viernes, 13 de febrero de 2015

ESGLÉSIA DE SANT ROC. L’ARGILAGA. LA SECUITA. EL TARRAGONÈS. CATALUNYA

Llegia que l’església, construïda dins de la part de Montbuí, es bastí sota l’advocació de sant Roc, advocat contra les pestilències, i la primera referència documental és de l’any 1542.

Abans d’aquesta data els habitants havien d’assistir a missa i fer-se enterrar al Catllar.

L’edifici fou enderrocat durant la Guerra Civil, l’antiga seu del sindicat agrícola, d’estil modernista, que data de la dècada del 1920, després de la guerra fou utilitzada temporalment com a església.


No trobava – això encara és el REINO DE ESPAÑA – cap dada de l’arquitecte autor del projecte d’aquest edifici de tres naus, la central més elevada que les laterals i dividida per tres arcs faixons amb finestrals laterals de vidres de colors (que il•luminen l'església, ja que queden per damunt de l'alçada de les naus laterals); una cornisa clàssica ressegueix tot l'edifici per sota la volta, donant-li unitat; a l'entrada hi ha un esvelt cor sobre un arc escarser; el presbiteri és elevat tres graons i separat de l'absis per un arc triomfal, revestit en la part central per marbre de color; la semicúpula de l'absis és decorada amb pintures de Pau Valls Cañellas ( Barcelona 1935 ) dels anys 70 ; cal esmentar també els quadres de Modest Dalmau, de 1947, del baptisteri (treballà també a l'església de La Secuita). La façana, rematada per una àmplia cornisa amb frontó, és dividida horitzontalment en dos cossos: l'inferior, centrat per la porta principal d'arc escarser i emmarcat per quatre pilastres (dues a cada banda); el segon cos, amb un rosetó de vidres de colors, al centre. Té una pilastra al costat esquerre i dues al dret, sobre els quals o com a continuació, s'alça el campanar, de dos cossos i planta octogonal i cúpula bulbiforme.

Ens agradarà tenir noticia de l’arquitecte de l’església de Sant Roc a l’email coneixercatalunya@gmail.com

L’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.

1 comentario:

  1. Hola,
    El meu nom és Marc Dalmau i sóc un humil pagès i historiador de l'Argilaga.
    Estic d'acord amb moltes de les coses de les que dius, però la forma d'expressar-les les trobo una mica radicals. És molt fàcil dir les coses tant clares amb la protecció de la pantalla però també caldria moderar el discurs. Som persones no menjacapellans.
    És veritat que l'administració ni fica res de res, que el poble està perdent l'identitat, etc.
    Bueno, a lo que anava. L'arquitecte va ser Jaume Amigó Barriga de Badalona.
    Per qualsevol cosa estic a la vostra disposició. marcdalmauviinyals@hotmail.com

    ResponderEliminar