lunes, 12 de enero de 2015

LES COVES DE VINROMÀ. PARATGE NATURAL DE LA MORERIA. LA PLANA SOBIRANA. CASTELLÓ

Em deia el Joan Serra Saún ‘és indispensable, que els que coneixem la història, deixem constància dels fets ocorregut en aquest lloc l’any 1947, quan una nena anomenada Raquel Roca Tirado, de deu anys d’edat va manifestar que havia estat testimoni d’una suposada aparició de la Mare de Déu, que va provocar la concentració de prop de 500.000 persones’. http://rafaelcondill.blogspot.com.es/2010/07/el-miracle-de-les-coves.html



Al peu d’aquesta cova del “miracle” a resguard del vent en una petita cavitat, sempre hi ha l’espelma que recorda en un acte de fe, la devoció de l’esperança, que darrerament també ha estat pintada una retolació que demana respecte i pregària a tot visitant.



Si agafem el camí per anar a la cova dels fets, avui en dia condicionada per camí i barana de fusta, cal dir que la panoràmica sobre el poble, és magnífica, i del fulletó facilitat per l’ajuntament amb text de Benjamí Barbera, li copiem el paràgraf on diu que; “No li manca de res; aixoplucs, miralla de la vall, gespa verda per asseure’s, tranquil•litat, pau, absència de brogit i bullici que no sigui les panderetes tocades pels dits del vent en el fullatge. Fins i tot, el preuat licor de roca brolla del cingle i forma una fonteta d’aigua fresca.”

Fent un passeig contemplatiu, ja ens puja la fragància de les plantes aromàtiques que en cada època de l’any ens ofereixen el romaní (romer), l’estepa blanca, l’argelaga, el bruc d’hivern, i els matolls com el margalló, la matíssa, el coscoll i altres herbes menors pròpies dels llocs ombrívols que s’enfilen per les parets de la muntanya sempre verdes.


També els forats i coves son refugi i habitatge de certa fauna que recerquen les altures on l’home no les pugui entorpir, o tenim ocells i altres aus com els xoriguers (falcó), les falcies, els ballesters, els roquerols i en la foscor els rapinyaires nocturns com el mussol i el xot.

Quan al topònim , encara que hom el suposa derivat d’aquesta proliferació de coves, i al fet que a més, s’anomenen corvaxins als seus pobladors; els historiadors donaven més importància a l’origen àrab Sidi Abin Romà, ابن رمان (fill de Rumman), que al dels romans que anomenaren aquest indret “Vincens Romanus”, va comportar que passada la reconquesta s’anomenés Avinromà.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada