jueves, 28 de mayo de 2015

CASTELL D'ALMENAR, DIT DELS MOROS. SEGRIÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Olivé Escarré té 89 anys, això no ha estat obstacle perque assoleixi alguns dels castells de Catalunya com el de Tagamanent,a la comarca del Vallès Oriental, el Castell dels Moros d’Almenar, a la comarca del Segrià, i alguns altres que anirem publicant.

La primera menció escrita que es coneix del castell dels Moros és del període andalusí, concretament del moment en què el Cid va prendre l'antic castell d'Almenar a al-Mundir ‘Imad al-Dawla (1082-90) de Lleida per compte de Yūsuf ibn Aḥmad al-Mu’tamin (1081-85 de Saragossa, per tal de pressionar les fronteres de Lleida (1085). A conseqüència d'això el van restaurar i convertir en una veritable fortalesa. A partir de l'any 1087 el monarca aragonès i el comte d'Urgell Ermengol V iniciaren una campanya de conquesta sobre punts tan importants com Monsó o Balaguer. Fruit d'aquesta campanya, l'any 1093 caigué la fortalesa d'Almenar, consta l'any 1095 que, dins el recinte del castell, hi hagué la capella de Sant Joan, avui totalment desapareguda. En aquesta data el comte d'Urgell Ermengol V la concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona.

El veritable procés de colonització d'Almenar començà però, a partir de l'any 1147, moment en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV emeté una carta de població atorgant el castell d'Almenar a cent homes de Balaguer. Sembla que l'objectiu principal d'aquesta carta era consolidar el castell fronterer com a avançada en la conquesta definitiva de Lleida (1149). Pere Ramon d'Erill seria nomenat castlà de la fortalesa.

L'any 1224 el rei Jaume I atorgà al batlle de Lleida Ramon Ramon la potestat del castell, amb els mateixos drets que els castlans, els Erill.

Al segle XIV, però, Almenar va perdre la seva categoria de vila reial i passà a mans de Pere de Carcassona.

El castell d'Almenar tingué un paper força representatiu en les diferents guerres que sacsejaren Catalunya, com la guerra dels Segadors (1640-1652) i la guerra de Successió (1702-1714).

L'any 1845 Pascual Madoz Ibáñez (Pamplona, 17 de maig de 1806 – Génova, 13 de desembre de 1870) descrivia un castell molt malmès, però l'any 1874 el castell es refeia. Es va mantenir fins a l’any 1938, moment en què es va veure afectat pels combats en el conflicte bèl•lic que s’iniciava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern LEGÍTIM de la II República.

Actualment del castell només en resten alguns murs d'època difícil de determinar.


És un excel•lent mirador sobre Almenar i la comarca del Segrià.


L’abandó en que es troba el patrimoni històric i/o artístic a Catalunya, fa plorar.

En cap moment el REINO DE ESPAÑA ha fet front a les indemnitzacions de guerra.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada