martes, 25 de agosto de 2015

SANT SERNI DE NAGOL. SANT JULIÀ DE LORIA. ANDORRA

La Rosa Ventura Cutrina, em feia arribar unes fotografiés de l’església de Sant Serni de Nagol, de la parròquia de Sant Julià de Loria, al Principat d’Andorra.


La descripció ens diu ; edifici de planta rectangular i absis semicircular, campanar de paret i porxo. La nau està aixecada amb pedres de mida mitjana i petita, disposades més o menys en filades i parcialment arrebossades. La coberta de la nau és a dues aigües, originalment tenia estructura de volta de canó, i actualment és de bigues de fusta vista amb encavallades. La porta, amb un arc de mig punt, s’obre a la façana sud. En aquesta mateixa façana s’adossa un porxo amb una coberta a una aigua, i que va ser afegit posteriorment. En la façana orientada a l’oest s’obren dues obertures, una de doble esqueixada i l’altra en forma de creu. Per sobre d’aquesta façana s’alça el campanar de paret, de dos ulls. L’absis és de planta semicircular i sobresurt del mur est de la nau.


A l’interior, una bona part de la nau està arrebossada i no es conserva cap dels successius paviments de la nau. L’absis, a un nivell lleugerament superior respecte el terra de la nau, està cobert amb una volta de quart d’esfera i conserva l’altar original i part de la decoració romànica (XII-XIII), on apareixen representats diferents sants o àngels adorant l’anyell de Déu i la figura d’una au. La nau conserva encara una bona part del mobiliari i el cor de fusta d’època barroca (segles XVII-XVIII). Actualment, es troba encara a l’interior un retaule dedicat a sant Serni i datat possiblement del segle XVI.


L’església va ser aixecada en un moment lleugerament anterior a l’acta de consagració de l’any 1055. En una fase posterior, d’època indeterminada, s’hauria aixecat el porxo. Possiblement, durant l’època barroca (segles XVII-XVIII), l’absis, la nau i el porxo haurien sofert una important reforma i probablement s’hauria delimitat l’actual espai funerari.

Quan al topònim un gual és un indret on es pot travessar un riu a peu, a cavall o amb un vehicle perquè l'aigua és prou baixa i el fons prou sòlid.

Per a la seva importància militar i econòmica, en èpoques a les quals els ponts eren rars, la presència d'un gual sovint va ser la raó de l'establiment de pobles i ciutats.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada