lunes, 10 de agosto de 2015

TURISME FAMILIAR A CAMBRILS. EL CANT DE CIGNE

El turisme va ser un dels motors del ‘totxo’ en els darrers anys de la dictadura franquista.

A Cambrils brotaven els edificis de planta i tres [ la llei NO OBLIVAGA a posar ascensors ], i es constituïen per arreu comunitats de propietaris, que gestionaven carrers, jardins, parcs, i en algun cas piscina.

Amb només 4.761 habitants al cens de 1960, els ingressos fiscals faran de Cambrils una de les poblacions més riques, el pervers sistema de representació que deixa sense veu als propietaris no residents, comportarà de facto, la divisió entre els ciutadans de ‘primera’ – els que estan censats a Cambrils – i els de segona, que es queixaran sempre – i amb raó – del trist rol de ‘cornuts i pagar el beure’ que el sistema els adjudica.

El sistema ha començat a fer fallida, les despeses de ‘manteniment’, o quotes de comunitat, afegides als impostos i taxes : I.B.I, escombraries, aigua, llum, .... en un context de retallades d’ingressos, sous i/o pensions, comencen a ‘pesar massa’ en les economies familiars, i els preus dels edificis estan en caiguda lliure, just quan es fan més i més necessàries les reparacions i/o reformes.


A mixt termini els petits propietaris seran substituïts per empreses que gestionaran aquest parc ‘turístic’ .

Hi ha un risc cert de ‘suburbialitzar’ el turisme.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada