sábado, 30 de mayo de 2015

ESCOLES PÚBLIQUES ANTERIORS A LA DICTADURA FRANQUISTA. LA GRANADA. EL PENEDÈS SOBIRÀ. CATALUNYA

Partia d’una dada objectiva, Catalunya ha estat – des de sempre – capdavantera en matèria d’ensenyament i educació.
http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2015/05/escoles-publiques-de-catalunya.html

Hem tingut grans patricis que han esmerçat els seus recursos en aixecar edificis escolars, entre 1914 i 1923/1925 la Mancomunitat de Catalunya endegava projectes d’escoles, biblioteques, i equipaments culturals – sense disposar d’altres recursos que els de las DIPUTACIONES -, i el seu èxit obligava al primer feixisme ( dictadura de Primo de Rivera ) a frenar aquest procés que evidenciava la infinita corrupció de les elits politiques del REINO DE ESPAÑA, el miratge de llibertat, dignitat i justícia de la II República, va permetre continuar aquella tasca, que es va interrompre amb la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, que donaria pas al segon feixisme que es perllongaria - en alguns indrets - des de l’1.04.1939 fins al dia d’avui.

Algunes d’aquelles escoles existeixen només en el record – en el segon feixisme, el seu enderroc es considerava mèrit patriòtic - , altres tenen avui noves ‘destinacions’, i les menys continuen aixoplugant noves fornades d’estudiants delerosos d’aprendre.

En la meva recerca havia demanat l’ajuda dels ajuntaments - única administració que ha estat ininterrompudament activa en tots els règims -, els arxius públics i privats, les entitats culturals , i la dels ciutadans. Val a dir que des de l’àmbit local la resposta ha estat molt ‘tèbia’, i això s’explica perquè des de l’01.04.1939, els ‘servidors públics’ tenien instruccions clares de fer ‘tabula rasa’ amb tot el que representes la ‘memòria històrica’ anterior a la dictadura, quan als arxius públics, alguns pateixen també el mateix mal, pel que fa als arxius privats, malauradament pateixen en la seva majoria un col•lapse econòmic que els permet únicament una existència ‘formal’, i pel que fa a la ciutadania, el tema no ha suscitat - val a dir-ho – gaire entusiasme.

Des d’algunes de les Associacions Internacionals de Catalanística rebia - a títol privat - suport en aquesta tasca – que aprofito per explicitar-ho – NO TÉ CAP RECOLZAMENT des de les administracions públiques de Catalunya.

Les meves darreres peticions s’adreçaven a l’Ajuntament de la Granada, a la comarca del Penedès sobirà, en petició de dades de qui va ser l’autor de l’escola publica, que acull avui entre altres el casal d’avis.




Rebia un email de la Glòria Ramon Martorell, des de l’Ajuntament de la Granada, en el que em diu;

Bon dia,

Li adjunto la pàgina del llibre La Granada Mil•lenària que fa referència a l’edifici de les escoles a objecte de la seva consulta.


Llegia que havia de ser inaugurat pel President de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933), al mes de gener de 1934, la seva mort però, va fer que fos el President Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940 ), qui ho va fer; l’arquitecte va ser José María Deu Amat (Barcelona, 1900-Caracas, 1988), que haurà de marxar de Catalunya, per evitar les ‘represàlies’ dels molt catòlics guanyadors de la mal dita ‘ guerra civil’.

https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-00530495/document

http://www.foroporlamemoria.info/agenda_fm/2004/arquitectos_29102004.htm

Sou pregats d’afegir-vos a la nostra recerca d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, ja publicant directament a la pàgina https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts les imatges dels edificis escolars de la població on residiu, o si les identifiqueu als llocs que aneu de visita, ja fer-nos-les arribar a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Catalunya us en deurà una.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada