jueves, 15 de enero de 2015

LA CASA TERRADES. BARCELONA

Josep Puig i Cadafalch ( Mataró , 17 oct de 1867 - Barcelona , 23 des de 1956 ), aixecava entre els anys 1903-1905, la dita ‘Casa Terrades’, - encara que alguns s’entesten en designar-la com la casa de les "Punxes" - ; la descripció tècnica ens explica que per la seva estructura visible, forma una illa de cases irregular, entre l'avinguda de la Diagonal i els carrers del Rosselló, de Llúria i del Bruc. Es tracta de tres edificis que formen un volum unitari, amb celoberts trapezials, ordenadors de l'interior. Exteriorment, és format per sis façanes articulades als angles per sis torres cilíndriques acabades en xapitells, el més gran amb una llanterna. Tret de la planta baixa, on pràcticament s'usà només la pedra, la resta de l'edifici és de maó vist, amb detalls escultòrics de pedra -tribunes, emmarcaments de balcons, pinacles, sanefes decoratives-, xapitells de ceràmica vidriada i teulada de teula àrab. Hi destaquen també alguns treballs de forja i plafons de ceràmica de colors a la part superior d'alguns sectors de les façanes. Les obertures de la planta baixa, un seguit d'arcs de mig punt, formen una galeria seguida, interrumpuda en escasses ocasions per uns petits cossos -de maó vist-, sobre els quals sobresurten tres nivells superposats de tribunes. La importància de la planta noble es fa palesa especialment a la façana de la Diagonal, on apareixen balcons -amb barana i altres de forja-, les obertures de les quals reprodueixen models propis, no ja del gòtic sinó del renaixement. La resta d'obertures combinen la llinda, els arcs rebaixats i els arcs de mig punt. L'acabament de la torre principal és resolt amb barbacanes. El coronament de les façanes, amb les teulades a dues vessants, no es tradueix, però, a l'interior, cobert per un terrat pla. Les torres angulars amb sengles xapitells contribueixen a donar-li l'aspecte de castell nòrdic. A la casa Terrades, Puig i Cadafalch, gran coneixedor del gòtic europeu, torna a usar un llenguatge medievalitzant juntament amb motius populars que fan que superi el caràcter purament historicista que altrament podria tenir l'edifici.


El matí solejat ens permetia a l’Antonio Bazan Ramos, i l’Antonio Mora Vergés, ultra el passeig plàcid, veure i retratar algunes de les ‘meravelles’ que han fet de Barcelona una de les millors destinacions turístiques del món.

Em pregunto. Si això ‘tira’ a Barcelona, tiraria també en qualsevol indret de Catalunya ?.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada