de Tremp, que amb els seus 303 km2 esdevindrà el més gran de Catalunya, – tota la comarca del Barcelonès, NOMÉS té 144,72 km² -, aquesta concentració ha provocat la pèrdua de la major part d’informació històrica de cadascun dels pobles ‘desapareguts’.


Palau de Noguera tingué una importància especial perquè controlava un gual de la Noguera Pallaresa.

Fou una població fortificada i avui amb prou feines si es veu on era el perímetre de l’antic sector clos; del santuari, només trobava un breu apunt, edifici de volta apuntada i d’antiga devoció local i comarcal.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

martes, 24 de febrero de 2015

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT JULIÀ I SANTA BASILISSA. VULPELLAC. FORALLAC. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Retratava la façana de l’Església de Sant Julià i Santa Basilissa, o Església del castell de Vulpellac, el temple es troba situat al costat del castell de Vulpellac, al centre del nucli fortificat. És un edifici d'una sola nau amb contraforts exteriors, absis poligonal a l'interior i semicircular a l'exterior, i coberta de teula a dues vessants. La façana principal es troba orientada a ponent i presenta un parament de carreus molt ben treballats. La porta d'accés és d'arc ogival i té llinda i timpà sense decoració. Els únics elements ornamentals d'aquesta porta són les bases de les tres arquivoltes, amb relleus vegetals i testes de persona. Al centre de la façana hi ha una senzilla rosassa.



L'edifici es completa amb uns pilars que serveixen de base a un campanar de paret inacabat. El campanar, de base quadrada i molt estilitzat, s'eleva a l'angle nord-oest de l'església. L'interior, cobert amb volta de creueria, conserva l'escut dels Sarriera en algunes impostes.


Al costat dret de son visibles les restes d’un fossar medieval força descurat.



Retratava també el que identifico com ‘ escoles’ , edifici del que ens agradarà rebre informació de la data en que s’aixecava, i qui en va ser el seu autor, a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Ens agradaran rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatañunya@gmail.com

LA METAMORFOSIS DE BIBLIOTECA POPULAR SANT ANTONI MARIA CLARET DE SALLENT. BAGES. CATALUNYA

Llegia que el 22 de desembre del 1915 el Consell de la Mancomunitat de Catalunya concedí a la vila de Sallent una biblioteca popular.

Que el 21 de juny del 1916 s'escull el projecte de l'arquitecte Lluís Planas i Calvet (1879-1954), i el 28 de maig sortí a subhasta i fou concedida a Ramon Fontanet i Guiu per 26.000 pessetes.

Fou oberta al públic el 16 de setembre del 1918.

En les obres d'ampliació i de restauració del 1943 i del 1968 i d'altres, desaparegué l'estil Noucentista primitiu.
L’any 1940 prengué el nom de "Pare Claret", i posteriorment "Sant Antonio Maria Claret".

La descripció tècnica ens diu que l'edifici consta d'una sola planta i soterrani en el costat dret per la calefacció, a l'estructura quadrada original s'hi afegí un cos al costat dret i un altre a l'esquerra, juntament amb les reformes exteriors fa que no tingui gaire a veure amb l'aspecte noucentista primitiu. Només a l'interior es conserven quatre columnes jòniques que decoren i sostenen un celobert.


La fotografia en blanc i negre forma part del Fons fotogràfic de la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret de Sallent


Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com les dades de l’arquitecte autor de la ‘transformació ‘.

GRUP ESCOLAR TORRES AMAT. SALLENT. BAGES. CATALUNYA

Llegia que l’Emili Porta Galobart , fou l’autor de l'edifici del dit ara Grup Escolar Torres Amat de Sallent, quina foografia publicava la Saromijordi.


La descripció tècnica ens diu que té forma d'U amb un cos central de dos pisos. El braç dret no s'acabà en el seu dia, ho ha estat recentment, sense seguir el model primitiu. A l'edifici s'hi accedeix per una escala doble situada en el cos central, i una altra en el braç esquer. En el dret se n'hi ha fet una de petita. L'edifici està sobre un sòcol que anivellà el terreny fet de carreus de pedra tallada i encoixinada. El cos central i els angles sobresurten de la resta de l'edifici. Les parts ornamentals de timpàs, cornises són de pedra picada i els pilars de totxo, així com les golfes del cos central. L'entrada està presidida per un essent anonàrquic i una orla. Al vestíbul hi ha dues columnes protodòriques que sostenen el sostre i divideixen el vestíbul en dues parts.

La iniciativa de construcció del grup escolar fou d'una empresa elèctrica "L'Elèctrica Sallentina S.A “, que amb recursos propis i una subvenció de l'Estat de 98.000 pessetes cobria el pressupost de 228.000 pessetes, que a l’any 1928 costà la construcció, resta però, sense acabar l'ala dreta, que ha estat construïda els anys 70 amb diverses vicissituds.

Aquest grup escolar substituí l'antiga Escola Pública situada a l'actual rectoria nova.

L’any 1960 fou denominat Grup Escolar "Torres Amat" en record de Fèlix Torres i Amat de Palou (Sallent, Bages, 6 d'agost de 1772 - Madrid, 29 de desembre de 1847), eclesiàstic, historiador de la literatura i hel•lenista català, nomenat bisbe d'Astorga (1833-1847).

Ens agradarà rebre a l’email coneixercatalunya@gmail.com dades de les dates i llocs de naixement i traspàs de l’Emili Porta Galobart.

lunes, 23 de febrero de 2015

CEIP DOCTOR ROBERT. CAMPRODON. RIPOLLÈS. CATALUNYA

El Valentí Pons Toujouse, autor del blog MODERNISME , http://vptmod.blogspot.com.es/ m’enviava un e.mail en el que em deia que Bartomeu Agustí Vergès (Olot, 1904 + Barcelona, 8 d’abril de 1944), va ser autor de les de escoles de Montagut (CEIP Mont Cós) i Camprodon (CEIP Doctor Robert) projectades en els anys 1934 i 1936, respectivament.


La Dra. Gemma Domènech Casadevall, del Departament de Història i Història de L'art d ela universitat de Girona, ho corrobora en les següents publicacions :
http://www.academia.edu/5453645/El_dif%C3%ADcil_retorn._El_cas_dels_arquitectes_catalans_depurats
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471

Les dades tècniques del CEIP Doctor Robert , ens diuen edifici que ha sofert transformacions en la disposició de les classes i aules, desaparegudes les primeres de la planta pis i amb la coberta inclinada a la dècada dels 40. Més recentment se li ha afegit un nou cos de vivenda per al mestre i dos noves aules i un afegit poc afortunat per a menjador a la façana principal. Inclou pintures al fresc de Morell sobre temes geogràfics. Altres han desaparegut. Fou el primer edifici racionalista construït a Camprodon.

Ens agradarà saber la trajectòria del Dr. Robert , que el feia mereixedor de donar nom a l’escola

No trobava cap dada de l’escola de Montagut, avui Montagut i Oix.
http://www.xtec.cat/centres/b7007452/montcos/montagut.htm

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

GRUP ESCOLAR "RENAIXENÇA". MANRESA. BAGES. CATALUNYA

Josep Xicota M. , publica una fotografia del Grup Escolar Renaixença, de Manresa, l’'edifici fou projectat l'any 1932 per Pere Armengou i Torra (Manresa, 1905 - Manresa, 17 de desembre de 1990), arquitecte municipal de Manresa, i inaugurat el 1934. El col•legi "Renaixença" és l'obra més important d'aquest arquitecte que va ser també l'autor del disseny de la part del mobiliari de l'escola, seguint els criteris proposats per la Bauhaus.


Posteriorment, cap al 1968, es portaren a terme una sèrie d'intervencions que, malgrat que modificaren substancialment l'obra, en respectaren l'esperit inicial.

La descripció tècnica ens diu que ès un edifici marcat per les noves idees racionalistes i constitueix, de fet, l'obra més important de l'autor. És una edificació de quatre plantes, més una planta soterrani per a les instal•lacions. Està ordenat estructuralment segons el criteri basat en tres crugies paral•leles, orientades en direcció sud est per l'aprofitament màxim del sòl. Les aules s'ubiquen a la primera crugia, que dóna a la façana principal, i és de 6,4 metres. En una segona crugia -central- de 3 metres hi ha el nucli de circulacions que dóna accés a les diferents dependències. A la tercera crugia, de 4'75 metres, amb façana a la part posterior, s'hi troba un conjunt de peces funcionalment auxiliars per a l'activitat de l'edifici o serveis. L'edificació respon a criteris constructius considerats com a tècniques bàsiques en l'edificació actual i per tant hi ha una estructura de formigó armat. Els tancaments són de maó i les façanes, arrebossades i pintades, no fan cap concessió a l'ornamentació.


Dels dies foscos que seguien a la sedició dels miliars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, es conserva un refugi antiaeri.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES CAMPS ELISIS. LLEIDA. CATALUNYA

Manuel Sola, publica una fotografia de l’edifici de les dites ESCOLES CAMPS ELISIS, l’autor fou l’ L’Adolf Florensa i Ferrer (Lérida 1889 - Barcelona 1968), la descripció tècnica, força minsa, ens diu ; edifici aïllat, compacte, amb planta rectangular, de planta baixa i pis i cos central singular. Façana amb composició simètrica de porxos amb arcades, terrat amb balustres i sortint, el cos central, de la direcció. Rematat d'elements neoclàssics i realitzat amb pedra artificial i arrebossat https://sites.google.com/site/centredeformaciodadultssegria/historia-del-centre


Lleida, com qualsevol de les altres províncies catalanes, té un bon nombre d’edificis escolars anteriors als II feixisme, dictadura de Franco, i que devem a la Mancomunitat de Catalunya, i/o a la II República.

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda dels ciutadans particulars, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

ESCOLES VELLES / CENTRE SOCIAL DE TORRUELLA DE FLUVIÀ. L'EMPORDÀ SOBIRÀ. GIRONA.CATALUNYA

Trobava una imatge de l’edifici de les antigues escoles de Torroella de Fluvià, construït l'any, 1929 , probablement per l’arquitecte BOSCH BATALLER, Isidre ( Vilanna, 1875-1960 ) ,llegia que avui dia acull el Centre Social, en podeu veure una imatge a la pàgina 4 de http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471


La descripció tècnica ens diu ; edifici aïllat situat a la plaça Municipal, a pocs metres de l’ Ajuntament. És un edifici de planta rectangular, de dos pisos, amb teulat a quatre vessants. L'accés, al que s'accedeix a través de dos graons de totxo, el té en un lateral ja que la façana que dóna a la plaça trobem tres finestres rectangulars a cada planta. En aquets façana hi ha en mosaic l'escut del poble. Tota la façana està arremolinada i pintada de color groc, excepte les obertures que estan emmarcades amb un color vermellós.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LES VELLES/BELLES ESCOLES DE LA MANCOMUNITAT, I LA II REPUBLICA A CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record.

En aquest propòsit, encara que amb un abast físic més limitat, ens havia precedit, entre altres la Gemma Domènech Casadevall,


http://dhac.iec.cat/dhac_p.asp?id_personal=206

http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471

http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/guia-girona/dates.html#dates_1910

TOTHOM en qüestió d’escoles ha tingut ocasió de conèixer-ne almenys una.

Fem una reflexió ‘ urbi et orbe’ a tots els catalans, l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

COL•LEGI PÚBLIC JOSEP TORRES JONAMA. PALAFRUGELL. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA

Fou el primer edifici a Palafrugell, pensat i construït exclusivament per a ús escolar, mercès a l'aportació del patrici Josep Torres i Jonama (Palafrugell, 26 de desembre de 1857 – Niça, 15 de desembre de 1946)


Va portar el projecte de construcció de les noves escoles directament d'Amèrica; el disseny del grup escolar s'inspirava en els models que aleshores es construïen als Estats Units. A banda d'aquest grup escolar de Palafrugell, Josep Torres i Jonama també va contribuir a la construcció de les escoles de Mont-ras, Pals i Regencós. El paleta que els va construir va ser Miquel Brias Torrent, de Palafrugell.


Les escoles de Palafrugell van ser inaugurades el 4 de juny de 1925 amb la presència del rei d'Espanya, Alfons XIII.

El 15 d'octubre de 1964 el que eren dues escoles nacionals separades a tots els efectes van quedar fusionades en una única agrupació escolar, es constituïa així de manera oficial l'Agrupació Escolar Josep Torres Jonama. El nom «Torres Jonama» l'havien proposat, professors i professores, nou anys enrere en la sessió conjunta de 27 de juny de 1955.
Durant el curs 1967-1968 es van posar en funcionament a l'escola els serveis de menjador i transport escolar. En els primers anys de la dècada dels anys setanta es van portar a terme importants millores d'infraestructura, es va ampliar l'escola amb un nou edifici i es van rebre diferents partides de material.

Durant el curs 1992-1993 es van rehabilitar els pavellons vells.

L'any 2000 es va commemorar el 75è aniversari de l'escola.

Trobava un magnífic treball de Gemma Domènech i Casadevall ‘Ús i abús del patrimoni arquitectònic escolar’ , quina lectura us recomano.
http://www.raco.cat/index.php/revistagirona/article/viewFile/96072/150471

Imatges de les escoles podreu veure-les a les p`gines 105-106 d’aquest pdf
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/Patrimoni/pdf/00_Xarxa%20de%20Municipis%20Indians.pdf

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

CEIP SANT PAU. FIGUERES. GIRONA. CATALUNYA

Des del coneixercatalunya.blogspot.com [ coneixercatalunya@gmail.com ] començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar – fins on sigui possible – la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ), una dada per fer-vos reflexionar, només en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i alguns son hores ara, només un trist record, cal tenir en compte però, que abans d’això la Mancomunitat de Catalunya, ja havia fet un gran esforç en l’àmbit cultural.

Enfo, publica una fotografía del Col•legi Nacional Sant Pau, CEIP Sant Pau, o Escola Sant Pau, de Figueres, del que trobava a la fitxa técnica; edifici situat al centre històric de la ciutat. Es tracta d'un edifici exempt voltat de patis, jardins i camps d'esport, que originàriament estava dividit en dues ales (una de nois i una de noies) que més tard (any 1968) es varen unir per un cos central. La façana principal presenta al primer pis s'obre a una gran terrassa (originàriament coberta per rosers) i el segon a balcons sostinguts per mènsules, amb balustrada i pilars. La façana s'ordena a partir d'uns cossos sobresortits que tallen la galeria a nivell del segon pis i que donen relleu al conjunt.


La façana posterior segueix la mateixa ordenació sense terrasses ni galeries. Coberta a dues vessants, de teules amb cornisa dentelada

L'any 1919 a instància de l'Ajuntament, la Mancomunitat condeix un crèdit per construir la nova escola de Figueres. Els fets polítics (cop d'estat, etc.) endarrereixen la seva construcció. L'any 1925 el govern central aprova un nou crèdit, i comencen les obres. Els canvis polítics, instauració de la II República, aplaça l'acabament de l'edifici fins al 1932.

L'escola s'inaugura el 14 d'abril de 1933. Els plànols són dels anys 1925-1930.

No trobava enlloc el nom de l’arquitecte autor del projecte, al que es fa referència com ‘ l’arquitecte director de construccions escolars de la província ‘.
https://docs.google.com/file/d/0B9JGGBPiTZABLWdJVGg2dEJoX3M/edit

El CEIP Sant Pau de Figueres en ocasió de celebrar el seu 75è aniversari, organitzava diferents actes per tal de celebrar-ho. La Delegació de l’Alt Empordà del COAC hi col•labora amb l’elaboració d’un pòster retallable de l’edifici de l’escola i amb la conferència ‘Les escoles de la república’ que anirà a càrrec de l’arquitecte Josep Maria Rovira Gimeno (Barcelona, 1947 ), del seu parlament exttacto ‘ aquesta escola va ser construïda l’any 1933 i és obra de l’arquitecte Rafael Sánchez Echevarria, segueix el model constructiu de la resta d’escoles que es van construir en l’època de la República’. Ens agradarà tenir noticia de les dates, i llocs de naixement i traspàs de Rafael Sánchez Echevarria a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

SANT JOAN DEGOLLAT DE CELLERS. CASTELL DE MUR. PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA.

El Miquel Bailac Bonales publica una fotografia de l’‎església parroquial de Cellers, actualment, dedicada a sant Joan Baptista, anteriorment dedicada a santa Maria, mare de Jesús, és d'època romànica, tot i que l'edifici actual només conserva alguns elements de darreries de l'edat mitjana, com la part baixa de l'absis i de la façana septentrional, sempre ha estat sufragània de la parroquial de Guàrdia de Noguera.


L’edifici actual és en bona part obra del segle XVII, 1698 és l'any que s'inscriu a la llinda del portal.

El pintor Josep Minguell Cardenyes ( Tàrrega 1959 ) ha fet unes pintures murals de força vàlua.

La descripció tècnica ens diu ; església d'una nau, enlairada sobre un coster. Absis semicircular deformat. Capella afegida al costat del barranc. Portal d'entrada amb arca de mig punt, amb creu i data a la llinda. Campanar de cadireta a la façana principal i d'un sol ull. Murs de carreus de pedra reblats i coberta a dues vessants de teula àrab.

Aprofitava també per retratar un altre ‘temple’ ens aquest cas del saber, l’antiga escola, de la que ens agradarà conèixer la seva història.


Sou pregats de fer les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

domingo, 22 de febrero de 2015

MEMÒRIA DEL GRUP ESCOLAR DOCTOR VALENTI CARULLA MARGENAT. ARBÚCIES . LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

El Jordi Pujadas Ribalta, em feixa coneixedor d’una segona escola pública d’Arbúcies, a la que es donava el nom de Valentí Carulla i Margenat (Sarrià, 5 d'agost de 1864 - Barcelona, 22 d'octubre de 1923) fou un metge i farmacèutic català, I marquès de Carulla des del 20 de setembre de 1919 por decisió del rei Alfonso XIII.

La seva vinculació a les escoles públiques de la Vila prové dels anys que ocupà el càrrec de Rector de la Universitat de Barcelona: des de l'any 1913 fins l'any 1923 quan va morir. Arbúcies formava part de la seva demarcació universitària i, com altres indrets de Catalunya i les Illes, va sortir-ne beneficiada de l’ interès que mostrà per la qualitat dels edificis escolars i per l'educació primària en general. A més, sovint devia passar per Arbúcies ja que tenia una casa d'estiueig a Viladrau.

Lluís Planas i Calvet ( Barcelona, 1879 +1954) fou un arquitecte català. Titulat l'any 1906, va treballar al Servei de Construccions de la Mancomunitat de Catalunya. La seva obra s'inclou dins de l'estètica del noucentisme. Projectà la Casa Santamaria (1908) i la Casa Pujades (1909) a la Garriga. Amb el seu projecte presentat el 1916 es van construir les primeres Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya a Valls, Olot, Sallent, les Borges Blanques (1918) i Canet de Mar (1919).

Hemeroteca de la Vanguardia 23.04.1954

Don Luis Planas Calvet , Arquitecto, que falleció el dia 18 de abril de 1954, habiendo recibido los Santos Sacramentos y la Bendición Apostólica (E. P. D) — Su Viuda, hijas hijos políticos, nietos, hermana, hermanos políticos, sobrinos y demás familia al recordar tan sensible pérdida, les suplican le tributen un recuerdo en sus oraciones y les agradecerán.

Compartia pàgina a un altre dels ‘grans desconeguts’ , Salvador Valeri Pupurull. (Barcelona, 1873 + 1954)

L'Escola es va inaugurar el dia 24 de setembre de 1916 coincidint amb la celebració de l'aplec de la Capella. Va ser un esdeveniment molt important que va concentrar a la població d'Arbúcies i a molts visitants en torn a les escoles.
En aquesta escola hi va tenir plaça durant un breu temps Miquel Santaló i Parvorell (Vilaür, Alt Empordà, 2 de desembre de 1887 – Guadalajara, Mèxic, 1 de gener de 1962 ) , geògraf, pedagog i polític català.


Jordi Pujadas Ribalta, en el seu excel•lent treball, http://www.xtec.cat/~jpujada2/historia/resumcapitols.htm
Recull; ‘el darrer pagament al Sr Obiols com a conserge del Grup Escolar Dr Carulla data de l'any 1970, després finalitzà les seves funcions en ser enderrocat l'edifici’. Ens deixa però, un comentari a l’entrada MEMÒRIA DEL GRUP ESCOLAR FRANCESC MACIÀ I LLUSSÀ. ARBUCIES . LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA , ‘les escoles promogudes pel Dr. Carulla el 1916 (època de la Mancomunitat) van ser enderrocades durant la dècada dels 60’.

Arbúcies, té el tristíssim honor d’haver enderrocat en el període de la dictadura franquista, dos magnífics edificis escolars.

Demanaren informació a l’Ajuntament d’Arbucies , en relació a aquell edifici, i al seu autor.

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

Demanem l’ajuda de TOTS els ciutadans de Catalunya, dels Ateneus, dels Casals de Cultura, de grups de recerca, dels Arxius Històrics, de ....

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

LA ‘PASSADA’ DE CASTELLAR DEL VALLÈS 2015

Retratava algun dels carruatges de ‘la passada’ a Castellar del Vallès.



Tradicionalment aquesta festa, d’arrels religioses, es duia a terme en ocasió de la festivitat de Sant Antoni Abat.

Avui bàsicament, pretén recuperar la memòria d’una època històrica, en la que la força dels equins era essencial per a l’activitat econòmica.



La presència de vehicles estacionats als carrers deslluïa extraordinàriament la ‘Passada’. Val a dir que aquest és un mal costum que des de l’Ajuntament – i menys en un any electoral, els cavalls no voten – no és té voluntat d’erradicar

El dia rúfol, privava als esforçats carreters i cavallistes de l’admiració del públic.