domingo, 25 de enero de 2015

PARRÒQUIA DE SANT JAUME. BARCELONA

Camil Roig Pardos, publica una fotografia de la faána de l’Església de la Trinitat (ara Església de Sant Jaume), als carrers Ferran, 28 - Lleona, 7-9 - Beat Simó, 5 - i Trinitat, 5 de Barcelona.


La fitxa tècnica ens diu ; l'actual parròquia de Sant Jaume radica en un temple fundat el 1394 sota l'advocació de la Santíssima Trinitat per una confraria de jueus conversos, poc després del saqueig del Call. El 1525 l'església va passar als Trinitaris calçats que en mantingueren la titularitat i, durant els segles XVI i XVII, l'ampliaren i bastiren al seu voltant el convent en el qual destacava el claustre de tres pisos, que fou derruït arran de l'exclaustració de 1835. Convertit en parròquia, el temple prengué aleshores l'advocació de la veïna església de Sant Jaume, desapareguda poc abans.

De la construcció gòtica, se'n conserven els primers quatre trams de la nau única coberts amb volta de creueria, i la traça de la porta contractada el 1398 per Ramon de la Porta i Bartomeu Gual, amb una llinda del 1580 amb l'Anunciació i la Trinitat i un timpà amb Sant Jaume, obra del 1878 de Josep Anicet Santigosa Vestraten ( Tortosa, 1823 + Barcelona , 1895 ).

Al segle XVI, hi foren afegides les capelles laterals i la del Remei, per a la qual Joan Costura construí el 1585 la porta exterior, d'un classicisme rigorós i situada a l'actual finca de Ferran, número 30.

A la primera meitat del segle XVII es reformà l'edifici, afegint-li un tram més, tribunes, cor, una capçalera plana i un ampli transsepte amb cúpula de base octogonal.

Al segle XVIII, a més de noves dependències conventuals, s'aixecà el campanar (1722). Entre 1866 i 1880 Josep Oriol Mestres Esplugas ( Barcelona 21.11.1815 + Barcelona, 07.07.1895 ) s'encarregà de remodelar el temple, ampliant-ne el presbiteri, refent les dependències secundàries que arriben fins al carrer Lleona on reordenà (1866) un frontis medievalitzant, i dotant d'un maquillatge goticitzant tant les parts barroques com la façana principal, en què amplià, multiplicà i redecorà les poques obertures existents, entre elles un òcul sota la coberta a dues vessants.

A l'interior, renovat, alterat en successives restauracions, s'hi conserva des del 1970 el retaule major de la Catedral, estructura de fusta daurada del segle XIV.

Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

No hay comentarios:

Publicar un comentario